Bones Festes a tots .... i a totes....
miércoles, 22 de diciembre de 2010
miércoles, 15 de diciembre de 2010
Fotografiats
Fotografiats han quedat els partits del finiquitat tripartit.
I és que, com va dir el més sibil·lí dels socialistes espanyols, l’Alfonso Guerra, “El que se mueve, no sale en la foto”. I és veritat, aquesta és la lliçó més important que ens deixa el procés polític de Catalunya dels darrers nou anys.
Procés que va començar amb els de Convergència i Unió fent una cosa que no va amb el que s’esperava d’ells, varen donar suport a un Aznar pletòric; continuar amb els d’Esquerra Republicana de Catalunya fent president de la Generalitat a l’antítesi del que sempre ells havien proclamat i va acabar amb el Partit Socialista de Catalunya incorporant en el seu discurs una de les coses que més odien gran part dels seus votants: indicis de independentisme.
Resultat : tots, al seu temps, han pagat a les urnes el fet d’apartar-se d’allò que s’esperava d’ells.
Ara arriba un nou govern, mes fort que l’anterior, del que tots esperem més bons resultats, encara que com podem llegir i escoltar en moltes opinions d’analistes politics, els temps que venen seran molt poc atractius per els dirigents convergents. Amb la situació actual, nivell d’atur, crisi econòmica, endeutament de la Generalitat (¡¡prop de 50.000 milions d’euros!!), les decisions que s’hauran prendre son tot el contrari del que un polític acomodat voldria tenir al seu abast.
I és que per intentar tenir marge de maniobra a fi i efecte de poder fer politiques de creació de riquesa, no queda altre remei que reduir el dèficit amb mesures molt poc populars: retallada de despeses i aprimament de l’administració.
I tot aquest panorama en que és tradueix, o pot traduir-se, al nostre municipi?
La veritat, crec que és bastant transportable el simil del passat, present i futur del Govern a Catalunya al del nostre ajuntament.
Hem tingut, durant els darrers 8 anys i encara tenim, un tripartit al nostre ajuntament: Esquerra, Socialistes i Convergència, crec que amb mals resultats.
Consti que la meva opinió no esta basada en qüestionar la formula de govern d’un tripartit, tant valida pot esser aquesta com qualsevol d’altra, la meva negativa opinió ve marcada per l’observança de manca del lideratge que ha patit el tripartit a la Generalitat, i el que ha patit, i pateix, el del nostre ajuntament.
A tot arreu hi ha d’haver algú que mani i que digui per on s’ha d’anar. No ha estat aquest el cas a la Generalitat ni aquest tampoc és el cas del nostre ajuntament.
Al nostre ajuntament, el que s’ha constatat és que per a no incomodar al veí de cadira i poder seguir mantenint el status-quo, molts dels seus components han tancat els ulls i les boques veient com es feien i és deien moltes coses totalment prescindibles, al mateix temps que és deixaven de fer d’altres de molt més peremptòries, no ja per el futur del nostre poble si no per a la simple supervivència del mateix.
En definitiva, qui n’ha sortit més perjudicat amb aquesta situació ha estat el poble de Flix.
I ara que ens espera amb la nova situació política?
Doncs ara, quant ja ens trobem sense fills de Flix als llocs de decisió del Govern (quants en teníem.?... fem memòria: dos a Terres d’Ebre, un a Lleida, un a Barcelona, un a Tarragona.... Resultat productiu: la Residencia, que per cert algun dia tocarà parlar del seu emplaçament), quan ja no tenim instalat a la Plaça de Sant Jaume al “Govern Amic” a la Generalitat...., quan la situació econòmica i social actual és la que és...., doncs francament, la situació actual a Flix és per no tirar coets ni al primer dia de les Festes Majors.
I d’aquí 5 mesos..., eleccions municipals.
Quin gran valor (o inconsciència) tindran els que és presentin al capdavant de les llistes, perquè si volen fer les coses mínimament bé, no els hi quedarà més remei que aplicar la mateix remei que el que ja han anunciat els nous inquilins del Palau de la Generalitat: aprimar les despeses i afegir molt de sentit comú.
Encara que molts o moltes no se’n vulguin assabentar, la festa ja fa temps que és va acabar. Ara toca recollir les cadires i els fanalets i tancar les llums i la pista de ball fins qui sap quant.
Si tothom hi posa dos dits de seny crec que tardarem molt de temps en tornar a veure, per exemple, com és contracta alegrement gent per a impulsar, coordinar o dinamitzar un local que pràcticament romana buit i on els futbolins s’estan rovellant...., si tothom hi posa dos dits de senys crec que s’hauran acabat, per exemple, les subvencions tant esotèriques com aquelles que serveixen per a fer estudis sobre la vegetació de la garriga de Sebes...., si tothom hi posa dos dits de seny crec, per exemple, que tothom s’haurà de estar-ne de viatges, pagats per tots, tan productius com el que va realitzar la nostra consellera local de joventut a les Nacions Unides de Nova York com a membre (o membra) del Consell Nacional de Dones de Catalunya i en representació del Consell de Dones de les Terres del Ebre, viatge del que encara http://cat.bloctum.com/caminant/2010/03/08/neus-a-les-nacions-unides/ esperem una ressenya de la seves intervencions al bell mig de l’assemblea de les Nacions Unides, si més no, al menys una referència al preu de les pizzes de la cinquena avinguda neoyorquina. Contractes, subvencions, viatges, menjars...
Perquè lo que ens espera és massa serio, penso que si tothom hi posa dos dits de seny, s’hauran acabat les tonteries.
sábado, 20 de noviembre de 2010
Orgasmat
Tal és el meu nivell d’excitació, no pas produït per l’anunci de les Joventuts Socialistes, que em veig empentat a trencar el propòsit que ja fa unes quantes setmanes vaig fer-me: el de no tornar a escriure en aquest blog fins passades la campanya electoral i les eleccions al Parlament del nostre país.
Però reconec que ells han pogut més que la meva templança, ells i els seus missatges han anat vencent poc a poc, dia a dia, el meu pretès autocontrol fins que, ja els darrers dies de precampanya i d’una manera més incontrolable aquesta primera setmana de campanya electoral, ha anat creixent en el meu interior una excitació que ha acabat per explotar en un orgasme d’indignació.
Deixem a banda els festivals particulars que solen autoorganitzar–se alguns dels nostres representants municipals amb el ja manit tema del Magatzem de Residus Nuclears. Per a la seva tristor, ni els socialistes ni els convergents s’han mogut del seu plantejament inicial i ells, que ja pensaven en tornar-se a veure un altre cop al davant de les manifestacions de les Plataformes (amb els bons resultats que tot allò els hi va donar en temps passats), s’han quedat amb un pas de nas i, per el que constato a nivell de poble i comarca, muts i a la gàbia.
Un altra cosa son els socialistes, aquests si que son uns artistes, s’ha de reconèixer. Perquè digueu-me si un no ha de ser artista per atrevir-se a venir a Flix a fer propaganda tot i proclamant que serà un xollo tenir al Parlament dos fills de Flix. En una cosa sí que els hi he de donar la raó, al futur parlament hi haurà dos fills de Flix, una altra cosa molt diferent és que n’hi hagi algú d’aquests dos que n’exerceixi de fill de Flix, perquè d’aquestes dos persones que se’ns vol vendre el seu patriotisme flixanco, a un, els flixancos i flixanques de menys de 30 anys, no crec que l’hagin vist mai per el poble ( el TOP dels “colmos” és que, dimarts passat, el dia que feien el seu míting a Flix, aquest ni es va presentar a l’acte al·legant problemes d’agenda), i de l’altre, en Xavier Sabaté, cap de llista a la província per els socialistes, molts l’únic coneixement que en tenim d’ell és per les vegades que ha sortit per la tele. Cal recordar que aquest darrer flixenc va arribar a ser Conseller de Presidència amb Pasqual Maragall i per molt que ho intento, no recordo cap actuació seva en referència a Flix.
I si uns, els socialistes, son uns artistes, els altres, els republicans de l’Ebre, son directament els integrants de “La Banda Trapera del Rio”, perquè fan falta molts bemolls per a sortir al carrer amb aquest cap de llista que porten, que sembla haver sortit directament d’un quadre del Greco, dient per els periòdics i fins i tot en el seu pamflet electoral, que la contaminació al riu de Flix és culpa dels 23 anys de Jordi Pujol. Home, en Pujol si que va estar manant uns quants anys però als anys quaranta, cinquanta i seixanta, crec recordar que precisament en Pujol no manava i també crec recordar que d’aquests 23 anys que esmenta el de la trista figura, 8 anys un alcalde dels seus va estar al cap davant del poble; no recordo haver-li sentit dir res de res. Espero que en el míting que la setmana pròxima faran a Flix tingui una mica de decència i es limitin a explicar les seves propostes.
Per cert es curiós això dels pamflets electorals, si et mires els dels socialistes ( molt fi el comentari de Mariá Hierro, Mess i mess i mess..) hi apareix fins una rajola que varen ficar a la plaça del Mercat (es nota en aquest pamflet la ma de l’Antoni Sabaté), això si, encara tenen la delicadesa de parlar de Obra de Govern, perquè quant agafes el pamflet dels republicans tot allò ho han fet ells i solsament ells.
Trobo a faltar tant en el llistat d’uns com en el dels altres que no en parlen ni una lletra d’aquell famós polígon industrial que la Generalitat, (el Govern o Esquerra) havia adquirit a la fabrica de Flix. Ni una sola lletra, ni un trist cartell posat en lloc. Pot esser que ho hagi somiat, o pot ser que realment, la campanya electoral va començar ja fa uns quants anys...
Però reconec que ells han pogut més que la meva templança, ells i els seus missatges han anat vencent poc a poc, dia a dia, el meu pretès autocontrol fins que, ja els darrers dies de precampanya i d’una manera més incontrolable aquesta primera setmana de campanya electoral, ha anat creixent en el meu interior una excitació que ha acabat per explotar en un orgasme d’indignació.
Deixem a banda els festivals particulars que solen autoorganitzar–se alguns dels nostres representants municipals amb el ja manit tema del Magatzem de Residus Nuclears. Per a la seva tristor, ni els socialistes ni els convergents s’han mogut del seu plantejament inicial i ells, que ja pensaven en tornar-se a veure un altre cop al davant de les manifestacions de les Plataformes (amb els bons resultats que tot allò els hi va donar en temps passats), s’han quedat amb un pas de nas i, per el que constato a nivell de poble i comarca, muts i a la gàbia.
Un altra cosa son els socialistes, aquests si que son uns artistes, s’ha de reconèixer. Perquè digueu-me si un no ha de ser artista per atrevir-se a venir a Flix a fer propaganda tot i proclamant que serà un xollo tenir al Parlament dos fills de Flix. En una cosa sí que els hi he de donar la raó, al futur parlament hi haurà dos fills de Flix, una altra cosa molt diferent és que n’hi hagi algú d’aquests dos que n’exerceixi de fill de Flix, perquè d’aquestes dos persones que se’ns vol vendre el seu patriotisme flixanco, a un, els flixancos i flixanques de menys de 30 anys, no crec que l’hagin vist mai per el poble ( el TOP dels “colmos” és que, dimarts passat, el dia que feien el seu míting a Flix, aquest ni es va presentar a l’acte al·legant problemes d’agenda), i de l’altre, en Xavier Sabaté, cap de llista a la província per els socialistes, molts l’únic coneixement que en tenim d’ell és per les vegades que ha sortit per la tele. Cal recordar que aquest darrer flixenc va arribar a ser Conseller de Presidència amb Pasqual Maragall i per molt que ho intento, no recordo cap actuació seva en referència a Flix.
I si uns, els socialistes, son uns artistes, els altres, els republicans de l’Ebre, son directament els integrants de “La Banda Trapera del Rio”, perquè fan falta molts bemolls per a sortir al carrer amb aquest cap de llista que porten, que sembla haver sortit directament d’un quadre del Greco, dient per els periòdics i fins i tot en el seu pamflet electoral, que la contaminació al riu de Flix és culpa dels 23 anys de Jordi Pujol. Home, en Pujol si que va estar manant uns quants anys però als anys quaranta, cinquanta i seixanta, crec recordar que precisament en Pujol no manava i també crec recordar que d’aquests 23 anys que esmenta el de la trista figura, 8 anys un alcalde dels seus va estar al cap davant del poble; no recordo haver-li sentit dir res de res. Espero que en el míting que la setmana pròxima faran a Flix tingui una mica de decència i es limitin a explicar les seves propostes.
Per cert es curiós això dels pamflets electorals, si et mires els dels socialistes ( molt fi el comentari de Mariá Hierro, Mess i mess i mess..) hi apareix fins una rajola que varen ficar a la plaça del Mercat (es nota en aquest pamflet la ma de l’Antoni Sabaté), això si, encara tenen la delicadesa de parlar de Obra de Govern, perquè quant agafes el pamflet dels republicans tot allò ho han fet ells i solsament ells.
Trobo a faltar tant en el llistat d’uns com en el dels altres que no en parlen ni una lletra d’aquell famós polígon industrial que la Generalitat, (el Govern o Esquerra) havia adquirit a la fabrica de Flix. Ni una sola lletra, ni un trist cartell posat en lloc. Pot esser que ho hagi somiat, o pot ser que realment, la campanya electoral va començar ja fa uns quants anys...
lunes, 26 de julio de 2010
Emmarcat
Emmarcat. Com si estigués al bell mig d’un marc m’he sentit al situar-me al interior del nou perxi del carrer major, sorgit de les obres de remodelació de Ca Don Ventura.
El motiu de remodelació, han explicat els seus responsables, és la de crear la sensació de continuïtat dels perxis del carrer major un mica més enllà del que sempre han estat. Per cert, ja que aquesta era la intenció i ja posats a fer, perquè no s’ha continuat el mateix amb Ca Don Gil, es a dir l’Ajuntament?
Altres preguntes més peremptòries que em sorgeixen son : realment calia fer aquesta remodelació?, els 24.000 euros que diu que val tot això i que provenen dels fons de les obres del Plan Zapatero, no haguessin estat més aprofitables en algun altre indret del nostre poble molt més necessitat de urgents reparacions?, valia la pena transformar una amplia sala polivalent i a peu de carrer en una nova sala on per les noves dimensions quasi tan sols servirà per a fer reunions de juntes? Aquestes preguntes que em faig encara m’adquireixen més validesa quant tinc la certesa i constància de que alguns dels membres del consistori es plantegen en privat les mateixes qüestions.
Tot això et fa arribar a la conclusió de que al nostre ajuntament hi ha compartiments estancs, cadascú va a la seva i que alguns, conscients de la proximitat de un fi de cicle, corrent van a fer realitat les seves dèries personals. Consti que no vull posar en qüestió les dèries personals de ningú, el que si qüestiono és la no presencia d’una acció de govern comuna.
Que alguns tinguin la sensació de que esta pròxim el seu fi de cicle m’ho va confirmar una visita al hospital de Mora d’Ebre. No és que hagin inaugurat en aquest hospital una unitat de diagnosi de cicles politics sinó que simplement, en el decurs d’una d’aquestes llargues estones que es passen en les sales d’espera d’aquest hospital, vaig coincidir amb un conegut de Mora d’Ebre que, després de fer un repàs a totes les nostres malalties, em va obsequiar amb un reguitzell de queixes envers un dels nostres convilatans il·lustres que ostenta càrrec públic. Aquest amic va queixar-se amargament de que, tot i que es va anunciar a bombo i plateret, es a dir en el programa oficial, l’acte i el parlament de la inauguració de la Mora Morisca aniria a càrrec del Delegat de Cultura de les Terres de l’Ebre, en Xavier Vega, el públic en general, alguns de Mora vestits de moros i alguns moros vestits dels de Mora, encara l’estan esperant-lo ara, tot i tenir constància de que, en el mateix moment que hauria de haver fet la inauguració, el Delegat s’estava manifestant pels carrers de Barcelona junt amb milió i mig més de catalans; als de Mora d’Ebre els hi hagués complagut més que al menys algú els hi hagués comunicat que no calia que esperessin més, que el regne d’alguns està ja en una altre mon i ja les prioritats son unes altres.
El fi de cicle s’apropa. Alguns el veuen vindre com si fos una llevantada que se’ls emportarà per el seu davant, i és per això que alguns emmarquen o s’emmarquen com poden.
El motiu de remodelació, han explicat els seus responsables, és la de crear la sensació de continuïtat dels perxis del carrer major un mica més enllà del que sempre han estat. Per cert, ja que aquesta era la intenció i ja posats a fer, perquè no s’ha continuat el mateix amb Ca Don Gil, es a dir l’Ajuntament?
Altres preguntes més peremptòries que em sorgeixen son : realment calia fer aquesta remodelació?, els 24.000 euros que diu que val tot això i que provenen dels fons de les obres del Plan Zapatero, no haguessin estat més aprofitables en algun altre indret del nostre poble molt més necessitat de urgents reparacions?, valia la pena transformar una amplia sala polivalent i a peu de carrer en una nova sala on per les noves dimensions quasi tan sols servirà per a fer reunions de juntes? Aquestes preguntes que em faig encara m’adquireixen més validesa quant tinc la certesa i constància de que alguns dels membres del consistori es plantegen en privat les mateixes qüestions.
Tot això et fa arribar a la conclusió de que al nostre ajuntament hi ha compartiments estancs, cadascú va a la seva i que alguns, conscients de la proximitat de un fi de cicle, corrent van a fer realitat les seves dèries personals. Consti que no vull posar en qüestió les dèries personals de ningú, el que si qüestiono és la no presencia d’una acció de govern comuna.
Que alguns tinguin la sensació de que esta pròxim el seu fi de cicle m’ho va confirmar una visita al hospital de Mora d’Ebre. No és que hagin inaugurat en aquest hospital una unitat de diagnosi de cicles politics sinó que simplement, en el decurs d’una d’aquestes llargues estones que es passen en les sales d’espera d’aquest hospital, vaig coincidir amb un conegut de Mora d’Ebre que, després de fer un repàs a totes les nostres malalties, em va obsequiar amb un reguitzell de queixes envers un dels nostres convilatans il·lustres que ostenta càrrec públic. Aquest amic va queixar-se amargament de que, tot i que es va anunciar a bombo i plateret, es a dir en el programa oficial, l’acte i el parlament de la inauguració de la Mora Morisca aniria a càrrec del Delegat de Cultura de les Terres de l’Ebre, en Xavier Vega, el públic en general, alguns de Mora vestits de moros i alguns moros vestits dels de Mora, encara l’estan esperant-lo ara, tot i tenir constància de que, en el mateix moment que hauria de haver fet la inauguració, el Delegat s’estava manifestant pels carrers de Barcelona junt amb milió i mig més de catalans; als de Mora d’Ebre els hi hagués complagut més que al menys algú els hi hagués comunicat que no calia que esperessin més, que el regne d’alguns està ja en una altre mon i ja les prioritats son unes altres.
El fi de cicle s’apropa. Alguns el veuen vindre com si fos una llevantada que se’ls emportarà per el seu davant, i és per això que alguns emmarquen o s’emmarquen com poden.
miércoles, 23 de junio de 2010
Escurat
Escurat em quedaré. Aquesta és la impressió que fa ja dies tinc. Veient com està el pati i els remeis que els governs, tots els governs, apliquen per a parar la garrotada que, poc a poc però inexorablement, ens està caient a sobre, cada cop tinc més clar que la meva, la nostra, butxaca quedarà ben escurada. Més impostos i l’Iva cap a mun. S’han de pagar les alegries de bastants anys i naturalment, qui al final ho paga resulta esser el menys culpable de tots: el ciutadà de a peu.
Observo que per tot arreu els remeis a aplicar son els mateixos. En aquest aspecte no hi ha discrepàncies, tots els governs apliquen la mateixa recepta: estrènyer-se el cinturo.
Bé, tots, ...tots, ...tots els governs no....Aquí a Flix, el nostre ajuntament, enlloc de mirar d’ajustar-se, de fer el mateix que estan fen tots els governs del mon democràtic, va i fa tot el contrari: contracta més gent per a treballar a les oficines municipals. No és tracta ara i aquí de posar en dubte el dret de tothom a treballar i la vàlua professional, sens cap mena de dubte, d’aquelles persones que haigin guanyat les places de treball que el nostre ajuntament va oferir, és simplement plasmar aquí que pot ser ara no era el millor moment, amb els temps que corren, de continuar suportant la carga de personal que el nostre ajuntament té.
Fa ja molts anys que la nomina del ajuntament no para d’ampliar-se, i desgraciadament també fa anys que no para el nostre poble de perdre habitants; si afegim que a la fabrica la situació no està per a tirar-hi coets, tot això significa que els ingressos que obté l’ajuntament cada cop son menys (aquest any caldrà veure com disminueix l’aportació que fa Fecsa a les arques municipals, degut a la baixada de consum elèctric de la fabrica).
Aquesta és la realitat, agradi o no agradi, i si el que faria tota persona normal en el seu àmbit privat o familiar seria el de intentar ajustar les despeses als seus ingressos, més encara quant el futur no s’endevina molt alegre, el nostre govern municipal fa tot el contrari, ¿fins quan podrem aguantar econòmicament aquesta situació?.
A l’hora de tafanejar coses del nostre poble és molt útil consultar per Internet el BOP, el Butlletí Oficial de Tarragona, t’assabentes de moltes coses del nostre municipi, oficials i no oficials, una de les informacions en que et trobes ( 22 de febre de 2010) és amb la publicació del pressupost municipal i en la publicació de la plantilla de personal del ajuntament de Flix: 68 persones.
Al pressupost també publicat apareix la partida “Despeses de personal”: 1.773.000 euros, dit d’altra manera: 300 milions de pessetes.
Quasi bé la meitat del pressupost municipal representa el personal. Ens ho podem, o ens ho podrem, permetre? Fa ja temps que algú hagués tingut de posar-hi seny al tema, però ja entenc que això políticament es molt costós i a ningú agrada fer el paper de dolent, sobre tot si un va de progressista per la vida amb els diners dels altres, però ara existia la excusa perfecta, ara era, crec, el moment més apropiat per a intentar reconduir el tema, però tampoc ara s’ha imposat el sentit comú i hem optat per anar en contra direcció. A seva casa farien el mateix?.
El que passa és que el temps i els números son molt tossuts i a no tardar molt, algú, l’hi agradi o no l’hi agradi, haurà de posar-hi fil a l’agulla i fer el sorgit que la nostra depauperada vestimenta econòmica municipal necessita.
La veritat, jo cada cop que sento parlar a en algú del nostre ajuntament del que faran o volen fer, el primer que faig per si de cas, posar-me la ma a la butxaca, el que passa és que tot sovint ja la trobo buida, no és que hi tingui un forat, és senzillament que ja estic escurat.
Observo que per tot arreu els remeis a aplicar son els mateixos. En aquest aspecte no hi ha discrepàncies, tots els governs apliquen la mateixa recepta: estrènyer-se el cinturo.
Bé, tots, ...tots, ...tots els governs no....Aquí a Flix, el nostre ajuntament, enlloc de mirar d’ajustar-se, de fer el mateix que estan fen tots els governs del mon democràtic, va i fa tot el contrari: contracta més gent per a treballar a les oficines municipals. No és tracta ara i aquí de posar en dubte el dret de tothom a treballar i la vàlua professional, sens cap mena de dubte, d’aquelles persones que haigin guanyat les places de treball que el nostre ajuntament va oferir, és simplement plasmar aquí que pot ser ara no era el millor moment, amb els temps que corren, de continuar suportant la carga de personal que el nostre ajuntament té.
Fa ja molts anys que la nomina del ajuntament no para d’ampliar-se, i desgraciadament també fa anys que no para el nostre poble de perdre habitants; si afegim que a la fabrica la situació no està per a tirar-hi coets, tot això significa que els ingressos que obté l’ajuntament cada cop son menys (aquest any caldrà veure com disminueix l’aportació que fa Fecsa a les arques municipals, degut a la baixada de consum elèctric de la fabrica).
Aquesta és la realitat, agradi o no agradi, i si el que faria tota persona normal en el seu àmbit privat o familiar seria el de intentar ajustar les despeses als seus ingressos, més encara quant el futur no s’endevina molt alegre, el nostre govern municipal fa tot el contrari, ¿fins quan podrem aguantar econòmicament aquesta situació?.
A l’hora de tafanejar coses del nostre poble és molt útil consultar per Internet el BOP, el Butlletí Oficial de Tarragona, t’assabentes de moltes coses del nostre municipi, oficials i no oficials, una de les informacions en que et trobes ( 22 de febre de 2010) és amb la publicació del pressupost municipal i en la publicació de la plantilla de personal del ajuntament de Flix: 68 persones.
Al pressupost també publicat apareix la partida “Despeses de personal”: 1.773.000 euros, dit d’altra manera: 300 milions de pessetes.
Quasi bé la meitat del pressupost municipal representa el personal. Ens ho podem, o ens ho podrem, permetre? Fa ja temps que algú hagués tingut de posar-hi seny al tema, però ja entenc que això políticament es molt costós i a ningú agrada fer el paper de dolent, sobre tot si un va de progressista per la vida amb els diners dels altres, però ara existia la excusa perfecta, ara era, crec, el moment més apropiat per a intentar reconduir el tema, però tampoc ara s’ha imposat el sentit comú i hem optat per anar en contra direcció. A seva casa farien el mateix?.
El que passa és que el temps i els números son molt tossuts i a no tardar molt, algú, l’hi agradi o no l’hi agradi, haurà de posar-hi fil a l’agulla i fer el sorgit que la nostra depauperada vestimenta econòmica municipal necessita.
La veritat, jo cada cop que sento parlar a en algú del nostre ajuntament del que faran o volen fer, el primer que faig per si de cas, posar-me la ma a la butxaca, el que passa és que tot sovint ja la trobo buida, no és que hi tingui un forat, és senzillament que ja estic escurat.
martes, 15 de junio de 2010
Alliçonat
Alliçonat m’he quedat desprès de llegir el darrer numero de La Veu de Flix. Una lliçó de modos democràtics m’han donat sense jo esperar-ho.
Un que titula “Jo també vull viure a Flix” l’emprèn contra els, les, de la Plataforma “Volem viure a Flix”, titllant-los de mentiders, manipuladors i usurpadors de la legal representació política del nostre poble. I tot això ho fa desprès de donar una lliçó, sobretot als “Flixancos fora vila”, del que significa estimar a Flix. La veritat és que a més d’un fou necessari explicar-li qui era aquest personatge aparegut de sobte pels nostres carrers ja que, encara que segons ell sempre ha portat Flix al cor, la major part del veïns ni se’n recordaven qui era, de tants anys que no l’havien vist. Però deixant a banda la brandada declaració amorosa d’arrels flixanques del personatge, m’he interessa les reflexions que fa al voltant de la gent i del moviment que encarna la Plataforma ”Volem viure a Flix”, no per el seu pensament en particular si no per que representa una forma de pensar i d’actuar comú en un cert sector de la nostra societat.
Vagi per davant que cadascú es ben amo de pensar i de fer el que li vingui be, però el que no s’hi val és a donar lliçons a d’altres mentre ell i els seus fan tot el contrari.
Acusa als de la Plataforma de tant sols fer actes amb gent propera al “sí”, en referència al Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius; home, que jo recorda l’únic acte que s’ha organitzat a Flix amb la presencia de les dues parts, concretament al saló de La Unió Social, ho ha fet la Plataforma, dit sigui de pas ¿com és que el nostre ajuntament, representant de TOTS els veïns de Flix, no ha organitzat cap debat – xerrada – conferencia –....etc, amb les dues postures com han fet d’altres ajuntaments? És que hi ha temor d’alguna cosa?.
Acusa als de la Plataforma de mentir, tenir obscurs interessos i voler manipular a la gent per tal d’aconseguir un pèrfid desig. Si algú des del mes de maig del passat any, quan tot va començar, ha tingut una posició transparent i no s’ha amagat dels seus propòsits, ha estat els de “Volem viure a Flix”. El desig d’obtenir el seu objectiu basic, la dinamització econòmica de Flix, els ha portat a parlar del que fos amb qui ha convingut, informant a tothom del que han fet i del que han parlat, començant pel equip de govern de l’ajuntament, continuant amb la informació que han donat als seus associats i acabant amb la informació que han fet arribar a tot el poble en general a través dels mitjans de comunicació socials.
Acusa també, en el referit article de La Veu de Flix, als de la Plataforma de no tenir sentit democràtic i de pas els hi recomana que es presentin a les properes eleccions municipals. Val a dir al respecte d’aquesta recomanació que no és l’únic que l’ha fet, ja que per exemple, en comentaris al seu i a d’altres blogs, el regidor Jaume Masip també qüestiona la legitimitat i representació que s’atorguen els de la plataforma, “Qui sou vatros per a dir que parleu en nom de la gent de Flix, ...qui os ha votat?”..Curiós que ara és qüestioni la representació i legitimitat d’aquesta plataforma. Crec recordar que quan han sortit al carrer la Plataforma en Defensa de l’Ebre i tantes d’altres plataformes o moviments socials, (sense anar més lluny la seva pròpia de “Veïns d’Ascó) mai s’ha qüestionat per part de ningú, i menys per part d’ells mateixos, la legitimitat d’aquestes, però ves per on, ara, quant surt un moviment social a Flix que a ells no els hi fa el pes, resulta que aquest usurpa la representació legal dels representants legítims del poble. És el de sempre, a casa meva si.....a casa dels altres no. Quin curiós concepte dels sentit democràtic.
La legitimitat no tants sols té la dona el pas per unes urnes, si no que també s’adquireix al carrer, donant exemple i treballant per a el que lluites.
Pot esser que ja arribat l’hora de dir prou, prou de que per part de segons qui és vulgui donar contínuament lliçons de democràcia per tot arreu.
No pel simple fet de autoproclamar-se progressista, (i en segons qui n’hi hauria molt que parlar-ne), s’està en possessió de la veritat absoluta, amics.......i .......amigues.
Un que titula “Jo també vull viure a Flix” l’emprèn contra els, les, de la Plataforma “Volem viure a Flix”, titllant-los de mentiders, manipuladors i usurpadors de la legal representació política del nostre poble. I tot això ho fa desprès de donar una lliçó, sobretot als “Flixancos fora vila”, del que significa estimar a Flix. La veritat és que a més d’un fou necessari explicar-li qui era aquest personatge aparegut de sobte pels nostres carrers ja que, encara que segons ell sempre ha portat Flix al cor, la major part del veïns ni se’n recordaven qui era, de tants anys que no l’havien vist. Però deixant a banda la brandada declaració amorosa d’arrels flixanques del personatge, m’he interessa les reflexions que fa al voltant de la gent i del moviment que encarna la Plataforma ”Volem viure a Flix”, no per el seu pensament en particular si no per que representa una forma de pensar i d’actuar comú en un cert sector de la nostra societat.
Vagi per davant que cadascú es ben amo de pensar i de fer el que li vingui be, però el que no s’hi val és a donar lliçons a d’altres mentre ell i els seus fan tot el contrari.
Acusa als de la Plataforma de tant sols fer actes amb gent propera al “sí”, en referència al Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius; home, que jo recorda l’únic acte que s’ha organitzat a Flix amb la presencia de les dues parts, concretament al saló de La Unió Social, ho ha fet la Plataforma, dit sigui de pas ¿com és que el nostre ajuntament, representant de TOTS els veïns de Flix, no ha organitzat cap debat – xerrada – conferencia –....etc, amb les dues postures com han fet d’altres ajuntaments? És que hi ha temor d’alguna cosa?.
Acusa als de la Plataforma de mentir, tenir obscurs interessos i voler manipular a la gent per tal d’aconseguir un pèrfid desig. Si algú des del mes de maig del passat any, quan tot va començar, ha tingut una posició transparent i no s’ha amagat dels seus propòsits, ha estat els de “Volem viure a Flix”. El desig d’obtenir el seu objectiu basic, la dinamització econòmica de Flix, els ha portat a parlar del que fos amb qui ha convingut, informant a tothom del que han fet i del que han parlat, començant pel equip de govern de l’ajuntament, continuant amb la informació que han donat als seus associats i acabant amb la informació que han fet arribar a tot el poble en general a través dels mitjans de comunicació socials.
Acusa també, en el referit article de La Veu de Flix, als de la Plataforma de no tenir sentit democràtic i de pas els hi recomana que es presentin a les properes eleccions municipals. Val a dir al respecte d’aquesta recomanació que no és l’únic que l’ha fet, ja que per exemple, en comentaris al seu i a d’altres blogs, el regidor Jaume Masip també qüestiona la legitimitat i representació que s’atorguen els de la plataforma, “Qui sou vatros per a dir que parleu en nom de la gent de Flix, ...qui os ha votat?”..Curiós que ara és qüestioni la representació i legitimitat d’aquesta plataforma. Crec recordar que quan han sortit al carrer la Plataforma en Defensa de l’Ebre i tantes d’altres plataformes o moviments socials, (sense anar més lluny la seva pròpia de “Veïns d’Ascó) mai s’ha qüestionat per part de ningú, i menys per part d’ells mateixos, la legitimitat d’aquestes, però ves per on, ara, quant surt un moviment social a Flix que a ells no els hi fa el pes, resulta que aquest usurpa la representació legal dels representants legítims del poble. És el de sempre, a casa meva si.....a casa dels altres no. Quin curiós concepte dels sentit democràtic.
La legitimitat no tants sols té la dona el pas per unes urnes, si no que també s’adquireix al carrer, donant exemple i treballant per a el que lluites.
Pot esser que ja arribat l’hora de dir prou, prou de que per part de segons qui és vulgui donar contínuament lliçons de democràcia per tot arreu.
No pel simple fet de autoproclamar-se progressista, (i en segons qui n’hi hauria molt que parlar-ne), s’està en possessió de la veritat absoluta, amics.......i .......amigues.
miércoles, 26 de mayo de 2010
Col·lapsat
Col·lapsat. Col·lapsat m’he sentit al ficar-me davant del nou ordinador.
Es cert que de vegades la més insignificant de les circumstancies pot desencadenar episodis que no haguessis pensat mai. El simple fet de tocar amb la ma un got d’aigua m’ha ocasionat un maldecap d’allò més gran. Bé, no tants sols va ser tocar un got, en realitat va esser tombar un bol ple de llet a sobre la torre del ordinador; focs artificials, fums de colorets, empastifada de paret i terra amb la conseqüent esbroncada de la senyora, i ja posats a fer, 700 euros de l’ala per renovar el parc d’ordinadors. Sort que m’he ho he plantejat com la meva petita contribució a la solució de la crisis econòmica mundial, això si, a costa de incrementar la meva crisis econòmica particular.
Però bé, ja tornem a tenir un ordinador per a continuar ficant reflexions en aquesta petita finestra, tot i fent un cop d’ull al meu territori.
Degut al desgraciat incident “aquàtic” porto bastants dies sense escriure rés, com ben bé em recorda algun dels soferts visitadors d’aquesta pagina i tot just, al ficar-me davant del nou teclat es planteja l’etern dilema: ...i desprès de tants dies per on començo...? Va, cap problema, segur que tindré bastants temes per a reflexionar, però..., intento visualitzar algun tema actual del nostre poble i no trobo rés,.... no pot ser, repassem, mmmmmm no, no hi ha manera de trobar rés interessant. Es possible que en un més no hagi cap tema, actual i punyent, al nostre poble per a tractar?. Home cap tema, cap tema si..., per exemple, l’organització per part d’algun Maulet de la catalaníssima Feria d’Abril..., home, que vols que et digui, algo amb més de substancia...., a veure..., ah sí.. la presentació d’un grup anomenat “Veïns d’Ascó”, ....???????????, siguiente,....., algo més, no ho se, pensa..,pensa.., mmmmmmmmmm, ...que més?, bé canviem, provem amb efemèrides, a veure...., ..si..,home, mira, ves per on d’aquí 10 dies farà un any de la Jornada de Portes obertes - versus- inauguració de la Residencia de la Gent Gran, 365 dies ja han passat i “lo mas caliente esta en ....l’aigüera” que va di aquell... Perquè es va fer aquella pseudo inauguració ?, era qüestió únicament de fer-se la foto l’antic i encara omnipresent alcalde? Un any ja ha passat i allí els únics que han guanyat son els d’Endesa amb el consum de llum, hores i hores de bombetes solitàries enceses....,l’únic signe de vida d’aquella emblemàtica obra en la que tanta pressa alguns van donar-se’n per a fer com si la inauguressin..... ah! si, a propòsit, amb relació al tema d’obres: recordo que, fa ja dos mesos, en un article de l’antic alcalde publicat a la Veu de Flix, em va sobtar que aquest fes tot un exercici de auto col·locació de medalles( quasi veig al Màgic Andreu) adjudicant-se l’autoria de totes les obres realitzades en els darrers anys a la nostra població; vaig pensar, home, al proper numero de la Veu els socialistes ficaran les coses al seu lloc, perquè és públic i notori que, entre d’altres, tota la remodelació del casc antic va esser preparada per l’equip de l’Antoni Sabaté, que tot el projecte de rehabilitació del meandre, més de 6 milions d’euros, que la ministra Cristina Narbona és va trobar a un calaix del seu ministeri va ser també perquè l’antic alcalde va preocupar-se de prepara-ho i de demanar-ho,...a cadascú el seu. Però ves per on, quina sorpresa la meva quant al repassar la Veu d’aquest més veig que els socialistes no diuen ni piu, de que si aquests projectes ja eren meus, que jo també passava per aquí....,
En fi, quedo convençut, de totes totes, de que som un poble afortunat, encara que no ho sembli, tenim dos alcaldes, no tots els pobles ho poden dir,... però, la veritat, no se si això és molt bo o molt dolent.
Va! tampoc val tan la pena aquest tema per escriure d’ell. Decididament avui no tinc el dia inspirat, pot esser dema.., si dema, dema serà un altre dia....
Es cert que de vegades la més insignificant de les circumstancies pot desencadenar episodis que no haguessis pensat mai. El simple fet de tocar amb la ma un got d’aigua m’ha ocasionat un maldecap d’allò més gran. Bé, no tants sols va ser tocar un got, en realitat va esser tombar un bol ple de llet a sobre la torre del ordinador; focs artificials, fums de colorets, empastifada de paret i terra amb la conseqüent esbroncada de la senyora, i ja posats a fer, 700 euros de l’ala per renovar el parc d’ordinadors. Sort que m’he ho he plantejat com la meva petita contribució a la solució de la crisis econòmica mundial, això si, a costa de incrementar la meva crisis econòmica particular.
Però bé, ja tornem a tenir un ordinador per a continuar ficant reflexions en aquesta petita finestra, tot i fent un cop d’ull al meu territori.
Degut al desgraciat incident “aquàtic” porto bastants dies sense escriure rés, com ben bé em recorda algun dels soferts visitadors d’aquesta pagina i tot just, al ficar-me davant del nou teclat es planteja l’etern dilema: ...i desprès de tants dies per on començo...? Va, cap problema, segur que tindré bastants temes per a reflexionar, però..., intento visualitzar algun tema actual del nostre poble i no trobo rés,.... no pot ser, repassem, mmmmmm no, no hi ha manera de trobar rés interessant. Es possible que en un més no hagi cap tema, actual i punyent, al nostre poble per a tractar?. Home cap tema, cap tema si..., per exemple, l’organització per part d’algun Maulet de la catalaníssima Feria d’Abril..., home, que vols que et digui, algo amb més de substancia...., a veure..., ah sí.. la presentació d’un grup anomenat “Veïns d’Ascó”, ....???????????, siguiente,....., algo més, no ho se, pensa..,pensa.., mmmmmmmmmm, ...que més?, bé canviem, provem amb efemèrides, a veure...., ..si..,home, mira, ves per on d’aquí 10 dies farà un any de la Jornada de Portes obertes - versus- inauguració de la Residencia de la Gent Gran, 365 dies ja han passat i “lo mas caliente esta en ....l’aigüera” que va di aquell... Perquè es va fer aquella pseudo inauguració ?, era qüestió únicament de fer-se la foto l’antic i encara omnipresent alcalde? Un any ja ha passat i allí els únics que han guanyat son els d’Endesa amb el consum de llum, hores i hores de bombetes solitàries enceses....,l’únic signe de vida d’aquella emblemàtica obra en la que tanta pressa alguns van donar-se’n per a fer com si la inauguressin..... ah! si, a propòsit, amb relació al tema d’obres: recordo que, fa ja dos mesos, en un article de l’antic alcalde publicat a la Veu de Flix, em va sobtar que aquest fes tot un exercici de auto col·locació de medalles( quasi veig al Màgic Andreu) adjudicant-se l’autoria de totes les obres realitzades en els darrers anys a la nostra població; vaig pensar, home, al proper numero de la Veu els socialistes ficaran les coses al seu lloc, perquè és públic i notori que, entre d’altres, tota la remodelació del casc antic va esser preparada per l’equip de l’Antoni Sabaté, que tot el projecte de rehabilitació del meandre, més de 6 milions d’euros, que la ministra Cristina Narbona és va trobar a un calaix del seu ministeri va ser també perquè l’antic alcalde va preocupar-se de prepara-ho i de demanar-ho,...a cadascú el seu. Però ves per on, quina sorpresa la meva quant al repassar la Veu d’aquest més veig que els socialistes no diuen ni piu, de que si aquests projectes ja eren meus, que jo també passava per aquí....,
En fi, quedo convençut, de totes totes, de que som un poble afortunat, encara que no ho sembli, tenim dos alcaldes, no tots els pobles ho poden dir,... però, la veritat, no se si això és molt bo o molt dolent.
Va! tampoc val tan la pena aquest tema per escriure d’ell. Decididament avui no tinc el dia inspirat, pot esser dema.., si dema, dema serà un altre dia....
jueves, 29 de abril de 2010
Constitucionalitzat
Constitucionalitzat. Un filet d’esperança va nàixer en mi l’altre dia al llegir noticies referents a les deliberacions del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut. I no perquè estiguí satisfet amb la previsible clatellada que ens pegaran aquesta casposa representació de l’Espanya mes tancada en si mateixa i que representa el polititzat tribunal. Si aquesta proposta de clatellada-sentencia emanava d’un jutge del sector anomenat progressista, la proposta de clatellada-sentencia que ara han encomanat a un jutge representant del sector conservador serà per agafar-se los “machos” i sortir al carrer cridant allò de “Viva la Constitució”... però la de Fabara.
Segons la noticia, que publicava la edició digital de “El Pais” el passat dia 17, el projecte de sentencia del alt tribunal feia referència, entre d’altres, a la inconstitucionalitat de la redacció del article 90, aquell que fa referència a la creació de les Vegueries, establint que “las veguerias del articulo 90 no pueden suponer la supresión de las provincias en Cataluña ni sus funciones constitucionales. Los consejos de vegueria solo sustituyen a las diputaciones cuando el ambito territorial de las veguerias coincida con el de las provincias”.
M’afanyo a clarificar que no estic d’acord en qualsevol mena de interpretació que el Constitucional vulgui fer del nostre estatut. Els ciutadans catalans ens hem volgut donar aquesta norma i cap tribunal te cap dret a modificar ni una sola lletra de la mateixa.
El filet d’esperança que l’altre dia em va brollar, ve donat perquè espero que aquesta decisió serveixi per a endarrerir o impedir quelcom que tothom dona per fet i que a mi particularment em mortifica: pertanye a la Vegueria de Terres d’Ebre. Ho diré directament, em “repateixe” esser de la Vegueria de les Terres d’Ebre, clar i ras, mai me sentit representat ni he tingut sentit de pertinença a les Terres d’Ebre, ni per suposat a tot allò que suposa Tortosa, trobo que la immensa major part del habitants de la Ribera no tenim rés a veure amb els tortosins o els ampostins. Sento que no hi tinc res a veure, ni sentimentalment ni per caràcter, ni per forma d’esser, ni per suposat amb el tema de les facilitats de comunicacions. Em nego a tenir com referents a “Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries”. Em nego a acceptar com a referents culturals meus a aquells que per allò de poder destacar una mica és fan afegir a qualsevol activitat seva (musica, literatura...) el qualificatiu “d’Ebre” com si representes un signe de qualitat quan en realitat el que allí s’amaga és tot un mon de mediocritat.
Ara que tant de moda està parlar de consultes, d’escoltar la veu dels ciutadans per qualsevol cosa, constato que mai ningú m’ha preguntat si desitjo pertànyer, a qualsevol Vegueria, tot al contrari, per decret em diuen que soc de les Terres d’Ebre.
Tot i sabent que una gran part dels habitants de la Ribera pensem igual, tampoc he sentit mai a cap dels nostres politics, actuals o passats, qüestionar aquest designi. Trobo que d’alguna forma s’hauria de fer sentir aquest sentiment, ja sigui a traves de que algun grup representant polític o a traves d’una associació cívica, plataforma etc, que d’alguna forma reclames la nostra adscripció al territori liderat per Reus o Tarragona, en definitiva a la Vegueria del Camp de Tarragona, on penso que quasi tots els de la Ribera ens hi sentiríem molt més còmodes.
Postdata.- Al anar a penjar aquesta entrada veig a l’edició digital de La Vanguardia una noticia http://buscador.lavanguardia.es/buscador/resultados/20100428/53917179654/CiU-propone-un-referendum-sobre-las-veguerias.xhtml?q=
referent a unes esmenes que el grup de CiU ha presentat a la llei de vegueries que s’està tramitant al Parlament de Catalunya. Segons la noticia una de les esmenes diu:
“Otra de las enmiendas de CiU sugiere que, una vez se apruebe la ley en el Parlament, se vote en referéndum la nueva organización territorial. Para ser "validado", dice la enmienda, el nuevo modelo "deberá obtener el 51% de los votos emitidos en cada una de las veguerías", por lo que si sólo una de ellas rechaza por mayoría la ley, ésta tendrá que volver al Parlament para ser reformulada”.
No puc deixar de pensar “Ara és l’hora, catalans de la Ribera..”
Segons la noticia, que publicava la edició digital de “El Pais” el passat dia 17, el projecte de sentencia del alt tribunal feia referència, entre d’altres, a la inconstitucionalitat de la redacció del article 90, aquell que fa referència a la creació de les Vegueries, establint que “las veguerias del articulo 90 no pueden suponer la supresión de las provincias en Cataluña ni sus funciones constitucionales. Los consejos de vegueria solo sustituyen a las diputaciones cuando el ambito territorial de las veguerias coincida con el de las provincias”.
M’afanyo a clarificar que no estic d’acord en qualsevol mena de interpretació que el Constitucional vulgui fer del nostre estatut. Els ciutadans catalans ens hem volgut donar aquesta norma i cap tribunal te cap dret a modificar ni una sola lletra de la mateixa.
El filet d’esperança que l’altre dia em va brollar, ve donat perquè espero que aquesta decisió serveixi per a endarrerir o impedir quelcom que tothom dona per fet i que a mi particularment em mortifica: pertanye a la Vegueria de Terres d’Ebre. Ho diré directament, em “repateixe” esser de la Vegueria de les Terres d’Ebre, clar i ras, mai me sentit representat ni he tingut sentit de pertinença a les Terres d’Ebre, ni per suposat a tot allò que suposa Tortosa, trobo que la immensa major part del habitants de la Ribera no tenim rés a veure amb els tortosins o els ampostins. Sento que no hi tinc res a veure, ni sentimentalment ni per caràcter, ni per forma d’esser, ni per suposat amb el tema de les facilitats de comunicacions. Em nego a tenir com referents a “Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries”. Em nego a acceptar com a referents culturals meus a aquells que per allò de poder destacar una mica és fan afegir a qualsevol activitat seva (musica, literatura...) el qualificatiu “d’Ebre” com si representes un signe de qualitat quan en realitat el que allí s’amaga és tot un mon de mediocritat.
Ara que tant de moda està parlar de consultes, d’escoltar la veu dels ciutadans per qualsevol cosa, constato que mai ningú m’ha preguntat si desitjo pertànyer, a qualsevol Vegueria, tot al contrari, per decret em diuen que soc de les Terres d’Ebre.
Tot i sabent que una gran part dels habitants de la Ribera pensem igual, tampoc he sentit mai a cap dels nostres politics, actuals o passats, qüestionar aquest designi. Trobo que d’alguna forma s’hauria de fer sentir aquest sentiment, ja sigui a traves de que algun grup representant polític o a traves d’una associació cívica, plataforma etc, que d’alguna forma reclames la nostra adscripció al territori liderat per Reus o Tarragona, en definitiva a la Vegueria del Camp de Tarragona, on penso que quasi tots els de la Ribera ens hi sentiríem molt més còmodes.
Postdata.- Al anar a penjar aquesta entrada veig a l’edició digital de La Vanguardia una noticia http://buscador.lavanguardia.es/buscador/resultados/20100428/53917179654/CiU-propone-un-referendum-sobre-las-veguerias.xhtml?q=
referent a unes esmenes que el grup de CiU ha presentat a la llei de vegueries que s’està tramitant al Parlament de Catalunya. Segons la noticia una de les esmenes diu:
“Otra de las enmiendas de CiU sugiere que, una vez se apruebe la ley en el Parlament, se vote en referéndum la nueva organización territorial. Para ser "validado", dice la enmienda, el nuevo modelo "deberá obtener el 51% de los votos emitidos en cada una de las veguerías", por lo que si sólo una de ellas rechaza por mayoría la ley, ésta tendrá que volver al Parlament para ser reformulada”.
No puc deixar de pensar “Ara és l’hora, catalans de la Ribera..”
domingo, 18 de abril de 2010
Aplafonat
Aplafonat. Aplafonat m’he quedat quant després d’agafar-me uns dies de vacances haig tornat a navegar per això de l’internet. La veritat es que volia escriure sobre el tema de la vegueria de l’Ebre però la rabiosa actualitat hem fa deixar-ho per a d’aquí tres dies.
Al navegar per els blogs de Flix he vist el de Jaume Masip, regidor del nostre ajuntament, on en la seva entrada més recent parla de unes fitxes de BÉNS CULTURALS D'INTERÈS LOCAL de Flix que darrerament s’han anat publicant. Tot això quedaria molt bé si no anés acompanyat d’un dels ridículs més grans que últimament els nostres responsables polítics estan permetent. Perquè resulta que al mateix temps de la publicació d’aquestes fitxes, s’han anat instal·lant a diferents indrets del nostre poble uns plafons indicadors del patrimoni local de Flix, en diversos idiomes i adreçats a la informació turística, concretament han estat instal·lat al costat del
mercat municipal, també al costat del Molí d'Oriol, molí d'Oliflix i a l’ermita del Remei. Totes aquestes iniciatives estan molt bé si estan ben fetes, però si resulta que no es poden llegir, com aquells que varen instal·lar al costat del monument del pont de ferro o al costat de la barca del riu de baix, malaguanyats els quartos que varen costar, però si a sobre tot el que diu esta equivocat, com es el cas d’un d’aquests plafons de recent instal·lació, i no té res a veure amb el monument del que es pretén il·lustrar al visitant, és per a plegar les gàbies i anar-se’n.
Com és possible que ja faci dies que aquest plafó, que el amable lector pot veure a la foto que acompanyo, esta instal·lat al costat d’una paret de la nostra ermita del Remei i els responsables municipals no hagin ordenat la seva retirada? És que no tenim dignitat o tant s’he mon fot?.
Pot ésser que si aquest plafó estes, posem per cas, al costat del refugi antiaeri del carrer de Sant Josep ja hagués estat retirat. La veritat és que hem sembla que alguns, a més de publicar fitxes, també mostren en la seva pròpia fitxa del
que son capaços.
Al navegar per els blogs de Flix he vist el de Jaume Masip, regidor del nostre ajuntament, on en la seva entrada més recent parla de unes fitxes de BÉNS CULTURALS D'INTERÈS LOCAL de Flix que darrerament s’han anat publicant. Tot això quedaria molt bé si no anés acompanyat d’un dels ridículs més grans que últimament els nostres responsables polítics estan permetent. Perquè resulta que al mateix temps de la publicació d’aquestes fitxes, s’han anat instal·lant a diferents indrets del nostre poble uns plafons indicadors del patrimoni local de Flix, en diversos idiomes i adreçats a la informació turística, concretament han estat instal·lat al costat del
mercat municipal, també al costat del Molí d'Oriol, molí d'Oliflix i a l’ermita del Remei. Totes aquestes iniciatives estan molt bé si estan ben fetes, però si resulta que no es poden llegir, com aquells que varen instal·lar al costat del monument del pont de ferro o al costat de la barca del riu de baix, malaguanyats els quartos que varen costar, però si a sobre tot el que diu esta equivocat, com es el cas d’un d’aquests plafons de recent instal·lació, i no té res a veure amb el monument del que es pretén il·lustrar al visitant, és per a plegar les gàbies i anar-se’n.Com és possible que ja faci dies que aquest plafó, que el amable lector pot veure a la foto que acompanyo, esta instal·lat al costat d’una paret de la nostra ermita del Remei i els responsables municipals no hagin ordenat la seva retirada? És que no tenim dignitat o tant s’he mon fot?.
Pot ésser que si aquest plafó estes, posem per cas, al costat del refugi antiaeri del carrer de Sant Josep ja hagués estat retirat. La veritat és que hem sembla que alguns, a més de publicar fitxes, també mostren en la seva pròpia fitxa del
que son capaços.martes, 30 de marzo de 2010
Ofegat
Ofegat, ofegat de repent m’he vist en el pitjor dels meus malsons.
Tants anys vivint en la inòpia, oh il·lús de mi, plàcidament transcorrin la meva vida sense adonar-me’n del perill que allí, amagat sense dir res, latent ell estava.
Però la veritat revelada ara per les ments preclares del nostre actual govern ha il·luminat de repent tota aquesta vall de la Ribera d’Ebre, ignorant de la seva dissortada sort des de fa ja més de cinquanta anys.
Les càmeres de Transit de les DGT han pogut constatar caravanes de cotxes plens de gent amb el pànic dibuixat a la seva cara, fileres de camions atapeïts de gent tremolant, fins i tot algú damunt d’un ruc marxant al galop garriga amunt, tot això després de que els fins ara tranquils habitants de la ribera han estat sabedors de la maleïda noticia que els nostres governants ens han anunciat.
Estem, diuen les autoritats, en un territori crític. Riu-te’n tu de la falla de San Francisco o del triangle de les Bermudes.
El perill que comporta la existència de les presses de Mequinensa i Riba-roja no ho sabem prou. Resulta, ara diuen, que aquestes preses es poden rebentar i això podria endur-se el Magatzem Temporal de residus radioactius que l’Ajuntament d’Ascó ha demanat que s’instal·li al seu territori. Per a que no s’estengui l’alarma i en un exercici de responsabilitat, les nostres inquietes autoritats del país, comarcals i locals han obviat dir que si això passes també s’enduria el poble de Riba-roja i el poble de Flix i la fàbrica de Flix amb tots els seus productes i el poble d’Ascó i el poble de Vinebre i .....
El govern, però, ha reaccionat amb rapidesa i tot sembla indicar que el Conseller Saura o el Delegat del Govern a Terres d’Ebre Lluís Salvador, seran els encarregats d’anunciar una sèrie de mesures que es pensen aplicar amb caràcter immediat: trasllat de tots el habitants de la Ribera a uns campaments ubicats prop Torredembarra (aquesta estada als campaments tendra una durada temporal, el temps necessari per tal de poder construir uns nous pobles al Segrià, zona propera al nostre territori i exenta de risc de inundacions), paralització de la producció de la fabrica de Flix per el perill que suposa tots els productes que ella fabrica, tancament de les dos centrals nuclears d’Ascó, denegació de tots els permisos d’obres per a fer albergs i hotels a la vora dels rius.....,Sembla, però, que dintre del govern hi ha una facció mes científica i menys tremendista i advoca per una solució més tècnica: el desmuntatge en fase d’urgència de les dos preses.
Realment pot esser que val més la pena agafar-se aquests moments amb caxondeo perquè, si et dona per agafar-los amb seriositat, la veritat, és bastant depriment.
Que el nivell dels responsables politics a l’hora de fer les al·legacions al MTC arribi a aquests nivells de ignorància i demagògia es per apretar a córrer, no per la por a la possible trencadissa de les preses, si no per la constatació de que el veritable perill son aquets que, encara ara, ens manen.
Tants anys vivint en la inòpia, oh il·lús de mi, plàcidament transcorrin la meva vida sense adonar-me’n del perill que allí, amagat sense dir res, latent ell estava.
Però la veritat revelada ara per les ments preclares del nostre actual govern ha il·luminat de repent tota aquesta vall de la Ribera d’Ebre, ignorant de la seva dissortada sort des de fa ja més de cinquanta anys.
Les càmeres de Transit de les DGT han pogut constatar caravanes de cotxes plens de gent amb el pànic dibuixat a la seva cara, fileres de camions atapeïts de gent tremolant, fins i tot algú damunt d’un ruc marxant al galop garriga amunt, tot això després de que els fins ara tranquils habitants de la ribera han estat sabedors de la maleïda noticia que els nostres governants ens han anunciat.
Estem, diuen les autoritats, en un territori crític. Riu-te’n tu de la falla de San Francisco o del triangle de les Bermudes.
El perill que comporta la existència de les presses de Mequinensa i Riba-roja no ho sabem prou. Resulta, ara diuen, que aquestes preses es poden rebentar i això podria endur-se el Magatzem Temporal de residus radioactius que l’Ajuntament d’Ascó ha demanat que s’instal·li al seu territori. Per a que no s’estengui l’alarma i en un exercici de responsabilitat, les nostres inquietes autoritats del país, comarcals i locals han obviat dir que si això passes també s’enduria el poble de Riba-roja i el poble de Flix i la fàbrica de Flix amb tots els seus productes i el poble d’Ascó i el poble de Vinebre i .....
El govern, però, ha reaccionat amb rapidesa i tot sembla indicar que el Conseller Saura o el Delegat del Govern a Terres d’Ebre Lluís Salvador, seran els encarregats d’anunciar una sèrie de mesures que es pensen aplicar amb caràcter immediat: trasllat de tots el habitants de la Ribera a uns campaments ubicats prop Torredembarra (aquesta estada als campaments tendra una durada temporal, el temps necessari per tal de poder construir uns nous pobles al Segrià, zona propera al nostre territori i exenta de risc de inundacions), paralització de la producció de la fabrica de Flix per el perill que suposa tots els productes que ella fabrica, tancament de les dos centrals nuclears d’Ascó, denegació de tots els permisos d’obres per a fer albergs i hotels a la vora dels rius.....,Sembla, però, que dintre del govern hi ha una facció mes científica i menys tremendista i advoca per una solució més tècnica: el desmuntatge en fase d’urgència de les dos preses.
Realment pot esser que val més la pena agafar-se aquests moments amb caxondeo perquè, si et dona per agafar-los amb seriositat, la veritat, és bastant depriment.
Que el nivell dels responsables politics a l’hora de fer les al·legacions al MTC arribi a aquests nivells de ignorància i demagògia es per apretar a córrer, no per la por a la possible trencadissa de les preses, si no per la constatació de que el veritable perill son aquets que, encara ara, ens manen.
viernes, 19 de marzo de 2010
Petrificat
Petrificat m’he quedat avui durant el meu exercici diari, no pas físic que certament és el que realment em convindria, sinó durant el meu exercici diari de navegar per Internet.
Cada dia, després de fer un tast a l’actualitat general, faig un cop d’ull a l’actualitat local utilitzant com a portal d’entrada el blog de “Cossetes del dia a dia”, de la prolífica Eva_ja’m a la que, dit sigui de pas, admiro per la dedicació que té al seu blog, amb la constant actualització amb diversos temes, quasi be diàriament.
Després de llegir el seu tema del dia, el blog de l’Eva_ja'm té la virtut, al menys així m’he ho sembla a mi, de tenir una llista de blogs interessants, feta sense cap sectarisme ideològic, en la que totes les sensibilitats hi tenen cabuda, i això, almenys particularment per a mi, és molt útil per a poder fer-me una idea de tot el que bull en l’actualitat diària del nostre poble.
Així que després de llegir la seva darrera entrada i fer un cop d’ull als blogs actualitzats vaig veure que dos dels darrers actualitzats feien referència al MTC, un del regidor de l’ajuntament de Flix, Jaume Masip (el cito aquí perquè ell mateix es presenta amb aquet càrrec al seu blog, per tant entenc que com a càrrec públic puc fer-li aquests comentaris) i un altre, el de la plataforma “Volem viure a Flix”.
Al blog de la plataforma “Volem viure a Flix” anunciaven una “Xerrada Informativa sobre el MTC” per aquest proper dilluns dia 22 a les 7 de la tarda, acte al que penso assistir, i al blog del regidor Masip la seva entrada era “Cementiri nuclear, cara i creu”.
Xafarder de mena, en va falta temps per a llegir els comentaris que totes dos entrades ja tenien, i aquí comença el meu “empedregament”, perquè un comentari dels firmats per el regidor Masip i dirigit a membres de la plataforma estava fet, aquesta és la meva impressió, en un to inquisitorial fora de lloc.
Podries respondre a tres preguntes? la primera, quants sou. Home té bastant de gracia que ell, precisament ell, faci aquestes preguntes perquè també algú podria inquirir-lo en, quants son a Flix els contraris al MTC?, com és que l’ajuntament de Flix, tot i sabent que hi ha diferents sensibilitats al nostre poble en referència al MTC s’hi ha oposat? Retrau que l’ajuntament d’Ascó no hagi fet cap consulta al poble per saber el seu parer, ¿és que l’ajuntament de Flix n’ha fet alguna de consulta al nostre poble per a saber que en pensem, abans de tal i com ha fet, sense encomanar-se ni consultar a ningú, oposar-se a la decisió de l’ajuntament d’Ascó?
La segona, perquè us ompliu la boca amb els actes informatius i el del dilluns vinent només és en el sentit del si? continua preguntant el regidor Masip; home i el que me ho pregunta est tu? podrien contestar-li, ja que precisament l’ajuntament de Flix no ha fet ni, per el que sembla, vol fer cap d’aquestos actes informatius(que prengui exemple de l’ajuntament de Vinebre). La plataforma “Volem viure a Flix” ja en va fer-ne un amb les dues parts o parers, on va quedar pales que molta de la gent allí present era contraria a la posició que defensa el regidor Masip. Pot esser és per això que l’ajuntament de Flix no vol fer-ne cap d’aquets actes que ell reclama.
I la tercera, qui paga les despeses dels ponents del dilluns, sobre tot de l’alcalde holandes? I qui paga o ha pagat les despeses de la plataforma anticementeri?, qui ha pagat el rebut del que costa llogar dues vegades el teatre de la Llanterna de Mora d’Ebre?, qui ha pagat o paga totes les despeses que comporta tota la infraestructura que te aquesta plataforma?
Té alguna cosa a veure això amb comarca la diversificació econòmica, amb la que se suposa que hi esteu d'acord o continuarem per sempre amb l'error de caure amb monocultius industrials? continua preguntant el regidor Masip als membres de “Volem viure a Flix”.
Error de caure amb monocultius industrials parla el regidor Masip?, que tots sapiguéssim tenim al poble o comarca dos monocultius industrials, industria química i industria energètica, si el que insinua el regidor Masip és que pretendre continuar amb aquets models és un error que ho digui clarament i així a l’hora de les properes eleccions tots sabrem a que atendre’ns i evitarem que tot el personal és quedi com jo avui m’he quedat després de llegir els seus comentaris: petrificat.
Cada dia, després de fer un tast a l’actualitat general, faig un cop d’ull a l’actualitat local utilitzant com a portal d’entrada el blog de “Cossetes del dia a dia”, de la prolífica Eva_ja’m a la que, dit sigui de pas, admiro per la dedicació que té al seu blog, amb la constant actualització amb diversos temes, quasi be diàriament.
Després de llegir el seu tema del dia, el blog de l’Eva_ja'm té la virtut, al menys així m’he ho sembla a mi, de tenir una llista de blogs interessants, feta sense cap sectarisme ideològic, en la que totes les sensibilitats hi tenen cabuda, i això, almenys particularment per a mi, és molt útil per a poder fer-me una idea de tot el que bull en l’actualitat diària del nostre poble.
Així que després de llegir la seva darrera entrada i fer un cop d’ull als blogs actualitzats vaig veure que dos dels darrers actualitzats feien referència al MTC, un del regidor de l’ajuntament de Flix, Jaume Masip (el cito aquí perquè ell mateix es presenta amb aquet càrrec al seu blog, per tant entenc que com a càrrec públic puc fer-li aquests comentaris) i un altre, el de la plataforma “Volem viure a Flix”.
Al blog de la plataforma “Volem viure a Flix” anunciaven una “Xerrada Informativa sobre el MTC” per aquest proper dilluns dia 22 a les 7 de la tarda, acte al que penso assistir, i al blog del regidor Masip la seva entrada era “Cementiri nuclear, cara i creu”.
Xafarder de mena, en va falta temps per a llegir els comentaris que totes dos entrades ja tenien, i aquí comença el meu “empedregament”, perquè un comentari dels firmats per el regidor Masip i dirigit a membres de la plataforma estava fet, aquesta és la meva impressió, en un to inquisitorial fora de lloc.
Podries respondre a tres preguntes? la primera, quants sou. Home té bastant de gracia que ell, precisament ell, faci aquestes preguntes perquè també algú podria inquirir-lo en, quants son a Flix els contraris al MTC?, com és que l’ajuntament de Flix, tot i sabent que hi ha diferents sensibilitats al nostre poble en referència al MTC s’hi ha oposat? Retrau que l’ajuntament d’Ascó no hagi fet cap consulta al poble per saber el seu parer, ¿és que l’ajuntament de Flix n’ha fet alguna de consulta al nostre poble per a saber que en pensem, abans de tal i com ha fet, sense encomanar-se ni consultar a ningú, oposar-se a la decisió de l’ajuntament d’Ascó?
La segona, perquè us ompliu la boca amb els actes informatius i el del dilluns vinent només és en el sentit del si? continua preguntant el regidor Masip; home i el que me ho pregunta est tu? podrien contestar-li, ja que precisament l’ajuntament de Flix no ha fet ni, per el que sembla, vol fer cap d’aquestos actes informatius(que prengui exemple de l’ajuntament de Vinebre). La plataforma “Volem viure a Flix” ja en va fer-ne un amb les dues parts o parers, on va quedar pales que molta de la gent allí present era contraria a la posició que defensa el regidor Masip. Pot esser és per això que l’ajuntament de Flix no vol fer-ne cap d’aquets actes que ell reclama.
I la tercera, qui paga les despeses dels ponents del dilluns, sobre tot de l’alcalde holandes? I qui paga o ha pagat les despeses de la plataforma anticementeri?, qui ha pagat el rebut del que costa llogar dues vegades el teatre de la Llanterna de Mora d’Ebre?, qui ha pagat o paga totes les despeses que comporta tota la infraestructura que te aquesta plataforma?
Té alguna cosa a veure això amb comarca la diversificació econòmica, amb la que se suposa que hi esteu d'acord o continuarem per sempre amb l'error de caure amb monocultius industrials? continua preguntant el regidor Masip als membres de “Volem viure a Flix”.
Error de caure amb monocultius industrials parla el regidor Masip?, que tots sapiguéssim tenim al poble o comarca dos monocultius industrials, industria química i industria energètica, si el que insinua el regidor Masip és que pretendre continuar amb aquets models és un error que ho digui clarament i així a l’hora de les properes eleccions tots sabrem a que atendre’ns i evitarem que tot el personal és quedi com jo avui m’he quedat després de llegir els seus comentaris: petrificat.
miércoles, 10 de marzo de 2010
Desolat
Desolat he quedat en la meva solitud.
La meva dona, ui perdó, la meva companya de trajectòria vital (he d’anar en compte a l’hora d’emprar algunes expressions, no sigui cas que els vigilants de lo políticament correcte comencin a lapidar-me), coneix perfectament quines son les meves preferències a l’hora del menjar, sap que un dels meus plats preferits son les mandonguilles amb salsa. Aquest deliciós menjar és el que va fer ahir per a dinar, donant-se la circumstància de que va haver d’absentar-se del poble i a l’hora del dinar estava sol a casa.
A l’arribar al migdia a casa vaig trobar que ja havia sortit el darrer numero de La Veu de Flix i vaig plantejar-me que, donat que dinaria sol com un mussol, aniria fent un cop d’ull a la Veu, al mateix temps que aniria degustant el meu plat preferit. I en això estava, tot anant empassant-me les mandonguilles i el que cada cop més em sembla diari oficial d’Esquerra Republicana, donat la quantitat de noticies d’aquest partit (vull pensar que aquesta impressió és fruit de les circumstancies informatives del moment actual, en que alguns necessiten marcar desesperadament paquet).
Al plat tants sols ja quedava la darrera mandonguilla, d’un volum més petit que les anteriors i que me l’havia deixar expressament per la darrera mossada, com si fos la cirereta que corones aquell magnífic àpat. Havia arribat a llegir una mica més de la meitat de La Veu i començava a mirar una noticia que feia referència al Consell Comarcal quant, al ficar-me lentament la petita mandonguilla a la boca amb la intenció de degustar-la llargament, de sobte, fruit de l’ensurt provocat per la lectura, vaig patir un accés de tos que va provocar que la petita mandonguilla sortís disparada de la meva boca, rebotant a la taula i anant a parar sota el frigorífic de la cuina. De sobte vaig tenir la sensació de buit interior al contemplar que el plaer que anava a comportar-me la darrera petita i deliciosa mandonguilla s’havia esfumat.
Vaig mirar el plat buit i, de retruc, els mes ulls van desplaçar-se a les pagines de La Veu de Flix. Aquella noticia situada al mig de la pagina 39 era la responsable del meva sobtada frustració gastronòmica.
I que venia a dir aquesta inoportuna , per a mi, noticia?, doncs que el Consell Comarcal arran de tot el tema del Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius havia demanat un informe jurídic sobre “la viabilitat de declarar nul l’acord aprovat pel plenari de l’Ajuntament d’Ascó per motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia Associació Nuclear d’Ascó – Vandellos”.
Naturalment l’ensurt no va esser provocat per la rebequeria dels del Consell Comarcal, el motiu de l’atac de tos va esser el pensar en la possibilitat de que algun d’aquestos fer servir els mateixos arguments i ho apliques a Flix, perquè ¿quantes acords o decisions respecte a la fabrica de Flix preses per els diversos regidors de l’Ajuntament de Flix al llarg dels últims 30 anys és podrien impugnar per el simple fet de “motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia fabrica de Flix"?.
Al mateix moment de plantejar-ho, arribes a la conclusió de que és una estupidesa, però si ja és una estupidesa en la seva aplicació a Flix, també ho és que això ho haguessin pensat per poder aplicar-ho per els d’Ascó.
Si tot això és el que arriben a desenvolupar els del Govern del Consell Comarcal, apanyats anem. Una mica més de nivell, una mica més de imaginació seria exigible, tot i quant, segons fa poc he llegit, el seu president, el republicà Bernat Pellisa cobra com a president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre 60.000 euros anuals.
Abans de publicar-ho torno a rellegí tot el que he escrit fins ara i veig que potser m’ha quedat un pel agre, però quant penso en la pobra i solitària mandonguilla a sota el frigorífic, és que... .
La meva dona, ui perdó, la meva companya de trajectòria vital (he d’anar en compte a l’hora d’emprar algunes expressions, no sigui cas que els vigilants de lo políticament correcte comencin a lapidar-me), coneix perfectament quines son les meves preferències a l’hora del menjar, sap que un dels meus plats preferits son les mandonguilles amb salsa. Aquest deliciós menjar és el que va fer ahir per a dinar, donant-se la circumstància de que va haver d’absentar-se del poble i a l’hora del dinar estava sol a casa.
A l’arribar al migdia a casa vaig trobar que ja havia sortit el darrer numero de La Veu de Flix i vaig plantejar-me que, donat que dinaria sol com un mussol, aniria fent un cop d’ull a la Veu, al mateix temps que aniria degustant el meu plat preferit. I en això estava, tot anant empassant-me les mandonguilles i el que cada cop més em sembla diari oficial d’Esquerra Republicana, donat la quantitat de noticies d’aquest partit (vull pensar que aquesta impressió és fruit de les circumstancies informatives del moment actual, en que alguns necessiten marcar desesperadament paquet).
Al plat tants sols ja quedava la darrera mandonguilla, d’un volum més petit que les anteriors i que me l’havia deixar expressament per la darrera mossada, com si fos la cirereta que corones aquell magnífic àpat. Havia arribat a llegir una mica més de la meitat de La Veu i començava a mirar una noticia que feia referència al Consell Comarcal quant, al ficar-me lentament la petita mandonguilla a la boca amb la intenció de degustar-la llargament, de sobte, fruit de l’ensurt provocat per la lectura, vaig patir un accés de tos que va provocar que la petita mandonguilla sortís disparada de la meva boca, rebotant a la taula i anant a parar sota el frigorífic de la cuina. De sobte vaig tenir la sensació de buit interior al contemplar que el plaer que anava a comportar-me la darrera petita i deliciosa mandonguilla s’havia esfumat.
Vaig mirar el plat buit i, de retruc, els mes ulls van desplaçar-se a les pagines de La Veu de Flix. Aquella noticia situada al mig de la pagina 39 era la responsable del meva sobtada frustració gastronòmica.
I que venia a dir aquesta inoportuna , per a mi, noticia?, doncs que el Consell Comarcal arran de tot el tema del Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius havia demanat un informe jurídic sobre “la viabilitat de declarar nul l’acord aprovat pel plenari de l’Ajuntament d’Ascó per motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia Associació Nuclear d’Ascó – Vandellos”.
Naturalment l’ensurt no va esser provocat per la rebequeria dels del Consell Comarcal, el motiu de l’atac de tos va esser el pensar en la possibilitat de que algun d’aquestos fer servir els mateixos arguments i ho apliques a Flix, perquè ¿quantes acords o decisions respecte a la fabrica de Flix preses per els diversos regidors de l’Ajuntament de Flix al llarg dels últims 30 anys és podrien impugnar per el simple fet de “motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia fabrica de Flix"?.
Al mateix moment de plantejar-ho, arribes a la conclusió de que és una estupidesa, però si ja és una estupidesa en la seva aplicació a Flix, també ho és que això ho haguessin pensat per poder aplicar-ho per els d’Ascó.
Si tot això és el que arriben a desenvolupar els del Govern del Consell Comarcal, apanyats anem. Una mica més de nivell, una mica més de imaginació seria exigible, tot i quant, segons fa poc he llegit, el seu president, el republicà Bernat Pellisa cobra com a president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre 60.000 euros anuals.
Abans de publicar-ho torno a rellegí tot el que he escrit fins ara i veig que potser m’ha quedat un pel agre, però quant penso en la pobra i solitària mandonguilla a sota el frigorífic, és que... .
viernes, 12 de febrero de 2010
Bocabadant
Bocabadant. Bocabadant, i amb la boca ben oberta, m’he quedat desprès de veure la cara dura que ampren alguns personatges que son capaços de llançar mil proclames incendiaries com si fossin un Lerroux mateix i alhora oblidar-se del que ells mateixos han fet i han dit poc temps enrere.
La filla de uns bons amics, estudiant de periodisme a la que l’hi auguro una gran carrera, m’ha proporcionat una interessant publicació del Congres de Diputats on es pot comprovar la catadura moral que gasten alguns personatges que, fent servir les nostres terres com a púlpits, s’han doctorat en autèntics imitadors d’aquell “Emperador del Paralelo”.
Aquell de la bicicleta, el sostenible Joan Herrera, aquest va esser capaç a Mora d’Ebre, davant de tota la cleca dels de la Coordinadora Anticementiri Nuclear, de renegar del ATC i de posar-se com a garant, ell i el seu grup, per aturar el ATC. Amb la mateixa bicicleta, perdó, amb la mateixa caradura, és va presentar a Ascó per agafar la pancarta i encapçalar la manifestació que va passejar per els carrers de la vila la seva oposició a la construcció del ATC.
L’altre, pertanyen al del grup d’aquell que tot el dia va marcant paquet, fa tot just una setmana demanava pel seu grup els vots de les properes eleccions, tot adduint la seva oposició al malèvol ATC i proclamant-se com a els únics vàlids a l’hora de impedir l’assentament del pèrfid magatzem les nostres terres.
Tots dos grups, com es pot comprovar en aquests documents, varen aprovar i varen encoratjar a Enresa – versus Gobierno del Estado- a instal·lar i posar en marxa un ATC a l’estat espanyol, i que ara, aquets aprenents de Chaves ens vulguin fer combregar amb rodes de molins, com si fóssim las masas bolivarianas, em trau de polleguera.
Una mica més de vergonya i dignitat i si no en saben més, dons res, un que vagi engrassant la bici i comenci Collserola cap amunt Collserola cap avall i els altres, els del paquet, que comencin a fer paquetets però en tot el que tenen al seus despatxos i se’n vagin a descansar i a agafar una bona ració de assossegament que bona falta els hi fa a tots dos.
La filla de uns bons amics, estudiant de periodisme a la que l’hi auguro una gran carrera, m’ha proporcionat una interessant publicació del Congres de Diputats on es pot comprovar la catadura moral que gasten alguns personatges que, fent servir les nostres terres com a púlpits, s’han doctorat en autèntics imitadors d’aquell “Emperador del Paralelo”.
Aquell de la bicicleta, el sostenible Joan Herrera, aquest va esser capaç a Mora d’Ebre, davant de tota la cleca dels de la Coordinadora Anticementiri Nuclear, de renegar del ATC i de posar-se com a garant, ell i el seu grup, per aturar el ATC. Amb la mateixa bicicleta, perdó, amb la mateixa caradura, és va presentar a Ascó per agafar la pancarta i encapçalar la manifestació que va passejar per els carrers de la vila la seva oposició a la construcció del ATC.
L’altre, pertanyen al del grup d’aquell que tot el dia va marcant paquet, fa tot just una setmana demanava pel seu grup els vots de les properes eleccions, tot adduint la seva oposició al malèvol ATC i proclamant-se com a els únics vàlids a l’hora de impedir l’assentament del pèrfid magatzem les nostres terres.
Tots dos grups, com es pot comprovar en aquests documents, varen aprovar i varen encoratjar a Enresa – versus Gobierno del Estado- a instal·lar i posar en marxa un ATC a l’estat espanyol, i que ara, aquets aprenents de Chaves ens vulguin fer combregar amb rodes de molins, com si fóssim las masas bolivarianas, em trau de polleguera.
Una mica més de vergonya i dignitat i si no en saben més, dons res, un que vagi engrassant la bici i comenci Collserola cap amunt Collserola cap avall i els altres, els del paquet, que comencin a fer paquetets però en tot el que tenen al seus despatxos i se’n vagin a descansar i a agafar una bona ració de assossegament que bona falta els hi fa a tots dos.
Fer clic per engrandir
Fer clic per engrandir
viernes, 5 de febrero de 2010
Observant
Observant. Observant he estat durant uns quants dies tot el que ha succeït al voltant del tema del Magatzem Temporal Centralitzat & Cementeri Nuclear, i tot el que he vist i per desgracia, tot el que encara ens queda per veure, no s’aparta ni s’apartarà un sol mil·límetre del que pensava que acabaria succeint ja fa uns mesos.
Per un costat tots aquells que, des de ja fa anys, estigmatitzen tot allò que porti el qualificatiu de nuclear, i ho fan sense aportar cap raonament tècnic o científic posat al dia, sempre recorrent als mateixos topics de fa 30 anys, en part perquè ells mateixos tampoc han evolucionat, encara es pensen que estan on fa 30 anys estaven, alguns perquè ja els hi esta be, altres perquè senzillament no han sabut evolucionar.
També he observat a companys meus de treball que, això si, justifiquen tot el que hem produït, i estem produint, a la fabrica, com una cosa lògica i normal en l’activitat industrial, però que quant es tracta de parlar de les conseqüències de una activitat industrial a casa del veí, es converteix automàticament en una “agressió al territori” i un “prou de merda a casa nostra”. Fins i tot, a algun d’aquest he pogut veure fotografiat al mig de la manifestació que és va fer al poble d’Ascó, el súmmum de la hipocresia.
I per acabar d’observar, he observat als meus alcaldes. Hem refereixo als alcaldes de Flix, i ho faig en plural perquè hem passa, i crec per el que he pogut escoltar que li passa a mes gent, el poble de Flix te ara mateix dos alcaldes, un l’oficial, Oscar Bosch, i l’altre en Pere Muñoz, ja que dona tota la impressió que és l’ombra d’aquest últim la que determina totes les accions del alcalde oficial.
El intent per part de Muñoz, de polititzar l’acte que va organitzar la Plataforma Volem Viure a Flix, on les aplaudiments del públic a la intervenció de la moderadora el van fer callar, tindria que alliçonar-lo, a ell i a d’altres, de el que realment pensa la gent de Flix.
L’episodi de escoltar-los a tots dos per un programa de Ràdio Flix parlant del malament que els hi semblava el fet de fer una manifestació al poble d’Ascó, dient que a ells això no els hi agradaria que els hi fessin a Flix... i al cap de 48 hores veure’ls portant les pancartes al capdavant de la manifestació, demostra fins on son capaços d’arribar aquest parell.
La intenció era acabar aquí la entrada d’avui, però a punt de publicar-la he pogut llegir un article d’un altre company de viatge dels anteriors, en Xavier Vega, Delegat de Cultura a Terres d’Ebre, i que en un punt del mencionat article diu textualment ” .. Ho repeteixo, per si hi ha algun dubte: si el lector no vol cap cementiri nuclear a Ascó ni a cap altre lloc del nostre país, només ha de votar Esquerra Republicana de Catalunya,...” Al final apareix el veritable motiu de tot aquest “desasosiego”, aquestes preses per encapçalar manifestacions, aquestes tancades al Consell Comarcal durant dos dies, aquell ridícul fet per tot el Consell Comarcal i el Delegat de Govern (algun dia haurem de parlar més extensament ‘aquest “pajaro”) amenaçant amb mesures legals contra els membres del Consistori d’Ascó, per a tot seguit tenir de sortir la pròpia Generalitat a desmentir-lo i a casi be dir-li allò de “¿Porque no te callas?... Tothom veu que aquests d’ERC estan molt malament en qüestió de vots però això de plantejar-lo ja tant descaradament es sinònim de que estan més apurats del que em podia arribar a imaginar.
Deixar la cadira es tant dur, i ara que esta tant calenteta....
Per un costat tots aquells que, des de ja fa anys, estigmatitzen tot allò que porti el qualificatiu de nuclear, i ho fan sense aportar cap raonament tècnic o científic posat al dia, sempre recorrent als mateixos topics de fa 30 anys, en part perquè ells mateixos tampoc han evolucionat, encara es pensen que estan on fa 30 anys estaven, alguns perquè ja els hi esta be, altres perquè senzillament no han sabut evolucionar.
També he observat a companys meus de treball que, això si, justifiquen tot el que hem produït, i estem produint, a la fabrica, com una cosa lògica i normal en l’activitat industrial, però que quant es tracta de parlar de les conseqüències de una activitat industrial a casa del veí, es converteix automàticament en una “agressió al territori” i un “prou de merda a casa nostra”. Fins i tot, a algun d’aquest he pogut veure fotografiat al mig de la manifestació que és va fer al poble d’Ascó, el súmmum de la hipocresia.
I per acabar d’observar, he observat als meus alcaldes. Hem refereixo als alcaldes de Flix, i ho faig en plural perquè hem passa, i crec per el que he pogut escoltar que li passa a mes gent, el poble de Flix te ara mateix dos alcaldes, un l’oficial, Oscar Bosch, i l’altre en Pere Muñoz, ja que dona tota la impressió que és l’ombra d’aquest últim la que determina totes les accions del alcalde oficial.
El intent per part de Muñoz, de polititzar l’acte que va organitzar la Plataforma Volem Viure a Flix, on les aplaudiments del públic a la intervenció de la moderadora el van fer callar, tindria que alliçonar-lo, a ell i a d’altres, de el que realment pensa la gent de Flix.
L’episodi de escoltar-los a tots dos per un programa de Ràdio Flix parlant del malament que els hi semblava el fet de fer una manifestació al poble d’Ascó, dient que a ells això no els hi agradaria que els hi fessin a Flix... i al cap de 48 hores veure’ls portant les pancartes al capdavant de la manifestació, demostra fins on son capaços d’arribar aquest parell.
La intenció era acabar aquí la entrada d’avui, però a punt de publicar-la he pogut llegir un article d’un altre company de viatge dels anteriors, en Xavier Vega, Delegat de Cultura a Terres d’Ebre, i que en un punt del mencionat article diu textualment ” .. Ho repeteixo, per si hi ha algun dubte: si el lector no vol cap cementiri nuclear a Ascó ni a cap altre lloc del nostre país, només ha de votar Esquerra Republicana de Catalunya,...” Al final apareix el veritable motiu de tot aquest “desasosiego”, aquestes preses per encapçalar manifestacions, aquestes tancades al Consell Comarcal durant dos dies, aquell ridícul fet per tot el Consell Comarcal i el Delegat de Govern (algun dia haurem de parlar més extensament ‘aquest “pajaro”) amenaçant amb mesures legals contra els membres del Consistori d’Ascó, per a tot seguit tenir de sortir la pròpia Generalitat a desmentir-lo i a casi be dir-li allò de “¿Porque no te callas?... Tothom veu que aquests d’ERC estan molt malament en qüestió de vots però això de plantejar-lo ja tant descaradament es sinònim de que estan més apurats del que em podia arribar a imaginar.
Deixar la cadira es tant dur, i ara que esta tant calenteta....
lunes, 18 de enero de 2010
Socarrat
Socarrat vaig quedar-me al voltant d’una foguera el passat dissabte.
La vetllada anava segons el ja conegut guio que any rere any és va desenvolupant, bon jala, bon veure i una amena conversa de voltant de foguera de Sant Antoni, on al final sempre és fa un recorregut per els temes d’actualitat del nostre poble, i aquest cop algú va treure el tema d’una revista que un grup de joves del poble havia posat a la venta la vespra de la diada del Reis.
Jo vaig comentar que n’havia sentit parlar però no podia emetre una opinió fonamentada perquè no havia tingut la possibilitat ni de comprar-la ni de llegir-la; un dels allí presents va voler solucionar el meu desconeixement i “ni corto ni perezoso” es va apropar fins casa seva a buscar un exemplar de la referida revista.
A la llum de la foguera i durant cinc minuts vaig anar fullejant aquesta revista, fanzine com els mateixos autors l’anomenen. Algú del voltants de la foguera al advertir que m’havia quedat immòbil, com embadat va dir-me: que t’has quedat gelat....?, no, no m’havia quedat gelat, m’havia quedat socarrat, socarrat i no pas de el calor de la foguera de Sant Antoni, sinó de haver llegit i vist el que havia llegit i vist en aquella revista.
La meva primera impressió: l’agressió al honor de les persones allí reflectides és fragant, directa i gratuïta, sense cap discussió. Però algú hauria de denunciar tot això!, va clamar un altre fogaté de Sant Antoni. Evidentment, a nivell personal, és clar que tothom pot fer el que estimi necessari, però, com molt be apuntava un veí de banc de foguera, l’Ajuntament de Flix ja hauria d’haver sortit en defensa dels seus símbols, perquè, argumentava el meu veí, les persones que apareixen denigrades en la pagina central d’aquesta revista si estan allí és per la seva condició de Pubilles de Flix, no per una altra cosa; per lo que en tant que es denigra els símbols de representació del Poble i del Ajuntament de Flix, aquest hauria d’haver actuat immediatament presentant una denuncia contra els autors d’aquest fanzine.
De la mateixa manera, l’Ajuntament de Flix tenia l’obligació d’haver actuat ja fa un any, arran de l’acció que en una altra pagina d’aquesta revista ve reflectida, la mofa i escarni del Betlem que l’ajuntament munta cada any a la Plaça de l’Església. És sabut que les càmeres de vigilància del propi ajuntament van enregistrar, ara fa un any, l’acció que, com si fos una fotonovel·la, recull aquesta revista; les càmeres van recollir l’acció, es va identificar al personatge i no és va fer res de res. Naturalment no ens ha d’estranyar que les coses vagin en augment si els responsables públics amaguen el cap sota l’ala i es giren d’esquena per evitar ser titllats per tots aquests personatges de ves a saber què.
La socarramenta va deixar pas a la tristor al pensar en el discurs de tots aquests “autors” de la citada revista, al constatar que darrere de tot aquest discurs que normalment solen fer tots aquest personatges auto classificant-se de: alternatius, antisistema, autogestionaris… comproves que tot és una fàcil postura de cara a la galeria i que, en el fons de tot, no hi ha cap ideologia coherent que ho sustenti.
Si fossin capaços de ficar a les seves germanes o mares en la mateixa situació en que han reflectit a les Pubilles de Flix, si fossin capaços de mofar-se d’altres creences religioses, com per exemple el Islam, si....,potser arribaria a qüestionar-me si realment són el que diuen ser.
Mentrestant, la meva opinió és que tots aquests, més o menys sabem tots qui son els autors, no són més que una colla de tipus execrables i covards, covards com també ho són els components de l’Ajuntament de Flix que, per un malentès progressisme, no s’atreveixen a enfrontar-se amb tota aquesta colla per tal de defensar l’honor de un dels símbols que representen al nostre Poble.
La vetllada anava segons el ja conegut guio que any rere any és va desenvolupant, bon jala, bon veure i una amena conversa de voltant de foguera de Sant Antoni, on al final sempre és fa un recorregut per els temes d’actualitat del nostre poble, i aquest cop algú va treure el tema d’una revista que un grup de joves del poble havia posat a la venta la vespra de la diada del Reis.
Jo vaig comentar que n’havia sentit parlar però no podia emetre una opinió fonamentada perquè no havia tingut la possibilitat ni de comprar-la ni de llegir-la; un dels allí presents va voler solucionar el meu desconeixement i “ni corto ni perezoso” es va apropar fins casa seva a buscar un exemplar de la referida revista.
A la llum de la foguera i durant cinc minuts vaig anar fullejant aquesta revista, fanzine com els mateixos autors l’anomenen. Algú del voltants de la foguera al advertir que m’havia quedat immòbil, com embadat va dir-me: que t’has quedat gelat....?, no, no m’havia quedat gelat, m’havia quedat socarrat, socarrat i no pas de el calor de la foguera de Sant Antoni, sinó de haver llegit i vist el que havia llegit i vist en aquella revista.
La meva primera impressió: l’agressió al honor de les persones allí reflectides és fragant, directa i gratuïta, sense cap discussió. Però algú hauria de denunciar tot això!, va clamar un altre fogaté de Sant Antoni. Evidentment, a nivell personal, és clar que tothom pot fer el que estimi necessari, però, com molt be apuntava un veí de banc de foguera, l’Ajuntament de Flix ja hauria d’haver sortit en defensa dels seus símbols, perquè, argumentava el meu veí, les persones que apareixen denigrades en la pagina central d’aquesta revista si estan allí és per la seva condició de Pubilles de Flix, no per una altra cosa; per lo que en tant que es denigra els símbols de representació del Poble i del Ajuntament de Flix, aquest hauria d’haver actuat immediatament presentant una denuncia contra els autors d’aquest fanzine.
De la mateixa manera, l’Ajuntament de Flix tenia l’obligació d’haver actuat ja fa un any, arran de l’acció que en una altra pagina d’aquesta revista ve reflectida, la mofa i escarni del Betlem que l’ajuntament munta cada any a la Plaça de l’Església. És sabut que les càmeres de vigilància del propi ajuntament van enregistrar, ara fa un any, l’acció que, com si fos una fotonovel·la, recull aquesta revista; les càmeres van recollir l’acció, es va identificar al personatge i no és va fer res de res. Naturalment no ens ha d’estranyar que les coses vagin en augment si els responsables públics amaguen el cap sota l’ala i es giren d’esquena per evitar ser titllats per tots aquests personatges de ves a saber què.
La socarramenta va deixar pas a la tristor al pensar en el discurs de tots aquests “autors” de la citada revista, al constatar que darrere de tot aquest discurs que normalment solen fer tots aquest personatges auto classificant-se de: alternatius, antisistema, autogestionaris… comproves que tot és una fàcil postura de cara a la galeria i que, en el fons de tot, no hi ha cap ideologia coherent que ho sustenti.
Si fossin capaços de ficar a les seves germanes o mares en la mateixa situació en que han reflectit a les Pubilles de Flix, si fossin capaços de mofar-se d’altres creences religioses, com per exemple el Islam, si....,potser arribaria a qüestionar-me si realment són el que diuen ser.
Mentrestant, la meva opinió és que tots aquests, més o menys sabem tots qui son els autors, no són més que una colla de tipus execrables i covards, covards com també ho són els components de l’Ajuntament de Flix que, per un malentès progressisme, no s’atreveixen a enfrontar-se amb tota aquesta colla per tal de defensar l’honor de un dels símbols que representen al nostre Poble.
sábado, 2 de enero de 2010
Esperançat
Esperançat he rebut al nou any 2010. Esperançat de que el 2010 ens porti al nostre poble tot allò que els darrers anys no ens han portat:
Que comencin les obres del pantà tot i que:
1.- No se sap on anirà la planta de tractament, dintre o fora de fabrica?
2 - Si finalment no es fa la cinta transportadora, diuen que han de fer una mena de rotonda a la boca la mina per a que els camions que han de portar els residus tractats al racó de la Pubilla ho puguin fer amb seguretat.
3 – Els pous que han de fer-se a totes les poblacions que toquen riu per si calgués habituar-se d’ells en un cas d’emergència, encara han de començar-se a fer.
Que s’aclareixi si finalment es trauen tots els llots contaminats o com algun responsable va dir, és farà un petit sarcòfag i continuarem tenint el nostre poble la llufa que l’inclit Conseller de Medi Ambient, Salvador Mila de Iniciativa – Els Verds, ens va penjar al seu dia de bomba ecològica, posteriorment adornada encara més per els 30 minuts de TV3.
Naturalment tot això no es fa en quatre dies, per lo que millor ens donessin un generós termini de temps i no fessin volar coloms tant alegrement, entre altres raons, perquè hi ha que encara confia en els 200 llocs de feina que els treballs de descontaminació del pantà ens aportarà , si mes no això es el que ens prometien la passada primavera els nostres governants quant el tema de Ercros picava,
Que siguin públics els pressupostos de les festes majors, com sempre havien estat, tant el que es donava a conèixer com a previsió del que podia costar com del que finalment es tenia la certesa del seu cost real. Més que res perquè, a part de que com a ciutadans tenim dret a ser coneixedors d’aquest tema, també és per a saber si podem felicitar al regidor del ram per la seva brillant gestió, ja que al principi de legislatura va assegurar que el seu objectiu era que les festes majors tenien que autofinançar-se.
Que es deixi de fer atacs personals als de la Plataforma Volem Viure a Flix, els seus membres al menys es mouen i fan propostes, continuen amb aquell esperit de la passada primavera, esperit que sembla sigui ja un record, com si el problema hagués desaparegut, quant tot el contrari, solament s’ha pres un descans. Tot sigui dit de pas, quan el fet de poder contemplar com a possible alguna instal·lació industrial, desperta aquests furibunds atacs que he pogut contemplar a base de comentaris, cal recordar que aquestes propostes industrials estan regulades per lleis i normatives tant valides com les que regulen l’activitat de, posem el cas, de la fabrica de Flix. És que segons quines normatives no son bones si no son del gust personal d’aquells que ja tenen el plat segur?. Si algú no està d’acord que aporti els seus raonaments fonamentats, però mai desqualificacions gratuïtes.
Que els de les consultes per la Independencia apareguin al meu poble, i que no tingui la sensació de viure en un lloc diferent a la resta de Catalunya. Tanta ostentació de catalanisme emanant des de l’ajuntament i del poble i arriba l’hora de la veritat i aquí tothom xiulant. Coneixent una mica al personal del meu poble m’inclino a pensar que es més una directriu de “tots quietos”, emanada des de els partits dominants al ajuntament, per tal de no molestar-se entre ells.
Hi ha moltes més coses en les que estic esperançat de que és podran canviar en aquest 2010, però per ser el seu primer dia no vull abusar d’ell, això si, demanar-li salut i saviesa per a tots. Feliç 2010.
Que comencin les obres del pantà tot i que:
1.- No se sap on anirà la planta de tractament, dintre o fora de fabrica?
2 - Si finalment no es fa la cinta transportadora, diuen que han de fer una mena de rotonda a la boca la mina per a que els camions que han de portar els residus tractats al racó de la Pubilla ho puguin fer amb seguretat.
3 – Els pous que han de fer-se a totes les poblacions que toquen riu per si calgués habituar-se d’ells en un cas d’emergència, encara han de començar-se a fer.
Que s’aclareixi si finalment es trauen tots els llots contaminats o com algun responsable va dir, és farà un petit sarcòfag i continuarem tenint el nostre poble la llufa que l’inclit Conseller de Medi Ambient, Salvador Mila de Iniciativa – Els Verds, ens va penjar al seu dia de bomba ecològica, posteriorment adornada encara més per els 30 minuts de TV3.
Naturalment tot això no es fa en quatre dies, per lo que millor ens donessin un generós termini de temps i no fessin volar coloms tant alegrement, entre altres raons, perquè hi ha que encara confia en els 200 llocs de feina que els treballs de descontaminació del pantà ens aportarà , si mes no això es el que ens prometien la passada primavera els nostres governants quant el tema de Ercros picava,
Que siguin públics els pressupostos de les festes majors, com sempre havien estat, tant el que es donava a conèixer com a previsió del que podia costar com del que finalment es tenia la certesa del seu cost real. Més que res perquè, a part de que com a ciutadans tenim dret a ser coneixedors d’aquest tema, també és per a saber si podem felicitar al regidor del ram per la seva brillant gestió, ja que al principi de legislatura va assegurar que el seu objectiu era que les festes majors tenien que autofinançar-se.
Que es deixi de fer atacs personals als de la Plataforma Volem Viure a Flix, els seus membres al menys es mouen i fan propostes, continuen amb aquell esperit de la passada primavera, esperit que sembla sigui ja un record, com si el problema hagués desaparegut, quant tot el contrari, solament s’ha pres un descans. Tot sigui dit de pas, quan el fet de poder contemplar com a possible alguna instal·lació industrial, desperta aquests furibunds atacs que he pogut contemplar a base de comentaris, cal recordar que aquestes propostes industrials estan regulades per lleis i normatives tant valides com les que regulen l’activitat de, posem el cas, de la fabrica de Flix. És que segons quines normatives no son bones si no son del gust personal d’aquells que ja tenen el plat segur?. Si algú no està d’acord que aporti els seus raonaments fonamentats, però mai desqualificacions gratuïtes.
Que els de les consultes per la Independencia apareguin al meu poble, i que no tingui la sensació de viure en un lloc diferent a la resta de Catalunya. Tanta ostentació de catalanisme emanant des de l’ajuntament i del poble i arriba l’hora de la veritat i aquí tothom xiulant. Coneixent una mica al personal del meu poble m’inclino a pensar que es més una directriu de “tots quietos”, emanada des de els partits dominants al ajuntament, per tal de no molestar-se entre ells.
Hi ha moltes més coses en les que estic esperançat de que és podran canviar en aquest 2010, però per ser el seu primer dia no vull abusar d’ell, això si, demanar-li salut i saviesa per a tots. Feliç 2010.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
