Recordant

Recordant he estat aquella nit d’ara fa cinc anys en que, quasi abduït per la tele, TV3 la nostra, escoltava la noticia de que s’havia descobert al nostre pantà poc més que la pitjor de les plagues bíbliques.
La quantitat de qualificatius, tots despectius, al nostre poble i a la seva gent que durant uns dies van anar apareixent en els mitjans de comunicació romanen a la nostra memòria, i de ben segur que van fer forat, ja que, ho explicava un responsable de l’escola de futbol del Flix, en alguns desplaçaments als xiquets dels equips de l’escola se’ls rep amb crits referits al embassament com a forma d’insult.
I tot degut a la necessitat de notorietat del llavors conseller del ram de Medi Ambient de la Generalitat, en Salvador Milá, que sense encomanar-se a ningú va propiciar la filtració sensacionalista de la noticia per a poder aparèixer, ell i el seu partit Iniciativa per Catalunya- Els Verds, com a salvadors del país.
Ara en fa cinc anys de tot allò i també ara fa ja més d’un any i mig de que varen ser adjudicades a una empresa les obres per a poder treure tot allò que esta al fons del pantà, però ara per ara tot el mes calent està a l’aigüera, aixó si, al Milà i companyia se’ns hi fot ara el que pugui passar, el seu redit ja el varen treure entre tota la seva gent que els hi dona el seu vot, allà al Barcelonès i al Vallès Oriental, on per cert , ni el Milà ni els seus varen obrir boca quan durant uns quants anys i amb un cost que ara per ara ningú ha explicat, es varen anar traient tots els fangs tòxics de la llera del Besos, clar que, van dugué pensar, amb el seu pa no se hi juga.