Emmarcat. Com si estigués al bell mig d’un marc m’he sentit al situar-me al interior del nou perxi del carrer major, sorgit de les obres de remodelació de Ca Don Ventura.
El motiu de remodelació, han explicat els seus responsables, és la de crear la sensació de continuïtat dels perxis del carrer major un mica més enllà del que sempre han estat. Per cert, ja que aquesta era la intenció i ja posats a fer, perquè no s’ha continuat el mateix amb Ca Don Gil, es a dir l’Ajuntament?
Altres preguntes més peremptòries que em sorgeixen son : realment calia fer aquesta remodelació?, els 24.000 euros que diu que val tot això i que provenen dels fons de les obres del Plan Zapatero, no haguessin estat més aprofitables en algun altre indret del nostre poble molt més necessitat de urgents reparacions?, valia la pena transformar una amplia sala polivalent i a peu de carrer en una nova sala on per les noves dimensions quasi tan sols servirà per a fer reunions de juntes? Aquestes preguntes que em faig encara m’adquireixen més validesa quant tinc la certesa i constància de que alguns dels membres del consistori es plantegen en privat les mateixes qüestions.
Tot això et fa arribar a la conclusió de que al nostre ajuntament hi ha compartiments estancs, cadascú va a la seva i que alguns, conscients de la proximitat de un fi de cicle, corrent van a fer realitat les seves dèries personals. Consti que no vull posar en qüestió les dèries personals de ningú, el que si qüestiono és la no presencia d’una acció de govern comuna.
Que alguns tinguin la sensació de que esta pròxim el seu fi de cicle m’ho va confirmar una visita al hospital de Mora d’Ebre. No és que hagin inaugurat en aquest hospital una unitat de diagnosi de cicles politics sinó que simplement, en el decurs d’una d’aquestes llargues estones que es passen en les sales d’espera d’aquest hospital, vaig coincidir amb un conegut de Mora d’Ebre que, després de fer un repàs a totes les nostres malalties, em va obsequiar amb un reguitzell de queixes envers un dels nostres convilatans il·lustres que ostenta càrrec públic. Aquest amic va queixar-se amargament de que, tot i que es va anunciar a bombo i plateret, es a dir en el programa oficial, l’acte i el parlament de la inauguració de la Mora Morisca aniria a càrrec del Delegat de Cultura de les Terres de l’Ebre, en Xavier Vega, el públic en general, alguns de Mora vestits de moros i alguns moros vestits dels de Mora, encara l’estan esperant-lo ara, tot i tenir constància de que, en el mateix moment que hauria de haver fet la inauguració, el Delegat s’estava manifestant pels carrers de Barcelona junt amb milió i mig més de catalans; als de Mora d’Ebre els hi hagués complagut més que al menys algú els hi hagués comunicat que no calia que esperessin més, que el regne d’alguns està ja en una altre mon i ja les prioritats son unes altres.
El fi de cicle s’apropa. Alguns el veuen vindre com si fos una llevantada que se’ls emportarà per el seu davant, i és per això que alguns emmarquen o s’emmarquen com poden.
El motiu de remodelació, han explicat els seus responsables, és la de crear la sensació de continuïtat dels perxis del carrer major un mica més enllà del que sempre han estat. Per cert, ja que aquesta era la intenció i ja posats a fer, perquè no s’ha continuat el mateix amb Ca Don Gil, es a dir l’Ajuntament?
Altres preguntes més peremptòries que em sorgeixen son : realment calia fer aquesta remodelació?, els 24.000 euros que diu que val tot això i que provenen dels fons de les obres del Plan Zapatero, no haguessin estat més aprofitables en algun altre indret del nostre poble molt més necessitat de urgents reparacions?, valia la pena transformar una amplia sala polivalent i a peu de carrer en una nova sala on per les noves dimensions quasi tan sols servirà per a fer reunions de juntes? Aquestes preguntes que em faig encara m’adquireixen més validesa quant tinc la certesa i constància de que alguns dels membres del consistori es plantegen en privat les mateixes qüestions.
Tot això et fa arribar a la conclusió de que al nostre ajuntament hi ha compartiments estancs, cadascú va a la seva i que alguns, conscients de la proximitat de un fi de cicle, corrent van a fer realitat les seves dèries personals. Consti que no vull posar en qüestió les dèries personals de ningú, el que si qüestiono és la no presencia d’una acció de govern comuna.
Que alguns tinguin la sensació de que esta pròxim el seu fi de cicle m’ho va confirmar una visita al hospital de Mora d’Ebre. No és que hagin inaugurat en aquest hospital una unitat de diagnosi de cicles politics sinó que simplement, en el decurs d’una d’aquestes llargues estones que es passen en les sales d’espera d’aquest hospital, vaig coincidir amb un conegut de Mora d’Ebre que, després de fer un repàs a totes les nostres malalties, em va obsequiar amb un reguitzell de queixes envers un dels nostres convilatans il·lustres que ostenta càrrec públic. Aquest amic va queixar-se amargament de que, tot i que es va anunciar a bombo i plateret, es a dir en el programa oficial, l’acte i el parlament de la inauguració de la Mora Morisca aniria a càrrec del Delegat de Cultura de les Terres de l’Ebre, en Xavier Vega, el públic en general, alguns de Mora vestits de moros i alguns moros vestits dels de Mora, encara l’estan esperant-lo ara, tot i tenir constància de que, en el mateix moment que hauria de haver fet la inauguració, el Delegat s’estava manifestant pels carrers de Barcelona junt amb milió i mig més de catalans; als de Mora d’Ebre els hi hagués complagut més que al menys algú els hi hagués comunicat que no calia que esperessin més, que el regne d’alguns està ja en una altre mon i ja les prioritats son unes altres.
El fi de cicle s’apropa. Alguns el veuen vindre com si fos una llevantada que se’ls emportarà per el seu davant, i és per això que alguns emmarquen o s’emmarquen com poden.
