Sorprès

Sorprès he quedat al trobar-me per casualitat, al mig d’una navegació de tafaneria per Internet, dues persones de Flix, en Jordi Julià i en Tomas Ibarz, com a integrants de IB3, ens públic de la Radiotelevisió de les Illes Balears. Recordo que a tots dos els vaig poder escoltar ja fa temps per Ràdio Flix, al Tomas Ibarz més de temps que al Jordi, i ara, ves per on, tots dos estan a Mallorca treballant per l’emissora autonòmica de les Illes, un a la ràdio i l’altre a la tele. Bona sort a tots dos. El nostre univers mediatic es va eixamplant!!!




Jordi Julià cultural





Jordi Julià més festiu

Tomas Ibarz a IB3 Ràdio (cliqueu la foto)

.

Esperant

Esperant estic de que algun regidor o algun del grups municipals de l’Ajuntament de Flix proposi recolzar qualsevol iniciativa que sorgeixi de la nostra societat civil per tal de impulsar una consulta popular sobre la independència de Catalunya al nostre poble.
Desprès de l’exemple de la població de Arenys de Munt, bastants alcaldes han mostrat la seva disposició a fer una consulta en el seu municipi al igual de la que es va celebrar el passat diumenge dia 13 a la citada localitat, i certament, m’estranya que hores d’ara, en el nostre municipi encara no hagi sortit la noticia de una iniciativa en els mateixos termes.
Vistes les “facilitats donades per l’estat espanyol” als d’Arenys de Munt, naturalment faria falta que una associació o entitat de la vila volgués tirar endavant la convocatòria d’aquest referèndum a nivell de la nostra població, associació o entitat que no hauria de tenir cap vinculació orgànica amb l’ajuntament; hores d’ara, fent un repàs ràpid a totes les entitats del nostre poble solsament trobo, amb la dimensió necessària, a La Unió Social, però a part de trobar entitat i local per a poder celebrar la convocatòria, s’ha de formar una comissió de supervisió de la consulta, una junta electoral local..., encara quedaria molta feina per a fer, tot això sempre i quan des de l’ajuntament es dones impuls al tema en qüestió, ...perquè érem d’aquest ram,... o no?

Recordant

Recordant he estat aquella nit d’ara fa cinc anys en que, quasi abduït per la tele, TV3 la nostra, escoltava la noticia de que s’havia descobert al nostre pantà poc més que la pitjor de les plagues bíbliques.
La quantitat de qualificatius, tots despectius, al nostre poble i a la seva gent que durant uns dies van anar apareixent en els mitjans de comunicació romanen a la nostra memòria, i de ben segur que van fer forat, ja que, ho explicava un responsable de l’escola de futbol del Flix, en alguns desplaçaments als xiquets dels equips de l’escola se’ls rep amb crits referits al embassament com a forma d’insult.
I tot degut a la necessitat de notorietat del llavors conseller del ram de Medi Ambient de la Generalitat, en Salvador Milá, que sense encomanar-se a ningú va propiciar la filtració sensacionalista de la noticia per a poder aparèixer, ell i el seu partit Iniciativa per Catalunya- Els Verds, com a salvadors del país.
Ara en fa cinc anys de tot allò i també ara fa ja més d’un any i mig de que varen ser adjudicades a una empresa les obres per a poder treure tot allò que esta al fons del pantà, però ara per ara tot el mes calent està a l’aigüera, aixó si, al Milà i companyia se’ns hi fot ara el que pugui passar, el seu redit ja el varen treure entre tota la seva gent que els hi dona el seu vot, allà al Barcelonès i al Vallès Oriental, on per cert , ni el Milà ni els seus varen obrir boca quan durant uns quants anys i amb un cost que ara per ara ningú ha explicat, es varen anar traient tots els fangs tòxics de la llera del Besos, clar que, van dugué pensar, amb el seu pa no se hi juga.

Embadat

Embadat em vaig quedar una nit de la setmana passada en que varem decidir fer una passejada pel poble, per veure si podíem arreplegar una mica de la fresca que la poca garbinada imperant anava repartint per algunes raconades. Les altes temperatures de tot el dia feien preveure el que després seria una pesada i xafogosa nit.

En aquest intent estàvem quan de sobte i al voltant del carrer Avinguda de la Llum ens va anar arribant una suau musica de banda, varem apropant-nos al seu origen, el Passatge del Roser, i allí la visió era única, quasi màgica: una petita orquestra, petita per el numero de intèrprets i petita per l’edat dels mateixos, deixava anar una càlida i tendra musica al mig de un carrer ple de gent gran i de petits, això si, tots respectuosos amb la interpretació que feia la particular l’orquestra dirigida per Alfons Guiu. L’a actuació d’aquesta jove orquestra estava inscrita dintre de les anomenades “Festes Majors del Passatge del Roser”, esdeveniment que es va repetint ja fa uns quant anys amb notable èxit de participació i de organització.

No se si el mateix dia o l’anterior, havia escoltat per Radio Flix una entrevista que varen fer a uns quants dels xiquets que participaven de la organització, varen recalcar que ho feien perquè els hi feia molta il·lusió, s’ho passaven molt be i que, entre altres coses, tenien molta cura del pressupost amb el que contaven a l’hora d’organitzar els diferents actes.

Tot això em va fer recordar que a l’hora de parlar de les nostres festes majors, les grans, les del poble, no es va dir quant ens costarien, encara que per no saber, no sabem ni el que ens van costar les del passat any.

Entre el públic que escoltava respectuosament a la jove orquestra vaig poder divisar al nostre conseller de Festes Majors, en Ramon Sabate, devia d’estar prenent model, vaig pensar.