Cansat

Cansat. Cansat he quedat al finalitzar aquests mesos de ple estiu, cansat......, cansat en realitat de no fer res.
I és que reconec que lo de ser mandrós al ple de l’estiu és una de les meves virtuts. Si a sobre no passa res, res es mou, en els temes que normalment a mi em posen, pues tot s’ajunta,
I és que pràcticament, fora de les normals Festes Majors, tot ha estat quietud, tot silenci.
Les Festes Majors han passat i ja quasi ningú les recorda. Aquest silenci, al contrari del que es pugui pensar, no és molt bona senyal, vol dir que han passat sense pena ni glòria, encara que sempre és preferible això a que s’estigui parlant dies i dies per algun fet desagradable.
Durant aquestes festes he pogut aprecia (sens dubte degut a la situació actual de crisis econòmica) que molta gent comença a estar preocupada per tot el que representa les despeses publiques, així m’explico el fet de que durant les festes he anat escoltant a unes quantes persones com s’anaven qüestionant la forma en que es gasten diners en actes d’estils similars i organitzats a la mateixa hora, amb el resultat final de deixar migs buits aquests actes. Penso que seria bo el saber quant costen tots els actes organitzats, més que res per a valorar-los, perquè el regidor que les organitza, Sabaté, quan en parla, sol posar-li molta poesia a les descripcions dels actes que organitza, però la poesia visual del fanalet penjat, l’entranyable sorollet de les banderetes dels carrers, el goig de veure a la gent a la plaça del mercat (sobretot per el que te el bar), la màgia dels focs artificials, el nus d’emocions que se’t fa a la gola que quasi no et deixa parlar quan veus ballar els Gegants a la plaça,,, tota aquesta poesia, en realitat, val diners, costa quartos, bastants diria jo, i la veritat, estaria bé saber quant ha costat aquests exercicis poètics del regidor, més que res perquè la gent cada cop s’adona més que els que estan a l’ajuntament estan remenant els seus quartos, els seus diners, i ja que paguem, almenys saber en quin versicle poètic els hem amprat ,,,
A part de les festes, humm..., a veure..., deixa’m pensar..., memmm............. res, el buit, tothom quieto, com aquests darrers dies d’agost en que no es movia ni una fulla.
Vull pensar que ara vindrà un bé de Déu, un frenesí de no parar, en fi un sutnami de noves decisions, nous posicionaments, presentació de nous projectes, tot allò que durant els tres mesos que han passat des de la constitució del nou consistori, els seus membres han anat preparant en el silenci monacal de les seves reunions, per esclatar aquesta tardó en un festival de posicionaments, convenis i acords en referència als vells problemes que anem arrossegant, i per suposat exposant tots aquells nous projectes fruits del seus engrescadors programes electorals.
Sincerament així ho espero, ja que després de passar tres mesos sense sentir res de nou..., bé, apart de la prosa poètica del regidor Sabaté algo si hem sentit, hem escoltat a la flamant nova regidora Noèlia Colomines, de la que preveig una gestió molt personal en els temes que portarà, almenys aquesta es la impressió que m’ha quedat després d’observar el següent:
Aquestos dies fent un cop d’ull a la Web municipal, vaig reparar en una noticia que feia referència a la posada en marxa del servei d’acollida dels més petits, la noticia retrau a una d’anterior i que al llegir-la em va fer recordar una cosa que va cridar-me l’atenció quan la vaig sentir; resulta que escoltant les noticies de Radio Flix (un dia d’aquests en que no es limiten solament a llegir noticies, la major part de dubtós interès per els de Flix), li feien una entrevista a la regidora Colomines en que explicava la decisió de atorgar xecs per a consumir en els comerços de Flix, en lloc dels diners que fins ara s’entregaven com a dotació econòmica d’algun concurs organitzat per l’ajuntament. Fins aquí tot ho vaig trobar mes que correcte, però el que em va cridar l’atenció, va ésser el llenguatge emprat per la regidora ” Jo he pensat que....”, “Jo he tingut la idea de...”, “El que jo faré....”
Caram, sembla que aquesta persona tingui una forma d’actuar bastant personal, vaig pensar llavors, però ara, quant rellegeixo la noticia de la web municipal “Des de la Regidoria d’Ensenyament s’oferirà el servei d’acollida....”, encara em reafirma més en la primera impressió que vaig tenir de la Regidora com a persona totalment implicada en la seva feina. Hagués calgut, això si, aclarir algunes coses perquè si “Des de la regidoria s’oferirà...” , qui forma la regidoria? no he pogut evitar de imaginar-me per un instant l’escena: a les 7 del mati, la regidora i alguna administrativa del ajuntament, auxiliades per algun treballador de la brigada municipal calentant biberons i intentant calmar a algun desconsolat infant o infanta....
En fi suposo que tot acabarà essent pecats de novells i que el llenguatge amprat s’anirà reconduint.
Si, ja sé que es bastant penós arribar a parlar de tot això però es lo que hay, o millor dit és degut a lo que no hay..., a part de la prosa poètica del regidor Sabaté.
Aquesta prosa poètica, no sé...., em recordar a algú i no m’acaba de vindre qui...