Fotografiats

Fotografiats han quedat els partits del finiquitat tripartit.
I és que, com va dir el més sibil·lí dels socialistes espanyols, l’Alfonso Guerra, “El que se mueve, no sale en la foto”. I és veritat, aquesta és la lliçó més important que ens deixa el procés polític de Catalunya dels darrers nou anys.
Procés que va començar amb els de Convergència i Unió fent una cosa que no va amb el que s’esperava d’ells, varen donar suport a un Aznar pletòric; continuar amb els d’Esquerra Republicana de Catalunya fent president de la Generalitat a l’antítesi del que sempre ells havien proclamat i va acabar amb el Partit Socialista de Catalunya incorporant en el seu discurs una de les coses que més odien gran part dels seus votants: indicis de independentisme.
Resultat : tots, al seu temps, han pagat a les urnes el fet d’apartar-se d’allò que s’esperava d’ells.
Ara arriba un nou govern, mes fort que l’anterior, del que tots esperem més bons resultats, encara que com podem llegir i escoltar en moltes opinions d’analistes politics, els temps que venen seran molt poc atractius per els dirigents convergents. Amb la situació actual, nivell d’atur, crisi econòmica, endeutament de la Generalitat (¡¡prop de 50.000 milions d’euros!!), les decisions que s’hauran prendre son tot el contrari del que un polític acomodat voldria tenir al seu abast.
I és que per intentar tenir marge de maniobra a fi i efecte de poder fer politiques de creació de riquesa, no queda altre remei que reduir el dèficit amb mesures molt poc populars: retallada de despeses i aprimament de l’administració.
I tot aquest panorama en que és tradueix, o pot traduir-se, al nostre municipi?
La veritat, crec que és bastant transportable el simil del passat, present i futur del Govern a Catalunya al del nostre ajuntament.
Hem tingut, durant els darrers 8 anys i encara tenim, un tripartit al nostre ajuntament: Esquerra, Socialistes i Convergència, crec que amb mals resultats.
Consti que la meva opinió no esta basada en qüestionar la formula de govern d’un tripartit, tant valida pot esser aquesta com qualsevol d’altra, la meva negativa opinió ve marcada per l’observança de manca del lideratge que ha patit el tripartit a la Generalitat, i el que ha patit, i pateix, el del nostre ajuntament.
A tot arreu hi ha d’haver algú que mani i que digui per on s’ha d’anar. No ha estat aquest el cas a la Generalitat ni aquest tampoc és el cas del nostre ajuntament.
Al nostre ajuntament, el que s’ha constatat és que per a no incomodar al veí de cadira i poder seguir mantenint el status-quo, molts dels seus components han tancat els ulls i les boques veient com es feien i és deien moltes coses totalment prescindibles, al mateix temps que és deixaven de fer d’altres de molt més peremptòries, no ja per el futur del nostre poble si no per a la simple supervivència del mateix.
En definitiva, qui n’ha sortit més perjudicat amb aquesta situació ha estat el poble de Flix.
I ara que ens espera amb la nova situació política?
Doncs ara, quant ja ens trobem sense fills de Flix als llocs de decisió del Govern (quants en teníem.?... fem memòria: dos a Terres d’Ebre, un a Lleida, un a Barcelona, un a Tarragona.... Resultat productiu: la Residencia, que per cert algun dia tocarà parlar del seu emplaçament), quan ja no tenim instalat a la Plaça de Sant Jaume al “Govern Amic” a la Generalitat...., quan la situació econòmica i social actual és la que és...., doncs francament, la situació actual a Flix és per no tirar coets ni al primer dia de les Festes Majors.
I d’aquí 5 mesos..., eleccions municipals.
Quin gran valor (o inconsciència) tindran els que és presentin al capdavant de les llistes, perquè si volen fer les coses mínimament bé, no els hi quedarà més remei que aplicar la mateix remei que el que ja han anunciat els nous inquilins del Palau de la Generalitat: aprimar les despeses i afegir molt de sentit comú.
Encara que molts o moltes no se’n vulguin assabentar, la festa ja fa temps que és va acabar. Ara toca recollir les cadires i els fanalets i tancar les llums i la pista de ball fins qui sap quant.
Si tothom hi posa dos dits de seny crec que tardarem molt de temps en tornar a veure, per exemple, com és contracta alegrement gent per a impulsar, coordinar o dinamitzar un local que pràcticament romana buit i on els futbolins s’estan rovellant...., si tothom hi posa dos dits de senys crec que s’hauran acabat, per exemple, les subvencions tant esotèriques com aquelles que serveixen per a fer estudis sobre la vegetació de la garriga de Sebes...., si tothom hi posa dos dits de seny crec, per exemple, que tothom s’haurà de estar-ne de viatges, pagats per tots, tan productius com el que va realitzar la nostra consellera local de joventut a les Nacions Unides de Nova York com a membre (o membra) del Consell Nacional de Dones de Catalunya i en representació del Consell de Dones de les Terres del Ebre, viatge del que encara http://cat.bloctum.com/caminant/2010/03/08/neus-a-les-nacions-unides/ esperem una ressenya de la seves intervencions al bell mig de l’assemblea de les Nacions Unides, si més no, al menys una referència al preu de les pizzes de la cinquena avinguda neoyorquina. Contractes, subvencions, viatges, menjars...
Perquè lo que ens espera és massa serio, penso que si tothom hi posa dos dits de seny, s’hauran acabat les tonteries.