
Escurat em quedaré. Aquesta és la impressió que fa ja dies tinc. Veient com està el pati i els remeis que els governs, tots els governs, apliquen per a parar la garrotada que, poc a poc però inexorablement, ens està caient a sobre, cada cop tinc més clar que la meva, la nostra, butxaca quedarà ben escurada. Més impostos i l’Iva cap a mun. S’han de pagar les alegries de bastants anys i naturalment, qui al final ho paga resulta esser el menys culpable de tots: el ciutadà de a peu.
Observo que per tot arreu els remeis a aplicar son els mateixos. En aquest aspecte no hi ha discrepàncies, tots els governs apliquen la mateixa recepta: estrènyer-se el cinturo.
Bé, tots, ...tots, ...tots els governs no....Aquí a Flix, el nostre ajuntament, enlloc de mirar d’ajustar-se, de fer el mateix que estan fen tots els governs del mon democràtic, va i fa tot el contrari: contracta més gent per a treballar a les oficines municipals. No és tracta ara i aquí de posar en dubte el dret de tothom a treballar i la vàlua professional, sens cap mena de dubte, d’aquelles persones que haigin guanyat les places de treball que el nostre ajuntament va oferir, és simplement plasmar aquí que pot ser ara no era el millor moment, amb els temps que corren, de continuar suportant la carga de personal que el nostre ajuntament té.
Fa ja molts anys que la nomina del ajuntament no para d’ampliar-se, i desgraciadament també fa anys que no para el nostre poble de perdre habitants; si afegim que a la fabrica la situació no està per a tirar-hi coets, tot això significa que els ingressos que obté l’ajuntament cada cop son menys (aquest any caldrà veure com disminueix l’aportació que fa Fecsa a les arques municipals, degut a la baixada de consum elèctric de la fabrica).
Aquesta és la realitat, agradi o no agradi, i si el que faria tota persona normal en el seu àmbit privat o familiar seria el de intentar ajustar les despeses als seus ingressos, més encara quant el futur no s’endevina molt alegre, el nostre govern municipal fa tot el contrari, ¿fins quan podrem aguantar econòmicament aquesta situació?.
A l’hora de tafanejar coses del nostre poble és molt útil consultar per Internet el BOP, el Butlletí Oficial de Tarragona, t’assabentes de moltes coses del nostre municipi, oficials i no oficials, una de les informacions en que et trobes ( 22 de febre de 2010) és amb la publicació del pressupost municipal i en la publicació de la plantilla de personal del ajuntament de Flix: 68 persones.
Al pressupost també publicat apareix la partida “Despeses de personal”: 1.773.000 euros, dit d’altra manera: 300 milions de pessetes.
Quasi bé la meitat del pressupost municipal representa el personal. Ens ho podem, o ens ho podrem, permetre? Fa ja temps que algú hagués tingut de posar-hi seny al tema, però ja entenc que això políticament es molt costós i a ningú agrada fer el paper de dolent, sobre tot si un va de progressista per la vida amb els diners dels altres, però ara existia la excusa perfecta, ara era, crec, el moment més apropiat per a intentar reconduir el tema, però tampoc ara s’ha imposat el sentit comú i hem optat per anar en contra direcció. A seva casa farien el mateix?.
El que passa és que el temps i els números son molt tossuts i a no tardar molt, algú, l’hi agradi o no l’hi agradi, haurà de posar-hi fil a l’agulla i fer el sorgit que la nostra depauperada vestimenta econòmica municipal necessita.
La veritat, jo cada cop que sento parlar a en algú del nostre ajuntament del que faran o volen fer, el primer que faig per si de cas, posar-me la ma a la butxaca, el que passa és que tot sovint ja la trobo buida, no és que hi tingui un forat, és senzillament que ja estic escurat.
Observo que per tot arreu els remeis a aplicar son els mateixos. En aquest aspecte no hi ha discrepàncies, tots els governs apliquen la mateixa recepta: estrènyer-se el cinturo.
Bé, tots, ...tots, ...tots els governs no....Aquí a Flix, el nostre ajuntament, enlloc de mirar d’ajustar-se, de fer el mateix que estan fen tots els governs del mon democràtic, va i fa tot el contrari: contracta més gent per a treballar a les oficines municipals. No és tracta ara i aquí de posar en dubte el dret de tothom a treballar i la vàlua professional, sens cap mena de dubte, d’aquelles persones que haigin guanyat les places de treball que el nostre ajuntament va oferir, és simplement plasmar aquí que pot ser ara no era el millor moment, amb els temps que corren, de continuar suportant la carga de personal que el nostre ajuntament té.
Fa ja molts anys que la nomina del ajuntament no para d’ampliar-se, i desgraciadament també fa anys que no para el nostre poble de perdre habitants; si afegim que a la fabrica la situació no està per a tirar-hi coets, tot això significa que els ingressos que obté l’ajuntament cada cop son menys (aquest any caldrà veure com disminueix l’aportació que fa Fecsa a les arques municipals, degut a la baixada de consum elèctric de la fabrica).
Aquesta és la realitat, agradi o no agradi, i si el que faria tota persona normal en el seu àmbit privat o familiar seria el de intentar ajustar les despeses als seus ingressos, més encara quant el futur no s’endevina molt alegre, el nostre govern municipal fa tot el contrari, ¿fins quan podrem aguantar econòmicament aquesta situació?.
A l’hora de tafanejar coses del nostre poble és molt útil consultar per Internet el BOP, el Butlletí Oficial de Tarragona, t’assabentes de moltes coses del nostre municipi, oficials i no oficials, una de les informacions en que et trobes ( 22 de febre de 2010) és amb la publicació del pressupost municipal i en la publicació de la plantilla de personal del ajuntament de Flix: 68 persones.
Al pressupost també publicat apareix la partida “Despeses de personal”: 1.773.000 euros, dit d’altra manera: 300 milions de pessetes.
Quasi bé la meitat del pressupost municipal representa el personal. Ens ho podem, o ens ho podrem, permetre? Fa ja temps que algú hagués tingut de posar-hi seny al tema, però ja entenc que això políticament es molt costós i a ningú agrada fer el paper de dolent, sobre tot si un va de progressista per la vida amb els diners dels altres, però ara existia la excusa perfecta, ara era, crec, el moment més apropiat per a intentar reconduir el tema, però tampoc ara s’ha imposat el sentit comú i hem optat per anar en contra direcció. A seva casa farien el mateix?.
El que passa és que el temps i els números son molt tossuts i a no tardar molt, algú, l’hi agradi o no l’hi agradi, haurà de posar-hi fil a l’agulla i fer el sorgit que la nostra depauperada vestimenta econòmica municipal necessita.
La veritat, jo cada cop que sento parlar a en algú del nostre ajuntament del que faran o volen fer, el primer que faig per si de cas, posar-me la ma a la butxaca, el que passa és que tot sovint ja la trobo buida, no és que hi tingui un forat, és senzillament que ja estic escurat.