jueves, 29 de abril de 2010

Constitucionalitzat



Constitucionalitzat. Un filet d’esperança va nàixer en mi l’altre dia al llegir noticies referents a les deliberacions del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut. I no perquè estiguí satisfet amb la previsible clatellada que ens pegaran aquesta casposa representació de l’Espanya mes tancada en si mateixa i que representa el polititzat tribunal. Si aquesta proposta de clatellada-sentencia emanava d’un jutge del sector anomenat progressista, la proposta de clatellada-sentencia que ara han encomanat a un jutge representant del sector conservador serà per agafar-se los “machos” i sortir al carrer cridant allò de “Viva la Constitució”... però la de Fabara.
Segons la noticia, que publicava la edició digital de “El Pais” el passat dia 17, el projecte de sentencia del alt tribunal feia referència, entre d’altres, a la inconstitucionalitat de la redacció del article 90, aquell que fa referència a la creació de les Vegueries, establint que “las veguerias del articulo 90 no pueden suponer la supresión de las provincias en Cataluña ni sus funciones constitucionales. Los consejos de vegueria solo sustituyen a las diputaciones cuando el ambito territorial de las veguerias coincida con el de las provincias”.
M’afanyo a clarificar que no estic d’acord en qualsevol mena de interpretació que el Constitucional vulgui fer del nostre estatut. Els ciutadans catalans ens hem volgut donar aquesta norma i cap tribunal te cap dret a modificar ni una sola lletra de la mateixa.
El filet d’esperança que l’altre dia em va brollar, ve donat perquè espero que aquesta decisió serveixi per a endarrerir o impedir quelcom que tothom dona per fet i que a mi particularment em mortifica: pertanye a la Vegueria de Terres d’Ebre. Ho diré directament, em “repateixe” esser de la Vegueria de les Terres d’Ebre, clar i ras, mai me sentit representat ni he tingut sentit de pertinença a les Terres d’Ebre, ni per suposat a tot allò que suposa Tortosa, trobo que la immensa major part del habitants de la Ribera no tenim rés a veure amb els tortosins o els ampostins. Sento que no hi tinc res a veure, ni sentimentalment ni per caràcter, ni per forma d’esser, ni per suposat amb el tema de les facilitats de comunicacions. Em nego a tenir com referents a “Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries”. Em nego a acceptar com a referents culturals meus a aquells que per allò de poder destacar una mica és fan afegir a qualsevol activitat seva (musica, literatura...) el qualificatiu “d’Ebre” com si representes un signe de qualitat quan en realitat el que allí s’amaga és tot un mon de mediocritat.
Ara que tant de moda està parlar de consultes, d’escoltar la veu dels ciutadans per qualsevol cosa, constato que mai ningú m’ha preguntat si desitjo pertànyer, a qualsevol Vegueria, tot al contrari, per decret em diuen que soc de les Terres d’Ebre.
Tot i sabent que una gran part dels habitants de la Ribera pensem igual, tampoc he sentit mai a cap dels nostres politics, actuals o passats, qüestionar aquest designi. Trobo que d’alguna forma s’hauria de fer sentir aquest sentiment, ja sigui a traves de que algun grup representant polític o a traves d’una associació cívica, plataforma etc, que d’alguna forma reclames la nostra adscripció al territori liderat per Reus o Tarragona, en definitiva a la Vegueria del Camp de Tarragona, on penso que quasi tots els de la Ribera ens hi sentiríem molt més còmodes.

Postdata.- Al anar a penjar aquesta entrada veig a l’edició digital de La Vanguardia una noticia http://buscador.lavanguardia.es/buscador/resultados/20100428/53917179654/CiU-propone-un-referendum-sobre-las-veguerias.xhtml?q=
referent a unes esmenes que el grup de CiU ha presentat a la llei de vegueries que s’està tramitant al Parlament de Catalunya. Segons la noticia una de les esmenes diu:
Otra de las enmiendas de CiU sugiere que, una vez se apruebe la ley en el Parlament, se vote en referéndum la nueva organización territorial. Para ser "validado", dice la enmienda, el nuevo modelo "deberá obtener el 51% de los votos emitidos en cada una de las veguerías", por lo que si sólo una de ellas rechaza por mayoría la ley, ésta tendrá que volver al Parlament para ser reformulada”.
No puc deixar de pensar “Ara és l’hora, catalans de la Ribera..”

domingo, 18 de abril de 2010

Aplafonat



Aplafonat. Aplafonat m’he quedat quant després d’agafar-me uns dies de vacances haig tornat a navegar per això de l’internet. La veritat es que volia escriure sobre el tema de la vegueria de l’Ebre però la rabiosa actualitat hem fa deixar-ho per a d’aquí tres dies.
Al navegar per els blogs de Flix he vist el de Jaume Masip, regidor del nostre ajuntament, on en la seva entrada més recent parla de unes fitxes de BÉNS CULTURALS D'INTERÈS LOCAL de Flix que darrerament s’han anat publicant. Tot això quedaria molt bé si no anés acompanyat d’un dels ridículs més grans que últimament els nostres responsables polítics estan permetent. Perquè resulta que al mateix temps de la publicació d’aquestes fitxes, s’han anat instal·lant a diferents indrets del nostre poble uns plafons indicadors del patrimoni local de Flix, en diversos idiomes i adreçats a la informació turística, concretament han estat instal·lat al costat del mercat municipal, també al costat del Molí d'Oriol, molí d'Oliflix i a l’ermita del Remei. Totes aquestes iniciatives estan molt bé si estan ben fetes, però si resulta que no es poden llegir, com aquells que varen instal·lar al costat del monument del pont de ferro o al costat de la barca del riu de baix, malaguanyats els quartos que varen costar, però si a sobre tot el que diu esta equivocat, com es el cas d’un d’aquests plafons de recent instal·lació, i no té res a veure amb el monument del que es pretén il·lustrar al visitant, és per a plegar les gàbies i anar-se’n.
Com és possible que ja faci dies que aquest plafó, que el amable lector pot veure a la foto que acompanyo, esta instal·lat al costat d’una paret de la nostra ermita del Remei i els responsables municipals no hagin ordenat la seva retirada? És que no tenim dignitat o tant s’he mon fot?.
Pot ésser que si aquest plafó estes, posem per cas, al costat del refugi antiaeri del carrer de Sant Josep ja hagués estat retirat. La veritat és que hem sembla que alguns, a més de publicar fitxes, també mostren en la seva pròpia fitxa del que son capaços.