Orgasmat

Tal és el meu nivell d’excitació, no pas produït per l’anunci de les Joventuts Socialistes, que em veig empentat a trencar el propòsit que ja fa unes quantes setmanes vaig fer-me: el de no tornar a escriure en aquest blog fins passades la campanya electoral i les eleccions al Parlament del nostre país.
Però reconec que ells han pogut més que la meva templança, ells i els seus missatges han anat vencent poc a poc, dia a dia, el meu pretès autocontrol fins que, ja els darrers dies de precampanya i d’una manera més incontrolable aquesta primera setmana de campanya electoral, ha anat creixent en el meu interior una excitació que ha acabat per explotar en un orgasme d’indignació.
Deixem a banda els festivals particulars que solen autoorganitzar–se alguns dels nostres representants municipals amb el ja manit tema del Magatzem de Residus Nuclears. Per a la seva tristor, ni els socialistes ni els convergents s’han mogut del seu plantejament inicial i ells, que ja pensaven en tornar-se a veure un altre cop al davant de les manifestacions de les Plataformes (amb els bons resultats que tot allò els hi va donar en temps passats), s’han quedat amb un pas de nas i, per el que constato a nivell de poble i comarca, muts i a la gàbia.
Un altra cosa son els socialistes, aquests si que son uns artistes, s’ha de reconèixer. Perquè digueu-me si un no ha de ser artista per atrevir-se a venir a Flix a fer propaganda tot i proclamant que serà un xollo tenir al Parlament dos fills de Flix. En una cosa sí que els hi he de donar la raó, al futur parlament hi haurà dos fills de Flix, una altra cosa molt diferent és que n’hi hagi algú d’aquests dos que n’exerceixi de fill de Flix, perquè d’aquestes dos persones que se’ns vol vendre el seu patriotisme flixanco, a un, els flixancos i flixanques de menys de 30 anys, no crec que l’hagin vist mai per el poble ( el TOP dels “colmos” és que, dimarts passat, el dia que feien el seu míting a Flix, aquest ni es va presentar a l’acte al·legant problemes d’agenda), i de l’altre, en Xavier Sabaté, cap de llista a la província per els socialistes, molts l’únic coneixement que en tenim d’ell és per les vegades que ha sortit per la tele. Cal recordar que aquest darrer flixenc va arribar a ser Conseller de Presidència amb Pasqual Maragall i per molt que ho intento, no recordo cap actuació seva en referència a Flix.
I si uns, els socialistes, son uns artistes, els altres, els republicans de l’Ebre, son directament els integrants de “La Banda Trapera del Rio”, perquè fan falta molts bemolls per a sortir al carrer amb aquest cap de llista que porten, que sembla haver sortit directament d’un quadre del Greco, dient per els periòdics i fins i tot en el seu pamflet electoral, que la contaminació al riu de Flix és culpa dels 23 anys de Jordi Pujol. Home, en Pujol si que va estar manant uns quants anys però als anys quaranta, cinquanta i seixanta, crec recordar que precisament en Pujol no manava i també crec recordar que d’aquests 23 anys que esmenta el de la trista figura, 8 anys un alcalde dels seus va estar al cap davant del poble; no recordo haver-li sentit dir res de res. Espero que en el míting que la setmana pròxima faran a Flix tingui una mica de decència i es limitin a explicar les seves propostes.
Per cert es curiós això dels pamflets electorals, si et mires els dels socialistes ( molt fi el comentari de Mariá Hierro, Mess i mess i mess..) hi apareix fins una rajola que varen ficar a la plaça del Mercat (es nota en aquest pamflet la ma de l’Antoni Sabaté), això si, encara tenen la delicadesa de parlar de Obra de Govern, perquè quant agafes el pamflet dels republicans tot allò ho han fet ells i solsament ells.
Trobo a faltar tant en el llistat d’uns com en el dels altres que no en parlen ni una lletra d’aquell famós polígon industrial que la Generalitat, (el Govern o Esquerra) havia adquirit a la fabrica de Flix. Ni una sola lletra, ni un trist cartell posat en lloc. Pot esser que ho hagi somiat, o pot ser que realment, la campanya electoral va començar ja fa uns quants anys...