Emparedat

Emparedat em vaig quedar al veure les parets del carrer escoles.
Desprès de passar uns dies al llit amb una mica de febre i amb el neguit d’haver agafat la mediàtica grip A, però que sortosament ha estat la poc original grip comú,(si ja ho se, poc original però que hi farem), i el fet de no sortir pels carrers propicia que et contin coses com si fes un any que haguessis desconnectat de tota la realitat que ens envolta. Una de les “novetats” que m’explicaren era que havien vist a treballadors de la brigada municipal netejant les parets del carrer escoles. Vaig pensar: ”clar, pròxima ja a inaugurar la residencia per a la gent gran, els de l’ajuntament volen netejar tot el paisatge que els futurs inquilins veuran al obrir les finestres de la seva habitació”, però aquest mati al passar per davant he observat la crua realitat, tant sols s’havien retirat els cartells de propaganda de diverses discoteques del voltant, quedant incòlume la resta.
Em neguiteja pensar que al arribar a Flix i començar a baixar per el carrer escoles, els nous veïns de la residencia rebran uns missatges que no seran molt encoratjadors, perquè el primer que veuran serà que aquí al nostre poble hi ha uns “Ciutadans per la República” que el que volen és la ruptura democràtica i recuperar la memòria històrica i per lo que allí es veu, per tal d’aconseguir-lo cal fer-ho amb casc al cap i un fusell a la ma, molt pacífic d’entrada això no els hi semblarà; naturalment abans d’emprendre camí cap a Flix, la major part dels futurs nous inquilins de la residencia s’hauran interessat per la historia del nostre poble i hauran vist que durant bastants anys hem estat molt relacionats amb els alemanys, però veien la següent pintada del carrer escoles pensaran que aquest alemanys varen deixar molt mal record a la gent de Flix, que poden pensar sinó al veure taxat el símbol dels nazis aquí a Flix, altra explicació a la pintada no li trobaran; tot i això no els hi quadraran els números perquè segur que interessant-se per la nostra historia hauran llegit que Flix i els alemanys es relacionen com a molt fa uns 100 anys per lo que la pintada que trobaran tot seguit mentre van tirant carrer escoles cap a baix els i dirà que fa “300 anys que estem ocupats, i que resistim, i que la nostra lluita continua”, tossuts pensaran aquests de Flix, clar que 300 anys de lluita dona per a que en algun moment no estesi’m del tot ben avinguts, d’aquí que com resa la següent pintada o “recobrem la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. No se si els quedarà molt clara la idea de la gent de Flix en aquest curt trajecte però per si algo faltava, quant arribin quasi a la porta d’entrada de la residencia alguns voldran pegar mitja volta i torna-se’n esparverats a casa seva quan vegin que els qui el rep amaga la cara sota un palestino, porta la insígnia del democràtic símbol comunista a una camisa al mateix temps que els apunta amb una fona. No crec que desperti l’entusiasme amb els futurs inquilins de la residencia la idea de que tots els matins la primera visió que tindran del mon exterior serà la de aquest personatge apuntant-los-hi directament mentre que l’instin de conservació el farà ajupir-se ràpidament per tal d’evitar l’impacta de una fonada a la cara, produint-los-hi al mateix temps aquest repetitiu acte reflex una lesió lumbar.
En fi, decebut he quedat al veure que s’havia deixat passar l’oportunitat de netejar les parets que veuran els nostres futurs veïns, entre altres coses hagués servit per evitar un dilema que en un futur, Deu no ho vulgui, es pot presentar: imaginem que, ara que sembla que reviscola la coneguda Falange Española, vingui i faci en aquestes parets alguna de les seves pintades tan simpàtiques, que faria després l’ajuntament? les taparia totes?, les deixaria totes? o algunes no s’atreviria a tapar-les?.
Com deia aquell “reflexionem-hi, reflexionem-hi...”

Sorprès

Sorprès he quedat al trobar-me per casualitat, al mig d’una navegació de tafaneria per Internet, dues persones de Flix, en Jordi Julià i en Tomas Ibarz, com a integrants de IB3, ens públic de la Radiotelevisió de les Illes Balears. Recordo que a tots dos els vaig poder escoltar ja fa temps per Ràdio Flix, al Tomas Ibarz més de temps que al Jordi, i ara, ves per on, tots dos estan a Mallorca treballant per l’emissora autonòmica de les Illes, un a la ràdio i l’altre a la tele. Bona sort a tots dos. El nostre univers mediatic es va eixamplant!!!




Jordi Julià cultural





Jordi Julià més festiu

Tomas Ibarz a IB3 Ràdio (cliqueu la foto)

.

Esperant

Esperant estic de que algun regidor o algun del grups municipals de l’Ajuntament de Flix proposi recolzar qualsevol iniciativa que sorgeixi de la nostra societat civil per tal de impulsar una consulta popular sobre la independència de Catalunya al nostre poble.
Desprès de l’exemple de la població de Arenys de Munt, bastants alcaldes han mostrat la seva disposició a fer una consulta en el seu municipi al igual de la que es va celebrar el passat diumenge dia 13 a la citada localitat, i certament, m’estranya que hores d’ara, en el nostre municipi encara no hagi sortit la noticia de una iniciativa en els mateixos termes.
Vistes les “facilitats donades per l’estat espanyol” als d’Arenys de Munt, naturalment faria falta que una associació o entitat de la vila volgués tirar endavant la convocatòria d’aquest referèndum a nivell de la nostra població, associació o entitat que no hauria de tenir cap vinculació orgànica amb l’ajuntament; hores d’ara, fent un repàs ràpid a totes les entitats del nostre poble solsament trobo, amb la dimensió necessària, a La Unió Social, però a part de trobar entitat i local per a poder celebrar la convocatòria, s’ha de formar una comissió de supervisió de la consulta, una junta electoral local..., encara quedaria molta feina per a fer, tot això sempre i quan des de l’ajuntament es dones impuls al tema en qüestió, ...perquè érem d’aquest ram,... o no?

Recordant

Recordant he estat aquella nit d’ara fa cinc anys en que, quasi abduït per la tele, TV3 la nostra, escoltava la noticia de que s’havia descobert al nostre pantà poc més que la pitjor de les plagues bíbliques.
La quantitat de qualificatius, tots despectius, al nostre poble i a la seva gent que durant uns dies van anar apareixent en els mitjans de comunicació romanen a la nostra memòria, i de ben segur que van fer forat, ja que, ho explicava un responsable de l’escola de futbol del Flix, en alguns desplaçaments als xiquets dels equips de l’escola se’ls rep amb crits referits al embassament com a forma d’insult.
I tot degut a la necessitat de notorietat del llavors conseller del ram de Medi Ambient de la Generalitat, en Salvador Milá, que sense encomanar-se a ningú va propiciar la filtració sensacionalista de la noticia per a poder aparèixer, ell i el seu partit Iniciativa per Catalunya- Els Verds, com a salvadors del país.
Ara en fa cinc anys de tot allò i també ara fa ja més d’un any i mig de que varen ser adjudicades a una empresa les obres per a poder treure tot allò que esta al fons del pantà, però ara per ara tot el mes calent està a l’aigüera, aixó si, al Milà i companyia se’ns hi fot ara el que pugui passar, el seu redit ja el varen treure entre tota la seva gent que els hi dona el seu vot, allà al Barcelonès i al Vallès Oriental, on per cert , ni el Milà ni els seus varen obrir boca quan durant uns quants anys i amb un cost que ara per ara ningú ha explicat, es varen anar traient tots els fangs tòxics de la llera del Besos, clar que, van dugué pensar, amb el seu pa no se hi juga.

Embadat

Embadat em vaig quedar una nit de la setmana passada en que varem decidir fer una passejada pel poble, per veure si podíem arreplegar una mica de la fresca que la poca garbinada imperant anava repartint per algunes raconades. Les altes temperatures de tot el dia feien preveure el que després seria una pesada i xafogosa nit.

En aquest intent estàvem quan de sobte i al voltant del carrer Avinguda de la Llum ens va anar arribant una suau musica de banda, varem apropant-nos al seu origen, el Passatge del Roser, i allí la visió era única, quasi màgica: una petita orquestra, petita per el numero de intèrprets i petita per l’edat dels mateixos, deixava anar una càlida i tendra musica al mig de un carrer ple de gent gran i de petits, això si, tots respectuosos amb la interpretació que feia la particular l’orquestra dirigida per Alfons Guiu. L’a actuació d’aquesta jove orquestra estava inscrita dintre de les anomenades “Festes Majors del Passatge del Roser”, esdeveniment que es va repetint ja fa uns quant anys amb notable èxit de participació i de organització.

No se si el mateix dia o l’anterior, havia escoltat per Radio Flix una entrevista que varen fer a uns quants dels xiquets que participaven de la organització, varen recalcar que ho feien perquè els hi feia molta il·lusió, s’ho passaven molt be i que, entre altres coses, tenien molta cura del pressupost amb el que contaven a l’hora d’organitzar els diferents actes.

Tot això em va fer recordar que a l’hora de parlar de les nostres festes majors, les grans, les del poble, no es va dir quant ens costarien, encara que per no saber, no sabem ni el que ens van costar les del passat any.

Entre el públic que escoltava respectuosament a la jove orquestra vaig poder divisar al nostre conseller de Festes Majors, en Ramon Sabate, devia d’estar prenent model, vaig pensar.

Virtualitzat

Virtualitzat m’he quedat quant l’altre dia vaig voler anar a caminar una estona i vaig elegir fer cap a l’aubal, això si, al tardet, perquè volia sobreviure al passeig i amb les temperatures actuals el més assenyat era caminar quan el sol ja esta amagat; al arribar a l’aubal vaig mira la fabrica i en primer terme vaig veure els terrenys on primer havia d’anar una indústria de resines i després una indústria per a fabricar plaques solars amb una tecnologia innovadora. Res, de tot allò res de res es podia veure allí al davant, i això que semblava una cosa feta. Algú i algun dia haurà d’explicar que va passar per a que totes aquelles expectatives no quallessin, quant fins i tot i va estar embolicada una ambaixada i la ministra de Medi Ambient, compra dels terrenys ja feta per part de Incasol... O va ser una aixecada de camisa o alguna cosa que no sabem i hauríem de saber-ho. Però quina casualitat, al arribar a casa i ficar-me a tafanejar per l’internet, vaig trobar, virtualment, això sí, el que una estona abans no ho vaig poder veure en directe. Aquí deixo l’enllaç per a qui no ho hagi vist. Això si, continuaré esperant que algú me ho expliqui perquè tot allò només existeix virtualment.

Cluster Fotovoltaic de Flix

Estranyat

Estranyat he quedat per la sensació tinguda abans d'ahir al arribar al poble al bell mig de les festes majors. Tret de dos cops on no vaig estar al poble per festes, mai m'havia passat això d'arribar a la meitat de les festes majors, i la sensació rebuda és sorprenent, veure a la gent ja totalment adaptada al ritme de les festes mentre tu encara vas amb el jet-lag de la rutinaria vida, tot i venir de vacances, si aquestes consisteixen en un descans prolongat, merescut tot sigui dit. El trobar-te de sobte amb el soroll de les banderetes de paper movent-se per culpa de la calenta garbinada de la tarda és una de les agradales sensacions produïdes al aterrar de nou al poble. En fi, totes aquestes sensacions rebudes i mai experimentades, no deixen de produir-me una sensació d'estranyesa.

També he pogut comprovar al cap de dos dies de festes el magnific ritme amb que funciona el negoci del bar del mercat. Aixó no m'ha produït cap extranyesa.