Desil·lusionat

Desil·lusionat. Desil·lusionat he quedat al veure que encara que hagin passat molts anys de quan les decisions i els nomenaments, en la cosa publica, eren habituals fer-les a dit, al caprici o interès del que manava, encara a dia d’avui les coses continuen rutllant de la mateixa manera.
Ve tot això a raó de la conversa que casi per casualitat vaig escoltar l’altre dia segut a la barra d’un bar de la nostra població. Dic quasi perquè a raó de algunes paraules que vaig sentir, immediatament vaig prestar tota l’atenció que l’assumpte, crec, requeria; com a que la persona que ho explicava ho feia a suficient volum de veu, no crec que li molestes que algú pugues escoltar la seva diatriba que per el to empleat denotava la seva indignació.

L’assumpte relatat es el següent: l’ajuntament de Flix fa públic a través dels bans i comunicats de Ràdio Flix i del tauló d’anuncis del propi ajuntament que la brigada municipal necessita llogar una persona, requisits: tenir carnet de conduir. Des de l’ajuntament criden a totes les persones que s’havien presentat a la convocatòria per fer-los-hi una entrevista, i… ja os direm “algo “. Molt be, fins aquí tot normal. Però al cap de uns dies, l’indigna’t veí de barra de bar que explicava la seva aventura, rep una carta enviada des de l’ajuntament en que li comunicaven que no havia esta elegit per a la plaça de treball de la brigada municipal perquè no complia el perfil de persona que l’ajuntament buscava. Naturalment, estranyat perquè el perfil que l’ajuntament exigia ell si que ho complia, va anar a demanar explicacions, i la contesta va ser que la persona que buscaven havia de tenir carnet de conduir, ¡¡¡¡però d’autobús!!!. Es veu que en el decurs de les entrevistes van decidir, els que decideixen, canviar els requisits prèviament establerts. I aquí és on venien les queixes amargades del meu veí de barra de bar, com es poden canviar les regles de joc al mig de una partida?, i a sobre, com en un poble tots ens coneixem, ara resulta que la persona elegida encara no te el carnet d’autobús requerit per que diu que el ha d’homologar en el seu país, s’exclamava l’indigna’t veí de barra.
Una administració publica no pot fer aquets nyaps; si desprès de convocar amb uns requisits determinats una plaça de treball se’n adona que l’interessa un altre perfil, el que ha de fer es declarar deserta la convocatòria inicial i convocar-ne d’altra amb els requisits adequats a les seves necessitats, perquè el que ha fet ara és una “xapusa” o el que popularment s’anomena com una alcaldada.

Capficat

Capficat hem vaig quedar al mig de la plaça de l’ermita ahir al mati durant l’Aplec de Sardanes.
Aquest inusual i generós sol que tenim encara, pràcticament meitat d’octubre, va fer atansar-nos a tots aquells que estàvem petant la xerrada al mig de la plaça de l’ermita cap a la barana de la mateixa, des de on a la vegada que ho anàvem ficant tot en ordre, gaudíem generosa perspectiva de tota aquella munió de gent que ahir, i amb l’excusa del aplec de sardanes, ens varem ajuntar a la nostra ermita.
Vulguis o no, des de la privilegiada posició en la que estàvem, varem poder fer una acurada revisió a tot el personal que a poc a poc, i de ben segur gracies als efluvis dels ingredients de la clotxa, s’anava concentrant al bell mig de la plaça.
Al cap de una bona estona varen aparèixer el gruix del representants municipals i naturalment varem passar llista a tots els allí presents, i al primer que varem ficar falta va a ser al fins fa dos mesos batlle de Flix, al Pere Muñoz, i es en aquest moment on va començar el meu capficament ja que un company de xerrada va soltar de cop,”Al Muñoz ja no el veureu tant sovint en aquests tipus d’actes, ja que no pensa presentar-se com a cap de llista a les pròximes eleccions municipals”, donant to seguit, el nostre company de conversa, tot un seguit de raons per a justificar aquesta decisió, raons totes de caràcter personal i no politiques, com algú podria haver pensat desprès d’assistir aquests darrers dies a la lluita política entre Puigcercos i Carot Rovira, aquest últim molt amic del Muñoz com em pogut veure aquets últims anys.
Naturalment que tot seguit va sortir la conseqüent pregunta: “I si Muñoz no es presenta, a qui ficaran els republicans de cap de llista a les properes eleccions municipals? “ a Masip, a Jaume Masip, va soltar de cop aquell que de nosaltres està sempre a l’ultima de les novetats politiques del poble i com de ben segur ens va veure a tots nosaltres una cara d’estranyesa, va continuar donant explicacions: “Per el que m’han dit, qui ja fa temps que diu la ultima al ajuntament per part dels republicans és Masip, Muñoz com a que no vol tornar a presentar-se el deixa fer, i si os heu fixat, darrerament Masip no para de sortir per la radio donat que la intenció dels republicans es fer-lo tenir la màxima rellevància aquest any i mig que queda per a les pròximes eleccions”. Desprès cadascú de nosaltres va dir la seva opinió al respecte, naturalment que n’hi havia de tots els colors, encara que va haver un que ho va acabar dient “ Si això va així, per lo menos les pròximes eleccions seran divertides...”
Jo encara estic capficat, serà possible...?

Emparedat

Emparedat em vaig quedar al veure les parets del carrer escoles.
Desprès de passar uns dies al llit amb una mica de febre i amb el neguit d’haver agafat la mediàtica grip A, però que sortosament ha estat la poc original grip comú,(si ja ho se, poc original però que hi farem), i el fet de no sortir pels carrers propicia que et contin coses com si fes un any que haguessis desconnectat de tota la realitat que ens envolta. Una de les “novetats” que m’explicaren era que havien vist a treballadors de la brigada municipal netejant les parets del carrer escoles. Vaig pensar: ”clar, pròxima ja a inaugurar la residencia per a la gent gran, els de l’ajuntament volen netejar tot el paisatge que els futurs inquilins veuran al obrir les finestres de la seva habitació”, però aquest mati al passar per davant he observat la crua realitat, tant sols s’havien retirat els cartells de propaganda de diverses discoteques del voltant, quedant incòlume la resta.
Em neguiteja pensar que al arribar a Flix i començar a baixar per el carrer escoles, els nous veïns de la residencia rebran uns missatges que no seran molt encoratjadors, perquè el primer que veuran serà que aquí al nostre poble hi ha uns “Ciutadans per la República” que el que volen és la ruptura democràtica i recuperar la memòria històrica i per lo que allí es veu, per tal d’aconseguir-lo cal fer-ho amb casc al cap i un fusell a la ma, molt pacífic d’entrada això no els hi semblarà; naturalment abans d’emprendre camí cap a Flix, la major part dels futurs nous inquilins de la residencia s’hauran interessat per la historia del nostre poble i hauran vist que durant bastants anys hem estat molt relacionats amb els alemanys, però veien la següent pintada del carrer escoles pensaran que aquest alemanys varen deixar molt mal record a la gent de Flix, que poden pensar sinó al veure taxat el símbol dels nazis aquí a Flix, altra explicació a la pintada no li trobaran; tot i això no els hi quadraran els números perquè segur que interessant-se per la nostra historia hauran llegit que Flix i els alemanys es relacionen com a molt fa uns 100 anys per lo que la pintada que trobaran tot seguit mentre van tirant carrer escoles cap a baix els i dirà que fa “300 anys que estem ocupats, i que resistim, i que la nostra lluita continua”, tossuts pensaran aquests de Flix, clar que 300 anys de lluita dona per a que en algun moment no estesi’m del tot ben avinguts, d’aquí que com resa la següent pintada o “recobrem la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. No se si els quedarà molt clara la idea de la gent de Flix en aquest curt trajecte però per si algo faltava, quant arribin quasi a la porta d’entrada de la residencia alguns voldran pegar mitja volta i torna-se’n esparverats a casa seva quan vegin que els qui el rep amaga la cara sota un palestino, porta la insígnia del democràtic símbol comunista a una camisa al mateix temps que els apunta amb una fona. No crec que desperti l’entusiasme amb els futurs inquilins de la residencia la idea de que tots els matins la primera visió que tindran del mon exterior serà la de aquest personatge apuntant-los-hi directament mentre que l’instin de conservació el farà ajupir-se ràpidament per tal d’evitar l’impacta de una fonada a la cara, produint-los-hi al mateix temps aquest repetitiu acte reflex una lesió lumbar.
En fi, decebut he quedat al veure que s’havia deixat passar l’oportunitat de netejar les parets que veuran els nostres futurs veïns, entre altres coses hagués servit per evitar un dilema que en un futur, Deu no ho vulgui, es pot presentar: imaginem que, ara que sembla que reviscola la coneguda Falange Española, vingui i faci en aquestes parets alguna de les seves pintades tan simpàtiques, que faria després l’ajuntament? les taparia totes?, les deixaria totes? o algunes no s’atreviria a tapar-les?.
Com deia aquell “reflexionem-hi, reflexionem-hi...”