viernes, 12 de febrero de 2010

Bocabadant


Bocabadant. Bocabadant, i amb la boca ben oberta, m’he quedat desprès de veure la cara dura que ampren alguns personatges que son capaços de llançar mil proclames incendiaries com si fossin un Lerroux mateix i alhora oblidar-se del que ells mateixos han fet i han dit poc temps enrere.
La filla de uns bons amics, estudiant de periodisme a la que l’hi auguro una gran carrera, m’ha proporcionat una interessant publicació del Congres de Diputats on es pot comprovar la catadura moral que gasten alguns personatges que, fent servir les nostres terres com a púlpits, s’han doctorat en autèntics imitadors d’aquell “Emperador del Paralelo”.
Aquell de la bicicleta, el sostenible Joan Herrera, aquest va esser capaç a Mora d’Ebre, davant de tota la cleca dels de la Coordinadora Anticementiri Nuclear, de renegar del ATC i de posar-se com a garant, ell i el seu grup, per aturar el ATC. Amb la mateixa bicicleta, perdó, amb la mateixa caradura, és va presentar a Ascó per agafar la pancarta i encapçalar la manifestació que va passejar per els carrers de la vila la seva oposició a la construcció del ATC.
L’altre, pertanyen al del grup d’aquell que tot el dia va marcant paquet, fa tot just una setmana demanava pel seu grup els vots de les properes eleccions, tot adduint la seva oposició al malèvol ATC i proclamant-se com a els únics vàlids a l’hora de impedir l’assentament del pèrfid magatzem les nostres terres.
Tots dos grups, com es pot comprovar en aquests documents, varen aprovar i varen encoratjar a Enresa – versus Gobierno del Estado- a instal·lar i posar en marxa un ATC a l’estat espanyol, i que ara, aquets aprenents de Chaves ens vulguin fer combregar amb rodes de molins, com si fóssim las masas bolivarianas, em trau de polleguera.
Una mica més de vergonya i dignitat i si no en saben més, dons res, un que vagi engrassant la bici i comenci Collserola cap amunt Collserola cap avall i els altres, els del paquet, que comencin a fer paquetets però en tot el que tenen al seus despatxos i se’n vagin a descansar i a agafar una bona ració de assossegament que bona falta els hi fa a tots dos.


Fer clic per engrandir






























Fer clic per engrandir




















viernes, 5 de febrero de 2010

Observant


Observant. Observant he estat durant uns quants dies tot el que ha succeït al voltant del tema del Magatzem Temporal Centralitzat & Cementeri Nuclear, i tot el que he vist i per desgracia, tot el que encara ens queda per veure, no s’aparta ni s’apartarà un sol mil·límetre del que pensava que acabaria succeint ja fa uns mesos.
Per un costat tots aquells que, des de ja fa anys, estigmatitzen tot allò que porti el qualificatiu de nuclear, i ho fan sense aportar cap raonament tècnic o científic posat al dia, sempre recorrent als mateixos topics de fa 30 anys, en part perquè ells mateixos tampoc han evolucionat, encara es pensen que estan on fa 30 anys estaven, alguns perquè ja els hi esta be, altres perquè senzillament no han sabut evolucionar.
També he observat a companys meus de treball que, això si, justifiquen tot el que hem produït, i estem produint, a la fabrica, com una cosa lògica i normal en l’activitat industrial, però que quant es tracta de parlar de les conseqüències de una activitat industrial a casa del veí, es converteix automàticament en una “agressió al territori” i un “prou de merda a casa nostra”. Fins i tot, a algun d’aquest he pogut veure fotografiat al mig de la manifestació que és va fer al poble d’Ascó, el súmmum de la hipocresia.
I per acabar d’observar, he observat als meus alcaldes. Hem refereixo als alcaldes de Flix, i ho faig en plural perquè hem passa, i crec per el que he pogut escoltar que li passa a mes gent, el poble de Flix te ara mateix dos alcaldes, un l’oficial, Oscar Bosch, i l’altre en Pere Muñoz, ja que dona tota la impressió que és l’ombra d’aquest últim la que determina totes les accions del alcalde oficial.
El intent per part de Muñoz, de polititzar l’acte que va organitzar la Plataforma Volem Viure a Flix, on les aplaudiments del públic a la intervenció de la moderadora el van fer callar, tindria que alliçonar-lo, a ell i a d’altres, de el que realment pensa la gent de Flix.
L’episodi de escoltar-los a tots dos per un programa de Ràdio Flix parlant del malament que els hi semblava el fet de fer una manifestació al poble d’Ascó, dient que a ells això no els hi agradaria que els hi fessin a Flix... i al cap de 48 hores veure’ls portant les pancartes al capdavant de la manifestació, demostra fins on son capaços d’arribar aquest parell.
La intenció era acabar aquí la entrada d’avui, però a punt de publicar-la he pogut llegir un article d’un altre company de viatge dels anteriors, en Xavier Vega, Delegat de Cultura a Terres d’Ebre, i que en un punt del mencionat article diu textualment ” .. Ho repeteixo, per si hi ha algun dubte: si el lector no vol cap cementiri nuclear a Ascó ni a cap altre lloc del nostre país, només ha de votar Esquerra Republicana de Catalunya,...” Al final apareix el veritable motiu de tot aquest “desasosiego”, aquestes preses per encapçalar manifestacions, aquestes tancades al Consell Comarcal durant dos dies, aquell ridícul fet per tot el Consell Comarcal i el Delegat de Govern (algun dia haurem de parlar més extensament ‘aquest “pajaro”) amenaçant amb mesures legals contra els membres del Consistori d’Ascó, per a tot seguit tenir de sortir la pròpia Generalitat a desmentir-lo i a casi be dir-li allò de “¿Porque no te callas?... Tothom veu que aquests d’ERC estan molt malament en qüestió de vots però això de plantejar-lo ja tant descaradament es sinònim de que estan més apurats del que em podia arribar a imaginar.
Deixar la cadira es tant dur, i ara que esta tant calenteta....