los que van a l'aurora...

Aïllat

2011-10-21T17:08:00.000-07:00

Aïllat. Aïllat com un nàufrag enmig del no-res, així m’he sentit durant unes setmanes després de que algun estrany element, algun esgraó d’una, per a mi, complicadíssima cadena, provoques en mi el sentiment de sentir-me abandonat enmig d’un forat negre.
Un maleït dimarts i tretze, desprès de dinar, vaig assentar-me al davant del meu ordinador i al poc temps d’engegar-lo vaig pensar que aquell dia ens havíem excedit en els fregits del dinar perquè, encara que ja havia passat més d’una hora d’haver dinat, l’olor de fregits era molt intensa. Però no, no eren els fregits de peix que tan amorosament havíem cuinat, l’olor era el fregit que estava fent el meu ordinador sota els meus peus.

En fi, concretant, el meu ordinador va fer puf, va fer figa, va dir “ja n’hi ha prou” i va emmudir; ja no passava d’una constant i negra pantalla, el meu món virtual restava com la pantalla que tenia al meu davant, negre i buit.
La meva dona, perdó, la meva companya, mes pragmàtica i clarivident va diagnosticar tota taxativa: “és que ja tenia molts anys,.... com tu” i es va dedicar a un altra cosa.

Jo allí em vaig quedar, enfront de la pantalla, mirant–nos los dos, jo i l’ordinador, tots dos muts, sense dir ni una paraula, ell fregit i jo cremat de tan sols cavil·lar en lo que costaria comprar-ne un de nou.
Comprar-ne un de nou..., i tal com està el pati....
Influenciat per tota aquesta crisi que ens envolta, que ens han fet agafar el síndrome de malgastadors i de que s’ha de retallar tot allò que no sigui imprescindible, a casa no vam tenir altra opció que, com si fóssim la Merkel i el Sarkozy, convocar una cimera per a tractar el tema, tant sols vam necessitar dos minuts per arribar a la conclusió de que ens feia falta un nou ordinador, la meva tafaneria i el Facebook de la meva dona justificarien tots els ajustos econòmics familiars paral·lels que podíem adoptar.
I ara, per fi, tot ja torna a ser igual que abans, o millor, perquè ara el meu ordinador, com tot allò que és nou, va molt més ràpid i funciona millor, bé com tot, tot, no, ja que per el que veig i per el que escolto, el ¿nou? govern municipal continua com des de bon inici: a càmera lenta.
Això si, continua prenent unes decisions que, la veritat, em costa d’entendre. Em costa a mi i a alguns dels amables lectors que m’envien els seus comentaris. Sembla que la actuació dels actuals dirigents del nostre municipi ens fa recordar a tots al govern que fa uns mesos teníem.
Com és pot entendre, sino, l’organització per part de l’Ajuntament d’aquesta exposició sobre Xernovil que des de fa ja uns dies tenim instal·lada a Ca Don Ventura...?.
I dic Ajuntament de Flix perquè el local on es fa és de l’Ajuntament, el personal vigilant d’aquesta exposició es de l’Ajuntament i la regidora de Cultura , per la emissora local, va fer la seva presentació.
Sincerament, crec que des de l’Ajuntament de Flix continuen, amb les seves accions, menysprea’n a un terç de la població treballadora del nostre municipi, aquella que es guanya el pa treballant a la central nuclear. Em poso en la pell dels que hi treballen i tot em fa recordar quan algú sortia a opinar en determinats termes sobre la nostra fabrica.
Menyspreu, si, perquè l’únic objectiu que es busca organitzant aquesta exposició a Flix, és el de intentar posar sobre les espatlles de la gent que treballa a la Central un sentiment de culpabilitat per les conseqüències d’un hipotètic accident.
En quins ulls reprovatoris miraran alguns fills o filles, que hagin entrat o els hagin portat a veure aquesta exposició, al seu pare o mare per el simple fet de treballar aquests a la Central Nuclear...?, es sentiran estigmatitzats per que el seu pare o mare pot contribuir a possibilitar un espant semblant....?
Ara cal preguntar-nos, ¿perquè els organitzadors i qui els hi donen suport, en aquest tema s’atreveixen i en d’altres no?.. posats a fer, aquests que tant activistes són lluitant contra els agents causants de perjudicis al medi ambient i en la salut de les persones, si fossin tant conseqüents, haguessin pogut organitzar, aquí a casa nostra, una exposició sobre els efectes de l’accident de la industria química de Seveso, aquella que va alliberar dioxines sobre la població italiana, amb tots els efectes que aquest compost produeix sobre el cos humà i que m’estalvio aquí de reproduir-los, com també haguessin pogut fer una mostra sobre l’accident de la planta química de l’empresa Union Cardbrige, a Bhopal, India, amb fotos dels milers de morts produïts per l’expansió per tota la ciutat del letal gas alliberat desprès de la explosió d’una planta d’aquesta industria química.
No, les seves motivacions son d’altres que estan mol allunyades, crec jo, del interès general del nostre poble.
Però en tot això, ara, el més trist per a mi, és que tots aquests compten, llastimosament, amb el beneplàcit de l’actual alcalde que encara que no ho comparteixi, d’això n’estic segur, deixa fer.
Crec que la nostra administració ha de tenir sensibilitat, i si algú no en té, s’ha de tenir el coratge per a corregir els errors comesos.
I és que posats a parlar de sensibilitat, no sé si la sensibilitat de la regidora de Cultura es veuria afectada si, posem-hi per cas, l’Ajuntament organitzés una exposició sota el títol “Els forns i les seves diverses utilitats”, exposició que contemplés un ampli reportatge de la utilitat dels forns.... als camps d’extermini nazi....
Pues això, sensibilitat per a tothom, mira que n’és de fàcil.

Cansat

2011-09-06T05:10:00.000-07:00

Cansat. Cansat he quedat al finalitzar aquests mesos de ple estiu, cansat......, cansat en realitat de no fer res.
I és que reconec que lo de ser mandrós al ple de l’estiu és una de les meves virtuts. Si a sobre no passa res, res es mou, en els temes que normalment a mi em posen, pues tot s’ajunta,
I és que pràcticament, fora de les normals Festes Majors, tot ha estat quietud, tot silenci.
Les Festes Majors han passat i ja quasi ningú les recorda. Aquest silenci, al contrari del que es pugui pensar, no és molt bona senyal, vol dir que han passat sense pena ni glòria, encara que sempre és preferible això a que s’estigui parlant dies i dies per algun fet desagradable.
Durant aquestes festes he pogut aprecia (sens dubte degut a la situació actual de crisis econòmica) que molta gent comença a estar preocupada per tot el que representa les despeses publiques, així m’explico el fet de que durant les festes he anat escoltant a unes quantes persones com s’anaven qüestionant la forma en que es gasten diners en actes d’estils similars i organitzats a la mateixa hora, amb el resultat final de deixar migs buits aquests actes. Penso que seria bo el saber quant costen tots els actes organitzats, més que res per a valorar-los, perquè el regidor que les organitza, Sabaté, quan en parla, sol posar-li molta poesia a les descripcions dels actes que organitza, però la poesia visual del fanalet penjat, l’entranyable sorollet de les banderetes dels carrers, el goig de veure a la gent a la plaça del mercat (sobretot per el que te el bar), la màgia dels focs artificials, el nus d’emocions que se’t fa a la gola que quasi no et deixa parlar quan veus ballar els Gegants a la plaça,,, tota aquesta poesia, en realitat, val diners, costa quartos, bastants diria jo, i la veritat, estaria bé saber quant ha costat aquests exercicis poètics del regidor, més que res perquè la gent cada cop s’adona més que els que estan a l’ajuntament estan remenant els seus quartos, els seus diners, i ja que paguem, almenys saber en quin versicle poètic els hem amprat ,,,
A part de les festes, humm..., a veure..., deixa’m pensar..., memmm............. res, el buit, tothom quieto, com aquests darrers dies d’agost en que no es movia ni una fulla.
Vull pensar que ara vindrà un bé de Déu, un frenesí de no parar, en fi un sutnami de noves decisions, nous posicionaments, presentació de nous projectes, tot allò que durant els tres mesos que han passat des de la constitució del nou consistori, els seus membres han anat preparant en el silenci monacal de les seves reunions, per esclatar aquesta tardó en un festival de posicionaments, convenis i acords en referència als vells problemes que anem arrossegant, i per suposat exposant tots aquells nous projectes fruits del seus engrescadors programes electorals.
Sincerament així ho espero, ja que després de passar tres mesos sense sentir res de nou..., bé, apart de la prosa poètica del regidor Sabaté algo si hem sentit, hem escoltat a la flamant nova regidora Noèlia Colomines, de la que preveig una gestió molt personal en els temes que portarà, almenys aquesta es la impressió que m’ha quedat després d’observar el següent:
Aquestos dies fent un cop d’ull a la Web municipal, vaig reparar en una noticia que feia referència a la posada en marxa del servei d’acollida dels més petits, la noticia retrau a una d’anterior i que al llegir-la em va fer recordar una cosa que va cridar-me l’atenció quan la vaig sentir; resulta que escoltant les noticies de Radio Flix (un dia d’aquests en que no es limiten solament a llegir noticies, la major part de dubtós interès per els de Flix), li feien una entrevista a la regidora Colomines en que explicava la decisió de atorgar xecs per a consumir en els comerços de Flix, en lloc dels diners que fins ara s’entregaven com a dotació econòmica d’algun concurs organitzat per l’ajuntament. Fins aquí tot ho vaig trobar mes que correcte, però el que em va cridar l’atenció, va ésser el llenguatge emprat per la regidora ” Jo he pensat que....”, “Jo he tingut la idea de...”, “El que jo faré....”
Caram, sembla que aquesta persona tingui una forma d’actuar bastant personal, vaig pensar llavors, però ara, quant rellegeixo la noticia de la web municipal “Des de la Regidoria d’Ensenyament s’oferirà el servei d’acollida....”, encara em reafirma més en la primera impressió que vaig tenir de la Regidora com a persona totalment implicada en la seva feina. Hagués calgut, això si, aclarir algunes coses perquè si “Des de la regidoria s’oferirà...” , qui forma la regidoria? no he pogut evitar de imaginar-me per un instant l’escena: a les 7 del mati, la regidora i alguna administrativa del ajuntament, auxiliades per algun treballador de la brigada municipal calentant biberons i intentant calmar a algun desconsolat infant o infanta....
En fi suposo que tot acabarà essent pecats de novells i que el llenguatge amprat s’anirà reconduint.
Si, ja sé que es bastant penós arribar a parlar de tot això però es lo que hay, o millor dit és degut a lo que no hay..., a part de la prosa poètica del regidor Sabaté.
Aquesta prosa poètica, no sé...., em recordar a algú i no m’acaba de vindre qui...

Calmat

2011-07-14T04:35:00.001-07:00

Calmat, així sembla que estic jo, al igual de tot el que m’envolta. Ja és ben veritat que després de la tempesta ve la calma. Sembla com si els panorames polítics i socials del nostre poble fossin com aquelles tardes caniculars del començament d’agost, en que no es veu a ningú a les tres de la tarda pels carrers del poble, ...tot quiet, ...tot calmat, ...solsament es sent el cant de les xitxarres....
La veritat, entenc que els protagonistes dels darrers mesos vulguin prendre’s uns dies de descans, de sosiego, han estat uns mesos complicats, tensos i difícils, i ara convé, sembla, una mica de tranquil·litat, descansar, reflexionar, llegir un bon llibre, seure’s a la fresca sense fer res de res, deixar passar el temps assegut al pedrís de casa tot escoltant una bonica musica que surt d’alguna casa propera...... bueno, bueno bueno..., pot ser que ens passem amb tanta calma, no? Han passat ja uns quants dies i convé que algú respiri... que algú digui algo..., o pot ser el que passa és que ningú d’aquests nous inquilins del ajuntament en té molta de idea del que s’ha de fer, per que la situació continua essent la que era i els remeis a aplicar son els mateixos d’abans?
Però tothom tranquil que n’hi ha algú que pensa....
“Ja que no diem rés de nou ni fem algo diferent, ¿com ens podem promocionar i que la gent almenys parli de nosaltres?.... Ja està, ja ho he trobat, dit i fet, encarreguem una propaganda i la repartim per tot el poble”,..”Bé..,bé.., molt bé,una propaganda i la repartim..., però, i que hi posem a la propaganda...?” “Dons ens hi posem nosaltres i ja està, promoció més directa no pot ser...”, “Però tindríem que dissimular-ho una mica no...?”, ”Dons posem-hi l’acord que varem signar per a auto-justificar-nos i tot resolt...”.
Al menys n’hi ha que pensa en aquest ajuntament....
“Mira ja està, ja la tenim... a veure..., dona, doncs ha quedat bé...., pots estar satisfeta...,les fotos han quedat prou bé..., del que ens encarreguem cadascú prou clar, (per cert que aquest d’aquí dalt a la dreta sembla Superman, no sé si podrà amb tantes feines....), ...molt bé, a quedat molt bé..., bueno pot ser lo del final, l’acord que varem firmar, queda molt petit i és bastant difícil de llegir...” “Deixat estar de romanços, a veure..., que és lo realment important? Que se’ns vegi a nosaltres i tot lo demes, contes xinesos, ...ah!, i lo millor de tot, això ho fem pagant-ho uns altres...”
“Saps que és mol bo això de manar....”

Indignat

2011-06-22T16:11:00.000-07:00

Indignat, així he quedat al tornar a casa, com si fossa un d’aquells que han estat durant setmanes al mig de la plaça de Catalunya.

Indignat estic amb mi mateix per que en lo més interessant del moment polític del nostre poble he tingut que anar per aquests móns de deu i ara em veig obligat a fer una immersió ràpida en els corrillos d’opinió habituals, els veïns del carrer, i corroborant tot allò que m’he anat imaginant en la llunyania, amb la lectura dels blogs d’opinió del nostre poble. I deu ni do el que m’he anat perdent, si tanmateix sembla que estigui “en las tertulias politicas de los aledaños de la Carrera de San Jeronimo”.

Indignat amb la valoració dels resultats de les eleccions (començo pel començament) que en fan alguns, en particular algú que -hi posa en el seu blog- és professor de Història de institut. Segons ell, els resultats dels convergents (triplicant el numero de regidors i doblant vots) els qualifica com “La derrota de CIU”, en canvi la patacada d’ERC (de 5 regidors passen a tres i perden pràcticament la meitat dels vots) en la seva opinió tan sols és “La dolça derrota d’ERC”. Fins ara estava convençut que l’afany de tot historiador era el de donar rigor a les seves interpretacions, però si la seva percepció de la realitat és aquesta, anem apanyats.

Indignat amb aquells que es van passar tota la campanya volen fer creure als votants que eren els del “SI”... “Si al futur”.... “Si a la cultura”.... “Si al dret a decidir”... molt de Si però un cop passades les eleccions el primer que fan és dir “NO”, “..amb aquests, NO”.

Indignat de veure el xantatge realitzat en el si de l’ajuntament de Flix: la condició per a fer un pacte de govern és que els de CiU no hi siguin.

Indignat de veure, un cop realitzat el xantatge, els esforços que fan uns i altres per a justificar un pacte que no l’entén ningú, ni propis ni estranys.

Indignat de veure com, per a justificar la seva mesquinesa, es posa com a pretext la pertanyensa d’alguns dels membres de la llista de CiU a una plataforma, concretament a la de Volem Viure a Flix, i al mateix temps s’obliden, o no se’n volen recordar, de la pertanyensa d’algun dels seus membres a una altra plataforma. Hi ha plataformes bones i plataformes dolentes? Son ells els qualificadors i atorgadors de la bondat dels moviments plataformistes?

Indignat, com indignat estaran alguns veïns nostres, treballadors de la nuclear d’Ascó, amb els d’ERC quant aquest partit demana el tancament de les centrals nuclears: ho anuncià en una roda de premsa, ho demanà en manifestació el 6 de juny a Barcelona i més tard ho va proposar al Senat de Madrid.

Ara que això de demanar el tancament de una indústria ja no em ve de nou. Recordo encara el sentiment d’indignació que vàrem tenir, jo i molts que estàvem a la fabrica, amb aquell episodi de la fuita de clor de l’any 1995, quan al entrevistar per la tele a un veí, a les hores desconegut i hores d’ara il·lustre escriptor de Flix, aquest va demanar el tancament de la fabrica. La gràcia que ens va fer als que hi treballàvem, tanta gràcia ens va fer, crec recordar, que algun restaurant del poble ho va notar.
(Per cert, em poso a recordar aquell episodi i em venen dos imatges mol mediatiques: una imatge publicada a tots els diaris de l’estat, inclús al Interviu, la del actual primer tinent d’alcalde, Castellví, senyalant amb el dit el forat de la vàlvula de la planta del cloroform per on s’havia produït l’escapament de clor, i l’altra imatge, als informatius televisius, aquesta si més tendra, la del actual alcalde, víctima del nocturn escapament, postrat a un llit de l’hospital de Mora d’Ebre, això si, amb la cara una mica groga, seria del clor...)

Indignat de tenir que seguir escoltant lliçons de coherència per part d’alguns i veure com poc abans d’acabar la legislatura aquests mateixos s’afanyen a fer-li establir a l’ajuntament convenis amb una determinada entitat per així poder continuar amb les seves aficions particulars, aficions lloables sigui dit de pas, però cal això en aquests temps i amb tot el que està caient?.

Indignat (parlant de convenis) d’escoltar anuncis en precampanya de la firma de un conveni amb el ministeri, per l’assumpte dels fangs del pantà, i hores d’ara, com no estigui al fons del pantà junt amb els fangs, ja pots preguntar i mirar que ningú sap rés de rés d’aquests assumpte. Ni un duro, perdo, ni un euro, al calaix.

Indignat amb els de sempre, els de la coherència, posant a parir a aquells de la llista de CiU que després de les eleccions han deixat plantat a l’ajuntament. La veritat no sé de que s’estranyen, quan a algú se’l hi diu que no se’l vol a un lloc, lo més normal és que digui ”aquí us quedeu...”.

Indignat amb mi mateix per no saber realment que és el que va passar durant la campanya. Si alguns, el de CiU, es queixen pública i amargament en algun blog d’algun fet ocorregut durant la campanya i en aquestes queixes se’ls hi posa nom i cognoms, vol dir que alguna cosa certa hi ha. Caldrà seguir de prop tot aquest tema perquè de ben segur que ens pot destapar alguna desagradable sorpresa.

Indignat, altre cop amb mi mateix, de tant d’estar indignat amb uns i quasi oblidar-me dels veritables responsables de la situació política del nostre poble: els socialistes de Marc Mur. Perquè en definitiva, per molt de plantejament xantatgista que hagin fet alguns, qui ha triat al final, qui a decidit en definitiva, a estat ell, Marc Mur, i és ell el que haurà d’explicar el perquè d’aquesta decisió.

Indignat perquè, encara que s’esforcin, ningú pot explicar el tomb que ha fet l’actual alcalde Mur. Parles amb socialistes flixancos, d’aquells de soca-rel, i t’expliquen que Mur va plegar de secretari local dels socialistes, farà ara uns dos anys, quan l’exalcalde Bosch va possessionar-se contra del cementiri nuclear. Mur a les hores en era partidari. Ara, fa un pacte condicionat exclusivament per el “No” al cementiri i a sobre, fruit d’aquest pacte, es tanca ell mateix les portes de l’administració catalana. Qui ho entén?

Indignat de veure com mai en sabrem tant com els de Mora d’Ebre, aquests sí que ho tenen clar, no ara, sempre ho han tingut clar. Qui mana a Barcelona? Fulanito, nosaltres de Fulanito, ara qui mana a Barcelona? Menganito? Nosaltres de Menganito, en canvi a Flix no. I no serà pas perquè aquests darrers 8 anys no ho haguéssim vist clar la relació causa-efecte, que dit sigui de pas ens anat de fábula. És que algú pot arribar a pensar que tot el que ens ha caigut a estat per lo guapos i sostenibles que som?, ens ha caigut perquè els que manaven a Barcelona eren de la mateixa rama que els que manaven al poble. Solament caldria preguntar en algun d’aquests pobles que els darrers 8 anys han estat convergents, si el tripartit va ésser amb ells tan magnànim com amb els de Flix o amb els de Mora d’Ebre, veuríem la contesta que obtindríem. Per això ara, amb tots aquests antecedents, serà curiós i alhora bastant previsible veure com ens rebran a les diferents conselleries quan anéssim a demanar qualsevol cosa.

Indignat de escoltar durant la campanya, una vegada si i un altra també, allò de treballar tots junts per Flix, que el que es vol fer és un acord per Flix amb tots- i totes- i un cop passades les eleccions oblidar-se de tot lo dit i, al·ludint al fet de haver estat governant junts els darrers anys i la semblança de tots dos, enviar a l’altre al infern i “si te he visto no me acuerdo”. "La semblança de tots dos....", al sentir això alguns socialistes, mirant-se al espill, s’estan preguntant quina cirurgia els hi han fet que no se’n han assabentat. Caixes de Tranquimazin estan circulant aquests dies entre lo més florit del socialisme local. Tot i això, ningú es creu cap de les peregrines raons donades i continua planant per damunt de tot una única qüestió: Que hi ha realment al darrera de tota aquesta operació?

Indignat finalment amb els indignats de Barcelona, perquè allí, al mig de la plaça Catalunya, amb la torramenta de sol que queia, suportant tots els efluvis corporals que desprenien tota aquella indignació, quan escoltava “no ens creiem als polítics perquè diuen una cosa i en fan una altra”, jo ràpidament els hi deia “Hey, companys i companyes, veniu al meu poble, veniu a Flix, que ara allí en n’hi ha uns d’aquesta calaña, diuen una cosa i en fan un altra. Ens seurem a la plaça España, uy perdo, a la plaça Major, ai, no tampoc, a la plaça de la República, no, no tampoc...bé, és igual, ens col·locarem a una plaça que tenim allí i els hi cantarem les quaranta a tots aquestos...”, però, res, ni cas, quin fracàs,... que si Flix esta molt lluny, ...que si allí no sortirem a la tele, que si... . en definitiva que me’n he tornat tot sol cap el meu poble amb la meva indignació. Una indignació, la meva, per lo que es veu, perenne ja que, ara me’n adono que en realitat ja fa dos anys que estic indignat. Curiosament la primera entrada d’aquest blog, ara fa dos anys, era aquesta: Indignat.
Esta vist que hi ha coses que a la meva vida no canvien....i en la d’alguns tampoc.....

Allargat

2011-05-19T08:35:00.000-07:00

Allargat es el terme, referit al període de campanya electoral, que m’agradaria escoltar, ja que conforme van passant els dies això va cobrant una mica de color.
Aquells que feia temps que no deien res per fi s’han decidit a parlar, aquells als que ningú els deia res ara van queixant-se per les cantonades de sentir-se dir el que és va dient per el poble ( i per el to de les seves queixes indica que els hi cou força), en fi, que ara que alguna cosa es mou, ara que està agafant una mica de color, ja s’acaba.....o no?...
Cadascú té les seves aficions i manies. No sabria en quina categoria encabir la que jo tinc en tot allò que fa referència a la publicitat electoral del meu poble. Fa anys que vaig fen-me una col·lecció amb tota la paperassa que cada quatre anys han anat enviant-me els partits i les persones que al nostre poble s’han presentat en totes les conteses municipals. A l’hora de arxivar els nous missatges escrits faig una mirada als que ja fa temps tinc guardats i no puc evitar tenir sempre un regust de melancolia al comprovar de com passa el temps per a les persones i també per a les propostes. Naturalment em fixo en totes aquelles persones retingudes, allí al paper, en el temps i també en els missatges i en els eslògans, comprovant com van canviant i adaptant-se als nous temps.....encara que de vegades un és pot endur una sorpresa que et fa pensar que en realitat potser els temps no han canviat molt per a alguns (almenys en les formes).
Això és el que em va passar l’altre dia al anar a guardar el bonic ( i suposo que costós) llibret que els senyors del PSC varen tenir la delicadesa d’enviar-me. Dintre del sobre i havia una cartolina que, al col·locar-la al costat d’una de més antiga, em va fer adonar-me’n que, de vegades, les coses no canvien tant com ens podríem pensar.

Eslògans, audiovisuals, formes i persones coincidint altre cop al cap dels anys.
Quan els mateixos de la cartolina actual, ara molt més luxosa que la del seu passat, parlen que, com a bagatge important en la seva candidatura, ofereixen la seva experiència municipal, tremolo com un gat a la cuina de un restaurant xines de Singapur de tan sols pensar que tornéssim a tenir les mateixes receptes amb pràcticament els mateixos doctors que durant tants i tants d’anys varen aplicar-nos els remeis i les medicines que, al final, així ens varen deixar.
Però també s’ha de dir, que de tant en tant, quan un pensa que ja ho té tot vist, de repent, encara ens podem quedar parats de la capacitat que tenen alguns de sorprendre’ns amb les seves actituds i iniciatives.
Quan vaig assabentar-me de la seva existència el meu primer pensament va esser : “el típic vídeo de promoció política que ara tothom ja fa”, però no, estava equivocat, allò era diferent, estava davant d’un nou concepte del vídeo musical, un nou camí experimental en el llenguatge cinematogràfic fins ara mai explorat.
Vaig quedar-me pegat a la pantalla del monitor quan vaig visionar-lo per primer cop.

L’aparició estel·lar del nou veí de Jesus en aquest vídeo té moments que ja per sempre quedaran en la nostra memòria col·lectiva.
Ni els millors moments de Ortega Cano en la seva participació a “Mira quien baila” pot superar-lo. Crec qu es pot endevinar la ma de Santiago Segura, el de Torrente, en la direcció d’aquest nou format conceptual del videoclip.
Hi cops en que, de repent i sense buscar-ho, et sents reconfortat en el teu sofriment diari.........

Arramblat

2011-05-13T16:08:00.000-07:00

Arramblat, sí, allí, al bell mig de les Rambles
El dilluns passat va fer-me l’efecte com si hagués estat, per un moment, al mig de la Rambla de les Flors. Allí on els dies en que de sol de maig t’omplen les retines de mil i un colors, on veus tot tipus de personatges, on et s’ofereix tot un mostrari, tota una galeria de situacions, on veus en definitiva la vida, la condició humana.
Allí on tot és pura melangia i la més bucòlica de les postals de Barcelona, als pocs metres es converteix en un altre mon, aquell dels que es busquen la vida com sigui, l’immensa majoria intentant treure profit de suposades virtuts artístiques, d’altres intentant treure profit de la debilitat humana. En aquest segon grup i poso els trileros. Curiós personatge el del trilero, que s’aprofita de la cobdícia humana en virtut de la seva habilitat manual per l’engany.
Ara la boleta està aquí, ara allà,... remeno cap aquí, remeno cap allà...¿on és la boleta? Facin les apostes... si és molt fàcil... segur que guanyaré... aquí, aquí... aquí està, ....segur, ....20 euros...!ale-hop!.... aixequen el cubilet i la bola no està allí, hem perdut ... però no és preocupi segur que la pròxima guanya, vinga som-hi, torni a apostar, a veure, remeno cap aquí, remeno cap allà....
És el vell joc del trilero, personatge i joc que ja formen part del paisatge de les Rambles i que encara continua enganyant a la gent. I va esser aquí on per un instant, encara que estava a l’interior de Ca Don Ventura, em vaig sentir transportat a les Rambles de Barcelona, enfront de un caixa destartalada de fruita que sustentava un tacat tapet verd i a sobre del que un d’aquest professionals feia us del seu domini escènic.
Contractarem tres policies més i això no suposarà un augment de la plantilla de l’ajuntament, perquè ara han de jubilar-se quatre persones, és a dir, encara haurem rebaixat en una persona la plantilla. Exemple de bona gestió i eficàcia.
Això és el que, enmig de la presentació de les propostes del seu programa electoral, va dir el proppassat dilluns el candidat socialista, Marc Mur.
Plis-plas,..... ara he remenat cap allí,.... ara he remenat cap allà, i... alehop:
una plaça menys.
Conto, quatre menos... tres més...si, efectivament una plaça menys, però...és aquesta la realitat?
Anem a aixecar el barrilet, i a veure que ens hi trobem..... Ep!, com és que la factura de personal augmenta? Però si el resultat era una persona menys.....
Quin cost tenen tres guàrdies? Quin cost tenen els que ara és jubilaran?
Ja esta, ja me l’ha pegat,.... ja me l’han tornat a pegar.
Tan llest que em pensava que era i...
No és pas el primer cop que em passa. Ja al gener passat vaig tenir ocasió de veure un episodi d’aquesta particular habilitat dels nostres actuals politics...
Aprovació del pressupost municipal; declaracions dels dos alcaldes d’aquesta legislatura:
L’ajuntament, conscient de la crisis i actuant amb un gran sentit de la responsabilitat, ha rebaixat un 5% el pressupost d’aquest any.
Caram, que valents i responsables vaig pensar,...però ..deixa’m veure....

Pressupost aprovat el 2010: 4.263.767,94 euros

http://www.altanet.org/bop/pdf/2010/20100222.pdf#2010/2034

Pressupost aprovat el 2011: 4.414.267,96 euros

http://www.altanet.org/bop/pdf/2011/20110316.pdf#2011/2851

Plis-plas,..... ara he remenat cap allí,.... ara he remenat cap allà, i... ¡alehop!: aixeco el barrilet i...
Un augment del 5 %
Son hàbils, son molt hàbils....
Al sortir de Ca Don Ventura, per un moment em va semblar sentir l’olor de la mar, però no, no estava al mig de les Rambles, estava a Flix......i encara que vaig decidir que seria molt millor pensar en que, al arribar a casa, m’esperaria el meu plat favorit, les mandonguilles que havien sobrat de dinar, no vaig poder evitar sentir a la llunyania “ vinga, si és molt fàcil, aposteu a aquest cubilet, si és molt fàcil, segur que guanyareu...”

Numerat

2011-04-23T05:57:00.000-07:00

Numerat he quedat al veure les fotografies.
Perquè m’he fet un tip de fer números i no em surten per enlloc..
Tot va començar durant la presentació de la llista d’ERC que varen fer a la plaça, molt bo el cava, acte que va presentar la regidora Neus Guiu a la que vaig trobar molt canviada, fa tant de temps que no la veia per el poble, tots canviem...,però no va esser això el que va produir-me una certa estranyesa, si no al fet de que tenia a les meves mans un fulletó que els republicans havien repartit prèviament per tot el poble, on en la foto que hi apareixia, tan sols hi figuraven els cinc primers components de la llista.
Aquest fet en un primer moment en va fer pensar: “això és que els hi costa trobar-ne més de candidats i per a callar boques, de moment, anuncien els cinc que tenen”, però allí, al mig de la plaça, em vaig adonar-me’n del que realment volien dir-me amb aquell fulletó: aquells, i aquelles, que sortien a la foto eren els que entrarien al l’ajuntament, donat que si no era així, vaig pensar, el més normal hagués estat fer una foto amb tots els components de la llista, totes aquelles persones, candidats i membres de la llista, als quals tenia allí presents, al meu davant, al mig de la plaça.
Aquesta meva primera apreciació, paternalista per la meva part, ha quedat corroborada quan els del PSC-PSOE van repartir el mati de dijous, al mercat, un altre fulletó amb una altra fotografia.
En aquest cas, publiquen una fotografia amb els candidats que ocupen els sis primers llocs de la llista.
I és llavors quan me’n adono que totes dues formacions politiques dominen molt més el tema de comunicació electoral que aquest trist peregrí de l’aurora.
Perquè en definitiva, el que venen a dir totes dues formacions és: aquests son els que importen, aquests son els que entraran a l’ajuntament.
Perquè si no, on son la resta de components de la llista?
De que val fer una llista per a no treure-la completa a les fotos de propaganda?
Perquè amaguen a la resta?
Quina cara d’estaquirot, o estaquirota, se’ls hi haurà quedat a tots, i a totes aquells, i aquelles, que van anar a convèncer per a donar la cara com a integrants de una llista i que a l’hora de la veritat després els hi amaguen?
Però es que en el cas dels socialistes, els del PSC-PSOE, la cosa encara és més forta. Aquests, segons el seu fulletó, ja directament se’n adjudiquen sis de regidors, majoria absoluta i a sobre es reparteixen tots els càrrecs.
I és que son uns artistes aquests del PSC-PSOE, (encara que no pas per el que es veu a la foto, francament millorable), perquè el que estan volen transmetre a les altres formacions politiques és que ja no tenen res a fer i el que ens estan transmeten a molts votants és que ja no val la pena anar a votar el 22 de maig perquè com dirien aquells “el pescado ya está todo vendido”.
Això si, un cop ja feta la repartició de tots els càrrecs, pot ser valdria la pena per part d’aquestos que ja es veuen guanyadors, que cuidessin una mica més la estètica de la repartició, perquè sense dubtar mai de la honorabilitat i integritat de tots i totes els integrants de totes les llistes, a més a més de ser-ho se n’ha de semblar, i algun que altre càrrec atorgat no te molt bona pinta ètica. Ja posats a fer seria una llàstima no rematar bé la feina feta.
En conclusió, companys, i companyes, sempre i segons les fotos d’aquestes dos formacions, la cosa ja està feta i ben definida.
El que succeeix, però, és que seguint el mateix criteri que el transmès per les fotos dels anteriors, on uns trauen cinc i els altres trauen sis, m’esgarrifa, m’esborrona, m’esglaia pensar en els convergents, perquè a la seva foto publicada en surten….¡¡21!!…..
O potser aquests volen transmetre un altra cosa...?.
Esta vist que això de la comunicació visual política no es el meu camp….

Desorientat

2011-03-05T02:55:00.000-08:00

Desorientat, aquesta ha estat la meva primera impressió tot just acabar de llegir http://socialistesdelebre.blogspot.com/2011/02/records-notes-autobiografiques.html per primer cop la ressenya, biogràfica i vital, que l’antic i més perenne dels alcaldes democràtics de Flix, ha escrit amb la intenció de presentar-se davant dels seus actuals veïns com aspirant a ésser elegit President de la EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) de Jesús, un nucli urbà autònom de la ciutat de Tortosa.
Això si, més que una biografia per a presentar-se com aspirant a president de la EMD sembla ser una biografia d’un aspirant a canonge de l’església de Jesús (Jesús el poble per suposat), ja que cada rengló d’aquesta és una continua referència al mon religiós, passat i actual, relat biogràfic en el que el personatge apareix com a marcat per una terrible premonició i on anem veient com quasi tots els fets remarcables de la seva infantesa sembla que l’empentaven, irremissible i indefectiblement, cap el poble de Jesús.
El desconeixement per part meva de tan particular trajectòria vital va produir en el meu interior un gran desassossec i desconcert, i pot ser per això que, en no sortir-me’n de la meva primera desorientació vaig voler tornar a rellegir tant fervorosa biografia i, la veritat sigui dita, encara va ésser pitjor el remei que la malaltia, perquè tot just trobar-me amb la seva primera frase, “Vaig nàixer prop de l’aigua...” vaig quedar trasbalsat ja que la primera imatge que hem va venir a la ment fou la de veure’l com el petit Moisès biblic, sortint de Flix en un cistellet i fent cap uns quants anys més tard a la riba dreta de Tortosa.
S’ha de reconèixer que continua essent un animal polític de primer ordre, amb un poder d’adaptació a l’entorn admirable, camaleonic, demostrant aquesta capacitat, fins i tot, en una de les facetes en el que ell sempre ha estat molt curós, el seu lèxic, “era la nostra aula menudeta..”. Definitiu.
Continua també, com no, fent ús d’aquesta carrega poètica en les seves descripcions, encara que aquest cop crec que a carregat massa la ploma en la seva declaració de amor i fervor jesusenc. No dubto que alguns dels seus actuals convilatans de Jesús senti instants d’emoció durant la lectura d’aquest manifest, com tampoc dubto del sentiment contrari, el de la tristor, que alguns dels seus antics convilatans, els de Flix, sentirien al comprovar com, de sobte, han desaparegut aquelles flamarades de sentiment flixanco amb les que tot sovint ens obsequiava.
Res, no ni queda res de res, solament esperit Jesusenc, tot i que em fa l’efecte que algú dels seus actuals veïns se’n adonarà al rellegir-la que, al mig d’aquesta biografia, hi apareix una mena de forat negre, un forat negre d’uns 50 anys aproximadament, durant els quals el nostre antic alcalde, aigües amunt de Jesús, va deixar, políticament, moltes petjades, algunes de les quals no van ésser, diguéssim, menudetes.

Azorat

2011-02-02T03:43:00.000-08:00

Azorat vaig quedar.
Emulant la foto del famós trio de les Azores (Bush, Blair i Aznar), així em va venir la imatge, al imaginar-me aquest trio format per el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Bernat Pellisa, el Senador d’ERC Pere Muñoz i l’alcalde de Flix Oscar Bosch, tots tres fent-se una foto davant del Ministerio de Industria, moments abans d’entrar-hi per anar a veure al subdirector d’energia. Van anar a queixar-se de la tardança del Ministerio en prendre un decisió en quant a la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat.
Aquesta imatge, la del trio de les Azores, ja fa dies que vaig imaginar-me-la al llegir la noticia a la pagina web del nostre ajuntament. Però es veu que no en tenien prou i ara llegeixo als diaris, en una entrevista realitzada al President del Consell Comarcal, que aquest atribueix a aquesta tardança tots els mals econòmics de la Ribera
L’excusa és que la tardança en la concreció de la ubicació del MTC està perjudicant al nostre territori, a la nostra comarca i atès que dels tres interlocutors dos son de Flix, s’entén també que està perjudicant al poble de Flix.
I clar, segons ells, que el nostre territori sigui a la cua del desenvolupament econòmic de Catalunya, que el nostre territori i el nostre poble pateixi la crisi industrial que pateix, que al nostre territori i al nostre poble no hi hagi cap perspectiva econòmica, ells, pobrets, no en tenen cap de responsabilitat. La culpa diuen, és del MTC.
I ho diuen tots tres, Bernat Pellisa, Pere Muñoz i Oscar Bosch, que durant els darrers 8 anys han tingut algunes responsabilitats: dos són o han estat Presidents del Consell Comarcal, Pellisa i Muñoz, i dos són o han estat alcaldes de Flix, Muñoz i Bosch i un també és, hores d’ara, Vicepresident de l’àrea econòmica del Consell Comarca, Bosch.
Però la qüestió és que, com el trio de las Azores, aquests volen passar a la historia com els salvadors de tot un territori, posant com a excuses (“creanme, les digo la verdad”) el que faci falta i arrastrant amb la seva megalomania a tots els habitants d’aquest territori a la indigència. Tots tres, això si, volent amagar les seves responsabilitats i sobretot, donat que en molt poc temps pràcticament desapareixeran de la vida publica, intentar salvaguardar la seva imatge de “progres”.
Tot sembla indicar que en Pere Muñoz no es tornarà a presentar per alcalde, Oscar Bosch anuncia avui que tampoc repetirà com alcaldable per el PSC, (al seu lloc es presenta un vell conegut de la política local, Marc Mur, amb ball de bastons inclòs, dons sembla ser que l’actual regidor Ramon Sabate també té aspiracions d’anar de cap de llista dels socialistes a Flix), i el Bernat Pellisa que amb les prediccions actuals dels resultats electorals de les properes eleccions municipals més aviat té poques possibilitats de continuar presidint el Consell Comarcal, i dit sigui de pas, de continuar cobrant els 63.000 euros, sou de president que, segons al seu dia varem poder a la premsa, entre socialistes i republicans tant alegrement van augmentar, pràcticament van doblar, el sou del president anterior, durant l’actual legislatura.
L’únic consol que ens queda és que al final la historia posa a cadascú al seu lloc, atribueix a cadascú les seves responsabilitats i les veritats s’acaben sabent.
“Creanme, les digo la verdad” ,....se’n recorden...

Bones Festes

2010-12-22T05:29:00.000-08:00

Bones Festes a tots .... i a totes....

Fotografiats

2010-12-15T06:10:00.000-08:00

Fotografiats han quedat els partits del finiquitat tripartit.
I és que, com va dir el més sibil·lí dels socialistes espanyols, l’Alfonso Guerra, “El que se mueve, no sale en la foto”. I és veritat, aquesta és la lliçó més important que ens deixa el procés polític de Catalunya dels darrers nou anys.
Procés que va començar amb els de Convergència i Unió fent una cosa que no va amb el que s’esperava d’ells, varen donar suport a un Aznar pletòric; continuar amb els d’Esquerra Republicana de Catalunya fent president de la Generalitat a l’antítesi del que sempre ells havien proclamat i va acabar amb el Partit Socialista de Catalunya incorporant en el seu discurs una de les coses que més odien gran part dels seus votants: indicis de independentisme.
Resultat : tots, al seu temps, han pagat a les urnes el fet d’apartar-se d’allò que s’esperava d’ells.
Ara arriba un nou govern, mes fort que l’anterior, del que tots esperem més bons resultats, encara que com podem llegir i escoltar en moltes opinions d’analistes politics, els temps que venen seran molt poc atractius per els dirigents convergents. Amb la situació actual, nivell d’atur, crisi econòmica, endeutament de la Generalitat (¡¡prop de 50.000 milions d’euros!!), les decisions que s’hauran prendre son tot el contrari del que un polític acomodat voldria tenir al seu abast.
I és que per intentar tenir marge de maniobra a fi i efecte de poder fer politiques de creació de riquesa, no queda altre remei que reduir el dèficit amb mesures molt poc populars: retallada de despeses i aprimament de l’administració.
I tot aquest panorama en que és tradueix, o pot traduir-se, al nostre municipi?
La veritat, crec que és bastant transportable el simil del passat, present i futur del Govern a Catalunya al del nostre ajuntament.
Hem tingut, durant els darrers 8 anys i encara tenim, un tripartit al nostre ajuntament: Esquerra, Socialistes i Convergència, crec que amb mals resultats.
Consti que la meva opinió no esta basada en qüestionar la formula de govern d’un tripartit, tant valida pot esser aquesta com qualsevol d’altra, la meva negativa opinió ve marcada per l’observança de manca del lideratge que ha patit el tripartit a la Generalitat, i el que ha patit, i pateix, el del nostre ajuntament.
A tot arreu hi ha d’haver algú que mani i que digui per on s’ha d’anar. No ha estat aquest el cas a la Generalitat ni aquest tampoc és el cas del nostre ajuntament.
Al nostre ajuntament, el que s’ha constatat és que per a no incomodar al veí de cadira i poder seguir mantenint el status-quo, molts dels seus components han tancat els ulls i les boques veient com es feien i és deien moltes coses totalment prescindibles, al mateix temps que és deixaven de fer d’altres de molt més peremptòries, no ja per el futur del nostre poble si no per a la simple supervivència del mateix.
En definitiva, qui n’ha sortit més perjudicat amb aquesta situació ha estat el poble de Flix.
I ara que ens espera amb la nova situació política?
Doncs ara, quant ja ens trobem sense fills de Flix als llocs de decisió del Govern (quants en teníem.?... fem memòria: dos a Terres d’Ebre, un a Lleida, un a Barcelona, un a Tarragona.... Resultat productiu: la Residencia, que per cert algun dia tocarà parlar del seu emplaçament), quan ja no tenim instalat a la Plaça de Sant Jaume al “Govern Amic” a la Generalitat...., quan la situació econòmica i social actual és la que és...., doncs francament, la situació actual a Flix és per no tirar coets ni al primer dia de les Festes Majors.
I d’aquí 5 mesos..., eleccions municipals.
Quin gran valor (o inconsciència) tindran els que és presentin al capdavant de les llistes, perquè si volen fer les coses mínimament bé, no els hi quedarà més remei que aplicar la mateix remei que el que ja han anunciat els nous inquilins del Palau de la Generalitat: aprimar les despeses i afegir molt de sentit comú.
Encara que molts o moltes no se’n vulguin assabentar, la festa ja fa temps que és va acabar. Ara toca recollir les cadires i els fanalets i tancar les llums i la pista de ball fins qui sap quant.
Si tothom hi posa dos dits de seny crec que tardarem molt de temps en tornar a veure, per exemple, com és contracta alegrement gent per a impulsar, coordinar o dinamitzar un local que pràcticament romana buit i on els futbolins s’estan rovellant...., si tothom hi posa dos dits de senys crec que s’hauran acabat, per exemple, les subvencions tant esotèriques com aquelles que serveixen per a fer estudis sobre la vegetació de la garriga de Sebes...., si tothom hi posa dos dits de seny crec, per exemple, que tothom s’haurà de estar-ne de viatges, pagats per tots, tan productius com el que va realitzar la nostra consellera local de joventut a les Nacions Unides de Nova York com a membre (o membra) del Consell Nacional de Dones de Catalunya i en representació del Consell de Dones de les Terres del Ebre, viatge del que encara http://cat.bloctum.com/caminant/2010/03/08/neus-a-les-nacions-unides/ esperem una ressenya de la seves intervencions al bell mig de l’assemblea de les Nacions Unides, si més no, al menys una referència al preu de les pizzes de la cinquena avinguda neoyorquina. Contractes, subvencions, viatges, menjars...
Perquè lo que ens espera és massa serio, penso que si tothom hi posa dos dits de seny, s’hauran acabat les tonteries.

Orgasmat

2010-11-20T10:26:00.001-08:00

Tal és el meu nivell d’excitació, no pas produït per l’anunci de les Joventuts Socialistes, que em veig empentat a trencar el propòsit que ja fa unes quantes setmanes vaig fer-me: el de no tornar a escriure en aquest blog fins passades la campanya electoral i les eleccions al Parlament del nostre país.
Però reconec que ells han pogut més que la meva templança, ells i els seus missatges han anat vencent poc a poc, dia a dia, el meu pretès autocontrol fins que, ja els darrers dies de precampanya i d’una manera més incontrolable aquesta primera setmana de campanya electoral, ha anat creixent en el meu interior una excitació que ha acabat per explotar en un orgasme d’indignació.
Deixem a banda els festivals particulars que solen autoorganitzar–se alguns dels nostres representants municipals amb el ja manit tema del Magatzem de Residus Nuclears. Per a la seva tristor, ni els socialistes ni els convergents s’han mogut del seu plantejament inicial i ells, que ja pensaven en tornar-se a veure un altre cop al davant de les manifestacions de les Plataformes (amb els bons resultats que tot allò els hi va donar en temps passats), s’han quedat amb un pas de nas i, per el que constato a nivell de poble i comarca, muts i a la gàbia.
Un altra cosa son els socialistes, aquests si que son uns artistes, s’ha de reconèixer. Perquè digueu-me si un no ha de ser artista per atrevir-se a venir a Flix a fer propaganda tot i proclamant que serà un xollo tenir al Parlament dos fills de Flix. En una cosa sí que els hi he de donar la raó, al futur parlament hi haurà dos fills de Flix, una altra cosa molt diferent és que n’hi hagi algú d’aquests dos que n’exerceixi de fill de Flix, perquè d’aquestes dos persones que se’ns vol vendre el seu patriotisme flixanco, a un, els flixancos i flixanques de menys de 30 anys, no crec que l’hagin vist mai per el poble ( el TOP dels “colmos” és que, dimarts passat, el dia que feien el seu míting a Flix, aquest ni es va presentar a l’acte al·legant problemes d’agenda), i de l’altre, en Xavier Sabaté, cap de llista a la província per els socialistes, molts l’únic coneixement que en tenim d’ell és per les vegades que ha sortit per la tele. Cal recordar que aquest darrer flixenc va arribar a ser Conseller de Presidència amb Pasqual Maragall i per molt que ho intento, no recordo cap actuació seva en referència a Flix.
I si uns, els socialistes, son uns artistes, els altres, els republicans de l’Ebre, son directament els integrants de “La Banda Trapera del Rio”, perquè fan falta molts bemolls per a sortir al carrer amb aquest cap de llista que porten, que sembla haver sortit directament d’un quadre del Greco, dient per els periòdics i fins i tot en el seu pamflet electoral, que la contaminació al riu de Flix és culpa dels 23 anys de Jordi Pujol. Home, en Pujol si que va estar manant uns quants anys però als anys quaranta, cinquanta i seixanta, crec recordar que precisament en Pujol no manava i també crec recordar que d’aquests 23 anys que esmenta el de la trista figura, 8 anys un alcalde dels seus va estar al cap davant del poble; no recordo haver-li sentit dir res de res. Espero que en el míting que la setmana pròxima faran a Flix tingui una mica de decència i es limitin a explicar les seves propostes.
Per cert es curiós això dels pamflets electorals, si et mires els dels socialistes ( molt fi el comentari de Mariá Hierro, Mess i mess i mess..) hi apareix fins una rajola que varen ficar a la plaça del Mercat (es nota en aquest pamflet la ma de l’Antoni Sabaté), això si, encara tenen la delicadesa de parlar de Obra de Govern, perquè quant agafes el pamflet dels republicans tot allò ho han fet ells i solsament ells.
Trobo a faltar tant en el llistat d’uns com en el dels altres que no en parlen ni una lletra d’aquell famós polígon industrial que la Generalitat, (el Govern o Esquerra) havia adquirit a la fabrica de Flix. Ni una sola lletra, ni un trist cartell posat en lloc. Pot esser que ho hagi somiat, o pot ser que realment, la campanya electoral va començar ja fa uns quants anys...

Emmarcat

2010-07-26T06:26:00.000-07:00

Emmarcat. Com si estigués al bell mig d’un marc m’he sentit al situar-me al interior del nou perxi del carrer major, sorgit de les obres de remodelació de Ca Don Ventura.
El motiu de remodelació, han explicat els seus responsables, és la de crear la sensació de continuïtat dels perxis del carrer major un mica més enllà del que sempre han estat. Per cert, ja que aquesta era la intenció i ja posats a fer, perquè no s’ha continuat el mateix amb Ca Don Gil, es a dir l’Ajuntament?
Altres preguntes més peremptòries que em sorgeixen son : realment calia fer aquesta remodelació?, els 24.000 euros que diu que val tot això i que provenen dels fons de les obres del Plan Zapatero, no haguessin estat més aprofitables en algun altre indret del nostre poble molt més necessitat de urgents reparacions?, valia la pena transformar una amplia sala polivalent i a peu de carrer en una nova sala on per les noves dimensions quasi tan sols servirà per a fer reunions de juntes? Aquestes preguntes que em faig encara m’adquireixen més validesa quant tinc la certesa i constància de que alguns dels membres del consistori es plantegen en privat les mateixes qüestions.
Tot això et fa arribar a la conclusió de que al nostre ajuntament hi ha compartiments estancs, cadascú va a la seva i que alguns, conscients de la proximitat de un fi de cicle, corrent van a fer realitat les seves dèries personals. Consti que no vull posar en qüestió les dèries personals de ningú, el que si qüestiono és la no presencia d’una acció de govern comuna.
Que alguns tinguin la sensació de que esta pròxim el seu fi de cicle m’ho va confirmar una visita al hospital de Mora d’Ebre. No és que hagin inaugurat en aquest hospital una unitat de diagnosi de cicles politics sinó que simplement, en el decurs d’una d’aquestes llargues estones que es passen en les sales d’espera d’aquest hospital, vaig coincidir amb un conegut de Mora d’Ebre que, després de fer un repàs a totes les nostres malalties, em va obsequiar amb un reguitzell de queixes envers un dels nostres convilatans il·lustres que ostenta càrrec públic. Aquest amic va queixar-se amargament de que, tot i que es va anunciar a bombo i plateret, es a dir en el programa oficial, l’acte i el parlament de la inauguració de la Mora Morisca aniria a càrrec del Delegat de Cultura de les Terres de l’Ebre, en Xavier Vega, el públic en general, alguns de Mora vestits de moros i alguns moros vestits dels de Mora, encara l’estan esperant-lo ara, tot i tenir constància de que, en el mateix moment que hauria de haver fet la inauguració, el Delegat s’estava manifestant pels carrers de Barcelona junt amb milió i mig més de catalans; als de Mora d’Ebre els hi hagués complagut més que al menys algú els hi hagués comunicat que no calia que esperessin més, que el regne d’alguns està ja en una altre mon i ja les prioritats son unes altres.
El fi de cicle s’apropa. Alguns el veuen vindre com si fos una llevantada que se’ls emportarà per el seu davant, i és per això que alguns emmarquen o s’emmarquen com poden.

Escurat

2010-06-23T00:57:00.000-07:00

Escurat em quedaré. Aquesta és la impressió que fa ja dies tinc. Veient com està el pati i els remeis que els governs, tots els governs, apliquen per a parar la garrotada que, poc a poc però inexorablement, ens està caient a sobre, cada cop tinc més clar que la meva, la nostra, butxaca quedarà ben escurada. Més impostos i l’Iva cap a mun. S’han de pagar les alegries de bastants anys i naturalment, qui al final ho paga resulta esser el menys culpable de tots: el ciutadà de a peu.
Observo que per tot arreu els remeis a aplicar son els mateixos. En aquest aspecte no hi ha discrepàncies, tots els governs apliquen la mateixa recepta: estrènyer-se el cinturo.
Bé, tots, ...tots, ...tots els governs no....Aquí a Flix, el nostre ajuntament, enlloc de mirar d’ajustar-se, de fer el mateix que estan fen tots els governs del mon democràtic, va i fa tot el contrari: contracta més gent per a treballar a les oficines municipals. No és tracta ara i aquí de posar en dubte el dret de tothom a treballar i la vàlua professional, sens cap mena de dubte, d’aquelles persones que haigin guanyat les places de treball que el nostre ajuntament va oferir, és simplement plasmar aquí que pot ser ara no era el millor moment, amb els temps que corren, de continuar suportant la carga de personal que el nostre ajuntament té.
Fa ja molts anys que la nomina del ajuntament no para d’ampliar-se, i desgraciadament també fa anys que no para el nostre poble de perdre habitants; si afegim que a la fabrica la situació no està per a tirar-hi coets, tot això significa que els ingressos que obté l’ajuntament cada cop son menys (aquest any caldrà veure com disminueix l’aportació que fa Fecsa a les arques municipals, degut a la baixada de consum elèctric de la fabrica).
Aquesta és la realitat, agradi o no agradi, i si el que faria tota persona normal en el seu àmbit privat o familiar seria el de intentar ajustar les despeses als seus ingressos, més encara quant el futur no s’endevina molt alegre, el nostre govern municipal fa tot el contrari, ¿fins quan podrem aguantar econòmicament aquesta situació?.
A l’hora de tafanejar coses del nostre poble és molt útil consultar per Internet el BOP, el Butlletí Oficial de Tarragona, t’assabentes de moltes coses del nostre municipi, oficials i no oficials, una de les informacions en que et trobes ( 22 de febre de 2010) és amb la publicació del pressupost municipal i en la publicació de la plantilla de personal del ajuntament de Flix: 68 persones.
Al pressupost també publicat apareix la partida “Despeses de personal”: 1.773.000 euros, dit d’altra manera: 300 milions de pessetes.
Quasi bé la meitat del pressupost municipal representa el personal. Ens ho podem, o ens ho podrem, permetre? Fa ja temps que algú hagués tingut de posar-hi seny al tema, però ja entenc que això políticament es molt costós i a ningú agrada fer el paper de dolent, sobre tot si un va de progressista per la vida amb els diners dels altres, però ara existia la excusa perfecta, ara era, crec, el moment més apropiat per a intentar reconduir el tema, però tampoc ara s’ha imposat el sentit comú i hem optat per anar en contra direcció. A seva casa farien el mateix?.
El que passa és que el temps i els números son molt tossuts i a no tardar molt, algú, l’hi agradi o no l’hi agradi, haurà de posar-hi fil a l’agulla i fer el sorgit que la nostra depauperada vestimenta econòmica municipal necessita.
La veritat, jo cada cop que sento parlar a en algú del nostre ajuntament del que faran o volen fer, el primer que faig per si de cas, posar-me la ma a la butxaca, el que passa és que tot sovint ja la trobo buida, no és que hi tingui un forat, és senzillament que ja estic escurat.

Alliçonat

2010-06-15T02:40:00.000-07:00

Alliçonat m’he quedat desprès de llegir el darrer numero de La Veu de Flix. Una lliçó de modos democràtics m’han donat sense jo esperar-ho.
Un que titula “Jo també vull viure a Flix” l’emprèn contra els, les, de la Plataforma “Volem viure a Flix”, titllant-los de mentiders, manipuladors i usurpadors de la legal representació política del nostre poble. I tot això ho fa desprès de donar una lliçó, sobretot als “Flixancos fora vila”, del que significa estimar a Flix. La veritat és que a més d’un fou necessari explicar-li qui era aquest personatge aparegut de sobte pels nostres carrers ja que, encara que segons ell sempre ha portat Flix al cor, la major part del veïns ni se’n recordaven qui era, de tants anys que no l’havien vist. Però deixant a banda la brandada declaració amorosa d’arrels flixanques del personatge, m’he interessa les reflexions que fa al voltant de la gent i del moviment que encarna la Plataforma ”Volem viure a Flix”, no per el seu pensament en particular si no per que representa una forma de pensar i d’actuar comú en un cert sector de la nostra societat.
Vagi per davant que cadascú es ben amo de pensar i de fer el que li vingui be, però el que no s’hi val és a donar lliçons a d’altres mentre ell i els seus fan tot el contrari.
Acusa als de la Plataforma de tant sols fer actes amb gent propera al “sí”, en referència al Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius; home, que jo recorda l’únic acte que s’ha organitzat a Flix amb la presencia de les dues parts, concretament al saló de La Unió Social, ho ha fet la Plataforma, dit sigui de pas ¿com és que el nostre ajuntament, representant de TOTS els veïns de Flix, no ha organitzat cap debat – xerrada – conferencia –....etc, amb les dues postures com han fet d’altres ajuntaments? És que hi ha temor d’alguna cosa?.
Acusa als de la Plataforma de mentir, tenir obscurs interessos i voler manipular a la gent per tal d’aconseguir un pèrfid desig. Si algú des del mes de maig del passat any, quan tot va començar, ha tingut una posició transparent i no s’ha amagat dels seus propòsits, ha estat els de “Volem viure a Flix”. El desig d’obtenir el seu objectiu basic, la dinamització econòmica de Flix, els ha portat a parlar del que fos amb qui ha convingut, informant a tothom del que han fet i del que han parlat, començant pel equip de govern de l’ajuntament, continuant amb la informació que han donat als seus associats i acabant amb la informació que han fet arribar a tot el poble en general a través dels mitjans de comunicació socials.
Acusa també, en el referit article de La Veu de Flix, als de la Plataforma de no tenir sentit democràtic i de pas els hi recomana que es presentin a les properes eleccions municipals. Val a dir al respecte d’aquesta recomanació que no és l’únic que l’ha fet, ja que per exemple, en comentaris al seu i a d’altres blogs, el regidor Jaume Masip també qüestiona la legitimitat i representació que s’atorguen els de la plataforma, “Qui sou vatros per a dir que parleu en nom de la gent de Flix, ...qui os ha votat?”..Curiós que ara és qüestioni la representació i legitimitat d’aquesta plataforma. Crec recordar que quan han sortit al carrer la Plataforma en Defensa de l’Ebre i tantes d’altres plataformes o moviments socials, (sense anar més lluny la seva pròpia de “Veïns d’Ascó) mai s’ha qüestionat per part de ningú, i menys per part d’ells mateixos, la legitimitat d’aquestes, però ves per on, ara, quant surt un moviment social a Flix que a ells no els hi fa el pes, resulta que aquest usurpa la representació legal dels representants legítims del poble. És el de sempre, a casa meva si.....a casa dels altres no. Quin curiós concepte dels sentit democràtic.
La legitimitat no tants sols té la dona el pas per unes urnes, si no que també s’adquireix al carrer, donant exemple i treballant per a el que lluites.
Pot esser que ja arribat l’hora de dir prou, prou de que per part de segons qui és vulgui donar contínuament lliçons de democràcia per tot arreu.
No pel simple fet de autoproclamar-se progressista, (i en segons qui n’hi hauria molt que parlar-ne), s’està en possessió de la veritat absoluta, amics.......i .......amigues.

Col·lapsat

2010-05-26T23:33:00.000-07:00

Col·lapsat. Col·lapsat m’he sentit al ficar-me davant del nou ordinador.
Es cert que de vegades la més insignificant de les circumstancies pot desencadenar episodis que no haguessis pensat mai. El simple fet de tocar amb la ma un got d’aigua m’ha ocasionat un maldecap d’allò més gran. Bé, no tants sols va ser tocar un got, en realitat va esser tombar un bol ple de llet a sobre la torre del ordinador; focs artificials, fums de colorets, empastifada de paret i terra amb la conseqüent esbroncada de la senyora, i ja posats a fer, 700 euros de l’ala per renovar el parc d’ordinadors. Sort que m’he ho he plantejat com la meva petita contribució a la solució de la crisis econòmica mundial, això si, a costa de incrementar la meva crisis econòmica particular.
Però bé, ja tornem a tenir un ordinador per a continuar ficant reflexions en aquesta petita finestra, tot i fent un cop d’ull al meu territori.
Degut al desgraciat incident “aquàtic” porto bastants dies sense escriure rés, com ben bé em recorda algun dels soferts visitadors d’aquesta pagina i tot just, al ficar-me davant del nou teclat es planteja l’etern dilema: ...i desprès de tants dies per on començo...? Va, cap problema, segur que tindré bastants temes per a reflexionar, però..., intento visualitzar algun tema actual del nostre poble i no trobo rés,.... no pot ser, repassem, mmmmmm no, no hi ha manera de trobar rés interessant. Es possible que en un més no hagi cap tema, actual i punyent, al nostre poble per a tractar?. Home cap tema, cap tema si..., per exemple, l’organització per part d’algun Maulet de la catalaníssima Feria d’Abril..., home, que vols que et digui, algo amb més de substancia...., a veure..., ah sí.. la presentació d’un grup anomenat “Veïns d’Ascó”, ....???????????, siguiente,....., algo més, no ho se, pensa..,pensa.., mmmmmmmmmm, ...que més?, bé canviem, provem amb efemèrides, a veure...., ..si..,home, mira, ves per on d’aquí 10 dies farà un any de la Jornada de Portes obertes - versus- inauguració de la Residencia de la Gent Gran, 365 dies ja han passat i “lo mas caliente esta en ....l’aigüera” que va di aquell... Perquè es va fer aquella pseudo inauguració ?, era qüestió únicament de fer-se la foto l’antic i encara omnipresent alcalde? Un any ja ha passat i allí els únics que han guanyat son els d’Endesa amb el consum de llum, hores i hores de bombetes solitàries enceses....,l’únic signe de vida d’aquella emblemàtica obra en la que tanta pressa alguns van donar-se’n per a fer com si la inauguressin..... ah! si, a propòsit, amb relació al tema d’obres: recordo que, fa ja dos mesos, en un article de l’antic alcalde publicat a la Veu de Flix, em va sobtar que aquest fes tot un exercici de auto col·locació de medalles( quasi veig al Màgic Andreu) adjudicant-se l’autoria de totes les obres realitzades en els darrers anys a la nostra població; vaig pensar, home, al proper numero de la Veu els socialistes ficaran les coses al seu lloc, perquè és públic i notori que, entre d’altres, tota la remodelació del casc antic va esser preparada per l’equip de l’Antoni Sabaté, que tot el projecte de rehabilitació del meandre, més de 6 milions d’euros, que la ministra Cristina Narbona és va trobar a un calaix del seu ministeri va ser també perquè l’antic alcalde va preocupar-se de prepara-ho i de demanar-ho,...a cadascú el seu. Però ves per on, quina sorpresa la meva quant al repassar la Veu d’aquest més veig que els socialistes no diuen ni piu, de que si aquests projectes ja eren meus, que jo també passava per aquí....,
En fi, quedo convençut, de totes totes, de que som un poble afortunat, encara que no ho sembli, tenim dos alcaldes, no tots els pobles ho poden dir,... però, la veritat, no se si això és molt bo o molt dolent.
Va! tampoc val tan la pena aquest tema per escriure d’ell. Decididament avui no tinc el dia inspirat, pot esser dema.., si dema, dema serà un altre dia....

Constitucionalitzat

2010-04-29T08:42:00.001-07:00

Constitucionalitzat. Un filet d’esperança va nàixer en mi l’altre dia al llegir noticies referents a les deliberacions del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut. I no perquè estiguí satisfet amb la previsible clatellada que ens pegaran aquesta casposa representació de l’Espanya mes tancada en si mateixa i que representa el polititzat tribunal. Si aquesta proposta de clatellada-sentencia emanava d’un jutge del sector anomenat progressista, la proposta de clatellada-sentencia que ara han encomanat a un jutge representant del sector conservador serà per agafar-se los “machos” i sortir al carrer cridant allò de “Viva la Constitució”... però la de Fabara.
Segons la noticia, que publicava la edició digital de “El Pais” el passat dia 17, el projecte de sentencia del alt tribunal feia referència, entre d’altres, a la inconstitucionalitat de la redacció del article 90, aquell que fa referència a la creació de les Vegueries, establint que “las veguerias del articulo 90 no pueden suponer la supresión de las provincias en Cataluña ni sus funciones constitucionales. Los consejos de vegueria solo sustituyen a las diputaciones cuando el ambito territorial de las veguerias coincida con el de las provincias”.
M’afanyo a clarificar que no estic d’acord en qualsevol mena de interpretació que el Constitucional vulgui fer del nostre estatut. Els ciutadans catalans ens hem volgut donar aquesta norma i cap tribunal te cap dret a modificar ni una sola lletra de la mateixa.
El filet d’esperança que l’altre dia em va brollar, ve donat perquè espero que aquesta decisió serveixi per a endarrerir o impedir quelcom que tothom dona per fet i que a mi particularment em mortifica: pertanye a la Vegueria de Terres d’Ebre. Ho diré directament, em “repateixe” esser de la Vegueria de les Terres d’Ebre, clar i ras, mai me sentit representat ni he tingut sentit de pertinença a les Terres d’Ebre, ni per suposat a tot allò que suposa Tortosa, trobo que la immensa major part del habitants de la Ribera no tenim rés a veure amb els tortosins o els ampostins. Sento que no hi tinc res a veure, ni sentimentalment ni per caràcter, ni per forma d’esser, ni per suposat amb el tema de les facilitats de comunicacions. Em nego a tenir com referents a “Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries”. Em nego a acceptar com a referents culturals meus a aquells que per allò de poder destacar una mica és fan afegir a qualsevol activitat seva (musica, literatura...) el qualificatiu “d’Ebre” com si representes un signe de qualitat quan en realitat el que allí s’amaga és tot un mon de mediocritat.
Ara que tant de moda està parlar de consultes, d’escoltar la veu dels ciutadans per qualsevol cosa, constato que mai ningú m’ha preguntat si desitjo pertànyer, a qualsevol Vegueria, tot al contrari, per decret em diuen que soc de les Terres d’Ebre.
Tot i sabent que una gran part dels habitants de la Ribera pensem igual, tampoc he sentit mai a cap dels nostres politics, actuals o passats, qüestionar aquest designi. Trobo que d’alguna forma s’hauria de fer sentir aquest sentiment, ja sigui a traves de que algun grup representant polític o a traves d’una associació cívica, plataforma etc, que d’alguna forma reclames la nostra adscripció al territori liderat per Reus o Tarragona, en definitiva a la Vegueria del Camp de Tarragona, on penso que quasi tots els de la Ribera ens hi sentiríem molt més còmodes.

Postdata.- Al anar a penjar aquesta entrada veig a l’edició digital de La Vanguardia una noticia http://buscador.lavanguardia.es/buscador/resultados/20100428/53917179654/CiU-propone-un-referendum-sobre-las-veguerias.xhtml?q=
referent a unes esmenes que el grup de CiU ha presentat a la llei de vegueries que s’està tramitant al Parlament de Catalunya. Segons la noticia una de les esmenes diu:
“Otra de las enmiendas de CiU sugiere que, una vez se apruebe la ley en el Parlament, se vote en referéndum la nueva organización territorial. Para ser "validado", dice la enmienda, el nuevo modelo "deberá obtener el 51% de los votos emitidos en cada una de las veguerías", por lo que si sólo una de ellas rechaza por mayoría la ley, ésta tendrá que volver al Parlament para ser reformulada”.
No puc deixar de pensar “Ara és l’hora, catalans de la Ribera..”

Aplafonat

2010-04-18T15:27:00.000-07:00

Aplafonat. Aplafonat m’he quedat quant després d’agafar-me uns dies de vacances haig tornat a navegar per això de l’internet. La veritat es que volia escriure sobre el tema de la vegueria de l’Ebre però la rabiosa actualitat hem fa deixar-ho per a d’aquí tres dies.
Al navegar per els blogs de Flix he vist el de Jaume Masip, regidor del nostre ajuntament, on en la seva entrada més recent parla de unes fitxes de BÉNS CULTURALS D'INTERÈS LOCAL de Flix que darrerament s’han anat publicant. Tot això quedaria molt bé si no anés acompanyat d’un dels ridículs més grans que últimament els nostres responsables polítics estan permetent. Perquè resulta que al mateix temps de la publicació d’aquestes fitxes, s’han anat instal·lant a diferents indrets del nostre poble uns plafons indicadors del patrimoni local de Flix, en diversos idiomes i adreçats a la informació turística, concretament han estat instal·lat al costat del mercat municipal, també al costat del Molí d'Oriol, molí d'Oliflix i a l’ermita del Remei. Totes aquestes iniciatives estan molt bé si estan ben fetes, però si resulta que no es poden llegir, com aquells que varen instal·lar al costat del monument del pont de ferro o al costat de la barca del riu de baix, malaguanyats els quartos que varen costar, però si a sobre tot el que diu esta equivocat, com es el cas d’un d’aquests plafons de recent instal·lació, i no té res a veure amb el monument del que es pretén il·lustrar al visitant, és per a plegar les gàbies i anar-se’n.
Com és possible que ja faci dies que aquest plafó, que el amable lector pot veure a la foto que acompanyo, esta instal·lat al costat d’una paret de la nostra ermita del Remei i els responsables municipals no hagin ordenat la seva retirada? És que no tenim dignitat o tant s’he mon fot?.
Pot ésser que si aquest plafó estes, posem per cas, al costat del refugi antiaeri del carrer de Sant Josep ja hagués estat retirat. La veritat és que hem sembla que alguns, a més de publicar fitxes, també mostren en la seva pròpia fitxa del que son capaços.

Ofegat

2010-03-30T06:37:00.000-07:00

Ofegat, ofegat de repent m’he vist en el pitjor dels meus malsons.
Tants anys vivint en la inòpia, oh il·lús de mi, plàcidament transcorrin la meva vida sense adonar-me’n del perill que allí, amagat sense dir res, latent ell estava.
Però la veritat revelada ara per les ments preclares del nostre actual govern ha il·luminat de repent tota aquesta vall de la Ribera d’Ebre, ignorant de la seva dissortada sort des de fa ja més de cinquanta anys.
Les càmeres de Transit de les DGT han pogut constatar caravanes de cotxes plens de gent amb el pànic dibuixat a la seva cara, fileres de camions atapeïts de gent tremolant, fins i tot algú damunt d’un ruc marxant al galop garriga amunt, tot això després de que els fins ara tranquils habitants de la ribera han estat sabedors de la maleïda noticia que els nostres governants ens han anunciat.
Estem, diuen les autoritats, en un territori crític. Riu-te’n tu de la falla de San Francisco o del triangle de les Bermudes.
El perill que comporta la existència de les presses de Mequinensa i Riba-roja no ho sabem prou. Resulta, ara diuen, que aquestes preses es poden rebentar i això podria endur-se el Magatzem Temporal de residus radioactius que l’Ajuntament d’Ascó ha demanat que s’instal·li al seu territori. Per a que no s’estengui l’alarma i en un exercici de responsabilitat, les nostres inquietes autoritats del país, comarcals i locals han obviat dir que si això passes també s’enduria el poble de Riba-roja i el poble de Flix i la fàbrica de Flix amb tots els seus productes i el poble d’Ascó i el poble de Vinebre i .....
El govern, però, ha reaccionat amb rapidesa i tot sembla indicar que el Conseller Saura o el Delegat del Govern a Terres d’Ebre Lluís Salvador, seran els encarregats d’anunciar una sèrie de mesures que es pensen aplicar amb caràcter immediat: trasllat de tots el habitants de la Ribera a uns campaments ubicats prop Torredembarra (aquesta estada als campaments tendra una durada temporal, el temps necessari per tal de poder construir uns nous pobles al Segrià, zona propera al nostre territori i exenta de risc de inundacions), paralització de la producció de la fabrica de Flix per el perill que suposa tots els productes que ella fabrica, tancament de les dos centrals nuclears d’Ascó, denegació de tots els permisos d’obres per a fer albergs i hotels a la vora dels rius.....,Sembla, però, que dintre del govern hi ha una facció mes científica i menys tremendista i advoca per una solució més tècnica: el desmuntatge en fase d’urgència de les dos preses.
Realment pot esser que val més la pena agafar-se aquests moments amb caxondeo perquè, si et dona per agafar-los amb seriositat, la veritat, és bastant depriment.
Que el nivell dels responsables politics a l’hora de fer les al·legacions al MTC arribi a aquests nivells de ignorància i demagògia es per apretar a córrer, no per la por a la possible trencadissa de les preses, si no per la constatació de que el veritable perill son aquets que, encara ara, ens manen.

Petrificat

2010-03-19T11:46:00.001-07:00

Petrificat m’he quedat avui durant el meu exercici diari, no pas físic que certament és el que realment em convindria, sinó durant el meu exercici diari de navegar per Internet.
Cada dia, després de fer un tast a l’actualitat general, faig un cop d’ull a l’actualitat local utilitzant com a portal d’entrada el blog de “Cossetes del dia a dia”, de la prolífica Eva_ja’m a la que, dit sigui de pas, admiro per la dedicació que té al seu blog, amb la constant actualització amb diversos temes, quasi be diàriament.
Després de llegir el seu tema del dia, el blog de l’Eva_ja'm té la virtut, al menys així m’he ho sembla a mi, de tenir una llista de blogs interessants, feta sense cap sectarisme ideològic, en la que totes les sensibilitats hi tenen cabuda, i això, almenys particularment per a mi, és molt útil per a poder fer-me una idea de tot el que bull en l’actualitat diària del nostre poble.
Així que després de llegir la seva darrera entrada i fer un cop d’ull als blogs actualitzats vaig veure que dos dels darrers actualitzats feien referència al MTC, un del regidor de l’ajuntament de Flix, Jaume Masip (el cito aquí perquè ell mateix es presenta amb aquet càrrec al seu blog, per tant entenc que com a càrrec públic puc fer-li aquests comentaris) i un altre, el de la plataforma “Volem viure a Flix”.
Al blog de la plataforma “Volem viure a Flix” anunciaven una “Xerrada Informativa sobre el MTC” per aquest proper dilluns dia 22 a les 7 de la tarda, acte al que penso assistir, i al blog del regidor Masip la seva entrada era “Cementiri nuclear, cara i creu”.
Xafarder de mena, en va falta temps per a llegir els comentaris que totes dos entrades ja tenien, i aquí comença el meu “empedregament”, perquè un comentari dels firmats per el regidor Masip i dirigit a membres de la plataforma estava fet, aquesta és la meva impressió, en un to inquisitorial fora de lloc.
Podries respondre a tres preguntes? la primera, quants sou. Home té bastant de gracia que ell, precisament ell, faci aquestes preguntes perquè també algú podria inquirir-lo en, quants son a Flix els contraris al MTC?, com és que l’ajuntament de Flix, tot i sabent que hi ha diferents sensibilitats al nostre poble en referència al MTC s’hi ha oposat? Retrau que l’ajuntament d’Ascó no hagi fet cap consulta al poble per saber el seu parer, ¿és que l’ajuntament de Flix n’ha fet alguna de consulta al nostre poble per a saber que en pensem, abans de tal i com ha fet, sense encomanar-se ni consultar a ningú, oposar-se a la decisió de l’ajuntament d’Ascó?
La segona, perquè us ompliu la boca amb els actes informatius i el del dilluns vinent només és en el sentit del si? continua preguntant el regidor Masip; home i el que me ho pregunta est tu? podrien contestar-li, ja que precisament l’ajuntament de Flix no ha fet ni, per el que sembla, vol fer cap d’aquestos actes informatius(que prengui exemple de l’ajuntament de Vinebre). La plataforma “Volem viure a Flix” ja en va fer-ne un amb les dues parts o parers, on va quedar pales que molta de la gent allí present era contraria a la posició que defensa el regidor Masip. Pot esser és per això que l’ajuntament de Flix no vol fer-ne cap d’aquets actes que ell reclama.
I la tercera, qui paga les despeses dels ponents del dilluns, sobre tot de l’alcalde holandes? I qui paga o ha pagat les despeses de la plataforma anticementeri?, qui ha pagat el rebut del que costa llogar dues vegades el teatre de la Llanterna de Mora d’Ebre?, qui ha pagat o paga totes les despeses que comporta tota la infraestructura que te aquesta plataforma?
Té alguna cosa a veure això amb comarca la diversificació econòmica, amb la que se suposa que hi esteu d'acord o continuarem per sempre amb l'error de caure amb monocultius industrials? continua preguntant el regidor Masip als membres de “Volem viure a Flix”.
Error de caure amb monocultius industrials parla el regidor Masip?, que tots sapiguéssim tenim al poble o comarca dos monocultius industrials, industria química i industria energètica, si el que insinua el regidor Masip és que pretendre continuar amb aquets models és un error que ho digui clarament i així a l’hora de les properes eleccions tots sabrem a que atendre’ns i evitarem que tot el personal és quedi com jo avui m’he quedat després de llegir els seus comentaris: petrificat.

Desolat

2010-03-10T06:23:00.000-08:00

Desolat he quedat en la meva solitud.
La meva dona, ui perdó, la meva companya de trajectòria vital (he d’anar en compte a l’hora d’emprar algunes expressions, no sigui cas que els vigilants de lo políticament correcte comencin a lapidar-me), coneix perfectament quines son les meves preferències a l’hora del menjar, sap que un dels meus plats preferits son les mandonguilles amb salsa. Aquest deliciós menjar és el que va fer ahir per a dinar, donant-se la circumstància de que va haver d’absentar-se del poble i a l’hora del dinar estava sol a casa.
A l’arribar al migdia a casa vaig trobar que ja havia sortit el darrer numero de La Veu de Flix i vaig plantejar-me que, donat que dinaria sol com un mussol, aniria fent un cop d’ull a la Veu, al mateix temps que aniria degustant el meu plat preferit. I en això estava, tot anant empassant-me les mandonguilles i el que cada cop més em sembla diari oficial d’Esquerra Republicana, donat la quantitat de noticies d’aquest partit (vull pensar que aquesta impressió és fruit de les circumstancies informatives del moment actual, en que alguns necessiten marcar desesperadament paquet).
Al plat tants sols ja quedava la darrera mandonguilla, d’un volum més petit que les anteriors i que me l’havia deixar expressament per la darrera mossada, com si fos la cirereta que corones aquell magnífic àpat. Havia arribat a llegir una mica més de la meitat de La Veu i començava a mirar una noticia que feia referència al Consell Comarcal quant, al ficar-me lentament la petita mandonguilla a la boca amb la intenció de degustar-la llargament, de sobte, fruit de l’ensurt provocat per la lectura, vaig patir un accés de tos que va provocar que la petita mandonguilla sortís disparada de la meva boca, rebotant a la taula i anant a parar sota el frigorífic de la cuina. De sobte vaig tenir la sensació de buit interior al contemplar que el plaer que anava a comportar-me la darrera petita i deliciosa mandonguilla s’havia esfumat.
Vaig mirar el plat buit i, de retruc, els mes ulls van desplaçar-se a les pagines de La Veu de Flix. Aquella noticia situada al mig de la pagina 39 era la responsable del meva sobtada frustració gastronòmica.
I que venia a dir aquesta inoportuna , per a mi, noticia?, doncs que el Consell Comarcal arran de tot el tema del Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius havia demanat un informe jurídic sobre “la viabilitat de declarar nul l’acord aprovat pel plenari de l’Ajuntament d’Ascó per motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia Associació Nuclear d’Ascó – Vandellos”.
Naturalment l’ensurt no va esser provocat per la rebequeria dels del Consell Comarcal, el motiu de l’atac de tos va esser el pensar en la possibilitat de que algun d’aquestos fer servir els mateixos arguments i ho apliques a Flix, perquè ¿quantes acords o decisions respecte a la fabrica de Flix preses per els diversos regidors de l’Ajuntament de Flix al llarg dels últims 30 anys és podrien impugnar per el simple fet de “motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia fabrica de Flix"?.
Al mateix moment de plantejar-ho, arribes a la conclusió de que és una estupidesa, però si ja és una estupidesa en la seva aplicació a Flix, també ho és que això ho haguessin pensat per poder aplicar-ho per els d’Ascó.
Si tot això és el que arriben a desenvolupar els del Govern del Consell Comarcal, apanyats anem. Una mica més de nivell, una mica més de imaginació seria exigible, tot i quant, segons fa poc he llegit, el seu president, el republicà Bernat Pellisa cobra com a president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre 60.000 euros anuals.
Abans de publicar-ho torno a rellegí tot el que he escrit fins ara i veig que potser m’ha quedat un pel agre, però quant penso en la pobra i solitària mandonguilla a sota el frigorífic, és que... .

Bocabadant

2010-02-12T06:14:00.001-08:00

Bocabadant. Bocabadant, i amb la boca ben oberta, m’he quedat desprès de veure la cara dura que ampren alguns personatges que son capaços de llançar mil proclames incendiaries com si fossin un Lerroux mateix i alhora oblidar-se del que ells mateixos han fet i han dit poc temps enrere.
La filla de uns bons amics, estudiant de periodisme a la que l’hi auguro una gran carrera, m’ha proporcionat una interessant publicació del Congres de Diputats on es pot comprovar la catadura moral que gasten alguns personatges que, fent servir les nostres terres com a púlpits, s’han doctorat en autèntics imitadors d’aquell “Emperador del Paralelo”.
Aquell de la bicicleta, el sostenible Joan Herrera, aquest va esser capaç a Mora d’Ebre, davant de tota la cleca dels de la Coordinadora Anticementiri Nuclear, de renegar del ATC i de posar-se com a garant, ell i el seu grup, per aturar el ATC. Amb la mateixa bicicleta, perdó, amb la mateixa caradura, és va presentar a Ascó per agafar la pancarta i encapçalar la manifestació que va passejar per els carrers de la vila la seva oposició a la construcció del ATC.
L’altre, pertanyen al del grup d’aquell que tot el dia va marcant paquet, fa tot just una setmana demanava pel seu grup els vots de les properes eleccions, tot adduint la seva oposició al malèvol ATC i proclamant-se com a els únics vàlids a l’hora de impedir l’assentament del pèrfid magatzem les nostres terres.
Tots dos grups, com es pot comprovar en aquests documents, varen aprovar i varen encoratjar a Enresa – versus Gobierno del Estado- a instal·lar i posar en marxa un ATC a l’estat espanyol, i que ara, aquets aprenents de Chaves ens vulguin fer combregar amb rodes de molins, com si fóssim las masas bolivarianas, em trau de polleguera.
Una mica més de vergonya i dignitat i si no en saben més, dons res, un que vagi engrassant la bici i comenci Collserola cap amunt Collserola cap avall i els altres, els del paquet, que comencin a fer paquetets però en tot el que tenen al seus despatxos i se’n vagin a descansar i a agafar una bona ració de assossegament que bona falta els hi fa a tots dos.

Fer clic per engrandir

Observant

2010-02-05T10:43:00.000-08:00

Observant. Observant he estat durant uns quants dies tot el que ha succeït al voltant del tema del Magatzem Temporal Centralitzat & Cementeri Nuclear, i tot el que he vist i per desgracia, tot el que encara ens queda per veure, no s’aparta ni s’apartarà un sol mil·límetre del que pensava que acabaria succeint ja fa uns mesos.
Per un costat tots aquells que, des de ja fa anys, estigmatitzen tot allò que porti el qualificatiu de nuclear, i ho fan sense aportar cap raonament tècnic o científic posat al dia, sempre recorrent als mateixos topics de fa 30 anys, en part perquè ells mateixos tampoc han evolucionat, encara es pensen que estan on fa 30 anys estaven, alguns perquè ja els hi esta be, altres perquè senzillament no han sabut evolucionar.
També he observat a companys meus de treball que, això si, justifiquen tot el que hem produït, i estem produint, a la fabrica, com una cosa lògica i normal en l’activitat industrial, però que quant es tracta de parlar de les conseqüències de una activitat industrial a casa del veí, es converteix automàticament en una “agressió al territori” i un “prou de merda a casa nostra”. Fins i tot, a algun d’aquest he pogut veure fotografiat al mig de la manifestació que és va fer al poble d’Ascó, el súmmum de la hipocresia.
I per acabar d’observar, he observat als meus alcaldes. Hem refereixo als alcaldes de Flix, i ho faig en plural perquè hem passa, i crec per el que he pogut escoltar que li passa a mes gent, el poble de Flix te ara mateix dos alcaldes, un l’oficial, Oscar Bosch, i l’altre en Pere Muñoz, ja que dona tota la impressió que és l’ombra d’aquest últim la que determina totes les accions del alcalde oficial.
El intent per part de Muñoz, de polititzar l’acte que va organitzar la Plataforma Volem Viure a Flix, on les aplaudiments del públic a la intervenció de la moderadora el van fer callar, tindria que alliçonar-lo, a ell i a d’altres, de el que realment pensa la gent de Flix.
L’episodi de escoltar-los a tots dos per un programa de Ràdio Flix parlant del malament que els hi semblava el fet de fer una manifestació al poble d’Ascó, dient que a ells això no els hi agradaria que els hi fessin a Flix... i al cap de 48 hores veure’ls portant les pancartes al capdavant de la manifestació, demostra fins on son capaços d’arribar aquest parell.
La intenció era acabar aquí la entrada d’avui, però a punt de publicar-la he pogut llegir un article d’un altre company de viatge dels anteriors, en Xavier Vega, Delegat de Cultura a Terres d’Ebre, i que en un punt del mencionat article diu textualment ” .. Ho repeteixo, per si hi ha algun dubte: si el lector no vol cap cementiri nuclear a Ascó ni a cap altre lloc del nostre país, només ha de votar Esquerra Republicana de Catalunya,...” Al final apareix el veritable motiu de tot aquest “desasosiego”, aquestes preses per encapçalar manifestacions, aquestes tancades al Consell Comarcal durant dos dies, aquell ridícul fet per tot el Consell Comarcal i el Delegat de Govern (algun dia haurem de parlar més extensament ‘aquest “pajaro”) amenaçant amb mesures legals contra els membres del Consistori d’Ascó, per a tot seguit tenir de sortir la pròpia Generalitat a desmentir-lo i a casi be dir-li allò de “¿Porque no te callas?... Tothom veu que aquests d’ERC estan molt malament en qüestió de vots però això de plantejar-lo ja tant descaradament es sinònim de que estan més apurats del que em podia arribar a imaginar.
Deixar la cadira es tant dur, i ara que esta tant calenteta....

Socarrat

2010-01-18T05:00:00.000-08:00

Socarrat vaig quedar-me al voltant d’una foguera el passat dissabte.
La vetllada anava segons el ja conegut guio que any rere any és va desenvolupant, bon jala, bon veure i una amena conversa de voltant de foguera de Sant Antoni, on al final sempre és fa un recorregut per els temes d’actualitat del nostre poble, i aquest cop algú va treure el tema d’una revista que un grup de joves del poble havia posat a la venta la vespra de la diada del Reis.
Jo vaig comentar que n’havia sentit parlar però no podia emetre una opinió fonamentada perquè no havia tingut la possibilitat ni de comprar-la ni de llegir-la; un dels allí presents va voler solucionar el meu desconeixement i “ni corto ni perezoso” es va apropar fins casa seva a buscar un exemplar de la referida revista.
A la llum de la foguera i durant cinc minuts vaig anar fullejant aquesta revista, fanzine com els mateixos autors l’anomenen. Algú del voltants de la foguera al advertir que m’havia quedat immòbil, com embadat va dir-me: que t’has quedat gelat....?, no, no m’havia quedat gelat, m’havia quedat socarrat, socarrat i no pas de el calor de la foguera de Sant Antoni, sinó de haver llegit i vist el que havia llegit i vist en aquella revista.
La meva primera impressió: l’agressió al honor de les persones allí reflectides és fragant, directa i gratuïta, sense cap discussió. Però algú hauria de denunciar tot això!, va clamar un altre fogaté de Sant Antoni. Evidentment, a nivell personal, és clar que tothom pot fer el que estimi necessari, però, com molt be apuntava un veí de banc de foguera, l’Ajuntament de Flix ja hauria d’haver sortit en defensa dels seus símbols, perquè, argumentava el meu veí, les persones que apareixen denigrades en la pagina central d’aquesta revista si estan allí és per la seva condició de Pubilles de Flix, no per una altra cosa; per lo que en tant que es denigra els símbols de representació del Poble i del Ajuntament de Flix, aquest hauria d’haver actuat immediatament presentant una denuncia contra els autors d’aquest fanzine.
De la mateixa manera, l’Ajuntament de Flix tenia l’obligació d’haver actuat ja fa un any, arran de l’acció que en una altra pagina d’aquesta revista ve reflectida, la mofa i escarni del Betlem que l’ajuntament munta cada any a la Plaça de l’Església. És sabut que les càmeres de vigilància del propi ajuntament van enregistrar, ara fa un any, l’acció que, com si fos una fotonovel·la, recull aquesta revista; les càmeres van recollir l’acció, es va identificar al personatge i no és va fer res de res. Naturalment no ens ha d’estranyar que les coses vagin en augment si els responsables públics amaguen el cap sota l’ala i es giren d’esquena per evitar ser titllats per tots aquests personatges de ves a saber què.
La socarramenta va deixar pas a la tristor al pensar en el discurs de tots aquests “autors” de la citada revista, al constatar que darrere de tot aquest discurs que normalment solen fer tots aquest personatges auto classificant-se de: alternatius, antisistema, autogestionaris… comproves que tot és una fàcil postura de cara a la galeria i que, en el fons de tot, no hi ha cap ideologia coherent que ho sustenti.
Si fossin capaços de ficar a les seves germanes o mares en la mateixa situació en que han reflectit a les Pubilles de Flix, si fossin capaços de mofar-se d’altres creences religioses, com per exemple el Islam, si....,potser arribaria a qüestionar-me si realment són el que diuen ser.
Mentrestant, la meva opinió és que tots aquests, més o menys sabem tots qui son els autors, no són més que una colla de tipus execrables i covards, covards com també ho són els components de l’Ajuntament de Flix que, per un malentès progressisme, no s’atreveixen a enfrontar-se amb tota aquesta colla per tal de defensar l’honor de un dels símbols que representen al nostre Poble.

Esperançat

2010-01-02T01:36:00.000-08:00

Esperançat he rebut al nou any 2010. Esperançat de que el 2010 ens porti al nostre poble tot allò que els darrers anys no ens han portat:
Que comencin les obres del pantà tot i que:
1.- No se sap on anirà la planta de tractament, dintre o fora de fabrica?
2 - Si finalment no es fa la cinta transportadora, diuen que han de fer una mena de rotonda a la boca la mina per a que els camions que han de portar els residus tractats al racó de la Pubilla ho puguin fer amb seguretat.
3 – Els pous que han de fer-se a totes les poblacions que toquen riu per si calgués habituar-se d’ells en un cas d’emergència, encara han de començar-se a fer.
Que s’aclareixi si finalment es trauen tots els llots contaminats o com algun responsable va dir, és farà un petit sarcòfag i continuarem tenint el nostre poble la llufa que l’inclit Conseller de Medi Ambient, Salvador Mila de Iniciativa – Els Verds, ens va penjar al seu dia de bomba ecològica, posteriorment adornada encara més per els 30 minuts de TV3.
Naturalment tot això no es fa en quatre dies, per lo que millor ens donessin un generós termini de temps i no fessin volar coloms tant alegrement, entre altres raons, perquè hi ha que encara confia en els 200 llocs de feina que els treballs de descontaminació del pantà ens aportarà , si mes no això es el que ens prometien la passada primavera els nostres governants quant el tema de Ercros picava,
Que siguin públics els pressupostos de les festes majors, com sempre havien estat, tant el que es donava a conèixer com a previsió del que podia costar com del que finalment es tenia la certesa del seu cost real. Més que res perquè, a part de que com a ciutadans tenim dret a ser coneixedors d’aquest tema, també és per a saber si podem felicitar al regidor del ram per la seva brillant gestió, ja que al principi de legislatura va assegurar que el seu objectiu era que les festes majors tenien que autofinançar-se.
Que es deixi de fer atacs personals als de la Plataforma Volem Viure a Flix, els seus membres al menys es mouen i fan propostes, continuen amb aquell esperit de la passada primavera, esperit que sembla sigui ja un record, com si el problema hagués desaparegut, quant tot el contrari, solament s’ha pres un descans. Tot sigui dit de pas, quan el fet de poder contemplar com a possible alguna instal·lació industrial, desperta aquests furibunds atacs que he pogut contemplar a base de comentaris, cal recordar que aquestes propostes industrials estan regulades per lleis i normatives tant valides com les que regulen l’activitat de, posem el cas, de la fabrica de Flix. És que segons quines normatives no son bones si no son del gust personal d’aquells que ja tenen el plat segur?. Si algú no està d’acord que aporti els seus raonaments fonamentats, però mai desqualificacions gratuïtes.
Que els de les consultes per la Independencia apareguin al meu poble, i que no tingui la sensació de viure en un lloc diferent a la resta de Catalunya. Tanta ostentació de catalanisme emanant des de l’ajuntament i del poble i arriba l’hora de la veritat i aquí tothom xiulant. Coneixent una mica al personal del meu poble m’inclino a pensar que es més una directriu de “tots quietos”, emanada des de els partits dominants al ajuntament, per tal de no molestar-se entre ells.
Hi ha moltes més coses en les que estic esperançat de que és podran canviar en aquest 2010, però per ser el seu primer dia no vull abusar d’ell, això si, demanar-li salut i saviesa per a tots. Feliç 2010.

Enganyat

2009-11-30T02:21:00.000-08:00

Enganyat. Enganyat és l’estat en que m’he sentit després de veure el programa de 30 minuts dedicat a Flix i a la seva fabrica. A part de totes les consideracions que es puguin fer respecte al futur industrial de la fabrica arran del que reflexa aquest 30 minuts, l’aparició del tema de la neteja del residus del pantà tapa en primera instancia tot els d’altres.

Perquè per primer cop apareix un representant de un organisme oficial, Agencia Catalana del Aigua, parlant obertament de la no retirada total dels residus del pantà, i encabir-los en un sarcòfag. Un dels científics que va aparèixer en el programa va esmentar també la seva inquietud a que es pugui fer el que anunciava el de l'agencia, llavors un arriba a la conclusió de que la determinació de no treure en la seva totalitat els llots contaminats del pantà ja fa temps que algú l’ha pres, així es pot començar a explicar que passat ja cinc anys de que esclates el tema, tres anys de que estigui fet el projecte executiu dels treballs i un any de l’atorgament a una empresa dels treballs per a fer-ho, ara el més calent estigui a l’aigüera.
I es aquí on hem sento enganyat, després de que els del departament de Medi Ambient ( Iniciativa per Catalunya – Els Verds) esbombessin el tema ficant-nos a sobre l’estigma de poble contaminant, apareixent ells com els salvadors del riu, prometent fent neteja de tot rastre contaminat..., ara i amb la boca petita i com a de passada, fent sortir a un responsable de tercer grau, anuncien que de lo dit res de res, que ens quedarem amb l’estigma de lloc contaminat per sempre més, i el que per a mi és més gros, si un tercera divisió del departament de Medi Ambient ho diu, que ningú em vingui a dir que l’Ajuntament de Flix això no en sabia res, perquè ningú es pot creure que una decisió així, que fa temps que deu d’estar presa, ells la desconeixien. Flix això no ho pot permetre, Flix al seu dia va apostar per l’extracció total dels llots i ara no podem permetre una solució intermitja que tants sols farà que ens quedi l’adjectiu de contaminat lligat al nom del nostre poble per sempre. Això Flix no ho ha de permetre i l’ajuntament ha de reaccionar i oposar-se-li frontalment i no fer com fins ara, que per que els qui manen son dels seus, callar. Fa quatre dies, des de l’ajuntament, i arran dels acomiadaments de Recuprod, tornaven a esmentar els treballs de descontaminació del riu com a solució transitòria per a apaivagar el tema dels llocs de treball destruïts a la nostra població, que si el retard en la seva execució era el no voler fer la cinta transportadora, el que ara l’estació de descontaminació dels fangs es faria fora dels terrenys de fabrica... excuses de mal pagador, la realitat és la que ahir ens varem assabentar en els 30 minuts i que fins ara ens l’han estat amagant

Desil·lusionat

2009-10-30T06:07:00.000-07:00

Desil·lusionat. Desil·lusionat he quedat al veure que encara que hagin passat molts anys de quan les decisions i els nomenaments, en la cosa publica, eren habituals fer-les a dit, al caprici o interès del que manava, encara a dia d’avui les coses continuen rutllant de la mateixa manera.
Ve tot això a raó de la conversa que casi per casualitat vaig escoltar l’altre dia segut a la barra d’un bar de la nostra població. Dic quasi perquè a raó de algunes paraules que vaig sentir, immediatament vaig prestar tota l’atenció que l’assumpte, crec, requeria; com a que la persona que ho explicava ho feia a suficient volum de veu, no crec que li molestes que algú pugues escoltar la seva diatriba que per el to empleat denotava la seva indignació.

L’assumpte relatat es el següent: l’ajuntament de Flix fa públic a través dels bans i comunicats de Ràdio Flix i del tauló d’anuncis del propi ajuntament que la brigada municipal necessita llogar una persona, requisits: tenir carnet de conduir. Des de l’ajuntament criden a totes les persones que s’havien presentat a la convocatòria per fer-los-hi una entrevista, i… ja os direm “algo “. Molt be, fins aquí tot normal. Però al cap de uns dies, l’indigna’t veí de barra de bar que explicava la seva aventura, rep una carta enviada des de l’ajuntament en que li comunicaven que no havia esta elegit per a la plaça de treball de la brigada municipal perquè no complia el perfil de persona que l’ajuntament buscava. Naturalment, estranyat perquè el perfil que l’ajuntament exigia ell si que ho complia, va anar a demanar explicacions, i la contesta va ser que la persona que buscaven havia de tenir carnet de conduir, ¡¡¡¡però d’autobús!!!. Es veu que en el decurs de les entrevistes van decidir, els que decideixen, canviar els requisits prèviament establerts. I aquí és on venien les queixes amargades del meu veí de barra de bar, com es poden canviar les regles de joc al mig de una partida?, i a sobre, com en un poble tots ens coneixem, ara resulta que la persona elegida encara no te el carnet d’autobús requerit per que diu que el ha d’homologar en el seu país, s’exclamava l’indigna’t veí de barra.
Una administració publica no pot fer aquets nyaps; si desprès de convocar amb uns requisits determinats una plaça de treball se’n adona que l’interessa un altre perfil, el que ha de fer es declarar deserta la convocatòria inicial i convocar-ne d’altra amb els requisits adequats a les seves necessitats, perquè el que ha fet ara és una “xapusa” o el que popularment s’anomena com una alcaldada.

Capficat

2009-10-13T11:05:00.000-07:00

Capficat hem vaig quedar al mig de la plaça de l’ermita ahir al mati durant l’Aplec de Sardanes.
Aquest inusual i generós sol que tenim encara, pràcticament meitat d’octubre, va fer atansar-nos a tots aquells que estàvem petant la xerrada al mig de la plaça de l’ermita cap a la barana de la mateixa, des de on a la vegada que ho anàvem ficant tot en ordre, gaudíem generosa perspectiva de tota aquella munió de gent que ahir, i amb l’excusa del aplec de sardanes, ens varem ajuntar a la nostra ermita.
Vulguis o no, des de la privilegiada posició en la que estàvem, varem poder fer una acurada revisió a tot el personal que a poc a poc, i de ben segur gracies als efluvis dels ingredients de la clotxa, s’anava concentrant al bell mig de la plaça.
Al cap de una bona estona varen aparèixer el gruix del representants municipals i naturalment varem passar llista a tots els allí presents, i al primer que varem ficar falta va a ser al fins fa dos mesos batlle de Flix, al Pere Muñoz, i es en aquest moment on va començar el meu capficament ja que un company de xerrada va soltar de cop,”Al Muñoz ja no el veureu tant sovint en aquests tipus d’actes, ja que no pensa presentar-se com a cap de llista a les pròximes eleccions municipals”, donant to seguit, el nostre company de conversa, tot un seguit de raons per a justificar aquesta decisió, raons totes de caràcter personal i no politiques, com algú podria haver pensat desprès d’assistir aquests darrers dies a la lluita política entre Puigcercos i Carot Rovira, aquest últim molt amic del Muñoz com em pogut veure aquets últims anys.
Naturalment que tot seguit va sortir la conseqüent pregunta: “I si Muñoz no es presenta, a qui ficaran els republicans de cap de llista a les properes eleccions municipals? “ a Masip, a Jaume Masip, va soltar de cop aquell que de nosaltres està sempre a l’ultima de les novetats politiques del poble i com de ben segur ens va veure a tots nosaltres una cara d’estranyesa, va continuar donant explicacions: “Per el que m’han dit, qui ja fa temps que diu la ultima al ajuntament per part dels republicans és Masip, Muñoz com a que no vol tornar a presentar-se el deixa fer, i si os heu fixat, darrerament Masip no para de sortir per la radio donat que la intenció dels republicans es fer-lo tenir la màxima rellevància aquest any i mig que queda per a les pròximes eleccions”. Desprès cadascú de nosaltres va dir la seva opinió al respecte, naturalment que n’hi havia de tots els colors, encara que va haver un que ho va acabar dient “ Si això va així, per lo menos les pròximes eleccions seran divertides...”
Jo encara estic capficat, serà possible...?

Emparedat

2009-10-05T10:48:00.000-07:00

Emparedat em vaig quedar al veure les parets del carrer escoles.
Desprès de passar uns dies al llit amb una mica de febre i amb el neguit d’haver agafat la mediàtica grip A, però que sortosament ha estat la poc original grip comú,(si ja ho se, poc original però que hi farem), i el fet de no sortir pels carrers propicia que et contin coses com si fes un any que haguessis desconnectat de tota la realitat que ens envolta. Una de les “novetats” que m’explicaren era que havien vist a treballadors de la brigada municipal netejant les parets del carrer escoles. Vaig pensar: ”clar, pròxima ja a inaugurar la residencia per a la gent gran, els de l’ajuntament volen netejar tot el paisatge que els futurs inquilins veuran al obrir les finestres de la seva habitació”, però aquest mati al passar per davant he observat la crua realitat, tant sols s’havien retirat els cartells de propaganda de diverses discoteques del voltant, quedant incòlume la resta.
Em neguiteja pensar que al arribar a Flix i començar a baixar per el carrer escoles, els nous veïns de la residencia rebran uns missatges que no seran molt encoratjadors, perquè el primer que veuran serà que aquí al nostre poble hi ha uns “Ciutadans per la República” que el que volen és la ruptura democràtica i recuperar la memòria històrica i per lo que allí es veu, per tal d’aconseguir-lo cal fer-ho amb casc al cap i un fusell a la ma, molt pacífic d’entrada això no els hi semblarà; naturalment abans d’emprendre camí cap a Flix, la major part dels futurs nous inquilins de la residencia s’hauran interessat per la historia del nostre poble i hauran vist que durant bastants anys hem estat molt relacionats amb els alemanys, però veien la següent pintada del carrer escoles pensaran que aquest alemanys varen deixar molt mal record a la gent de Flix, que poden pensar sinó al veure taxat el símbol dels nazis aquí a Flix, altra explicació a la pintada no li trobaran; tot i això no els hi quadraran els números perquè segur que interessant-se per la nostra historia hauran llegit que Flix i els alemanys es relacionen com a molt fa uns 100 anys per lo que la pintada que trobaran tot seguit mentre van tirant carrer escoles cap a baix els i dirà que fa “300 anys que estem ocupats, i que resistim, i que la nostra lluita continua”, tossuts pensaran aquests de Flix, clar que 300 anys de lluita dona per a que en algun moment no estesi’m del tot ben avinguts, d’aquí que com resa la següent pintada o “recobrem la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. No se si els quedarà molt clara la idea de la gent de Flix en aquest curt trajecte però per si algo faltava, quant arribin quasi a la porta d’entrada de la residencia alguns voldran pegar mitja volta i torna-se’n esparverats a casa seva quan vegin que els qui el rep amaga la cara sota un palestino, porta la insígnia del democràtic símbol comunista a una camisa al mateix temps que els apunta amb una fona. No crec que desperti l’entusiasme amb els futurs inquilins de la residencia la idea de que tots els matins la primera visió que tindran del mon exterior serà la de aquest personatge apuntant-los-hi directament mentre que l’instin de conservació el farà ajupir-se ràpidament per tal d’evitar l’impacta de una fonada a la cara, produint-los-hi al mateix temps aquest repetitiu acte reflex una lesió lumbar.
En fi, decebut he quedat al veure que s’havia deixat passar l’oportunitat de netejar les parets que veuran els nostres futurs veïns, entre altres coses hagués servit per evitar un dilema que en un futur, Deu no ho vulgui, es pot presentar: imaginem que, ara que sembla que reviscola la coneguda Falange Española, vingui i faci en aquestes parets alguna de les seves pintades tan simpàtiques, que faria després l’ajuntament? les taparia totes?, les deixaria totes? o algunes no s’atreviria a tapar-les?.
Com deia aquell “reflexionem-hi, reflexionem-hi...”

Sorprès

2009-09-23T08:43:00.000-07:00

Sorprès he quedat al trobar-me per casualitat, al mig d’una navegació de tafaneria per Internet, dues persones de Flix, en Jordi Julià i en Tomas Ibarz, com a integrants de IB3, ens públic de la Radiotelevisió de les Illes Balears. Recordo que a tots dos els vaig poder escoltar ja fa temps per Ràdio Flix, al Tomas Ibarz més de temps que al Jordi, i ara, ves per on, tots dos estan a Mallorca treballant per l’emissora autonòmica de les Illes, un a la ràdio i l’altre a la tele. Bona sort a tots dos. El nostre univers mediatic es va eixamplant!!!

Jordi Julià cultural

Jordi Julià més festiu

Tomas Ibarz a IB3 Ràdio (cliqueu la foto)

Esperant

2009-09-17T08:37:00.000-07:00

Esperant estic de que algun regidor o algun del grups municipals de l’Ajuntament de Flix proposi recolzar qualsevol iniciativa que sorgeixi de la nostra societat civil per tal de impulsar una consulta popular sobre la independència de Catalunya al nostre poble.
Desprès de l’exemple de la població de Arenys de Munt, bastants alcaldes han mostrat la seva disposició a fer una consulta en el seu municipi al igual de la que es va celebrar el passat diumenge dia 13 a la citada localitat, i certament, m’estranya que hores d’ara, en el nostre municipi encara no hagi sortit la noticia de una iniciativa en els mateixos termes.
Vistes les “facilitats donades per l’estat espanyol” als d’Arenys de Munt, naturalment faria falta que una associació o entitat de la vila volgués tirar endavant la convocatòria d’aquest referèndum a nivell de la nostra població, associació o entitat que no hauria de tenir cap vinculació orgànica amb l’ajuntament; hores d’ara, fent un repàs ràpid a totes les entitats del nostre poble solsament trobo, amb la dimensió necessària, a La Unió Social, però a part de trobar entitat i local per a poder celebrar la convocatòria, s’ha de formar una comissió de supervisió de la consulta, una junta electoral local..., encara quedaria molta feina per a fer, tot això sempre i quan des de l’ajuntament es dones impuls al tema en qüestió, ...perquè érem d’aquest ram,... o no?

Recordant

2009-09-10T00:21:00.000-07:00

Recordant he estat aquella nit d’ara fa cinc anys en que, quasi abduït per la tele, TV3 la nostra, escoltava la noticia de que s’havia descobert al nostre pantà poc més que la pitjor de les plagues bíbliques.
La quantitat de qualificatius, tots despectius, al nostre poble i a la seva gent que durant uns dies van anar apareixent en els mitjans de comunicació romanen a la nostra memòria, i de ben segur que van fer forat, ja que, ho explicava un responsable de l’escola de futbol del Flix, en alguns desplaçaments als xiquets dels equips de l’escola se’ls rep amb crits referits al embassament com a forma d’insult.
I tot degut a la necessitat de notorietat del llavors conseller del ram de Medi Ambient de la Generalitat, en Salvador Milá, que sense encomanar-se a ningú va propiciar la filtració sensacionalista de la noticia per a poder aparèixer, ell i el seu partit Iniciativa per Catalunya- Els Verds, com a salvadors del país.
Ara en fa cinc anys de tot allò i també ara fa ja més d’un any i mig de que varen ser adjudicades a una empresa les obres per a poder treure tot allò que esta al fons del pantà, però ara per ara tot el mes calent està a l’aigüera, aixó si, al Milà i companyia se’ns hi fot ara el que pugui passar, el seu redit ja el varen treure entre tota la seva gent que els hi dona el seu vot, allà al Barcelonès i al Vallès Oriental, on per cert , ni el Milà ni els seus varen obrir boca quan durant uns quants anys i amb un cost que ara per ara ningú ha explicat, es varen anar traient tots els fangs tòxics de la llera del Besos, clar que, van dugué pensar, amb el seu pa no se hi juga.

Embadat

2009-09-01T05:17:00.000-07:00

Embadat em vaig quedar una nit de la setmana passada en que varem decidir fer una passejada pel poble, per veure si podíem arreplegar una mica de la fresca que la poca garbinada imperant anava repartint per algunes raconades. Les altes temperatures de tot el dia feien preveure el que després seria una pesada i xafogosa nit.

En aquest intent estàvem quan de sobte i al voltant del carrer Avinguda de la Llum ens va anar arribant una suau musica de banda, varem apropant-nos al seu origen, el Passatge del Roser, i allí la visió era única, quasi màgica: una petita orquestra, petita per el numero de intèrprets i petita per l’edat dels mateixos, deixava anar una càlida i tendra musica al mig de un carrer ple de gent gran i de petits, això si, tots respectuosos amb la interpretació que feia la particular l’orquestra dirigida per Alfons Guiu. L’a actuació d’aquesta jove orquestra estava inscrita dintre de les anomenades “Festes Majors del Passatge del Roser”, esdeveniment que es va repetint ja fa uns quant anys amb notable èxit de participació i de organització.

No se si el mateix dia o l’anterior, havia escoltat per Radio Flix una entrevista que varen fer a uns quants dels xiquets que participaven de la organització, varen recalcar que ho feien perquè els hi feia molta il·lusió, s’ho passaven molt be i que, entre altres coses, tenien molta cura del pressupost amb el que contaven a l’hora d’organitzar els diferents actes.

Tot això em va fer recordar que a l’hora de parlar de les nostres festes majors, les grans, les del poble, no es va dir quant ens costarien, encara que per no saber, no sabem ni el que ens van costar les del passat any.

Entre el públic que escoltava respectuosament a la jove orquestra vaig poder divisar al nostre conseller de Festes Majors, en Ramon Sabate, devia d’estar prenent model, vaig pensar.

Virtualitzat

2009-08-24T00:14:00.000-07:00

Virtualitzat m’he quedat quant l’altre dia vaig voler anar a caminar una estona i vaig elegir fer cap a l’aubal, això si, al tardet, perquè volia sobreviure al passeig i amb les temperatures actuals el més assenyat era caminar quan el sol ja esta amagat; al arribar a l’aubal vaig mira la fabrica i en primer terme vaig veure els terrenys on primer havia d’anar una indústria de resines i després una indústria per a fabricar plaques solars amb una tecnologia innovadora. Res, de tot allò res de res es podia veure allí al davant, i això que semblava una cosa feta. Algú i algun dia haurà d’explicar que va passar per a que totes aquelles expectatives no quallessin, quant fins i tot i va estar embolicada una ambaixada i la ministra de Medi Ambient, compra dels terrenys ja feta per part de Incasol... O va ser una aixecada de camisa o alguna cosa que no sabem i hauríem de saber-ho. Però quina casualitat, al arribar a casa i ficar-me a tafanejar per l’internet, vaig trobar, virtualment, això sí, el que una estona abans no ho vaig poder veure en directe. Aquí deixo l’enllaç per a qui no ho hagi vist. Això si, continuaré esperant que algú me ho expliqui perquè tot allò només existeix virtualment.

Cluster Fotovoltaic de Flix

Estranyat

2009-08-18T18:39:00.000-07:00

Estranyat he quedat per la sensació tinguda abans d'ahir al arribar al poble al bell mig de les festes majors. Tret de dos cops on no vaig estar al poble per festes, mai m'havia passat això d'arribar a la meitat de les festes majors, i la sensació rebuda és sorprenent, veure a la gent ja totalment adaptada al ritme de les festes mentre tu encara vas amb el jet-lag de la rutinaria vida, tot i venir de vacances, si aquestes consisteixen en un descans prolongat, merescut tot sigui dit. El trobar-te de sobte amb el soroll de les banderetes de paper movent-se per culpa de la calenta garbinada de la tarda és una de les agradales sensacions produïdes al aterrar de nou al poble. En fi, totes aquestes sensacions rebudes i mai experimentades, no deixen de produir-me una sensació d'estranyesa.

També he pogut comprovar al cap de dos dies de festes el magnific ritme amb que funciona el negoci del bar del mercat. Aixó no m'ha produït cap extranyesa.

Ignorant

2009-07-28T05:36:00.000-07:00

Ignorant he quedat quant avui, visitant el blog Cosetes del dia a dia, de la sempre activa Eva, he pogut assabentar-me del programa de les Festes Majors d’aquest any. Tal i com ella indica en el seu blog, he anat a la pagina Web de l’ajuntament però no he vist el programa o jo no l’he sabut trobar-lo.
A la informació que Cosetes del dia a dia ens avança, he pogut llegir algunes novetats en relació a festes passades, com per exemple la de que aquest any al ball de plaça, una orquestra diferent cada nit serà l’encarregada de fer-nos ballar al personal. Una altra novetat, i que en temps de crisis es d’agrair, es el preu de les entrades a la pista de la Unió Social, que aquets any comparant-les amb el preu del passat any ,es pràcticament la meitat. Això m’ha fet recordar que un dia de la passada setmana vaig escoltar al regidor de festes parlar de les properes festes i una de les coses que va destacar és que aquet any els més petits tindrien un horari d’accés gratuït a les “firetes”.
Tot això, no ens enganyéssim son diners, i el que el regidor no va dir, o almenys jo no vaig poder escoltar aquell dia, és el pressupost de lo que tot això ens costarà; per no recordar, no recordo el que varen costar les festes l’any passat, he anat a revisar els números atraçats de la Veu de Flix i allí tampoc he sabut trobar-ho, no tants sols el que varen costar les festes majors del 2008, no recordo haver-ho escoltat ni llegir el pressupost previst.
El que si recordo és haver escoltar al regidor de festes dir, quant va iniciar la legislatura, que el seu propòsit era que les festes es poguessin autofinançar. Em sembla que per aquest camí cada any el seu objectiu serà més difícil..., però com tampoc sabem el que poden costar ni el que en realitat costen, tothom contents.

Desorientat

2009-07-24T02:15:00.000-07:00

Desorientat
Desorientat he quedat desprès de la assemblea celebrada ahir per tal de informar i de proposar que avui es voti l’acord a que sindicats i empresa varen arribar el passat dimarts.
Tants sols comentar que paper on es pugui veure aquest acord no la vis ningú i tothom entén el que vol o el que pot del que ahir es va plantejar, i recordar que fa molt poc que amb aquesta empresa també es va arribar a un acord que ara se’l ha passat per el arc de triomf, diu ella que fruit de les circumstancies econòmiques actuals , es cert, però això no trau que una situació com la que sembla que és planteja ara, i dic que sembla perquè document on es detalli aquest acord no s’ha ensenyat, cal posar negre sobre blanc molt acuradament tots els punts que composen l’abast del acord per a que tots els treballadors d’Ercros sapiguem exactament que és i que significa allò que s’està proposant.

Astorat

2009-07-21T04:58:00.000-07:00

Astorat.

Astorat vaig queda quan ahir vaig llegir al diari Publico que, segons una estimació feta, durant els treballs d’extracció dels fangs tòxics del pantà de Flix hi hauria una ocupació de uns 90 llocs de treball en el moment àlgid dels treballs. Aixó si, el que no diu el diari és quants d’aquets noranta llocs de treball seran enginyers, tècnics en diverses rames, maquinistes ... resumint, el que no aclareix és quants d’aquests 90 llocs de treball no seran per a gent especialitzada.
Però no se’ns va vendre que la neteja del riu generaria, durant uns dos anys, uns 200 llocs de treball directes?
O pot ser és que jo no vaig escoltar en repetides ocasions i en àmbits diversos que els 200 llocs de treball generats per l’extracció dels fangs i els 60 de la nova residencia servirien per apaivagar l’efecte del ERO de Ercros?
Suposo que aquelles manifestacions van ser més fruit de un voler sortir en clau positiva de una situació no gaire còmoda per els dirigents municipals que no pas degudes a un desconeixement del tema.
A pesar de no voler malpensar, no deixo d’estar estorat davant aquesta informació, i més quant la resolució d’aquest ERO sortirà segons totes les previsions, aquets divendres i contemplo com a Andalusia, la seva Junta de Andalusia a fet canviar les intencions de l’empresa en quant a tancar la planta de Palos i el fer fora els seus treballadors, mentre aquí el Govern de la Generalitat, com va dir aquell una nit freda i trista de febrer de 1981, “ni esta ni se le espera”

Indignat

2009-07-20T05:49:00.000-07:00

Indignat.
Així he quedat desprès de llegir que l’extracció dels fangs tòxics al pantà de Flix encara tardara com a mínim 18 mesos més en començar, ara sembla que aquest retard és degut a que es faran punts d’extracció per l’abastament d’aigua a 71 municipis al voltant del riu Ebre, cosa que no estava prevista en el pla d’emergència fet en previsió de que passes algun accident durant els treballs d’extracció dels fangs.
Clar, ara t’assabentes per els diaris que el referit pla d’emergència fet per el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya preveia que, en cas d’un accident, el tall de subministrament d’aigua a totes les poblacions que el seu abastament d’aigua depèn d’alguna o altra forma del riu Ebre i que aquestes rebrien el subministrament alternatiu en camions cisterna d’aigua, excepte les que depenen del ministravasament de Tarragona que aquestes si tindrien fets un pous per a elles en cas d’accident.
Com pot establir la Generalitat de Catalunya aquest classificació de ciutadans de primera i de segona?
Com pot pensar la Generalitat de Catalunya en que, durant uns quants dies, és possible el subministrament d’aigua potable en cisternes a tota la gent de les poblacions que envolten l’Ebre (100.000 persones)?
Quantes cisternes d’aigua potable hi ha a Catalunya 10, 20...? ( no tots els camions cisterna poden transportar aigua potable).
Tants sols el menyspreu i el desconeixement del territori que ens envolta per part d’aquells que van redactar aquest pla d’emergència pot justificar aquest disbarat, que per a més inri, ha tingut que ser esmenat per un del Ministerio corresponent de Madrid
Pla d’emergència fet per un Departament de la Generalitat en mans del mateix grup que ostenta la Conselleria de Medi Ambient que l’any 2004, sense cap mirament i solsament per a marcar perfil polític,va fer petar la noticia dels fangs, convertint Flix en sinònim de ca la minga i lloc tòxic.
En quines mans estem....