Orgasmat

Tal és el meu nivell d’excitació, no pas produït per l’anunci de les Joventuts Socialistes, que em veig empentat a trencar el propòsit que ja fa unes quantes setmanes vaig fer-me: el de no tornar a escriure en aquest blog fins passades la campanya electoral i les eleccions al Parlament del nostre país.
Però reconec que ells han pogut més que la meva templança, ells i els seus missatges han anat vencent poc a poc, dia a dia, el meu pretès autocontrol fins que, ja els darrers dies de precampanya i d’una manera més incontrolable aquesta primera setmana de campanya electoral, ha anat creixent en el meu interior una excitació que ha acabat per explotar en un orgasme d’indignació.
Deixem a banda els festivals particulars que solen autoorganitzar–se alguns dels nostres representants municipals amb el ja manit tema del Magatzem de Residus Nuclears. Per a la seva tristor, ni els socialistes ni els convergents s’han mogut del seu plantejament inicial i ells, que ja pensaven en tornar-se a veure un altre cop al davant de les manifestacions de les Plataformes (amb els bons resultats que tot allò els hi va donar en temps passats), s’han quedat amb un pas de nas i, per el que constato a nivell de poble i comarca, muts i a la gàbia.
Un altra cosa son els socialistes, aquests si que son uns artistes, s’ha de reconèixer. Perquè digueu-me si un no ha de ser artista per atrevir-se a venir a Flix a fer propaganda tot i proclamant que serà un xollo tenir al Parlament dos fills de Flix. En una cosa sí que els hi he de donar la raó, al futur parlament hi haurà dos fills de Flix, una altra cosa molt diferent és que n’hi hagi algú d’aquests dos que n’exerceixi de fill de Flix, perquè d’aquestes dos persones que se’ns vol vendre el seu patriotisme flixanco, a un, els flixancos i flixanques de menys de 30 anys, no crec que l’hagin vist mai per el poble ( el TOP dels “colmos” és que, dimarts passat, el dia que feien el seu míting a Flix, aquest ni es va presentar a l’acte al·legant problemes d’agenda), i de l’altre, en Xavier Sabaté, cap de llista a la província per els socialistes, molts l’únic coneixement que en tenim d’ell és per les vegades que ha sortit per la tele. Cal recordar que aquest darrer flixenc va arribar a ser Conseller de Presidència amb Pasqual Maragall i per molt que ho intento, no recordo cap actuació seva en referència a Flix.
I si uns, els socialistes, son uns artistes, els altres, els republicans de l’Ebre, son directament els integrants de “La Banda Trapera del Rio”, perquè fan falta molts bemolls per a sortir al carrer amb aquest cap de llista que porten, que sembla haver sortit directament d’un quadre del Greco, dient per els periòdics i fins i tot en el seu pamflet electoral, que la contaminació al riu de Flix és culpa dels 23 anys de Jordi Pujol. Home, en Pujol si que va estar manant uns quants anys però als anys quaranta, cinquanta i seixanta, crec recordar que precisament en Pujol no manava i també crec recordar que d’aquests 23 anys que esmenta el de la trista figura, 8 anys un alcalde dels seus va estar al cap davant del poble; no recordo haver-li sentit dir res de res. Espero que en el míting que la setmana pròxima faran a Flix tingui una mica de decència i es limitin a explicar les seves propostes.
Per cert es curiós això dels pamflets electorals, si et mires els dels socialistes ( molt fi el comentari de Mariá Hierro, Mess i mess i mess..) hi apareix fins una rajola que varen ficar a la plaça del Mercat (es nota en aquest pamflet la ma de l’Antoni Sabaté), això si, encara tenen la delicadesa de parlar de Obra de Govern, perquè quant agafes el pamflet dels republicans tot allò ho han fet ells i solsament ells.
Trobo a faltar tant en el llistat d’uns com en el dels altres que no en parlen ni una lletra d’aquell famós polígon industrial que la Generalitat, (el Govern o Esquerra) havia adquirit a la fabrica de Flix. Ni una sola lletra, ni un trist cartell posat en lloc. Pot esser que ho hagi somiat, o pot ser que realment, la campanya electoral va començar ja fa uns quants anys...

Emmarcat

Emmarcat. Com si estigués al bell mig d’un marc m’he sentit al situar-me al interior del nou perxi del carrer major, sorgit de les obres de remodelació de Ca Don Ventura.
El motiu de remodelació, han explicat els seus responsables, és la de crear la sensació de continuïtat dels perxis del carrer major un mica més enllà del que sempre han estat. Per cert, ja que aquesta era la intenció i ja posats a fer, perquè no s’ha continuat el mateix amb Ca Don Gil, es a dir l’Ajuntament?
Altres preguntes més peremptòries que em sorgeixen son : realment calia fer aquesta remodelació?, els 24.000 euros que diu que val tot això i que provenen dels fons de les obres del Plan Zapatero, no haguessin estat més aprofitables en algun altre indret del nostre poble molt més necessitat de urgents reparacions?, valia la pena transformar una amplia sala polivalent i a peu de carrer en una nova sala on per les noves dimensions quasi tan sols servirà per a fer reunions de juntes? Aquestes preguntes que em faig encara m’adquireixen més validesa quant tinc la certesa i constància de que alguns dels membres del consistori es plantegen en privat les mateixes qüestions.
Tot això et fa arribar a la conclusió de que al nostre ajuntament hi ha compartiments estancs, cadascú va a la seva i que alguns, conscients de la proximitat de un fi de cicle, corrent van a fer realitat les seves dèries personals. Consti que no vull posar en qüestió les dèries personals de ningú, el que si qüestiono és la no presencia d’una acció de govern comuna.
Que alguns tinguin la sensació de que esta pròxim el seu fi de cicle m’ho va confirmar una visita al hospital de Mora d’Ebre. No és que hagin inaugurat en aquest hospital una unitat de diagnosi de cicles politics sinó que simplement, en el decurs d’una d’aquestes llargues estones que es passen en les sales d’espera d’aquest hospital, vaig coincidir amb un conegut de Mora d’Ebre que, després de fer un repàs a totes les nostres malalties, em va obsequiar amb un reguitzell de queixes envers un dels nostres convilatans il·lustres que ostenta càrrec públic. Aquest amic va queixar-se amargament de que, tot i que es va anunciar a bombo i plateret, es a dir en el programa oficial, l’acte i el parlament de la inauguració de la Mora Morisca aniria a càrrec del Delegat de Cultura de les Terres de l’Ebre, en Xavier Vega, el públic en general, alguns de Mora vestits de moros i alguns moros vestits dels de Mora, encara l’estan esperant-lo ara, tot i tenir constància de que, en el mateix moment que hauria de haver fet la inauguració, el Delegat s’estava manifestant pels carrers de Barcelona junt amb milió i mig més de catalans; als de Mora d’Ebre els hi hagués complagut més que al menys algú els hi hagués comunicat que no calia que esperessin més, que el regne d’alguns està ja en una altre mon i ja les prioritats son unes altres.
El fi de cicle s’apropa. Alguns el veuen vindre com si fos una llevantada que se’ls emportarà per el seu davant, i és per això que alguns emmarquen o s’emmarquen com poden.

Escurat

Escurat em quedaré. Aquesta és la impressió que fa ja dies tinc. Veient com està el pati i els remeis que els governs, tots els governs, apliquen per a parar la garrotada que, poc a poc però inexorablement, ens està caient a sobre, cada cop tinc més clar que la meva, la nostra, butxaca quedarà ben escurada. Més impostos i l’Iva cap a mun. S’han de pagar les alegries de bastants anys i naturalment, qui al final ho paga resulta esser el menys culpable de tots: el ciutadà de a peu.
Observo que per tot arreu els remeis a aplicar son els mateixos. En aquest aspecte no hi ha discrepàncies, tots els governs apliquen la mateixa recepta: estrènyer-se el cinturo.
Bé, tots, ...tots, ...tots els governs no....Aquí a Flix, el nostre ajuntament, enlloc de mirar d’ajustar-se, de fer el mateix que estan fen tots els governs del mon democràtic, va i fa tot el contrari: contracta més gent per a treballar a les oficines municipals. No és tracta ara i aquí de posar en dubte el dret de tothom a treballar i la vàlua professional, sens cap mena de dubte, d’aquelles persones que haigin guanyat les places de treball que el nostre ajuntament va oferir, és simplement plasmar aquí que pot ser ara no era el millor moment, amb els temps que corren, de continuar suportant la carga de personal que el nostre ajuntament té.
Fa ja molts anys que la nomina del ajuntament no para d’ampliar-se, i desgraciadament també fa anys que no para el nostre poble de perdre habitants; si afegim que a la fabrica la situació no està per a tirar-hi coets, tot això significa que els ingressos que obté l’ajuntament cada cop son menys (aquest any caldrà veure com disminueix l’aportació que fa Fecsa a les arques municipals, degut a la baixada de consum elèctric de la fabrica).
Aquesta és la realitat, agradi o no agradi, i si el que faria tota persona normal en el seu àmbit privat o familiar seria el de intentar ajustar les despeses als seus ingressos, més encara quant el futur no s’endevina molt alegre, el nostre govern municipal fa tot el contrari, ¿fins quan podrem aguantar econòmicament aquesta situació?.
A l’hora de tafanejar coses del nostre poble és molt útil consultar per Internet el BOP, el Butlletí Oficial de Tarragona, t’assabentes de moltes coses del nostre municipi, oficials i no oficials, una de les informacions en que et trobes ( 22 de febre de 2010) és amb la publicació del pressupost municipal i en la publicació de la plantilla de personal del ajuntament de Flix: 68 persones.
Al pressupost també publicat apareix la partida “Despeses de personal”: 1.773.000 euros, dit d’altra manera: 300 milions de pessetes.
Quasi bé la meitat del pressupost municipal representa el personal. Ens ho podem, o ens ho podrem, permetre? Fa ja temps que algú hagués tingut de posar-hi seny al tema, però ja entenc que això políticament es molt costós i a ningú agrada fer el paper de dolent, sobre tot si un va de progressista per la vida amb els diners dels altres, però ara existia la excusa perfecta, ara era, crec, el moment més apropiat per a intentar reconduir el tema, però tampoc ara s’ha imposat el sentit comú i hem optat per anar en contra direcció. A seva casa farien el mateix?.
El que passa és que el temps i els números son molt tossuts i a no tardar molt, algú, l’hi agradi o no l’hi agradi, haurà de posar-hi fil a l’agulla i fer el sorgit que la nostra depauperada vestimenta econòmica municipal necessita.
La veritat, jo cada cop que sento parlar a en algú del nostre ajuntament del que faran o volen fer, el primer que faig per si de cas, posar-me la ma a la butxaca, el que passa és que tot sovint ja la trobo buida, no és que hi tingui un forat, és senzillament que ja estic escurat.

Alliçonat

Alliçonat m’he quedat desprès de llegir el darrer numero de La Veu de Flix. Una lliçó de modos democràtics m’han donat sense jo esperar-ho.
Un que titula “Jo també vull viure a Flix” l’emprèn contra els, les, de la Plataforma “Volem viure a Flix”, titllant-los de mentiders, manipuladors i usurpadors de la legal representació política del nostre poble. I tot això ho fa desprès de donar una lliçó, sobretot als “Flixancos fora vila”, del que significa estimar a Flix. La veritat és que a més d’un fou necessari explicar-li qui era aquest personatge aparegut de sobte pels nostres carrers ja que, encara que segons ell sempre ha portat Flix al cor, la major part del veïns ni se’n recordaven qui era, de tants anys que no l’havien vist. Però deixant a banda la brandada declaració amorosa d’arrels flixanques del personatge, m’he interessa les reflexions que fa al voltant de la gent i del moviment que encarna la Plataforma ”Volem viure a Flix”, no per el seu pensament en particular si no per que representa una forma de pensar i d’actuar comú en un cert sector de la nostra societat.
Vagi per davant que cadascú es ben amo de pensar i de fer el que li vingui be, però el que no s’hi val és a donar lliçons a d’altres mentre ell i els seus fan tot el contrari.
Acusa als de la Plataforma de tant sols fer actes amb gent propera al “sí”, en referència al Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius; home, que jo recorda l’únic acte que s’ha organitzat a Flix amb la presencia de les dues parts, concretament al saló de La Unió Social, ho ha fet la Plataforma, dit sigui de pas ¿com és que el nostre ajuntament, representant de TOTS els veïns de Flix, no ha organitzat cap debat – xerrada – conferencia –....etc, amb les dues postures com han fet d’altres ajuntaments? És que hi ha temor d’alguna cosa?.
Acusa als de la Plataforma de mentir, tenir obscurs interessos i voler manipular a la gent per tal d’aconseguir un pèrfid desig. Si algú des del mes de maig del passat any, quan tot va començar, ha tingut una posició transparent i no s’ha amagat dels seus propòsits, ha estat els de “Volem viure a Flix”. El desig d’obtenir el seu objectiu basic, la dinamització econòmica de Flix, els ha portat a parlar del que fos amb qui ha convingut, informant a tothom del que han fet i del que han parlat, començant pel equip de govern de l’ajuntament, continuant amb la informació que han donat als seus associats i acabant amb la informació que han fet arribar a tot el poble en general a través dels mitjans de comunicació socials.
Acusa també, en el referit article de La Veu de Flix, als de la Plataforma de no tenir sentit democràtic i de pas els hi recomana que es presentin a les properes eleccions municipals. Val a dir al respecte d’aquesta recomanació que no és l’únic que l’ha fet, ja que per exemple, en comentaris al seu i a d’altres blogs, el regidor Jaume Masip també qüestiona la legitimitat i representació que s’atorguen els de la plataforma, “Qui sou vatros per a dir que parleu en nom de la gent de Flix, ...qui os ha votat?”..Curiós que ara és qüestioni la representació i legitimitat d’aquesta plataforma. Crec recordar que quan han sortit al carrer la Plataforma en Defensa de l’Ebre i tantes d’altres plataformes o moviments socials, (sense anar més lluny la seva pròpia de “Veïns d’Ascó) mai s’ha qüestionat per part de ningú, i menys per part d’ells mateixos, la legitimitat d’aquestes, però ves per on, ara, quant surt un moviment social a Flix que a ells no els hi fa el pes, resulta que aquest usurpa la representació legal dels representants legítims del poble. És el de sempre, a casa meva si.....a casa dels altres no. Quin curiós concepte dels sentit democràtic.
La legitimitat no tants sols té la dona el pas per unes urnes, si no que també s’adquireix al carrer, donant exemple i treballant per a el que lluites.
Pot esser que ja arribat l’hora de dir prou, prou de que per part de segons qui és vulgui donar contínuament lliçons de democràcia per tot arreu.
No pel simple fet de autoproclamar-se progressista, (i en segons qui n’hi hauria molt que parlar-ne), s’està en possessió de la veritat absoluta, amics.......i .......amigues.

Col·lapsat

Col·lapsat. Col·lapsat m’he sentit al ficar-me davant del nou ordinador.
Es cert que de vegades la més insignificant de les circumstancies pot desencadenar episodis que no haguessis pensat mai. El simple fet de tocar amb la ma un got d’aigua m’ha ocasionat un maldecap d’allò més gran. Bé, no tants sols va ser tocar un got, en realitat va esser tombar un bol ple de llet a sobre la torre del ordinador; focs artificials, fums de colorets, empastifada de paret i terra amb la conseqüent esbroncada de la senyora, i ja posats a fer, 700 euros de l’ala per renovar el parc d’ordinadors. Sort que m’he ho he plantejat com la meva petita contribució a la solució de la crisis econòmica mundial, això si, a costa de incrementar la meva crisis econòmica particular.
Però bé, ja tornem a tenir un ordinador per a continuar ficant reflexions en aquesta petita finestra, tot i fent un cop d’ull al meu territori.
Degut al desgraciat incident “aquàtic” porto bastants dies sense escriure rés, com ben bé em recorda algun dels soferts visitadors d’aquesta pagina i tot just, al ficar-me davant del nou teclat es planteja l’etern dilema: ...i desprès de tants dies per on començo...? Va, cap problema, segur que tindré bastants temes per a reflexionar, però..., intento visualitzar algun tema actual del nostre poble i no trobo rés,.... no pot ser, repassem, mmmmmm no, no hi ha manera de trobar rés interessant. Es possible que en un més no hagi cap tema, actual i punyent, al nostre poble per a tractar?. Home cap tema, cap tema si..., per exemple, l’organització per part d’algun Maulet de la catalaníssima Feria d’Abril..., home, que vols que et digui, algo amb més de substancia...., a veure..., ah sí.. la presentació d’un grup anomenat “Veïns d’Ascó”, ....???????????, siguiente,....., algo més, no ho se, pensa..,pensa.., mmmmmmmmmm, ...que més?, bé canviem, provem amb efemèrides, a veure...., ..si..,home, mira, ves per on d’aquí 10 dies farà un any de la Jornada de Portes obertes - versus- inauguració de la Residencia de la Gent Gran, 365 dies ja han passat i “lo mas caliente esta en ....l’aigüera” que va di aquell... Perquè es va fer aquella pseudo inauguració ?, era qüestió únicament de fer-se la foto l’antic i encara omnipresent alcalde? Un any ja ha passat i allí els únics que han guanyat son els d’Endesa amb el consum de llum, hores i hores de bombetes solitàries enceses....,l’únic signe de vida d’aquella emblemàtica obra en la que tanta pressa alguns van donar-se’n per a fer com si la inauguressin..... ah! si, a propòsit, amb relació al tema d’obres: recordo que, fa ja dos mesos, en un article de l’antic alcalde publicat a la Veu de Flix, em va sobtar que aquest fes tot un exercici de auto col·locació de medalles( quasi veig al Màgic Andreu) adjudicant-se l’autoria de totes les obres realitzades en els darrers anys a la nostra població; vaig pensar, home, al proper numero de la Veu els socialistes ficaran les coses al seu lloc, perquè és públic i notori que, entre d’altres, tota la remodelació del casc antic va esser preparada per l’equip de l’Antoni Sabaté, que tot el projecte de rehabilitació del meandre, més de 6 milions d’euros, que la ministra Cristina Narbona és va trobar a un calaix del seu ministeri va ser també perquè l’antic alcalde va preocupar-se de prepara-ho i de demanar-ho,...a cadascú el seu. Però ves per on, quina sorpresa la meva quant al repassar la Veu d’aquest més veig que els socialistes no diuen ni piu, de que si aquests projectes ja eren meus, que jo també passava per aquí....,
En fi, quedo convençut, de totes totes, de que som un poble afortunat, encara que no ho sembli, tenim dos alcaldes, no tots els pobles ho poden dir,... però, la veritat, no se si això és molt bo o molt dolent.
Va! tampoc val tan la pena aquest tema per escriure d’ell. Decididament avui no tinc el dia inspirat, pot esser dema.., si dema, dema serà un altre dia....

Constitucionalitzat

Constitucionalitzat. Un filet d’esperança va nàixer en mi l’altre dia al llegir noticies referents a les deliberacions del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut. I no perquè estiguí satisfet amb la previsible clatellada que ens pegaran aquesta casposa representació de l’Espanya mes tancada en si mateixa i que representa el polititzat tribunal. Si aquesta proposta de clatellada-sentencia emanava d’un jutge del sector anomenat progressista, la proposta de clatellada-sentencia que ara han encomanat a un jutge representant del sector conservador serà per agafar-se los “machos” i sortir al carrer cridant allò de “Viva la Constitució”... però la de Fabara.
Segons la noticia, que publicava la edició digital de “El Pais” el passat dia 17, el projecte de sentencia del alt tribunal feia referència, entre d’altres, a la inconstitucionalitat de la redacció del article 90, aquell que fa referència a la creació de les Vegueries, establint que “las veguerias del articulo 90 no pueden suponer la supresión de las provincias en Cataluña ni sus funciones constitucionales. Los consejos de vegueria solo sustituyen a las diputaciones cuando el ambito territorial de las veguerias coincida con el de las provincias”.
M’afanyo a clarificar que no estic d’acord en qualsevol mena de interpretació que el Constitucional vulgui fer del nostre estatut. Els ciutadans catalans ens hem volgut donar aquesta norma i cap tribunal te cap dret a modificar ni una sola lletra de la mateixa.
El filet d’esperança que l’altre dia em va brollar, ve donat perquè espero que aquesta decisió serveixi per a endarrerir o impedir quelcom que tothom dona per fet i que a mi particularment em mortifica: pertanye a la Vegueria de Terres d’Ebre. Ho diré directament, em “repateixe” esser de la Vegueria de les Terres d’Ebre, clar i ras, mai me sentit representat ni he tingut sentit de pertinença a les Terres d’Ebre, ni per suposat a tot allò que suposa Tortosa, trobo que la immensa major part del habitants de la Ribera no tenim rés a veure amb els tortosins o els ampostins. Sento que no hi tinc res a veure, ni sentimentalment ni per caràcter, ni per forma d’esser, ni per suposat amb el tema de les facilitats de comunicacions. Em nego a tenir com referents a “Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries”. Em nego a acceptar com a referents culturals meus a aquells que per allò de poder destacar una mica és fan afegir a qualsevol activitat seva (musica, literatura...) el qualificatiu “d’Ebre” com si representes un signe de qualitat quan en realitat el que allí s’amaga és tot un mon de mediocritat.
Ara que tant de moda està parlar de consultes, d’escoltar la veu dels ciutadans per qualsevol cosa, constato que mai ningú m’ha preguntat si desitjo pertànyer, a qualsevol Vegueria, tot al contrari, per decret em diuen que soc de les Terres d’Ebre.
Tot i sabent que una gran part dels habitants de la Ribera pensem igual, tampoc he sentit mai a cap dels nostres politics, actuals o passats, qüestionar aquest designi. Trobo que d’alguna forma s’hauria de fer sentir aquest sentiment, ja sigui a traves de que algun grup representant polític o a traves d’una associació cívica, plataforma etc, que d’alguna forma reclames la nostra adscripció al territori liderat per Reus o Tarragona, en definitiva a la Vegueria del Camp de Tarragona, on penso que quasi tots els de la Ribera ens hi sentiríem molt més còmodes.

Postdata.- Al anar a penjar aquesta entrada veig a l’edició digital de La Vanguardia una noticia http://buscador.lavanguardia.es/buscador/resultados/20100428/53917179654/CiU-propone-un-referendum-sobre-las-veguerias.xhtml?q=
referent a unes esmenes que el grup de CiU ha presentat a la llei de vegueries que s’està tramitant al Parlament de Catalunya. Segons la noticia una de les esmenes diu:
“Otra de las enmiendas de CiU sugiere que, una vez se apruebe la ley en el Parlament, se vote en referéndum la nueva organización territorial. Para ser "validado", dice la enmienda, el nuevo modelo "deberá obtener el 51% de los votos emitidos en cada una de las veguerías", por lo que si sólo una de ellas rechaza por mayoría la ley, ésta tendrá que volver al Parlament para ser reformulada”.
No puc deixar de pensar “Ara és l’hora, catalans de la Ribera..”

Aplafonat

Aplafonat. Aplafonat m’he quedat quant després d’agafar-me uns dies de vacances haig tornat a navegar per això de l’internet. La veritat es que volia escriure sobre el tema de la vegueria de l’Ebre però la rabiosa actualitat hem fa deixar-ho per a d’aquí tres dies.
Al navegar per els blogs de Flix he vist el de Jaume Masip, regidor del nostre ajuntament, on en la seva entrada més recent parla de unes fitxes de BÉNS CULTURALS D'INTERÈS LOCAL de Flix que darrerament s’han anat publicant. Tot això quedaria molt bé si no anés acompanyat d’un dels ridículs més grans que últimament els nostres responsables polítics estan permetent. Perquè resulta que al mateix temps de la publicació d’aquestes fitxes, s’han anat instal·lant a diferents indrets del nostre poble uns plafons indicadors del patrimoni local de Flix, en diversos idiomes i adreçats a la informació turística, concretament han estat instal·lat al costat del mercat municipal, també al costat del Molí d'Oriol, molí d'Oliflix i a l’ermita del Remei. Totes aquestes iniciatives estan molt bé si estan ben fetes, però si resulta que no es poden llegir, com aquells que varen instal·lar al costat del monument del pont de ferro o al costat de la barca del riu de baix, malaguanyats els quartos que varen costar, però si a sobre tot el que diu esta equivocat, com es el cas d’un d’aquests plafons de recent instal·lació, i no té res a veure amb el monument del que es pretén il·lustrar al visitant, és per a plegar les gàbies i anar-se’n.
Com és possible que ja faci dies que aquest plafó, que el amable lector pot veure a la foto que acompanyo, esta instal·lat al costat d’una paret de la nostra ermita del Remei i els responsables municipals no hagin ordenat la seva retirada? És que no tenim dignitat o tant s’he mon fot?.
Pot ésser que si aquest plafó estes, posem per cas, al costat del refugi antiaeri del carrer de Sant Josep ja hagués estat retirat. La veritat és que hem sembla que alguns, a més de publicar fitxes, també mostren en la seva pròpia fitxa del que son capaços.