Calmat

Calmat, així sembla que estic jo, al igual de tot el que m’envolta. Ja és ben veritat que després de la tempesta ve la calma. Sembla com si els panorames polítics i socials del nostre poble fossin com aquelles tardes caniculars del començament d’agost, en que no es veu a ningú a les tres de la tarda pels carrers del poble, ...tot quiet, ...tot calmat, ...solsament es sent el cant de les xitxarres....
La veritat, entenc que els protagonistes dels darrers mesos vulguin prendre’s uns dies de descans, de sosiego, han estat uns mesos complicats, tensos i difícils, i ara convé, sembla, una mica de tranquil·litat, descansar, reflexionar, llegir un bon llibre, seure’s a la fresca sense fer res de res, deixar passar el temps assegut al pedrís de casa tot escoltant una bonica musica que surt d’alguna casa propera...... bueno, bueno bueno..., pot ser que ens passem amb tanta calma, no? Han passat ja uns quants dies i convé que algú respiri... que algú digui algo..., o pot ser el que passa és que ningú d’aquests nous inquilins del ajuntament en té molta de idea del que s’ha de fer, per que la situació continua essent la que era i els remeis a aplicar son els mateixos d’abans?
Però tothom tranquil que n’hi ha algú que pensa....
“Ja que no diem rés de nou ni fem algo diferent, ¿com ens podem promocionar i que la gent almenys parli de nosaltres?.... Ja està, ja ho he trobat, dit i fet, encarreguem una propaganda i la repartim per tot el poble”,..”Bé..,bé.., molt bé,una propaganda i la repartim..., però, i que hi posem a la propaganda...?” “Dons ens hi posem nosaltres i ja està, promoció més directa no pot ser...”, “Però tindríem que dissimular-ho una mica no...?”, ”Dons posem-hi l’acord que varem signar per a auto-justificar-nos i tot resolt...”.
Al menys n’hi ha que pensa en aquest ajuntament....
“Mira ja està, ja la tenim... a veure..., dona, doncs ha quedat bé...., pots estar satisfeta...,les fotos han quedat prou bé..., del que ens encarreguem cadascú prou clar, (per cert que aquest d’aquí dalt a la dreta sembla Superman, no sé si podrà amb tantes feines....), ...molt bé, a quedat molt bé..., bueno pot ser lo del final, l’acord que varem firmar, queda molt petit i és bastant difícil de llegir...” “Deixat estar de romanços, a veure..., que és lo realment important? Que se’ns vegi a nosaltres i tot lo demes, contes xinesos, ...ah!, i lo millor de tot, això ho fem pagant-ho uns altres...”
“Saps que és mol bo això de manar....”