Arramblat

Arramblat, sí, allí, al bell mig de les Rambles
El dilluns passat va fer-me l’efecte com si hagués estat, per un moment, al mig de la Rambla de les Flors. Allí on els dies en que de sol de maig t’omplen les retines de mil i un colors, on veus tot tipus de personatges, on et s’ofereix tot un mostrari, tota una galeria de situacions, on veus en definitiva la vida, la condició humana.
Allí on tot és pura melangia i la més bucòlica de les postals de Barcelona, als pocs metres es converteix en un altre mon, aquell dels que es busquen la vida com sigui, l’immensa majoria intentant treure profit de suposades virtuts artístiques, d’altres intentant treure profit de la debilitat humana. En aquest segon grup i poso els trileros. Curiós personatge el del trilero, que s’aprofita de la cobdícia humana en virtut de la seva habilitat manual per l’engany.
Ara la boleta està aquí, ara allà,... remeno cap aquí, remeno cap allà...¿on és la boleta? Facin les apostes... si és molt fàcil... segur que guanyaré... aquí, aquí... aquí està, ....segur, ....20 euros...!ale-hop!.... aixequen el cubilet i la bola no està allí, hem perdut ... però no és preocupi segur que la pròxima guanya, vinga som-hi, torni a apostar, a veure, remeno cap aquí, remeno cap allà....
És el vell joc del trilero, personatge i joc que ja formen part del paisatge de les Rambles i que encara continua enganyant a la gent. I va esser aquí on per un instant, encara que estava a l’interior de Ca Don Ventura, em vaig sentir transportat a les Rambles de Barcelona, enfront de un caixa destartalada de fruita que sustentava un tacat tapet verd i a sobre del que un d’aquest professionals feia us del seu domini escènic.
Contractarem tres policies més i això no suposarà un augment de la plantilla de l’ajuntament, perquè ara han de jubilar-se quatre persones, és a dir, encara haurem rebaixat en una persona la plantilla. Exemple de bona gestió i eficàcia.
Això és el que, enmig de la presentació de les propostes del seu programa electoral, va dir el proppassat dilluns el candidat socialista, Marc Mur.
Plis-plas,..... ara he remenat cap allí,.... ara he remenat cap allà, i... alehop:
una plaça menys.
Conto, quatre menos... tres més...si, efectivament una plaça menys, però...és aquesta la realitat?
Anem a aixecar el barrilet, i a veure que ens hi trobem..... Ep!, com és que la factura de personal augmenta? Però si el resultat era una persona menys.....
Quin cost tenen tres guàrdies? Quin cost tenen els que ara és jubilaran?
Ja esta, ja me l’ha pegat,.... ja me l’han tornat a pegar.
Tan llest que em pensava que era i...
No és pas el primer cop que em passa. Ja al gener passat vaig tenir ocasió de veure un episodi d’aquesta particular habilitat dels nostres actuals politics...
Aprovació del pressupost municipal; declaracions dels dos alcaldes d’aquesta legislatura:
L’ajuntament, conscient de la crisis i actuant amb un gran sentit de la responsabilitat, ha rebaixat un 5% el pressupost d’aquest any.
Caram, que valents i responsables vaig pensar,...però ..deixa’m veure....

Pressupost aprovat el 2010: 4.263.767,94 euros

http://www.altanet.org/bop/pdf/2010/20100222.pdf#2010/2034

Pressupost aprovat el 2011: 4.414.267,96 euros

http://www.altanet.org/bop/pdf/2011/20110316.pdf#2011/2851

Plis-plas,..... ara he remenat cap allí,.... ara he remenat cap allà, i... ¡alehop!: aixeco el barrilet i...
Un augment del 5 %
Son hàbils, son molt hàbils....
Al sortir de Ca Don Ventura, per un moment em va semblar sentir l’olor de la mar, però no, no estava al mig de les Rambles, estava a Flix......i encara que vaig decidir que seria molt millor pensar en que, al arribar a casa, m’esperaria el meu plat favorit, les mandonguilles que havien sobrat de dinar, no vaig poder evitar sentir a la llunyania “ vinga, si és molt fàcil, aposteu a aquest cubilet, si és molt fàcil, segur que guanyareu...”