Embadat em vaig quedar una nit de la setmana passada en que varem decidir fer una passejada pel poble, per veure si podíem arreplegar una mica de la fresca que la poca garbinada imperant anava repartint per algunes raconades. Les altes temperatures de tot el dia feien preveure el que després seria una pesada i xafogosa nit.
En aquest intent estàvem quan de sobte i al voltant del carrer Avinguda de la Llum ens va anar arribant una suau musica de banda, varem apropant-nos al seu origen, el Passatge del Roser, i allí la visió era única, quasi màgica: una petita orquestra, petita per el numero de intèrprets i petita per l’edat dels mateixos, deixava anar una càlida i tendra musica al mig de un carrer ple de gent gran i de petits, això si, tots respectuosos amb la interpretació que feia la particular l’orquestra dirigida per Alfons Guiu. L’a actuació d’aquesta jove orquestra estava inscrita dintre de les anomenades “Festes Majors del Passatge del Roser”, esdeveniment que es va repetint ja fa uns quant anys amb notable èxit de participació i de organització.
No se si el mateix dia o l’anterior, havia escoltat per Radio Flix una entrevista que varen fer a uns quants dels xiquets que participaven de la organització, varen recalcar que ho feien perquè els hi feia molta il·lusió, s’ho passaven molt be i que, entre altres coses, tenien molta cura del pressupost amb el que contaven a l’hora d’organitzar els diferents actes.
Tot això em va fer recordar que a l’hora de parlar de les nostres festes majors, les grans, les del poble, no es va dir quant ens costarien, encara que per no saber, no sabem ni el que ens van costar les del passat any.
Entre el públic que escoltava respectuosament a la jove orquestra vaig poder divisar al nostre conseller de Festes Majors, en Ramon Sabate, devia d’estar prenent model, vaig pensar.
En aquest intent estàvem quan de sobte i al voltant del carrer Avinguda de la Llum ens va anar arribant una suau musica de banda, varem apropant-nos al seu origen, el Passatge del Roser, i allí la visió era única, quasi màgica: una petita orquestra, petita per el numero de intèrprets i petita per l’edat dels mateixos, deixava anar una càlida i tendra musica al mig de un carrer ple de gent gran i de petits, això si, tots respectuosos amb la interpretació que feia la particular l’orquestra dirigida per Alfons Guiu. L’a actuació d’aquesta jove orquestra estava inscrita dintre de les anomenades “Festes Majors del Passatge del Roser”, esdeveniment que es va repetint ja fa uns quant anys amb notable èxit de participació i de organització.
No se si el mateix dia o l’anterior, havia escoltat per Radio Flix una entrevista que varen fer a uns quants dels xiquets que participaven de la organització, varen recalcar que ho feien perquè els hi feia molta il·lusió, s’ho passaven molt be i que, entre altres coses, tenien molta cura del pressupost amb el que contaven a l’hora d’organitzar els diferents actes.
Tot això em va fer recordar que a l’hora de parlar de les nostres festes majors, les grans, les del poble, no es va dir quant ens costarien, encara que per no saber, no sabem ni el que ens van costar les del passat any.
Entre el públic que escoltava respectuosament a la jove orquestra vaig poder divisar al nostre conseller de Festes Majors, en Ramon Sabate, devia d’estar prenent model, vaig pensar.
xeic les fots clavades segeix aixi
ResponderEliminarNomés volia dir-te que si vols saber el que costen les Festes (com la resta de coses que es fan pel poble) et puc dir que hi ha un Ple PÚBLIC on s’aproven aquestes coses i on (per públic que és) qualsevol cuitada pot anar-hi. És a la sala d'actes de l'Ajuntament. Potser millor que t’informis abans de quedar-te embadat, no?
ResponderEliminar