Observant

Observant. Observant he estat durant uns quants dies tot el que ha succeït al voltant del tema del Magatzem Temporal Centralitzat & Cementeri Nuclear, i tot el que he vist i per desgracia, tot el que encara ens queda per veure, no s’aparta ni s’apartarà un sol mil·límetre del que pensava que acabaria succeint ja fa uns mesos.
Per un costat tots aquells que, des de ja fa anys, estigmatitzen tot allò que porti el qualificatiu de nuclear, i ho fan sense aportar cap raonament tècnic o científic posat al dia, sempre recorrent als mateixos topics de fa 30 anys, en part perquè ells mateixos tampoc han evolucionat, encara es pensen que estan on fa 30 anys estaven, alguns perquè ja els hi esta be, altres perquè senzillament no han sabut evolucionar.
També he observat a companys meus de treball que, això si, justifiquen tot el que hem produït, i estem produint, a la fabrica, com una cosa lògica i normal en l’activitat industrial, però que quant es tracta de parlar de les conseqüències de una activitat industrial a casa del veí, es converteix automàticament en una “agressió al territori” i un “prou de merda a casa nostra”. Fins i tot, a algun d’aquest he pogut veure fotografiat al mig de la manifestació que és va fer al poble d’Ascó, el súmmum de la hipocresia.
I per acabar d’observar, he observat als meus alcaldes. Hem refereixo als alcaldes de Flix, i ho faig en plural perquè hem passa, i crec per el que he pogut escoltar que li passa a mes gent, el poble de Flix te ara mateix dos alcaldes, un l’oficial, Oscar Bosch, i l’altre en Pere Muñoz, ja que dona tota la impressió que és l’ombra d’aquest últim la que determina totes les accions del alcalde oficial.
El intent per part de Muñoz, de polititzar l’acte que va organitzar la Plataforma Volem Viure a Flix, on les aplaudiments del públic a la intervenció de la moderadora el van fer callar, tindria que alliçonar-lo, a ell i a d’altres, de el que realment pensa la gent de Flix.
L’episodi de escoltar-los a tots dos per un programa de Ràdio Flix parlant del malament que els hi semblava el fet de fer una manifestació al poble d’Ascó, dient que a ells això no els hi agradaria que els hi fessin a Flix... i al cap de 48 hores veure’ls portant les pancartes al capdavant de la manifestació, demostra fins on son capaços d’arribar aquest parell.
La intenció era acabar aquí la entrada d’avui, però a punt de publicar-la he pogut llegir un article d’un altre company de viatge dels anteriors, en Xavier Vega, Delegat de Cultura a Terres d’Ebre, i que en un punt del mencionat article diu textualment ” .. Ho repeteixo, per si hi ha algun dubte: si el lector no vol cap cementiri nuclear a Ascó ni a cap altre lloc del nostre país, només ha de votar Esquerra Republicana de Catalunya,...” Al final apareix el veritable motiu de tot aquest “desasosiego”, aquestes preses per encapçalar manifestacions, aquestes tancades al Consell Comarcal durant dos dies, aquell ridícul fet per tot el Consell Comarcal i el Delegat de Govern (algun dia haurem de parlar més extensament ‘aquest “pajaro”) amenaçant amb mesures legals contra els membres del Consistori d’Ascó, per a tot seguit tenir de sortir la pròpia Generalitat a desmentir-lo i a casi be dir-li allò de “¿Porque no te callas?... Tothom veu que aquests d’ERC estan molt malament en qüestió de vots però això de plantejar-lo ja tant descaradament es sinònim de que estan més apurats del que em podia arribar a imaginar.
Deixar la cadira es tant dur, i ara que esta tant calenteta....

Socarrat

Socarrat vaig quedar-me al voltant d’una foguera el passat dissabte.
La vetllada anava segons el ja conegut guio que any rere any és va desenvolupant, bon jala, bon veure i una amena conversa de voltant de foguera de Sant Antoni, on al final sempre és fa un recorregut per els temes d’actualitat del nostre poble, i aquest cop algú va treure el tema d’una revista que un grup de joves del poble havia posat a la venta la vespra de la diada del Reis.
Jo vaig comentar que n’havia sentit parlar però no podia emetre una opinió fonamentada perquè no havia tingut la possibilitat ni de comprar-la ni de llegir-la; un dels allí presents va voler solucionar el meu desconeixement i “ni corto ni perezoso” es va apropar fins casa seva a buscar un exemplar de la referida revista.
A la llum de la foguera i durant cinc minuts vaig anar fullejant aquesta revista, fanzine com els mateixos autors l’anomenen. Algú del voltants de la foguera al advertir que m’havia quedat immòbil, com embadat va dir-me: que t’has quedat gelat....?, no, no m’havia quedat gelat, m’havia quedat socarrat, socarrat i no pas de el calor de la foguera de Sant Antoni, sinó de haver llegit i vist el que havia llegit i vist en aquella revista.
La meva primera impressió: l’agressió al honor de les persones allí reflectides és fragant, directa i gratuïta, sense cap discussió. Però algú hauria de denunciar tot això!, va clamar un altre fogaté de Sant Antoni. Evidentment, a nivell personal, és clar que tothom pot fer el que estimi necessari, però, com molt be apuntava un veí de banc de foguera, l’Ajuntament de Flix ja hauria d’haver sortit en defensa dels seus símbols, perquè, argumentava el meu veí, les persones que apareixen denigrades en la pagina central d’aquesta revista si estan allí és per la seva condició de Pubilles de Flix, no per una altra cosa; per lo que en tant que es denigra els símbols de representació del Poble i del Ajuntament de Flix, aquest hauria d’haver actuat immediatament presentant una denuncia contra els autors d’aquest fanzine.
De la mateixa manera, l’Ajuntament de Flix tenia l’obligació d’haver actuat ja fa un any, arran de l’acció que en una altra pagina d’aquesta revista ve reflectida, la mofa i escarni del Betlem que l’ajuntament munta cada any a la Plaça de l’Església. És sabut que les càmeres de vigilància del propi ajuntament van enregistrar, ara fa un any, l’acció que, com si fos una fotonovel·la, recull aquesta revista; les càmeres van recollir l’acció, es va identificar al personatge i no és va fer res de res. Naturalment no ens ha d’estranyar que les coses vagin en augment si els responsables públics amaguen el cap sota l’ala i es giren d’esquena per evitar ser titllats per tots aquests personatges de ves a saber què.
La socarramenta va deixar pas a la tristor al pensar en el discurs de tots aquests “autors” de la citada revista, al constatar que darrere de tot aquest discurs que normalment solen fer tots aquest personatges auto classificant-se de: alternatius, antisistema, autogestionaris… comproves que tot és una fàcil postura de cara a la galeria i que, en el fons de tot, no hi ha cap ideologia coherent que ho sustenti.
Si fossin capaços de ficar a les seves germanes o mares en la mateixa situació en que han reflectit a les Pubilles de Flix, si fossin capaços de mofar-se d’altres creences religioses, com per exemple el Islam, si....,potser arribaria a qüestionar-me si realment són el que diuen ser.
Mentrestant, la meva opinió és que tots aquests, més o menys sabem tots qui son els autors, no són més que una colla de tipus execrables i covards, covards com també ho són els components de l’Ajuntament de Flix que, per un malentès progressisme, no s’atreveixen a enfrontar-se amb tota aquesta colla per tal de defensar l’honor de un dels símbols que representen al nostre Poble.

Esperançat

Esperançat he rebut al nou any 2010. Esperançat de que el 2010 ens porti al nostre poble tot allò que els darrers anys no ens han portat:
Que comencin les obres del pantà tot i que:
1.- No se sap on anirà la planta de tractament, dintre o fora de fabrica?
2 - Si finalment no es fa la cinta transportadora, diuen que han de fer una mena de rotonda a la boca la mina per a que els camions que han de portar els residus tractats al racó de la Pubilla ho puguin fer amb seguretat.
3 – Els pous que han de fer-se a totes les poblacions que toquen riu per si calgués habituar-se d’ells en un cas d’emergència, encara han de començar-se a fer.
Que s’aclareixi si finalment es trauen tots els llots contaminats o com algun responsable va dir, és farà un petit sarcòfag i continuarem tenint el nostre poble la llufa que l’inclit Conseller de Medi Ambient, Salvador Mila de Iniciativa – Els Verds, ens va penjar al seu dia de bomba ecològica, posteriorment adornada encara més per els 30 minuts de TV3.
Naturalment tot això no es fa en quatre dies, per lo que millor ens donessin un generós termini de temps i no fessin volar coloms tant alegrement, entre altres raons, perquè hi ha que encara confia en els 200 llocs de feina que els treballs de descontaminació del pantà ens aportarà , si mes no això es el que ens prometien la passada primavera els nostres governants quant el tema de Ercros picava,
Que siguin públics els pressupostos de les festes majors, com sempre havien estat, tant el que es donava a conèixer com a previsió del que podia costar com del que finalment es tenia la certesa del seu cost real. Més que res perquè, a part de que com a ciutadans tenim dret a ser coneixedors d’aquest tema, també és per a saber si podem felicitar al regidor del ram per la seva brillant gestió, ja que al principi de legislatura va assegurar que el seu objectiu era que les festes majors tenien que autofinançar-se.
Que es deixi de fer atacs personals als de la Plataforma Volem Viure a Flix, els seus membres al menys es mouen i fan propostes, continuen amb aquell esperit de la passada primavera, esperit que sembla sigui ja un record, com si el problema hagués desaparegut, quant tot el contrari, solament s’ha pres un descans. Tot sigui dit de pas, quan el fet de poder contemplar com a possible alguna instal·lació industrial, desperta aquests furibunds atacs que he pogut contemplar a base de comentaris, cal recordar que aquestes propostes industrials estan regulades per lleis i normatives tant valides com les que regulen l’activitat de, posem el cas, de la fabrica de Flix. És que segons quines normatives no son bones si no son del gust personal d’aquells que ja tenen el plat segur?. Si algú no està d’acord que aporti els seus raonaments fonamentats, però mai desqualificacions gratuïtes.
Que els de les consultes per la Independencia apareguin al meu poble, i que no tingui la sensació de viure en un lloc diferent a la resta de Catalunya. Tanta ostentació de catalanisme emanant des de l’ajuntament i del poble i arriba l’hora de la veritat i aquí tothom xiulant. Coneixent una mica al personal del meu poble m’inclino a pensar que es més una directriu de “tots quietos”, emanada des de els partits dominants al ajuntament, per tal de no molestar-se entre ells.
Hi ha moltes més coses en les que estic esperançat de que és podran canviar en aquest 2010, però per ser el seu primer dia no vull abusar d’ell, això si, demanar-li salut i saviesa per a tots. Feliç 2010.

Enganyat

Enganyat. Enganyat és l’estat en que m’he sentit després de veure el programa de 30 minuts dedicat a Flix i a la seva fabrica. A part de totes les consideracions que es puguin fer respecte al futur industrial de la fabrica arran del que reflexa aquest 30 minuts, l’aparició del tema de la neteja del residus del pantà tapa en primera instancia tot els d’altres.

Perquè per primer cop apareix un representant de un organisme oficial, Agencia Catalana del Aigua, parlant obertament de la no retirada total dels residus del pantà, i encabir-los en un sarcòfag. Un dels científics que va aparèixer en el programa va esmentar també la seva inquietud a que es pugui fer el que anunciava el de l'agencia, llavors un arriba a la conclusió de que la determinació de no treure en la seva totalitat els llots contaminats del pantà ja fa temps que algú l’ha pres, així es pot començar a explicar que passat ja cinc anys de que esclates el tema, tres anys de que estigui fet el projecte executiu dels treballs i un any de l’atorgament a una empresa dels treballs per a fer-ho, ara el més calent estigui a l’aigüera.
I es aquí on hem sento enganyat, després de que els del departament de Medi Ambient ( Iniciativa per Catalunya – Els Verds) esbombessin el tema ficant-nos a sobre l’estigma de poble contaminant, apareixent ells com els salvadors del riu, prometent fent neteja de tot rastre contaminat..., ara i amb la boca petita i com a de passada, fent sortir a un responsable de tercer grau, anuncien que de lo dit res de res, que ens quedarem amb l’estigma de lloc contaminat per sempre més, i el que per a mi és més gros, si un tercera divisió del departament de Medi Ambient ho diu, que ningú em vingui a dir que l’Ajuntament de Flix això no en sabia res, perquè ningú es pot creure que una decisió així, que fa temps que deu d’estar presa, ells la desconeixien. Flix això no ho pot permetre, Flix al seu dia va apostar per l’extracció total dels llots i ara no podem permetre una solució intermitja que tants sols farà que ens quedi l’adjectiu de contaminat lligat al nom del nostre poble per sempre. Això Flix no ho ha de permetre i l’ajuntament ha de reaccionar i oposar-se-li frontalment i no fer com fins ara, que per que els qui manen son dels seus, callar. Fa quatre dies, des de l’ajuntament, i arran dels acomiadaments de Recuprod, tornaven a esmentar els treballs de descontaminació del riu com a solució transitòria per a apaivagar el tema dels llocs de treball destruïts a la nostra població, que si el retard en la seva execució era el no voler fer la cinta transportadora, el que ara l’estació de descontaminació dels fangs es faria fora dels terrenys de fabrica... excuses de mal pagador, la realitat és la que ahir ens varem assabentar en els 30 minuts i que fins ara ens l’han estat amagant

Desil·lusionat

Desil·lusionat. Desil·lusionat he quedat al veure que encara que hagin passat molts anys de quan les decisions i els nomenaments, en la cosa publica, eren habituals fer-les a dit, al caprici o interès del que manava, encara a dia d’avui les coses continuen rutllant de la mateixa manera.
Ve tot això a raó de la conversa que casi per casualitat vaig escoltar l’altre dia segut a la barra d’un bar de la nostra població. Dic quasi perquè a raó de algunes paraules que vaig sentir, immediatament vaig prestar tota l’atenció que l’assumpte, crec, requeria; com a que la persona que ho explicava ho feia a suficient volum de veu, no crec que li molestes que algú pugues escoltar la seva diatriba que per el to empleat denotava la seva indignació.

L’assumpte relatat es el següent: l’ajuntament de Flix fa públic a través dels bans i comunicats de Ràdio Flix i del tauló d’anuncis del propi ajuntament que la brigada municipal necessita llogar una persona, requisits: tenir carnet de conduir. Des de l’ajuntament criden a totes les persones que s’havien presentat a la convocatòria per fer-los-hi una entrevista, i… ja os direm “algo “. Molt be, fins aquí tot normal. Però al cap de uns dies, l’indigna’t veí de barra de bar que explicava la seva aventura, rep una carta enviada des de l’ajuntament en que li comunicaven que no havia esta elegit per a la plaça de treball de la brigada municipal perquè no complia el perfil de persona que l’ajuntament buscava. Naturalment, estranyat perquè el perfil que l’ajuntament exigia ell si que ho complia, va anar a demanar explicacions, i la contesta va ser que la persona que buscaven havia de tenir carnet de conduir, ¡¡¡¡però d’autobús!!!. Es veu que en el decurs de les entrevistes van decidir, els que decideixen, canviar els requisits prèviament establerts. I aquí és on venien les queixes amargades del meu veí de barra de bar, com es poden canviar les regles de joc al mig de una partida?, i a sobre, com en un poble tots ens coneixem, ara resulta que la persona elegida encara no te el carnet d’autobús requerit per que diu que el ha d’homologar en el seu país, s’exclamava l’indigna’t veí de barra.
Una administració publica no pot fer aquets nyaps; si desprès de convocar amb uns requisits determinats una plaça de treball se’n adona que l’interessa un altre perfil, el que ha de fer es declarar deserta la convocatòria inicial i convocar-ne d’altra amb els requisits adequats a les seves necessitats, perquè el que ha fet ara és una “xapusa” o el que popularment s’anomena com una alcaldada.

Capficat

Capficat hem vaig quedar al mig de la plaça de l’ermita ahir al mati durant l’Aplec de Sardanes.
Aquest inusual i generós sol que tenim encara, pràcticament meitat d’octubre, va fer atansar-nos a tots aquells que estàvem petant la xerrada al mig de la plaça de l’ermita cap a la barana de la mateixa, des de on a la vegada que ho anàvem ficant tot en ordre, gaudíem generosa perspectiva de tota aquella munió de gent que ahir, i amb l’excusa del aplec de sardanes, ens varem ajuntar a la nostra ermita.
Vulguis o no, des de la privilegiada posició en la que estàvem, varem poder fer una acurada revisió a tot el personal que a poc a poc, i de ben segur gracies als efluvis dels ingredients de la clotxa, s’anava concentrant al bell mig de la plaça.
Al cap de una bona estona varen aparèixer el gruix del representants municipals i naturalment varem passar llista a tots els allí presents, i al primer que varem ficar falta va a ser al fins fa dos mesos batlle de Flix, al Pere Muñoz, i es en aquest moment on va començar el meu capficament ja que un company de xerrada va soltar de cop,”Al Muñoz ja no el veureu tant sovint en aquests tipus d’actes, ja que no pensa presentar-se com a cap de llista a les pròximes eleccions municipals”, donant to seguit, el nostre company de conversa, tot un seguit de raons per a justificar aquesta decisió, raons totes de caràcter personal i no politiques, com algú podria haver pensat desprès d’assistir aquests darrers dies a la lluita política entre Puigcercos i Carot Rovira, aquest últim molt amic del Muñoz com em pogut veure aquets últims anys.
Naturalment que tot seguit va sortir la conseqüent pregunta: “I si Muñoz no es presenta, a qui ficaran els republicans de cap de llista a les properes eleccions municipals? “ a Masip, a Jaume Masip, va soltar de cop aquell que de nosaltres està sempre a l’ultima de les novetats politiques del poble i com de ben segur ens va veure a tots nosaltres una cara d’estranyesa, va continuar donant explicacions: “Per el que m’han dit, qui ja fa temps que diu la ultima al ajuntament per part dels republicans és Masip, Muñoz com a que no vol tornar a presentar-se el deixa fer, i si os heu fixat, darrerament Masip no para de sortir per la radio donat que la intenció dels republicans es fer-lo tenir la màxima rellevància aquest any i mig que queda per a les pròximes eleccions”. Desprès cadascú de nosaltres va dir la seva opinió al respecte, naturalment que n’hi havia de tots els colors, encara que va haver un que ho va acabar dient “ Si això va així, per lo menos les pròximes eleccions seran divertides...”
Jo encara estic capficat, serà possible...?

Emparedat

Emparedat em vaig quedar al veure les parets del carrer escoles.
Desprès de passar uns dies al llit amb una mica de febre i amb el neguit d’haver agafat la mediàtica grip A, però que sortosament ha estat la poc original grip comú,(si ja ho se, poc original però que hi farem), i el fet de no sortir pels carrers propicia que et contin coses com si fes un any que haguessis desconnectat de tota la realitat que ens envolta. Una de les “novetats” que m’explicaren era que havien vist a treballadors de la brigada municipal netejant les parets del carrer escoles. Vaig pensar: ”clar, pròxima ja a inaugurar la residencia per a la gent gran, els de l’ajuntament volen netejar tot el paisatge que els futurs inquilins veuran al obrir les finestres de la seva habitació”, però aquest mati al passar per davant he observat la crua realitat, tant sols s’havien retirat els cartells de propaganda de diverses discoteques del voltant, quedant incòlume la resta.
Em neguiteja pensar que al arribar a Flix i començar a baixar per el carrer escoles, els nous veïns de la residencia rebran uns missatges que no seran molt encoratjadors, perquè el primer que veuran serà que aquí al nostre poble hi ha uns “Ciutadans per la República” que el que volen és la ruptura democràtica i recuperar la memòria històrica i per lo que allí es veu, per tal d’aconseguir-lo cal fer-ho amb casc al cap i un fusell a la ma, molt pacífic d’entrada això no els hi semblarà; naturalment abans d’emprendre camí cap a Flix, la major part dels futurs nous inquilins de la residencia s’hauran interessat per la historia del nostre poble i hauran vist que durant bastants anys hem estat molt relacionats amb els alemanys, però veien la següent pintada del carrer escoles pensaran que aquest alemanys varen deixar molt mal record a la gent de Flix, que poden pensar sinó al veure taxat el símbol dels nazis aquí a Flix, altra explicació a la pintada no li trobaran; tot i això no els hi quadraran els números perquè segur que interessant-se per la nostra historia hauran llegit que Flix i els alemanys es relacionen com a molt fa uns 100 anys per lo que la pintada que trobaran tot seguit mentre van tirant carrer escoles cap a baix els i dirà que fa “300 anys que estem ocupats, i que resistim, i que la nostra lluita continua”, tossuts pensaran aquests de Flix, clar que 300 anys de lluita dona per a que en algun moment no estesi’m del tot ben avinguts, d’aquí que com resa la següent pintada o “recobrem la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. No se si els quedarà molt clara la idea de la gent de Flix en aquest curt trajecte però per si algo faltava, quant arribin quasi a la porta d’entrada de la residencia alguns voldran pegar mitja volta i torna-se’n esparverats a casa seva quan vegin que els qui el rep amaga la cara sota un palestino, porta la insígnia del democràtic símbol comunista a una camisa al mateix temps que els apunta amb una fona. No crec que desperti l’entusiasme amb els futurs inquilins de la residencia la idea de que tots els matins la primera visió que tindran del mon exterior serà la de aquest personatge apuntant-los-hi directament mentre que l’instin de conservació el farà ajupir-se ràpidament per tal d’evitar l’impacta de una fonada a la cara, produint-los-hi al mateix temps aquest repetitiu acte reflex una lesió lumbar.
En fi, decebut he quedat al veure que s’havia deixat passar l’oportunitat de netejar les parets que veuran els nostres futurs veïns, entre altres coses hagués servit per evitar un dilema que en un futur, Deu no ho vulgui, es pot presentar: imaginem que, ara que sembla que reviscola la coneguda Falange Española, vingui i faci en aquestes parets alguna de les seves pintades tan simpàtiques, que faria després l’ajuntament? les taparia totes?, les deixaria totes? o algunes no s’atreviria a tapar-les?.
Com deia aquell “reflexionem-hi, reflexionem-hi...”