Desorientat

Desorientat, aquesta ha estat la meva primera impressió tot just acabar de llegir http://socialistesdelebre.blogspot.com/2011/02/records-notes-autobiografiques.html per primer cop la ressenya, biogràfica i vital, que l’antic i més perenne dels alcaldes democràtics de Flix, ha escrit amb la intenció de presentar-se davant dels seus actuals veïns com aspirant a ésser elegit President de la EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) de Jesús, un nucli urbà autònom de la ciutat de Tortosa.
Això si, més que una biografia per a presentar-se com aspirant a president de la EMD sembla ser una biografia d’un aspirant a canonge de l’església de Jesús (Jesús el poble per suposat), ja que cada rengló d’aquesta és una continua referència al mon religiós, passat i actual, relat biogràfic en el que el personatge apareix com a marcat per una terrible premonició i on anem veient com quasi tots els fets remarcables de la seva infantesa sembla que l’empentaven, irremissible i indefectiblement, cap el poble de Jesús.
El desconeixement per part meva de tan particular trajectòria vital va produir en el meu interior un gran desassossec i desconcert, i pot ser per això que, en no sortir-me’n de la meva primera desorientació vaig voler tornar a rellegir tant fervorosa biografia i, la veritat sigui dita, encara va ésser pitjor el remei que la malaltia, perquè tot just trobar-me amb la seva primera frase, “Vaig nàixer prop de l’aigua...” vaig quedar trasbalsat ja que la primera imatge que hem va venir a la ment fou la de veure’l com el petit Moisès biblic, sortint de Flix en un cistellet i fent cap uns quants anys més tard a la riba dreta de Tortosa.
S’ha de reconèixer que continua essent un animal polític de primer ordre, amb un poder d’adaptació a l’entorn admirable, camaleonic, demostrant aquesta capacitat, fins i tot, en una de les facetes en el que ell sempre ha estat molt curós, el seu lèxic, “era la nostra aula menudeta..”. Definitiu.
Continua també, com no, fent ús d’aquesta carrega poètica en les seves descripcions, encara que aquest cop crec que a carregat massa la ploma en la seva declaració de amor i fervor jesusenc. No dubto que alguns dels seus actuals convilatans de Jesús senti instants d’emoció durant la lectura d’aquest manifest, com tampoc dubto del sentiment contrari, el de la tristor, que alguns dels seus antics convilatans, els de Flix, sentirien al comprovar com, de sobte, han desaparegut aquelles flamarades de sentiment flixanco amb les que tot sovint ens obsequiava.
Res, no ni queda res de res, solament esperit Jesusenc, tot i que em fa l’efecte que algú dels seus actuals veïns se’n adonarà al rellegir-la que, al mig d’aquesta biografia, hi apareix una mena de forat negre, un forat negre d’uns 50 anys aproximadament, durant els quals el nostre antic alcalde, aigües amunt de Jesús, va deixar, políticament, moltes petjades, algunes de les quals no van ésser, diguéssim, menudetes.