lunes, 30 de noviembre de 2009

Enganyat


Enganyat. Enganyat és l’estat en que m’he sentit després de veure el programa de 30 minuts dedicat a Flix i a la seva fabrica. A part de totes les consideracions que es puguin fer respecte al futur industrial de la fabrica arran del que reflexa aquest 30 minuts, l’aparició del tema de la neteja del residus del pantà tapa en primera instancia tot els d’altres.
Perquè per primer cop apareix un representant de un organisme oficial, Agencia Catalana del Aigua, parlant obertament de la no retirada total dels residus del pantà, i encabir-los en un sarcòfag. Un dels científics que va aparèixer en el programa va esmentar també la seva inquietud a que es pugui fer el que anunciava el de l'agencia, llavors un arriba a la conclusió de que la determinació de no treure en la seva totalitat els llots contaminats del pantà ja fa temps que algú l’ha pres, així es pot començar a explicar que passat ja cinc anys de que esclates el tema, tres anys de que estigui fet el projecte executiu dels treballs i un any de l’atorgament a una empresa dels treballs per a fer-ho, ara el més calent estigui a l’aigüera.
I es aquí on hem sento enganyat, després de que els del departament de Medi Ambient ( Iniciativa per Catalunya – Els Verds) esbombessin el tema ficant-nos a sobre l’estigma de poble contaminant, apareixent ells com els salvadors del riu, prometent fent neteja de tot rastre contaminat..., ara i amb la boca petita i com a de passada, fent sortir a un responsable de tercer grau, anuncien que de lo dit res de res, que ens quedarem amb l’estigma de lloc contaminat per sempre més, i el que per a mi és més gros, si un tercera divisió del departament de Medi Ambient ho diu, que ningú em vingui a dir que l’Ajuntament de Flix això no en sabia res, perquè ningú es pot creure que una decisió així, que fa temps que deu d’estar presa, ells la desconeixien. Flix això no ho pot permetre, Flix al seu dia va apostar per l’extracció total dels llots i ara no podem permetre una solució intermitja que tants sols farà que ens quedi l’adjectiu de contaminat lligat al nom del nostre poble per sempre. Això Flix no ho ha de permetre i l’ajuntament ha de reaccionar i oposar-se-li frontalment i no fer com fins ara, que per que els qui manen son dels seus, callar. Fa quatre dies, des de l’ajuntament, i arran dels acomiadaments de Recuprod, tornaven a esmentar els treballs de descontaminació del riu com a solució transitòria per a apaivagar el tema dels llocs de treball destruïts a la nostra població, que si el retard en la seva execució era el no voler fer la cinta transportadora, el que ara l’estació de descontaminació dels fangs es faria fora dels terrenys de fabrica... excuses de mal pagador, la realitat és la que ahir ens varem assabentar en els 30 minuts i que fins ara ens l’han estat amagant

viernes, 30 de octubre de 2009

Desil·lusionat

Desil·lusionat. Desil·lusionat he quedat al veure que encara que hagin passat molts anys de quan les decisions i els nomenaments, en la cosa publica, eren habituals fer-les a dit, al caprici o interès del que manava, encara a dia d’avui les coses continuen rutllant de la mateixa manera.
Ve tot això a raó de la conversa que casi per casualitat vaig escoltar l’altre dia segut a la barra d’un bar de la nostra població. Dic quasi perquè a raó de algunes paraules que vaig sentir, immediatament vaig prestar tota l’atenció que l’assumpte, crec, requeria; com a que la persona que ho explicava ho feia a suficient volum de veu, no crec que li molestes que algú pugues escoltar la seva diatriba que per el to empleat denotava la seva indignació.
L’assumpte relatat es el següent: l’ajuntament de Flix fa públic a través dels bans i comunicats de Ràdio Flix i del tauló d’anuncis del propi ajuntament que la brigada municipal necessita llogar una persona, requisits: tenir carnet de conduir. Des de l’ajuntament criden a totes les persones que s’havien presentat a la convocatòria per fer-los-hi una entrevista, i… ja os direm “algo “. Molt be, fins aquí tot normal. Però al cap de uns dies, l’indigna’t veí de barra de bar que explicava la seva aventura, rep una carta enviada des de l’ajuntament en que li comunicaven que no havia esta elegit per a la plaça de treball de la brigada municipal perquè no complia el perfil de persona que l’ajuntament buscava. Naturalment, estranyat perquè el perfil que l’ajuntament exigia ell si que ho complia, va anar a demanar explicacions, i la contesta va ser que la persona que buscaven havia de tenir carnet de conduir, ¡¡¡¡però d’autobús!!!. Es veu que en el decurs de les entrevistes van decidir, els que decideixen, canviar els requisits prèviament establerts. I aquí és on venien les queixes amargades del meu veí de barra de bar, com es poden canviar les regles de joc al mig de una partida?, i a sobre, com en un poble tots ens coneixem, ara resulta que la persona elegida encara no te el carnet d’autobús requerit per que diu que el ha d’homologar en el seu país, s’exclamava l’indigna’t veí de barra.
Una administració publica no pot fer aquets nyaps; si desprès de convocar amb uns requisits determinats una plaça de treball se’n adona que l’interessa un altre perfil, el que ha de fer es declarar deserta la convocatòria inicial i convocar-ne d’altra amb els requisits adequats a les seves necessitats, perquè el que ha fet ara és una “xapusa” o el que popularment s’anomena com una alcaldada.

martes, 13 de octubre de 2009

Capficat


Capficat hem vaig quedar al mig de la plaça de l’ermita ahir al mati durant l’Aplec de Sardanes.
Aquest inusual i generós sol que tenim encara, pràcticament meitat d’octubre, va fer atansar-nos a tots aquells que estàvem petant la xerrada al mig de la plaça de l’ermita cap a la barana de la mateixa, des de on a la vegada que ho anàvem ficant tot en ordre, gaudíem generosa perspectiva de tota aquella munió de gent que ahir, i amb l’excusa del aplec de sardanes, ens varem ajuntar a la nostra ermita.
Vulguis o no, des de la privilegiada posició en la que estàvem, varem poder fer una acurada revisió a tot el personal que a poc a poc, i de ben segur gracies als efluvis dels ingredients de la clotxa, s’anava concentrant al bell mig de la plaça.
Al cap de una bona estona varen aparèixer el gruix del representants municipals i naturalment varem passar llista a tots els allí presents, i al primer que varem ficar falta va a ser al fins fa dos mesos batlle de Flix, al Pere Muñoz, i es en aquest moment on va començar el meu capficament ja que un company de xerrada va soltar de cop,”Al Muñoz ja no el veureu tant sovint en aquests tipus d’actes, ja que no pensa presentar-se com a cap de llista a les pròximes eleccions municipals”, donant to seguit, el nostre company de conversa, tot un seguit de raons per a justificar aquesta decisió, raons totes de caràcter personal i no politiques, com algú podria haver pensat desprès d’assistir aquests darrers dies a la lluita política entre Puigcercos i Carot Rovira, aquest últim molt amic del Muñoz com em pogut veure aquets últims anys.
Naturalment que tot seguit va sortir la conseqüent pregunta: “I si Muñoz no es presenta, a qui ficaran els republicans de cap de llista a les properes eleccions municipals? “ a Masip, a Jaume Masip, va soltar de cop aquell que de nosaltres està sempre a l’ultima de les novetats politiques del poble i com de ben segur ens va veure a tots nosaltres una cara d’estranyesa, va continuar donant explicacions: “Per el que m’han dit, qui ja fa temps que diu la ultima al ajuntament per part dels republicans és Masip, Muñoz com a que no vol tornar a presentar-se el deixa fer, i si os heu fixat, darrerament Masip no para de sortir per la radio donat que la intenció dels republicans es fer-lo tenir la màxima rellevància aquest any i mig que queda per a les pròximes eleccions”. Desprès cadascú de nosaltres va dir la seva opinió al respecte, naturalment que n’hi havia de tots els colors, encara que va haver un que ho va acabar dient “ Si això va així, per lo menos les pròximes eleccions seran divertides...”
Jo encara estic capficat, serà possible...?

lunes, 5 de octubre de 2009

Emparedat


Emparedat em vaig quedar al veure les parets del carrer escoles.
Desprès de passar uns dies al llit amb una mica de febre i amb el neguit d’haver agafat la mediàtica grip A, però que sortosament ha estat la poc original grip comú,(si ja ho se, poc original però que hi farem), i el fet de no sortir pels carrers propicia que et contin coses com si fes un any que haguessis desconnectat de tota la realitat que ens envolta. Una de les “novetats” que m’explicaren era que havien vist a treballadors de la brigada municipal netejant les parets del carrer escoles. Vaig pensar: ”clar, pròxima ja a inaugurar la residencia per a la gent gran, els de l’ajuntament volen netejar tot el paisatge que els futurs inquilins veuran al obrir les finestres de la seva habitació”, però aquest mati al passar per davant he observat la crua realitat, tant sols s’havien retirat els cartells de propaganda de diverses discoteques del voltant, quedant incòlume la resta.
Em neguiteja pensar que al arribar a Flix i començar a baixar per el carrer escoles, els nous veïns de la residencia rebran uns missatges que no seran molt encoratjadors, perquè el primer que veuran serà que aquí al nostre poble hi ha uns “Ciutadans per la República” que el que volen és la ruptura democràtica i recuperar la memòria històrica i per lo que allí es veu, per tal d’aconseguir-lo cal fer-ho amb casc al cap i un fusell a la ma, molt pacífic d’entrada això no els hi semblarà; naturalment abans d’emprendre camí cap a Flix, la major part dels futurs nous inquilins de la residencia s’hauran interessat per la historia del nostre poble i hauran vist que durant bastants anys hem estat molt relacionats amb els alemanys, però veien la següent pintada del carrer escoles pensaran que aquest alemanys varen deixar molt mal record a la gent de Flix, que poden pensar sinó al veure taxat el símbol dels nazis aquí a Flix, altra explicació a la pintada no li trobaran; tot i això no els hi quadraran els números perquè segur que interessant-se per la nostra historia hauran llegit que Flix i els alemanys es relacionen com a molt fa uns 100 anys per lo que la pintada que trobaran tot seguit mentre van tirant carrer escoles cap a baix els i dirà que fa “300 anys que estem ocupats, i que resistim, i que la nostra lluita continua”, tossuts pensaran aquests de Flix, clar que 300 anys de lluita dona per a que en algun moment no estesi’m del tot ben avinguts, d’aquí que com resa la següent pintada o “recobrem la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. No se si els quedarà molt clara la idea de la gent de Flix en aquest curt trajecte però per si algo faltava, quant arribin quasi a la porta d’entrada de la residencia alguns voldran pegar mitja volta i torna-se’n esparverats a casa seva quan vegin que els qui el rep amaga la cara sota un palestino, porta la insígnia del democràtic símbol comunista a una camisa al mateix temps que els apunta amb una fona. No crec que desperti l’entusiasme amb els futurs inquilins de la residencia la idea de que tots els matins la primera visió que tindran del mon exterior serà la de aquest personatge apuntant-los-hi directament mentre que l’instin de conservació el farà ajupir-se ràpidament per tal d’evitar l’impacta de una fonada a la cara, produint-los-hi al mateix temps aquest repetitiu acte reflex una lesió lumbar.
En fi, decebut he quedat al veure que s’havia deixat passar l’oportunitat de netejar les parets que veuran els nostres futurs veïns, entre altres coses hagués servit per evitar un dilema que en un futur, Deu no ho vulgui, es pot presentar: imaginem que, ara que sembla que reviscola la coneguda Falange Española, vingui i faci en aquestes parets alguna de les seves pintades tan simpàtiques, que faria després l’ajuntament? les taparia totes?, les deixaria totes? o algunes no s’atreviria a tapar-les?.
Com deia aquell “reflexionem-hi, reflexionem-hi...”

miércoles, 23 de septiembre de 2009

Sorprès





Sorprès he quedat al trobar-me per casualitat, al mig d’una navegació de tafaneria per Internet, dues persones de Flix, en Jordi Julià i en Tomas Ibarz, com a integrants de IB3, ens públic de la Radiotelevisió de les Illes Balears. Recordo que a tots dos els vaig poder escoltar ja fa temps per Ràdio Flix, al Tomas Ibarz més de temps que al Jordi, i ara, ves per on, tots dos estan a Mallorca treballant per l’emissora autonòmica de les Illes, un a la ràdio i l’altre a la tele. Bona sort a tots dos. El nostre univers mediatic es va eixamplant!!!








Jordi Julià cultural









Jordi Julià més festiu

















Tomas Ibarz a IB3 Ràdio (cliqueu la foto)
.

jueves, 17 de septiembre de 2009

Esperant


Esperant estic de que algun regidor o algun del grups municipals de l’Ajuntament de Flix proposi recolzar qualsevol iniciativa que sorgeixi de la nostra societat civil per tal de impulsar una consulta popular sobre la independència de Catalunya al nostre poble.
Desprès de l’exemple de la població de Arenys de Munt, bastants alcaldes han mostrat la seva disposició a fer una consulta en el seu municipi al igual de la que es va celebrar el passat diumenge dia 13 a la citada localitat, i certament, m’estranya que hores d’ara, en el nostre municipi encara no hagi sortit la noticia de una iniciativa en els mateixos termes.
Vistes les “facilitats donades per l’estat espanyol” als d’Arenys de Munt, naturalment faria falta que una associació o entitat de la vila volgués tirar endavant la convocatòria d’aquest referèndum a nivell de la nostra població, associació o entitat que no hauria de tenir cap vinculació orgànica amb l’ajuntament; hores d’ara, fent un repàs ràpid a totes les entitats del nostre poble solsament trobo, amb la dimensió necessària, a La Unió Social, però a part de trobar entitat i local per a poder celebrar la convocatòria, s’ha de formar una comissió de supervisió de la consulta, una junta electoral local..., encara quedaria molta feina per a fer, tot això sempre i quan des de l’ajuntament es dones impuls al tema en qüestió, ...perquè érem d’aquest ram,... o no?

jueves, 10 de septiembre de 2009

Recordant

Recordant he estat aquella nit d’ara fa cinc anys en que, quasi abduït per la tele, TV3 la nostra, escoltava la noticia de que s’havia descobert al nostre pantà poc més que la pitjor de les plagues bíbliques.
La quantitat de qualificatius, tots despectius, al nostre poble i a la seva gent que durant uns dies van anar apareixent en els mitjans de comunicació romanen a la nostra memòria, i de ben segur que van fer forat, ja que, ho explicava un responsable de l’escola de futbol del Flix, en alguns desplaçaments als xiquets dels equips de l’escola se’ls rep amb crits referits al embassament com a forma d’insult.
I tot degut a la necessitat de notorietat del llavors conseller del ram de Medi Ambient de la Generalitat, en Salvador Milá, que sense encomanar-se a ningú va propiciar la filtració sensacionalista de la noticia per a poder aparèixer, ell i el seu partit Iniciativa per Catalunya- Els Verds, com a salvadors del país.
Ara en fa cinc anys de tot allò i també ara fa ja més d’un any i mig de que varen ser adjudicades a una empresa les obres per a poder treure tot allò que esta al fons del pantà, però ara per ara tot el mes calent està a l’aigüera, aixó si, al Milà i companyia se’ns hi fot ara el que pugui passar, el seu redit ja el varen treure entre tota la seva gent que els hi dona el seu vot, allà al Barcelonès i al Vallès Oriental, on per cert , ni el Milà ni els seus varen obrir boca quan durant uns quants anys i amb un cost que ara per ara ningú ha explicat, es varen anar traient tots els fangs tòxics de la llera del Besos, clar que, van dugué pensar, amb el seu pa no se hi juga.

martes, 1 de septiembre de 2009

Embadat


Embadat em vaig quedar una nit de la setmana passada en que varem decidir fer una passejada pel poble, per veure si podíem arreplegar una mica de la fresca que la poca garbinada imperant anava repartint per algunes raconades. Les altes temperatures de tot el dia feien preveure el que després seria una pesada i xafogosa nit.

En aquest intent estàvem quan de sobte i al voltant del carrer Avinguda de la Llum ens va anar arribant una suau musica de banda, varem apropant-nos al seu origen, el Passatge del Roser, i allí la visió era única, quasi màgica: una petita orquestra, petita per el numero de intèrprets i petita per l’edat dels mateixos, deixava anar una càlida i tendra musica al mig de un carrer ple de gent gran i de petits, això si, tots respectuosos amb la interpretació que feia la particular l’orquestra dirigida per Alfons Guiu. L’a actuació d’aquesta jove orquestra estava inscrita dintre de les anomenades “Festes Majors del Passatge del Roser”, esdeveniment que es va repetint ja fa uns quant anys amb notable èxit de participació i de organització.

No se si el mateix dia o l’anterior, havia escoltat per Radio Flix una entrevista que varen fer a uns quants dels xiquets que participaven de la organització, varen recalcar que ho feien perquè els hi feia molta il·lusió, s’ho passaven molt be i que, entre altres coses, tenien molta cura del pressupost amb el que contaven a l’hora d’organitzar els diferents actes.

Tot això em va fer recordar que a l’hora de parlar de les nostres festes majors, les grans, les del poble, no es va dir quant ens costarien, encara que per no saber, no sabem ni el que ens van costar les del passat any.

Entre el públic que escoltava respectuosament a la jove orquestra vaig poder divisar al nostre conseller de Festes Majors, en Ramon Sabate, devia d’estar prenent model, vaig pensar.

lunes, 24 de agosto de 2009

Virtualitzat

Virtualitzat m’he quedat quant l’altre dia vaig voler anar a caminar una estona i vaig elegir fer cap a l’aubal, això si, al tardet, perquè volia sobreviure al passeig i amb les temperatures actuals el més assenyat era caminar quan el sol ja esta amagat; al arribar a l’aubal vaig mira la fabrica i en primer terme vaig veure els terrenys on primer havia d’anar una indústria de resines i després una indústria per a fabricar plaques solars amb una tecnologia innovadora. Res, de tot allò res de res es podia veure allí al davant, i això que semblava una cosa feta. Algú i algun dia haurà d’explicar que va passar per a que totes aquelles expectatives no quallessin, quant fins i tot i va estar embolicada una ambaixada i la ministra de Medi Ambient, compra dels terrenys ja feta per part de Incasol... O va ser una aixecada de camisa o alguna cosa que no sabem i hauríem de saber-ho. Però quina casualitat, al arribar a casa i ficar-me a tafanejar per l’internet, vaig trobar, virtualment, això sí, el que una estona abans no ho vaig poder veure en directe. Aquí deixo l’enllaç per a qui no ho hagi vist. Això si, continuaré esperant que algú me ho expliqui perquè tot allò només existeix virtualment.

Cluster Fotovoltaic de Flix




martes, 18 de agosto de 2009

Estranyat



Estranyat he quedat per la sensació tinguda abans d'ahir al arribar al poble al bell mig de les festes majors. Tret de dos cops on no vaig estar al poble per festes, mai m'havia passat això d'arribar a la meitat de les festes majors, i la sensació rebuda és sorprenent, veure a la gent ja totalment adaptada al ritme de les festes mentre tu encara vas amb el jet-lag de la rutinaria vida, tot i venir de vacances, si aquestes consisteixen en un descans prolongat, merescut tot sigui dit. El trobar-te de sobte amb el soroll de les banderetes de paper movent-se per culpa de la calenta garbinada de la tarda és una de les agradales sensacions produïdes al aterrar de nou al poble. En fi, totes aquestes sensacions rebudes i mai experimentades, no deixen de produir-me una sensació d'estranyesa.
També he pogut comprovar al cap de dos dies de festes el magnific ritme amb que funciona el negoci del bar del mercat. Aixó no m'ha produït cap extranyesa.


martes, 28 de julio de 2009

Ignorant




Ignorant he quedat quant avui, visitant el blog Cosetes del dia a dia, de la sempre activa Eva, he pogut assabentar-me del programa de les Festes Majors d’aquest any. Tal i com ella indica en el seu blog, he anat a la pagina Web de l’ajuntament però no he vist el programa o jo no l’he sabut trobar-lo.
A la informació que Cosetes del dia a dia ens avança, he pogut llegir algunes novetats en relació a festes passades, com per exemple la de que aquest any al ball de plaça, una orquestra diferent cada nit serà l’encarregada de fer-nos ballar al personal. Una altra novetat, i que en temps de crisis es d’agrair, es el preu de les entrades a la pista de la Unió Social, que aquets any comparant-les amb el preu del passat any ,es pràcticament la meitat. Això m’ha fet recordar que un dia de la passada setmana vaig escoltar al regidor de festes parlar de les properes festes i una de les coses que va destacar és que aquet any els més petits tindrien un horari d’accés gratuït a les “firetes”.
Tot això, no ens enganyéssim son diners, i el que el regidor no va dir, o almenys jo no vaig poder escoltar aquell dia, és el pressupost de lo que tot això ens costarà; per no recordar, no recordo el que varen costar les festes l’any passat, he anat a revisar els números atraçats de la Veu de Flix i allí tampoc he sabut trobar-ho, no tants sols el que varen costar les festes majors del 2008, no recordo haver-ho escoltat ni llegir el pressupost previst.
El que si recordo és haver escoltar al regidor de festes dir, quant va iniciar la legislatura, que el seu propòsit era que les festes es poguessin autofinançar. Em sembla que per aquest camí cada any el seu objectiu serà més difícil..., però com tampoc sabem el que poden costar ni el que en realitat costen, tothom contents.

viernes, 24 de julio de 2009

Desorientat


Desorientat
Desorientat he quedat desprès de la assemblea celebrada ahir per tal de informar i de proposar que avui es voti l’acord a que sindicats i empresa varen arribar el passat dimarts.
Tants sols comentar que paper on es pugui veure aquest acord no la vis ningú i tothom entén el que vol o el que pot del que ahir es va plantejar, i recordar que fa molt poc que amb aquesta empresa també es va arribar a un acord que ara se’l ha passat per el arc de triomf, diu ella que fruit de les circumstancies econòmiques actuals , es cert, però això no trau que una situació com la que sembla que és planteja ara, i dic que sembla perquè document on es detalli aquest acord no s’ha ensenyat, cal posar negre sobre blanc molt acuradament tots els punts que composen l’abast del acord per a que tots els treballadors d’Ercros sapiguem exactament que és i que significa allò que s’està proposant.

martes, 21 de julio de 2009

Astorat



Astorat.
Astorat vaig queda quan ahir vaig llegir al diari Publico que, segons una estimació feta, durant els treballs d’extracció dels fangs tòxics del pantà de Flix hi hauria una ocupació de uns 90 llocs de treball en el moment àlgid dels treballs. Aixó si, el que no diu el diari és quants d’aquets noranta llocs de treball seran enginyers, tècnics en diverses rames, maquinistes ... resumint, el que no aclareix és quants d’aquests 90 llocs de treball no seran per a gent especialitzada.
Però no se’ns va vendre que la neteja del riu generaria, durant uns dos anys, uns 200 llocs de treball directes?
O pot ser és que jo no vaig escoltar en repetides ocasions i en àmbits diversos que els 200 llocs de treball generats per l’extracció dels fangs i els 60 de la nova residencia servirien per apaivagar l’efecte del ERO de Ercros?
Suposo que aquelles manifestacions van ser més fruit de un voler sortir en clau positiva de una situació no gaire còmoda per els dirigents municipals que no pas degudes a un desconeixement del tema.
A pesar de no voler malpensar, no deixo d’estar estorat davant aquesta informació, i més quant la resolució d’aquest ERO sortirà segons totes les previsions, aquets divendres i contemplo com a Andalusia, la seva Junta de Andalusia a fet canviar les intencions de l’empresa en quant a tancar la planta de Palos i el fer fora els seus treballadors, mentre aquí el Govern de la Generalitat, com va dir aquell una nit freda i trista de febrer de 1981, “ni esta ni se le espera

lunes, 20 de julio de 2009

Indignat


Indignat.
Així he quedat desprès de llegir que l’extracció dels fangs tòxics al pantà de Flix encara tardara com a mínim 18 mesos més en començar, ara sembla que aquest retard és degut a que es faran punts d’extracció per l’abastament d’aigua a 71 municipis al voltant del riu Ebre, cosa que no estava prevista en el pla d’emergència fet en previsió de que passes algun accident durant els treballs d’extracció dels fangs.
Clar, ara t’assabentes per els diaris que el referit pla d’emergència fet per el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya preveia que, en cas d’un accident, el tall de subministrament d’aigua a totes les poblacions que el seu abastament d’aigua depèn d’alguna o altra forma del riu Ebre i que aquestes rebrien el subministrament alternatiu en camions cisterna d’aigua, excepte les que depenen del ministravasament de Tarragona que aquestes si tindrien fets un pous per a elles en cas d’accident.
Com pot establir la Generalitat de Catalunya aquest classificació de ciutadans de primera i de segona?
Com pot pensar la Generalitat de Catalunya en que, durant uns quants dies, és possible el subministrament d’aigua potable en cisternes a tota la gent de les poblacions que envolten l’Ebre (100.000 persones)?
Quantes cisternes d’aigua potable hi ha a Catalunya 10, 20...? ( no tots els camions cisterna poden transportar aigua potable).
Tants sols el menyspreu i el desconeixement del territori que ens envolta per part d’aquells que van redactar aquest pla d’emergència pot justificar aquest disbarat, que per a més inri, ha tingut que ser esmenat per un del Ministerio corresponent de Madrid
Pla d’emergència fet per un Departament de la Generalitat en mans del mateix grup que ostenta la Conselleria de Medi Ambient que l’any 2004, sense cap mirament i solsament per a marcar perfil polític,va fer petar la noticia dels fangs, convertint Flix en sinònim de ca la minga i lloc tòxic.
En quines mans estem....