Utils (Publicat el 23 de març de 2023)

 A veure @entesaperflix, #utils...#utils... que voleu que us diga..

Jo soc republicà...

Un crack!!. Este tio es un crack!!!

Sí, realment no puc més que admirar la seva presencia, el domini que té de l’escena... quan, gairebé sense despentinar-se i sense mirar a càmera, la solta... “Jo soc republicà...” i tot seguit fot un seguit d’excuses per les que no vol votar a favor de la moció que es va presentar al darrer ple municipal, moció que instava a l’ajuntament de Flix declarar persona non-grata del municipi de Flix al cap de l’estat espanyol, Felip VI de Borbó.

Com a que ja fa uns dies que estava una mica saturat de tant de Netflix, HBO, i els andares i desandares de la Pantoja... vaig pensar que per desintoxicar-me una mica seria bo fer una passejada digital per els llocs que em son més propers i de resultes d’això vaig endur-me una sorpresa al descobrir que existeix un canal de Youtube on estant gravats tots els plens municipals realitzats des de que va esclatar la maleïda pandèmia de Covid19. Ja havia seguit el primer ple que es va emetre en directe allà per el mes de maig però desconeixia que estesin gravats tots els plens municipals que fins ara s’han anat celebrant. Per curiositat i segurament per ser el més actual, vaig disposar-me a veure el darrer ple, el que es va celebrar el passat 16 de desembre. Tot anava, més o menys, al igual que aquell primer ple youtubero del mes de maig, això sí, amb una diferencia substancial, si al mes de maig era l’alcalde Francesc Barbero qui monopolitzava totalment la sessió xuclant càmera i discurs, ara era la batllessa accidental (F. Barbero està de baixa paternal) la qui emulava al seu company a l’hora d’acaparar tot el protagonisme de la sessió . El ple discorria plàcid, aprovant-se per unanimitat (!!!!) tots els punts de l’ordre del dia, fins que la sola menció per part de l’alcaldessa en funcions del punt a tractar immediatament va despertar-me un sobtat grau d’interès, ja que el fet de declarar per part de l’Ajuntament de Flix al cap de l’Estat Felip VI de Borbó persona non-grata, em feia preveure que després de la lectura del punt vendrien prolífics discursos explicant, i a l’hora fent pedagogia, del perquè Flix secundava, mitjançant l’aprovació d’aquesta moció, a d’altres ajuntaments de Catalunya a l’hora de declarar persona non-grata al Borbó.

Res mes lluny de la realitat.

Quan la Regidora de Mitjans de Comunicació, encarregada de llegir el text de la moció va acabar la seva lectura, l’únic que va demanar la paraula va esser el regidor del PSC Xavier Sabaté per anunciar la seva abstenció a l’hora de votar. Raons: ell no pot estar d’acord amb aquella moció perquè, per a ell, España és un país democràtic i la institució (la monarquia) no és corrupta. Punto. Cap argument sobre la monarquia espanyola, ni una paraula sobre el Borbó, això sí, ho va voler deixar clar,.. 

“Jo soc republicà...”

Una de les frases que atribueixen a Groucho Marx és aquella que diu “Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc uns altres”. Sabaté podria fer seva una variació d’aquella mítica frase, vendria a ser “”Aquest són els meus principis, però quan convé me’n oblido d’ells”.

“Jo soc republicà...”.

Va acabar Sabaté el seu al·legat i un espès silenci es va fer l’amo de la digital sala de plens.

Algú va voler explicar el seu vot?

Algú va rebatre les paraules del... “republicà”?

(silenciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.......................................................................................................)

L’oposició (¿¿¿¿????) muda, i el grup que té a Sabaté integrat com a soci a l’estructura de govern del poble, el grup que té la majoria suficient com para no tenir que dependre del vot de Sabaté, aquell grup que es diu posseïdor de les essències republicanes..., muts i a la gàbia.

“Següent punt”, va dir l’alcaldessa en funcions....i allí es va acabar el tema.

Torno a mirar el vídeo i em reafirmo, ¡¡és un crack!!. Veient-lo, no puc evitar que immediatament em vingui la imatge d’algun sobreactuat galant mexicà, habitual de les telenovel·les de Nova i que enlloc de dir allò de “Debes desirle a Patricia Regina que tú, eres su verdadera madre!...“, amb impostada veu digues allò de ..“Jo soc republicà...”

Següent punt...

Descansat

Descansat.

I ben descansat he quedat després de prendrem tot un any sabàtic respecte a aquest blog.

Entenia que tots teníem dret a descansar una mica. Per una part crec que a mi mateix em convenia allunyar-me’n un període de temps i per l’altra part vosaltres, amables lectors, mereixíeu descansar també una llarga estona de les meves dèries.

No vull pas amagar-vos que al principi d’aquest període vacacional vaig arribar a creure que realment no hi tornaria a dir la meva en aquest blog i, la veritat és que costa tornar-hi després de tant de temps. Et venen, amb tots dos sentits, mil i una d’excuses i tants o encara més dubtes sobre la idoneïtat de tornar-hi; per una part penses “...de ben segur que ja no val la pena, ...si el que tu dius en realitat no l’importa a ningú, ...que si ja fa un any que no dius res,...deixa’ls tranquils que ja estan aquestos del Parlem-ne, que si...”, però al poc temps també penses “... que no home que no, tira palante, que tot està més parat que l’arribada del gas a Flix, (se’n recorden?),...que aquests del Parlem-ne ja no diuen res de res, ...perquè t’has de posar en camises d’onze vares si als que ara manen sembla que tot els hi estigui bé?...,

I la veritat és que crec que sí, ...sí home sí..., que sí val la pena tornar-hi, ...temes per a omplir renglons en tens un cabas,...i és que mira que n’hem vist de grosses al llarg de tot aquest any, de molt grosses...,

Desprès d’observar una mica el panorama local penso que amb aquest tarannà que té el nostre govern municipal, si les expectatives de cara a les properes eleccions municipals son de que tornin a manar els que ara ens manen, crec que potser caldria plantejar-nos el fet d’enviar-los tots a casa seva i contractar a un professional que en sabes una mica d’organització i així estalviar-nos diners i disgustos perquè si fins ara, tot i limitar-se a gestionar el més essencial del poble, han estat capaços d’organitzar dos dels desoris més grans que hem viscut a Flix, m’esgarrifa pensar que pot passar si un dia d’aquets s’animen i diuen allò de “S’han acabat les misèries, anem a fer coses...” si això algun dia desgraciadament passes, el resultat de la seva empenta donarà per a ser tractat en almenys tres programes de “El Gran Debate de Tele5”, el seu presentador, l’inefable Jordi Gonzalez, crec que no donarà l’abast per a fer callar a les Rahola o als Mario’s Conde’s de torn, tots allí tractant i discernint les proeses del que poden ser capaços de fer els inquilins/nes de la nostra Casa de la Vila quan es decideixen a fer coses.

La barca, ai la barca,...és que quan i penso,...no se si m’agafen ganes de riure o de plorar..., “per Festes majors ja estarà funcionant”..., “volem que és repari com es feia abans...”, “bé, ara hem contractat a un especialista per a que ens digui si el que estem fent ho estem fent bé”,...sentir dir tot això i tenir la certesa de que ja no necessitaré, pels quatre pels que encara em queden, laca per tenir-los adreçats en un dia de vent, va esser tot d’una, els pobres s’hem varen quedar eriçats, tiesos com el pal ensabonat. Va esser quan vaig escoltar a la regidora que porta aquest negociat explicant la realitat de l’obra de la barca: feia mesos que s’estava fent una reparació i no tenen ni idea de que si el que allí s’està fent és el correcte....., amb totes aquestes ja m’he imagino el dia del viatge inaugural (segur que es farà) a tots els intrèpids navegants amb un neumàtic de tractor al coll per si fa el cas de que la reparació hagi anat d’aquella manera....

Per cert, continuant parlant de la barca, van estar interessants els debats i les reaccions que es van suscitar, ja fa uns pocs mesos, quan els de l’oposició varen plantejar en el seu full el tema del substituir la barca del riu de baix per un nou pont. En un blog de temàtica local el seu autor apostava per el manteniment de la barca al seu lloc i lloava la seva presencia com a element característic de Flix. Crec que l’autor d’aquella entrada està en el seu ple dret de defensar el que realment creu, però el que sí em van xocar fou la practica totalitat (tots menys un) dels comentaris fets a l’article abans esmentat, tots lloant la presencia de la barca, tots enaltint la seva figura majestuosa al mig del riu, tots destacant la imatge de postal que sovint ens ofereix..., però cap, cap ni un d’aquests comentaris deia rés de rés sobre si en ple segle XXI la nostra barca és el mitja més apropiat per a passar a l’altra banda de riu, i no ho feien perquè evidentment cap dels autors dels comentaris utilitza la barca per necessitat, seria interessant sentir a l’altra part, als que per necessitat han de fer us de la barca sovint o diàriament, plovent o amb fortes riades. No crec que aquests destaquessin precisament molt el tema de la postal i la seva figura majestàtica al mig del riu....

Ho he intentat, però reconec que no soc capaç de resistir-me a la temptació de destacar un d’aquests comentaris abans esmentats:

“Jo tambe estic a favor de la barca!!!! no m'imagino el riu sense la Barca per sempre!!!! cada mati quan passetjo el meu gos.... els meus ulls la busquen i no vec el dia que la torna a veure al seu lloc !!!AL RIU!!!!!”

Quina imatge mes bucòlica, quina imatge més poderosa que em suggereix...

Sí, la veig,... veig a la persona al Passeig del Ebre, quan ja el sol se’n va, ...a contrallum..., la seva figura agafant amb una ma la corretja del seu gos, (naturalment a l’altra ma una bossa de plàstic...), fins i tot sembla endevinar-se que porta una flauta....

Perdoneu-me la maldat però era molt difícil el resistir-me-li...

Crec que ja m’estic allargant massa, i és que tot un any sense escriure..., no obstant deixarem per la propera entrada (si no és que els abans esmentats es superen a ells mateixos i m’inciten a parlar d’altres afers) el poder comentar altres temes tant divertits com el parquet del Pavelló, les nostres Festes Majors...

Realment el nostre alcalde no ha tingut molta sort amb els seus col·laboradors, de vegades sembla com si fossin quintacolumnistes de l’oposició...

Per cert, parlant del nostre alcalde, política, molt política la seva opció de abstenir-se en la votació de la proposta que va portar l’ACN de Flix al Ple de l’Ajuntament per a declarar el nostre poble com integrant de l’Associació de Municipis per la Independència. La imatge resultant de la votació: una mica patètica si es vol, totes les regidores i tots els regidors votant a favor, i ell, el nostre alcalde, abstenint-se... però bé, ja se sap, quan un és membre de la Executiva Nacional del PSC no pot votar per la independència...., però... i que feia unes setmanes desprès tot esbanit presidint i hissant personalment la estelada al castell...?

Uhmmm..., com era aquell article de ja fa un temps en que parlava dels trileros...?

Despertat

¿¿¿ ?????

Mmmmmmmmmmmmmmm..............uuuuhhaaaaaaiiiiiiiiiiiiii..............,

Quanta llum..........

Aïllat

Aïllat. Aïllat com un nàufrag enmig del no-res, així m’he sentit durant unes setmanes després de que algun estrany element, algun esgraó d’una, per a mi, complicadíssima cadena, provoques en mi el sentiment de sentir-me abandonat enmig d’un forat negre.
Un maleït dimarts i tretze, desprès de dinar, vaig assentar-me al davant del meu ordinador i al poc temps d’engegar-lo vaig pensar que aquell dia ens havíem excedit en els fregits del dinar perquè, encara que ja havia passat més d’una hora d’haver dinat, l’olor de fregits era molt intensa. Però no, no eren els fregits de peix que tan amorosament havíem cuinat, l’olor era el fregit que estava fent el meu ordinador sota els meus peus.

En fi, concretant, el meu ordinador va fer puf, va fer figa, va dir “ja n’hi ha prou” i va emmudir; ja no passava d’una constant i negra pantalla, el meu món virtual restava com la pantalla que tenia al meu davant, negre i buit.
La meva dona, perdó, la meva companya, mes pragmàtica i clarivident va diagnosticar tota taxativa: “és que ja tenia molts anys,.... com tu” i es va dedicar a un altra cosa.

Jo allí em vaig quedar, enfront de la pantalla, mirant–nos los dos, jo i l’ordinador, tots dos muts, sense dir ni una paraula, ell fregit i jo cremat de tan sols cavil·lar en lo que costaria comprar-ne un de nou.
Comprar-ne un de nou..., i tal com està el pati....
Influenciat per tota aquesta crisi que ens envolta, que ens han fet agafar el síndrome de malgastadors i de que s’ha de retallar tot allò que no sigui imprescindible, a casa no vam tenir altra opció que, com si fóssim la Merkel i el Sarkozy, convocar una cimera per a tractar el tema, tant sols vam necessitar dos minuts per arribar a la conclusió de que ens feia falta un nou ordinador, la meva tafaneria i el Facebook de la meva dona justificarien tots els ajustos econòmics familiars paral·lels que podíem adoptar.
I ara, per fi, tot ja torna a ser igual que abans, o millor, perquè ara el meu ordinador, com tot allò que és nou, va molt més ràpid i funciona millor, bé com tot, tot, no, ja que per el que veig i per el que escolto, el ¿nou? govern municipal continua com des de bon inici: a càmera lenta.
Això si, continua prenent unes decisions que, la veritat, em costa d’entendre. Em costa a mi i a alguns dels amables lectors que m’envien els seus comentaris. Sembla que la actuació dels actuals dirigents del nostre municipi ens fa recordar a tots al govern que fa uns mesos teníem.
Com és pot entendre, sino, l’organització per part de l’Ajuntament d’aquesta exposició sobre Xernovil que des de fa ja uns dies tenim instal·lada a Ca Don Ventura...?.
I dic Ajuntament de Flix perquè el local on es fa és de l’Ajuntament, el personal vigilant d’aquesta exposició es de l’Ajuntament i la regidora de Cultura , per la emissora local, va fer la seva presentació.
Sincerament, crec que des de l’Ajuntament de Flix continuen, amb les seves accions, menysprea’n a un terç de la població treballadora del nostre municipi, aquella que es guanya el pa treballant a la central nuclear. Em poso en la pell dels que hi treballen i tot em fa recordar quan algú sortia a opinar en determinats termes sobre la nostra fabrica.
Menyspreu, si, perquè l’únic objectiu que es busca organitzant aquesta exposició a Flix, és el de intentar posar sobre les espatlles de la gent que treballa a la Central un sentiment de culpabilitat per les conseqüències d’un hipotètic accident.
En quins ulls reprovatoris miraran alguns fills o filles, que hagin entrat o els hagin portat a veure aquesta exposició, al seu pare o mare per el simple fet de treballar aquests a la Central Nuclear...?, es sentiran estigmatitzats per que el seu pare o mare pot contribuir a possibilitar un espant semblant....?
Ara cal preguntar-nos, ¿perquè els organitzadors i qui els hi donen suport, en aquest tema s’atreveixen i en d’altres no?.. posats a fer, aquests que tant activistes són lluitant contra els agents causants de perjudicis al medi ambient i en la salut de les persones, si fossin tant conseqüents, haguessin pogut organitzar, aquí a casa nostra, una exposició sobre els efectes de l’accident de la industria química de Seveso, aquella que va alliberar dioxines sobre la població italiana, amb tots els efectes que aquest compost produeix sobre el cos humà i que m’estalvio aquí de reproduir-los, com també haguessin pogut fer una mostra sobre l’accident de la planta química de l’empresa Union Cardbrige, a Bhopal, India, amb fotos dels milers de morts produïts per l’expansió per tota la ciutat del letal gas alliberat desprès de la explosió d’una planta d’aquesta industria química.
No, les seves motivacions son d’altres que estan mol allunyades, crec jo, del interès general del nostre poble.
Però en tot això, ara, el més trist per a mi, és que tots aquests compten, llastimosament, amb el beneplàcit de l’actual alcalde que encara que no ho comparteixi, d’això n’estic segur, deixa fer.
Crec que la nostra administració ha de tenir sensibilitat, i si algú no en té, s’ha de tenir el coratge per a corregir els errors comesos.
I és que posats a parlar de sensibilitat, no sé si la sensibilitat de la regidora de Cultura es veuria afectada si, posem-hi per cas, l’Ajuntament organitzés una exposició sota el títol “Els forns i les seves diverses utilitats”, exposició que contemplés un ampli reportatge de la utilitat dels forns.... als camps d’extermini nazi....
Pues això, sensibilitat per a tothom, mira que n’és de fàcil.

Cansat

Cansat. Cansat he quedat al finalitzar aquests mesos de ple estiu, cansat......, cansat en realitat de no fer res.
I és que reconec que lo de ser mandrós al ple de l’estiu és una de les meves virtuts. Si a sobre no passa res, res es mou, en els temes que normalment a mi em posen, pues tot s’ajunta,
I és que pràcticament, fora de les normals Festes Majors, tot ha estat quietud, tot silenci.
Les Festes Majors han passat i ja quasi ningú les recorda. Aquest silenci, al contrari del que es pugui pensar, no és molt bona senyal, vol dir que han passat sense pena ni glòria, encara que sempre és preferible això a que s’estigui parlant dies i dies per algun fet desagradable.
Durant aquestes festes he pogut aprecia (sens dubte degut a la situació actual de crisis econòmica) que molta gent comença a estar preocupada per tot el que representa les despeses publiques, així m’explico el fet de que durant les festes he anat escoltant a unes quantes persones com s’anaven qüestionant la forma en que es gasten diners en actes d’estils similars i organitzats a la mateixa hora, amb el resultat final de deixar migs buits aquests actes. Penso que seria bo el saber quant costen tots els actes organitzats, més que res per a valorar-los, perquè el regidor que les organitza, Sabaté, quan en parla, sol posar-li molta poesia a les descripcions dels actes que organitza, però la poesia visual del fanalet penjat, l’entranyable sorollet de les banderetes dels carrers, el goig de veure a la gent a la plaça del mercat (sobretot per el que te el bar), la màgia dels focs artificials, el nus d’emocions que se’t fa a la gola que quasi no et deixa parlar quan veus ballar els Gegants a la plaça,,, tota aquesta poesia, en realitat, val diners, costa quartos, bastants diria jo, i la veritat, estaria bé saber quant ha costat aquests exercicis poètics del regidor, més que res perquè la gent cada cop s’adona més que els que estan a l’ajuntament estan remenant els seus quartos, els seus diners, i ja que paguem, almenys saber en quin versicle poètic els hem amprat ,,,
A part de les festes, humm..., a veure..., deixa’m pensar..., memmm............. res, el buit, tothom quieto, com aquests darrers dies d’agost en que no es movia ni una fulla.
Vull pensar que ara vindrà un bé de Déu, un frenesí de no parar, en fi un sutnami de noves decisions, nous posicionaments, presentació de nous projectes, tot allò que durant els tres mesos que han passat des de la constitució del nou consistori, els seus membres han anat preparant en el silenci monacal de les seves reunions, per esclatar aquesta tardó en un festival de posicionaments, convenis i acords en referència als vells problemes que anem arrossegant, i per suposat exposant tots aquells nous projectes fruits del seus engrescadors programes electorals.
Sincerament així ho espero, ja que després de passar tres mesos sense sentir res de nou..., bé, apart de la prosa poètica del regidor Sabaté algo si hem sentit, hem escoltat a la flamant nova regidora Noèlia Colomines, de la que preveig una gestió molt personal en els temes que portarà, almenys aquesta es la impressió que m’ha quedat després d’observar el següent:
Aquestos dies fent un cop d’ull a la Web municipal, vaig reparar en una noticia que feia referència a la posada en marxa del servei d’acollida dels més petits, la noticia retrau a una d’anterior i que al llegir-la em va fer recordar una cosa que va cridar-me l’atenció quan la vaig sentir; resulta que escoltant les noticies de Radio Flix (un dia d’aquests en que no es limiten solament a llegir noticies, la major part de dubtós interès per els de Flix), li feien una entrevista a la regidora Colomines en que explicava la decisió de atorgar xecs per a consumir en els comerços de Flix, en lloc dels diners que fins ara s’entregaven com a dotació econòmica d’algun concurs organitzat per l’ajuntament. Fins aquí tot ho vaig trobar mes que correcte, però el que em va cridar l’atenció, va ésser el llenguatge emprat per la regidora ” Jo he pensat que....”, “Jo he tingut la idea de...”, “El que jo faré....”
Caram, sembla que aquesta persona tingui una forma d’actuar bastant personal, vaig pensar llavors, però ara, quant rellegeixo la noticia de la web municipal “Des de la Regidoria d’Ensenyament s’oferirà el servei d’acollida....”, encara em reafirma més en la primera impressió que vaig tenir de la Regidora com a persona totalment implicada en la seva feina. Hagués calgut, això si, aclarir algunes coses perquè si “Des de la regidoria s’oferirà...” , qui forma la regidoria? no he pogut evitar de imaginar-me per un instant l’escena: a les 7 del mati, la regidora i alguna administrativa del ajuntament, auxiliades per algun treballador de la brigada municipal calentant biberons i intentant calmar a algun desconsolat infant o infanta....
En fi suposo que tot acabarà essent pecats de novells i que el llenguatge amprat s’anirà reconduint.
Si, ja sé que es bastant penós arribar a parlar de tot això però es lo que hay, o millor dit és degut a lo que no hay..., a part de la prosa poètica del regidor Sabaté.
Aquesta prosa poètica, no sé...., em recordar a algú i no m’acaba de vindre qui...

Calmat

Calmat, així sembla que estic jo, al igual de tot el que m’envolta. Ja és ben veritat que després de la tempesta ve la calma. Sembla com si els panorames polítics i socials del nostre poble fossin com aquelles tardes caniculars del començament d’agost, en que no es veu a ningú a les tres de la tarda pels carrers del poble, ...tot quiet, ...tot calmat, ...solsament es sent el cant de les xitxarres....
La veritat, entenc que els protagonistes dels darrers mesos vulguin prendre’s uns dies de descans, de sosiego, han estat uns mesos complicats, tensos i difícils, i ara convé, sembla, una mica de tranquil·litat, descansar, reflexionar, llegir un bon llibre, seure’s a la fresca sense fer res de res, deixar passar el temps assegut al pedrís de casa tot escoltant una bonica musica que surt d’alguna casa propera...... bueno, bueno bueno..., pot ser que ens passem amb tanta calma, no? Han passat ja uns quants dies i convé que algú respiri... que algú digui algo..., o pot ser el que passa és que ningú d’aquests nous inquilins del ajuntament en té molta de idea del que s’ha de fer, per que la situació continua essent la que era i els remeis a aplicar son els mateixos d’abans?
Però tothom tranquil que n’hi ha algú que pensa....
“Ja que no diem rés de nou ni fem algo diferent, ¿com ens podem promocionar i que la gent almenys parli de nosaltres?.... Ja està, ja ho he trobat, dit i fet, encarreguem una propaganda i la repartim per tot el poble”,..”Bé..,bé.., molt bé,una propaganda i la repartim..., però, i que hi posem a la propaganda...?” “Dons ens hi posem nosaltres i ja està, promoció més directa no pot ser...”, “Però tindríem que dissimular-ho una mica no...?”, ”Dons posem-hi l’acord que varem signar per a auto-justificar-nos i tot resolt...”.
Al menys n’hi ha que pensa en aquest ajuntament....
“Mira ja està, ja la tenim... a veure..., dona, doncs ha quedat bé...., pots estar satisfeta...,les fotos han quedat prou bé..., del que ens encarreguem cadascú prou clar, (per cert que aquest d’aquí dalt a la dreta sembla Superman, no sé si podrà amb tantes feines....), ...molt bé, a quedat molt bé..., bueno pot ser lo del final, l’acord que varem firmar, queda molt petit i és bastant difícil de llegir...” “Deixat estar de romanços, a veure..., que és lo realment important? Que se’ns vegi a nosaltres i tot lo demes, contes xinesos, ...ah!, i lo millor de tot, això ho fem pagant-ho uns altres...”
“Saps que és mol bo això de manar....”