Ofegat

Ofegat, ofegat de repent m’he vist en el pitjor dels meus malsons.
Tants anys vivint en la inòpia, oh il·lús de mi, plàcidament transcorrin la meva vida sense adonar-me’n del perill que allí, amagat sense dir res, latent ell estava.
Però la veritat revelada ara per les ments preclares del nostre actual govern ha il·luminat de repent tota aquesta vall de la Ribera d’Ebre, ignorant de la seva dissortada sort des de fa ja més de cinquanta anys.
Les càmeres de Transit de les DGT han pogut constatar caravanes de cotxes plens de gent amb el pànic dibuixat a la seva cara, fileres de camions atapeïts de gent tremolant, fins i tot algú damunt d’un ruc marxant al galop garriga amunt, tot això després de que els fins ara tranquils habitants de la ribera han estat sabedors de la maleïda noticia que els nostres governants ens han anunciat.
Estem, diuen les autoritats, en un territori crític. Riu-te’n tu de la falla de San Francisco o del triangle de les Bermudes.
El perill que comporta la existència de les presses de Mequinensa i Riba-roja no ho sabem prou. Resulta, ara diuen, que aquestes preses es poden rebentar i això podria endur-se el Magatzem Temporal de residus radioactius que l’Ajuntament d’Ascó ha demanat que s’instal·li al seu territori. Per a que no s’estengui l’alarma i en un exercici de responsabilitat, les nostres inquietes autoritats del país, comarcals i locals han obviat dir que si això passes també s’enduria el poble de Riba-roja i el poble de Flix i la fàbrica de Flix amb tots els seus productes i el poble d’Ascó i el poble de Vinebre i .....
El govern, però, ha reaccionat amb rapidesa i tot sembla indicar que el Conseller Saura o el Delegat del Govern a Terres d’Ebre Lluís Salvador, seran els encarregats d’anunciar una sèrie de mesures que es pensen aplicar amb caràcter immediat: trasllat de tots el habitants de la Ribera a uns campaments ubicats prop Torredembarra (aquesta estada als campaments tendra una durada temporal, el temps necessari per tal de poder construir uns nous pobles al Segrià, zona propera al nostre territori i exenta de risc de inundacions), paralització de la producció de la fabrica de Flix per el perill que suposa tots els productes que ella fabrica, tancament de les dos centrals nuclears d’Ascó, denegació de tots els permisos d’obres per a fer albergs i hotels a la vora dels rius.....,Sembla, però, que dintre del govern hi ha una facció mes científica i menys tremendista i advoca per una solució més tècnica: el desmuntatge en fase d’urgència de les dos preses.
Realment pot esser que val més la pena agafar-se aquests moments amb caxondeo perquè, si et dona per agafar-los amb seriositat, la veritat, és bastant depriment.
Que el nivell dels responsables politics a l’hora de fer les al·legacions al MTC arribi a aquests nivells de ignorància i demagògia es per apretar a córrer, no per la por a la possible trencadissa de les preses, si no per la constatació de que el veritable perill son aquets que, encara ara, ens manen.

Petrificat

Petrificat m’he quedat avui durant el meu exercici diari, no pas físic que certament és el que realment em convindria, sinó durant el meu exercici diari de navegar per Internet.
Cada dia, després de fer un tast a l’actualitat general, faig un cop d’ull a l’actualitat local utilitzant com a portal d’entrada el blog de “Cossetes del dia a dia”, de la prolífica Eva_ja’m a la que, dit sigui de pas, admiro per la dedicació que té al seu blog, amb la constant actualització amb diversos temes, quasi be diàriament.
Després de llegir el seu tema del dia, el blog de l’Eva_ja'm té la virtut, al menys així m’he ho sembla a mi, de tenir una llista de blogs interessants, feta sense cap sectarisme ideològic, en la que totes les sensibilitats hi tenen cabuda, i això, almenys particularment per a mi, és molt útil per a poder fer-me una idea de tot el que bull en l’actualitat diària del nostre poble.
Així que després de llegir la seva darrera entrada i fer un cop d’ull als blogs actualitzats vaig veure que dos dels darrers actualitzats feien referència al MTC, un del regidor de l’ajuntament de Flix, Jaume Masip (el cito aquí perquè ell mateix es presenta amb aquet càrrec al seu blog, per tant entenc que com a càrrec públic puc fer-li aquests comentaris) i un altre, el de la plataforma “Volem viure a Flix”.
Al blog de la plataforma “Volem viure a Flix” anunciaven una “Xerrada Informativa sobre el MTC” per aquest proper dilluns dia 22 a les 7 de la tarda, acte al que penso assistir, i al blog del regidor Masip la seva entrada era “Cementiri nuclear, cara i creu”.
Xafarder de mena, en va falta temps per a llegir els comentaris que totes dos entrades ja tenien, i aquí comença el meu “empedregament”, perquè un comentari dels firmats per el regidor Masip i dirigit a membres de la plataforma estava fet, aquesta és la meva impressió, en un to inquisitorial fora de lloc.
Podries respondre a tres preguntes? la primera, quants sou. Home té bastant de gracia que ell, precisament ell, faci aquestes preguntes perquè també algú podria inquirir-lo en, quants son a Flix els contraris al MTC?, com és que l’ajuntament de Flix, tot i sabent que hi ha diferents sensibilitats al nostre poble en referència al MTC s’hi ha oposat? Retrau que l’ajuntament d’Ascó no hagi fet cap consulta al poble per saber el seu parer, ¿és que l’ajuntament de Flix n’ha fet alguna de consulta al nostre poble per a saber que en pensem, abans de tal i com ha fet, sense encomanar-se ni consultar a ningú, oposar-se a la decisió de l’ajuntament d’Ascó?
La segona, perquè us ompliu la boca amb els actes informatius i el del dilluns vinent només és en el sentit del si? continua preguntant el regidor Masip; home i el que me ho pregunta est tu? podrien contestar-li, ja que precisament l’ajuntament de Flix no ha fet ni, per el que sembla, vol fer cap d’aquestos actes informatius(que prengui exemple de l’ajuntament de Vinebre). La plataforma “Volem viure a Flix” ja en va fer-ne un amb les dues parts o parers, on va quedar pales que molta de la gent allí present era contraria a la posició que defensa el regidor Masip. Pot esser és per això que l’ajuntament de Flix no vol fer-ne cap d’aquets actes que ell reclama.
I la tercera, qui paga les despeses dels ponents del dilluns, sobre tot de l’alcalde holandes? I qui paga o ha pagat les despeses de la plataforma anticementeri?, qui ha pagat el rebut del que costa llogar dues vegades el teatre de la Llanterna de Mora d’Ebre?, qui ha pagat o paga totes les despeses que comporta tota la infraestructura que te aquesta plataforma?
Té alguna cosa a veure això amb comarca la diversificació econòmica, amb la que se suposa que hi esteu d'acord o continuarem per sempre amb l'error de caure amb monocultius industrials? continua preguntant el regidor Masip als membres de “Volem viure a Flix”.
Error de caure amb monocultius industrials parla el regidor Masip?, que tots sapiguéssim tenim al poble o comarca dos monocultius industrials, industria química i industria energètica, si el que insinua el regidor Masip és que pretendre continuar amb aquets models és un error que ho digui clarament i així a l’hora de les properes eleccions tots sabrem a que atendre’ns i evitarem que tot el personal és quedi com jo avui m’he quedat després de llegir els seus comentaris: petrificat.

Desolat

Desolat he quedat en la meva solitud.
La meva dona, ui perdó, la meva companya de trajectòria vital (he d’anar en compte a l’hora d’emprar algunes expressions, no sigui cas que els vigilants de lo políticament correcte comencin a lapidar-me), coneix perfectament quines son les meves preferències a l’hora del menjar, sap que un dels meus plats preferits son les mandonguilles amb salsa. Aquest deliciós menjar és el que va fer ahir per a dinar, donant-se la circumstància de que va haver d’absentar-se del poble i a l’hora del dinar estava sol a casa.
A l’arribar al migdia a casa vaig trobar que ja havia sortit el darrer numero de La Veu de Flix i vaig plantejar-me que, donat que dinaria sol com un mussol, aniria fent un cop d’ull a la Veu, al mateix temps que aniria degustant el meu plat preferit. I en això estava, tot anant empassant-me les mandonguilles i el que cada cop més em sembla diari oficial d’Esquerra Republicana, donat la quantitat de noticies d’aquest partit (vull pensar que aquesta impressió és fruit de les circumstancies informatives del moment actual, en que alguns necessiten marcar desesperadament paquet).
Al plat tants sols ja quedava la darrera mandonguilla, d’un volum més petit que les anteriors i que me l’havia deixar expressament per la darrera mossada, com si fos la cirereta que corones aquell magnífic àpat. Havia arribat a llegir una mica més de la meitat de La Veu i començava a mirar una noticia que feia referència al Consell Comarcal quant, al ficar-me lentament la petita mandonguilla a la boca amb la intenció de degustar-la llargament, de sobte, fruit de l’ensurt provocat per la lectura, vaig patir un accés de tos que va provocar que la petita mandonguilla sortís disparada de la meva boca, rebotant a la taula i anant a parar sota el frigorífic de la cuina. De sobte vaig tenir la sensació de buit interior al contemplar que el plaer que anava a comportar-me la darrera petita i deliciosa mandonguilla s’havia esfumat.
Vaig mirar el plat buit i, de retruc, els mes ulls van desplaçar-se a les pagines de La Veu de Flix. Aquella noticia situada al mig de la pagina 39 era la responsable del meva sobtada frustració gastronòmica.
I que venia a dir aquesta inoportuna , per a mi, noticia?, doncs que el Consell Comarcal arran de tot el tema del Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius havia demanat un informe jurídic sobre “la viabilitat de declarar nul l’acord aprovat pel plenari de l’Ajuntament d’Ascó per motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia Associació Nuclear d’Ascó – Vandellos”.
Naturalment l’ensurt no va esser provocat per la rebequeria dels del Consell Comarcal, el motiu de l’atac de tos va esser el pensar en la possibilitat de que algun d’aquestos fer servir els mateixos arguments i ho apliques a Flix, perquè ¿quantes acords o decisions respecte a la fabrica de Flix preses per els diversos regidors de l’Ajuntament de Flix al llarg dels últims 30 anys és podrien impugnar per el simple fet de “motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia fabrica de Flix"?.
Al mateix moment de plantejar-ho, arribes a la conclusió de que és una estupidesa, però si ja és una estupidesa en la seva aplicació a Flix, també ho és que això ho haguessin pensat per poder aplicar-ho per els d’Ascó.
Si tot això és el que arriben a desenvolupar els del Govern del Consell Comarcal, apanyats anem. Una mica més de nivell, una mica més de imaginació seria exigible, tot i quant, segons fa poc he llegit, el seu president, el republicà Bernat Pellisa cobra com a president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre 60.000 euros anuals.
Abans de publicar-ho torno a rellegí tot el que he escrit fins ara i veig que potser m’ha quedat un pel agre, però quant penso en la pobra i solitària mandonguilla a sota el frigorífic, és que... .