Desolat he quedat en la meva solitud.
La meva dona, ui perdó, la meva companya de trajectòria vital (he d’anar en compte a l’hora d’emprar algunes expressions, no sigui cas que els vigilants de lo políticament correcte comencin a lapidar-me), coneix perfectament quines son les meves preferències a l’hora del menjar, sap que un dels meus plats preferits son les mandonguilles amb salsa. Aquest deliciós menjar és el que va fer ahir per a dinar, donant-se la circumstància de que va haver d’absentar-se del poble i a l’hora del dinar estava sol a casa.
A l’arribar al migdia a casa vaig trobar que ja havia sortit el darrer numero de La Veu de Flix i vaig plantejar-me que, donat que dinaria sol com un mussol, aniria fent un cop d’ull a la Veu, al mateix temps que aniria degustant el meu plat preferit. I en això estava, tot anant empassant-me les mandonguilles i el que cada cop més em sembla diari oficial d’Esquerra Republicana, donat la quantitat de noticies d’aquest partit (vull pensar que aquesta impressió és fruit de les circumstancies informatives del moment actual, en que alguns necessiten marcar desesperadament paquet).
Al plat tants sols ja quedava la darrera mandonguilla, d’un volum més petit que les anteriors i que me l’havia deixar expressament per la darrera mossada, com si fos la cirereta que corones aquell magnífic àpat. Havia arribat a llegir una mica més de la meitat de La Veu i començava a mirar una noticia que feia referència al Consell Comarcal quant, al ficar-me lentament la petita mandonguilla a la boca amb la intenció de degustar-la llargament, de sobte, fruit de l’ensurt provocat per la lectura, vaig patir un accés de tos que va provocar que la petita mandonguilla sortís disparada de la meva boca, rebotant a la taula i anant a parar sota el frigorífic de la cuina. De sobte vaig tenir la sensació de buit interior al contemplar que el plaer que anava a comportar-me la darrera petita i deliciosa mandonguilla s’havia esfumat.
Vaig mirar el plat buit i, de retruc, els mes ulls van desplaçar-se a les pagines de La Veu de Flix. Aquella noticia situada al mig de la pagina 39 era la responsable del meva sobtada frustració gastronòmica.
I que venia a dir aquesta inoportuna , per a mi, noticia?, doncs que el Consell Comarcal arran de tot el tema del Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius havia demanat un informe jurídic sobre “la viabilitat de declarar nul l’acord aprovat pel plenari de l’Ajuntament d’Ascó per motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia Associació Nuclear d’Ascó – Vandellos”.
Naturalment l’ensurt no va esser provocat per la rebequeria dels del Consell Comarcal, el motiu de l’atac de tos va esser el pensar en la possibilitat de que algun d’aquestos fer servir els mateixos arguments i ho apliques a Flix, perquè ¿quantes acords o decisions respecte a la fabrica de Flix preses per els diversos regidors de l’Ajuntament de Flix al llarg dels últims 30 anys és podrien impugnar per el simple fet de “motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia fabrica de Flix"?.
Al mateix moment de plantejar-ho, arribes a la conclusió de que és una estupidesa, però si ja és una estupidesa en la seva aplicació a Flix, també ho és que això ho haguessin pensat per poder aplicar-ho per els d’Ascó.
Si tot això és el que arriben a desenvolupar els del Govern del Consell Comarcal, apanyats anem. Una mica més de nivell, una mica més de imaginació seria exigible, tot i quant, segons fa poc he llegit, el seu president, el republicà Bernat Pellisa cobra com a president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre 60.000 euros anuals.
Abans de publicar-ho torno a rellegí tot el que he escrit fins ara i veig que potser m’ha quedat un pel agre, però quant penso en la pobra i solitària mandonguilla a sota el frigorífic, és que... .
La meva dona, ui perdó, la meva companya de trajectòria vital (he d’anar en compte a l’hora d’emprar algunes expressions, no sigui cas que els vigilants de lo políticament correcte comencin a lapidar-me), coneix perfectament quines son les meves preferències a l’hora del menjar, sap que un dels meus plats preferits son les mandonguilles amb salsa. Aquest deliciós menjar és el que va fer ahir per a dinar, donant-se la circumstància de que va haver d’absentar-se del poble i a l’hora del dinar estava sol a casa.
A l’arribar al migdia a casa vaig trobar que ja havia sortit el darrer numero de La Veu de Flix i vaig plantejar-me que, donat que dinaria sol com un mussol, aniria fent un cop d’ull a la Veu, al mateix temps que aniria degustant el meu plat preferit. I en això estava, tot anant empassant-me les mandonguilles i el que cada cop més em sembla diari oficial d’Esquerra Republicana, donat la quantitat de noticies d’aquest partit (vull pensar que aquesta impressió és fruit de les circumstancies informatives del moment actual, en que alguns necessiten marcar desesperadament paquet).
Al plat tants sols ja quedava la darrera mandonguilla, d’un volum més petit que les anteriors i que me l’havia deixar expressament per la darrera mossada, com si fos la cirereta que corones aquell magnífic àpat. Havia arribat a llegir una mica més de la meitat de La Veu i començava a mirar una noticia que feia referència al Consell Comarcal quant, al ficar-me lentament la petita mandonguilla a la boca amb la intenció de degustar-la llargament, de sobte, fruit de l’ensurt provocat per la lectura, vaig patir un accés de tos que va provocar que la petita mandonguilla sortís disparada de la meva boca, rebotant a la taula i anant a parar sota el frigorífic de la cuina. De sobte vaig tenir la sensació de buit interior al contemplar que el plaer que anava a comportar-me la darrera petita i deliciosa mandonguilla s’havia esfumat.
Vaig mirar el plat buit i, de retruc, els mes ulls van desplaçar-se a les pagines de La Veu de Flix. Aquella noticia situada al mig de la pagina 39 era la responsable del meva sobtada frustració gastronòmica.
I que venia a dir aquesta inoportuna , per a mi, noticia?, doncs que el Consell Comarcal arran de tot el tema del Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius havia demanat un informe jurídic sobre “la viabilitat de declarar nul l’acord aprovat pel plenari de l’Ajuntament d’Ascó per motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia Associació Nuclear d’Ascó – Vandellos”.
Naturalment l’ensurt no va esser provocat per la rebequeria dels del Consell Comarcal, el motiu de l’atac de tos va esser el pensar en la possibilitat de que algun d’aquestos fer servir els mateixos arguments i ho apliques a Flix, perquè ¿quantes acords o decisions respecte a la fabrica de Flix preses per els diversos regidors de l’Ajuntament de Flix al llarg dels últims 30 anys és podrien impugnar per el simple fet de “motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia fabrica de Flix"?.
Al mateix moment de plantejar-ho, arribes a la conclusió de que és una estupidesa, però si ja és una estupidesa en la seva aplicació a Flix, també ho és que això ho haguessin pensat per poder aplicar-ho per els d’Ascó.
Si tot això és el que arriben a desenvolupar els del Govern del Consell Comarcal, apanyats anem. Una mica més de nivell, una mica més de imaginació seria exigible, tot i quant, segons fa poc he llegit, el seu president, el republicà Bernat Pellisa cobra com a president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre 60.000 euros anuals.
Abans de publicar-ho torno a rellegí tot el que he escrit fins ara i veig que potser m’ha quedat un pel agre, però quant penso en la pobra i solitària mandonguilla a sota el frigorífic, és que... .
pues trobo que hagués estat millor que també haguessin denunciat la connivència que ha existit entre la fabrica i l’ajuntament, perquè si el cementeri nuclear es dolent, esta fabrica mos ha envenetat a tots. Prou de contaminar, tancament immediat de la fabrica ja!!!! Prou d’agressions al territori!!!!
ResponderEliminarno volem fca ,no volem cementeri,no volen la central,tot us semble fatal,axi ¿que volem? veure con volen los muxons de sebes ,pues dificil serie per la teva dona posat un plat de mandoguilles i mes dificil u tendries per paga la carrera del teus fills
ResponderEliminarEls polítics de la nostra comarca no volen industria, quan veuen un fumeral d'una fàbrica, el primer que pensen és que contamina, que és perjudicial, que no és sostenible,...
ResponderEliminarQuan el que realment haurien de pensar és: quants treballadors s'hi guanyen la vida per fer aquest fum que, si l'empresa ha fet les coses com cal i amb la normativa d'aplicació actual, ni tan sols contamina.
Intrigat.
ResponderEliminarVes per on, jo avui també he dinat mandonguilles, però no he comés l'error de menjar llegint i he disfrutat d'un plat que també m'agrada molt, com a tú, fins el final.
Intrigat és el que estic, i és que l'anonimat sempre genera això, intriga, qui deu ser aquest o aquesta...és que fins hi tot tots els comentaris són anònims1, encara que en la mateixa línia, tothom està en el seu dret de dir el que pensa sense dir qui és, fins hi tot una de les màximes expresions de la democràcia, les eleccions, és anònima. Els teus comentaris, al menys a mi em generen curiositat, no t'expreses malament,ara bé, tota la parafernàlia per a dir el que dius, veritats a mitges, coses fora de context, afirmacions sense fonaments o dites d'orella, sincerament no m'agraden i preferiria saber amb qui parlo, som a un poble i tots ens coneixem, per a situar-ho tot plegat en el context que tocaria. A mi, mentres no em demostris el contrari, les teves entrades només són converses d'esmorzars de la fàbrica, de la barra d'un bar o de la perruqueria de torn que són el que són, i estan en el context en el que estan.
Mira, avui m'estrenaré i faré un anònim, a veure què se sent.
Au, salut!
Els polítics manifesteros de la nostra comarca creuen que si organitzen el merder/femer del caire que sigui, al mateix temps foten a un ajuntament que no és dels seus i foten a qualsevol que no pensi com ells, fins i tot forçen, al Parlament a votar qualsevol proposta que no serveixi per res.
ResponderEliminarNo sé quan es van repartir entre ells la propietat del territori, els drets a poder pensar diferent, i a treballar del que és vulgui mentre es pugui.
No us deixeu enganyar, ningú pot cagar flors però aquestos no tenen ni vergonya ni decència i són capaços de fer-nos creure el contrari.
Continua amb la intriga.
ResponderEliminarQue es foti qui vulgui saber qui ets.
Som molts els que estem d'acord amb el que penses.
I no tardis tant a publicar un nou escrit.
Que et sembla l'article del Xavier Vega a la Veu de Flix?
ResponderEliminarEstic preocupada.
És el Moises reviscolat amb 7 nous manaments?
Si votem ERC on anirem a parar, està clar que al cel no.