Numerat

Numerat he quedat al veure les fotografies.
Perquè m’he fet un tip de fer números i no em surten per enlloc..
Tot va començar durant la presentació de la llista d’ERC que varen fer a la plaça, molt bo el cava, acte que va presentar la regidora Neus Guiu a la que vaig trobar molt canviada, fa tant de temps que no la veia per el poble, tots canviem...,però no va esser això el que va produir-me una certa estranyesa, si no al fet de que tenia a les meves mans un fulletó que els republicans havien repartit prèviament per tot el poble, on en la foto que hi apareixia, tan sols hi figuraven els cinc primers components de la llista.
Aquest fet en un primer moment en va fer pensar: “això és que els hi costa trobar-ne més de candidats i per a callar boques, de moment, anuncien els cinc que tenen”, però allí, al mig de la plaça, em vaig adonar-me’n del que realment volien dir-me amb aquell fulletó: aquells, i aquelles, que sortien a la foto eren els que entrarien al l’ajuntament, donat que si no era així, vaig pensar, el més normal hagués estat fer una foto amb tots els components de la llista, totes aquelles persones, candidats i membres de la llista, als quals tenia allí presents, al meu davant, al mig de la plaça.
Aquesta meva primera apreciació, paternalista per la meva part, ha quedat corroborada quan els del PSC-PSOE van repartir el mati de dijous, al mercat, un altre fulletó amb una altra fotografia.
En aquest cas, publiquen una fotografia amb els candidats que ocupen els sis primers llocs de la llista.
I és llavors quan me’n adono que totes dues formacions politiques dominen molt més el tema de comunicació electoral que aquest trist peregrí de l’aurora.
Perquè en definitiva, el que venen a dir totes dues formacions és: aquests son els que importen, aquests son els que entraran a l’ajuntament.
Perquè si no, on son la resta de components de la llista?
De que val fer una llista per a no treure-la completa a les fotos de propaganda?
Perquè amaguen a la resta?
Quina cara d’estaquirot, o estaquirota, se’ls hi haurà quedat a tots, i a totes aquells, i aquelles, que van anar a convèncer per a donar la cara com a integrants de una llista i que a l’hora de la veritat després els hi amaguen?
Però es que en el cas dels socialistes, els del PSC-PSOE, la cosa encara és més forta. Aquests, segons el seu fulletó, ja directament se’n adjudiquen sis de regidors, majoria absoluta i a sobre es reparteixen tots els càrrecs.
I és que son uns artistes aquests del PSC-PSOE, (encara que no pas per el que es veu a la foto, francament millorable), perquè el que estan volen transmetre a les altres formacions politiques és que ja no tenen res a fer i el que ens estan transmeten a molts votants és que ja no val la pena anar a votar el 22 de maig perquè com dirien aquells “el pescado ya está todo vendido”.
Això si, un cop ja feta la repartició de tots els càrrecs, pot ser valdria la pena per part d’aquestos que ja es veuen guanyadors, que cuidessin una mica més la estètica de la repartició, perquè sense dubtar mai de la honorabilitat i integritat de tots i totes els integrants de totes les llistes, a més a més de ser-ho se n’ha de semblar, i algun que altre càrrec atorgat no te molt bona pinta ètica. Ja posats a fer seria una llàstima no rematar bé la feina feta.
En conclusió, companys, i companyes, sempre i segons les fotos d’aquestes dos formacions, la cosa ja està feta i ben definida.
El que succeeix, però, és que seguint el mateix criteri que el transmès per les fotos dels anteriors, on uns trauen cinc i els altres trauen sis, m’esgarrifa, m’esborrona, m’esglaia pensar en els convergents, perquè a la seva foto publicada en surten….¡¡21!!…..
O potser aquests volen transmetre un altra cosa...?.
Esta vist que això de la comunicació visual política no es el meu camp….

Desorientat

Desorientat, aquesta ha estat la meva primera impressió tot just acabar de llegir http://socialistesdelebre.blogspot.com/2011/02/records-notes-autobiografiques.html per primer cop la ressenya, biogràfica i vital, que l’antic i més perenne dels alcaldes democràtics de Flix, ha escrit amb la intenció de presentar-se davant dels seus actuals veïns com aspirant a ésser elegit President de la EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) de Jesús, un nucli urbà autònom de la ciutat de Tortosa.
Això si, més que una biografia per a presentar-se com aspirant a president de la EMD sembla ser una biografia d’un aspirant a canonge de l’església de Jesús (Jesús el poble per suposat), ja que cada rengló d’aquesta és una continua referència al mon religiós, passat i actual, relat biogràfic en el que el personatge apareix com a marcat per una terrible premonició i on anem veient com quasi tots els fets remarcables de la seva infantesa sembla que l’empentaven, irremissible i indefectiblement, cap el poble de Jesús.
El desconeixement per part meva de tan particular trajectòria vital va produir en el meu interior un gran desassossec i desconcert, i pot ser per això que, en no sortir-me’n de la meva primera desorientació vaig voler tornar a rellegir tant fervorosa biografia i, la veritat sigui dita, encara va ésser pitjor el remei que la malaltia, perquè tot just trobar-me amb la seva primera frase, “Vaig nàixer prop de l’aigua...” vaig quedar trasbalsat ja que la primera imatge que hem va venir a la ment fou la de veure’l com el petit Moisès biblic, sortint de Flix en un cistellet i fent cap uns quants anys més tard a la riba dreta de Tortosa.
S’ha de reconèixer que continua essent un animal polític de primer ordre, amb un poder d’adaptació a l’entorn admirable, camaleonic, demostrant aquesta capacitat, fins i tot, en una de les facetes en el que ell sempre ha estat molt curós, el seu lèxic, “era la nostra aula menudeta..”. Definitiu.
Continua també, com no, fent ús d’aquesta carrega poètica en les seves descripcions, encara que aquest cop crec que a carregat massa la ploma en la seva declaració de amor i fervor jesusenc. No dubto que alguns dels seus actuals convilatans de Jesús senti instants d’emoció durant la lectura d’aquest manifest, com tampoc dubto del sentiment contrari, el de la tristor, que alguns dels seus antics convilatans, els de Flix, sentirien al comprovar com, de sobte, han desaparegut aquelles flamarades de sentiment flixanco amb les que tot sovint ens obsequiava.
Res, no ni queda res de res, solament esperit Jesusenc, tot i que em fa l’efecte que algú dels seus actuals veïns se’n adonarà al rellegir-la que, al mig d’aquesta biografia, hi apareix una mena de forat negre, un forat negre d’uns 50 anys aproximadament, durant els quals el nostre antic alcalde, aigües amunt de Jesús, va deixar, políticament, moltes petjades, algunes de les quals no van ésser, diguéssim, menudetes.

Azorat

Azorat vaig quedar.
Emulant la foto del famós trio de les Azores (Bush, Blair i Aznar), així em va venir la imatge, al imaginar-me aquest trio format per el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Bernat Pellisa, el Senador d’ERC Pere Muñoz i l’alcalde de Flix Oscar Bosch, tots tres fent-se una foto davant del Ministerio de Industria, moments abans d’entrar-hi per anar a veure al subdirector d’energia. Van anar a queixar-se de la tardança del Ministerio en prendre un decisió en quant a la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat.
Aquesta imatge, la del trio de les Azores, ja fa dies que vaig imaginar-me-la al llegir la noticia a la pagina web del nostre ajuntament. Però es veu que no en tenien prou i ara llegeixo als diaris, en una entrevista realitzada al President del Consell Comarcal, que aquest atribueix a aquesta tardança tots els mals econòmics de la Ribera
L’excusa és que la tardança en la concreció de la ubicació del MTC està perjudicant al nostre territori, a la nostra comarca i atès que dels tres interlocutors dos son de Flix, s’entén també que està perjudicant al poble de Flix.
I clar, segons ells, que el nostre territori sigui a la cua del desenvolupament econòmic de Catalunya, que el nostre territori i el nostre poble pateixi la crisi industrial que pateix, que al nostre territori i al nostre poble no hi hagi cap perspectiva econòmica, ells, pobrets, no en tenen cap de responsabilitat. La culpa diuen, és del MTC.
I ho diuen tots tres, Bernat Pellisa, Pere Muñoz i Oscar Bosch, que durant els darrers 8 anys han tingut algunes responsabilitats: dos són o han estat Presidents del Consell Comarcal, Pellisa i Muñoz, i dos són o han estat alcaldes de Flix, Muñoz i Bosch i un també és, hores d’ara, Vicepresident de l’àrea econòmica del Consell Comarca, Bosch.
Però la qüestió és que, com el trio de las Azores, aquests volen passar a la historia com els salvadors de tot un territori, posant com a excuses (“creanme, les digo la verdad”) el que faci falta i arrastrant amb la seva megalomania a tots els habitants d’aquest territori a la indigència. Tots tres, això si, volent amagar les seves responsabilitats i sobretot, donat que en molt poc temps pràcticament desapareixeran de la vida publica, intentar salvaguardar la seva imatge de “progres”.
Tot sembla indicar que en Pere Muñoz no es tornarà a presentar per alcalde, Oscar Bosch anuncia avui que tampoc repetirà com alcaldable per el PSC, (al seu lloc es presenta un vell conegut de la política local, Marc Mur, amb ball de bastons inclòs, dons sembla ser que l’actual regidor Ramon Sabate també té aspiracions d’anar de cap de llista dels socialistes a Flix), i el Bernat Pellisa que amb les prediccions actuals dels resultats electorals de les properes eleccions municipals més aviat té poques possibilitats de continuar presidint el Consell Comarcal, i dit sigui de pas, de continuar cobrant els 63.000 euros, sou de president que, segons al seu dia varem poder a la premsa, entre socialistes i republicans tant alegrement van augmentar, pràcticament van doblar, el sou del president anterior, durant l’actual legislatura.
L’únic consol que ens queda és que al final la historia posa a cadascú al seu lloc, atribueix a cadascú les seves responsabilitats i les veritats s’acaben sabent.
“Creanme, les digo la verdad” ,....se’n recorden...

Bones Festes

Bones Festes a tots .... i a totes....

Fotografiats

Fotografiats han quedat els partits del finiquitat tripartit.
I és que, com va dir el més sibil·lí dels socialistes espanyols, l’Alfonso Guerra, “El que se mueve, no sale en la foto”. I és veritat, aquesta és la lliçó més important que ens deixa el procés polític de Catalunya dels darrers nou anys.
Procés que va començar amb els de Convergència i Unió fent una cosa que no va amb el que s’esperava d’ells, varen donar suport a un Aznar pletòric; continuar amb els d’Esquerra Republicana de Catalunya fent president de la Generalitat a l’antítesi del que sempre ells havien proclamat i va acabar amb el Partit Socialista de Catalunya incorporant en el seu discurs una de les coses que més odien gran part dels seus votants: indicis de independentisme.
Resultat : tots, al seu temps, han pagat a les urnes el fet d’apartar-se d’allò que s’esperava d’ells.
Ara arriba un nou govern, mes fort que l’anterior, del que tots esperem més bons resultats, encara que com podem llegir i escoltar en moltes opinions d’analistes politics, els temps que venen seran molt poc atractius per els dirigents convergents. Amb la situació actual, nivell d’atur, crisi econòmica, endeutament de la Generalitat (¡¡prop de 50.000 milions d’euros!!), les decisions que s’hauran prendre son tot el contrari del que un polític acomodat voldria tenir al seu abast.
I és que per intentar tenir marge de maniobra a fi i efecte de poder fer politiques de creació de riquesa, no queda altre remei que reduir el dèficit amb mesures molt poc populars: retallada de despeses i aprimament de l’administració.
I tot aquest panorama en que és tradueix, o pot traduir-se, al nostre municipi?
La veritat, crec que és bastant transportable el simil del passat, present i futur del Govern a Catalunya al del nostre ajuntament.
Hem tingut, durant els darrers 8 anys i encara tenim, un tripartit al nostre ajuntament: Esquerra, Socialistes i Convergència, crec que amb mals resultats.
Consti que la meva opinió no esta basada en qüestionar la formula de govern d’un tripartit, tant valida pot esser aquesta com qualsevol d’altra, la meva negativa opinió ve marcada per l’observança de manca del lideratge que ha patit el tripartit a la Generalitat, i el que ha patit, i pateix, el del nostre ajuntament.
A tot arreu hi ha d’haver algú que mani i que digui per on s’ha d’anar. No ha estat aquest el cas a la Generalitat ni aquest tampoc és el cas del nostre ajuntament.
Al nostre ajuntament, el que s’ha constatat és que per a no incomodar al veí de cadira i poder seguir mantenint el status-quo, molts dels seus components han tancat els ulls i les boques veient com es feien i és deien moltes coses totalment prescindibles, al mateix temps que és deixaven de fer d’altres de molt més peremptòries, no ja per el futur del nostre poble si no per a la simple supervivència del mateix.
En definitiva, qui n’ha sortit més perjudicat amb aquesta situació ha estat el poble de Flix.
I ara que ens espera amb la nova situació política?
Doncs ara, quant ja ens trobem sense fills de Flix als llocs de decisió del Govern (quants en teníem.?... fem memòria: dos a Terres d’Ebre, un a Lleida, un a Barcelona, un a Tarragona.... Resultat productiu: la Residencia, que per cert algun dia tocarà parlar del seu emplaçament), quan ja no tenim instalat a la Plaça de Sant Jaume al “Govern Amic” a la Generalitat...., quan la situació econòmica i social actual és la que és...., doncs francament, la situació actual a Flix és per no tirar coets ni al primer dia de les Festes Majors.
I d’aquí 5 mesos..., eleccions municipals.
Quin gran valor (o inconsciència) tindran els que és presentin al capdavant de les llistes, perquè si volen fer les coses mínimament bé, no els hi quedarà més remei que aplicar la mateix remei que el que ja han anunciat els nous inquilins del Palau de la Generalitat: aprimar les despeses i afegir molt de sentit comú.
Encara que molts o moltes no se’n vulguin assabentar, la festa ja fa temps que és va acabar. Ara toca recollir les cadires i els fanalets i tancar les llums i la pista de ball fins qui sap quant.
Si tothom hi posa dos dits de seny crec que tardarem molt de temps en tornar a veure, per exemple, com és contracta alegrement gent per a impulsar, coordinar o dinamitzar un local que pràcticament romana buit i on els futbolins s’estan rovellant...., si tothom hi posa dos dits de senys crec que s’hauran acabat, per exemple, les subvencions tant esotèriques com aquelles que serveixen per a fer estudis sobre la vegetació de la garriga de Sebes...., si tothom hi posa dos dits de seny crec, per exemple, que tothom s’haurà de estar-ne de viatges, pagats per tots, tan productius com el que va realitzar la nostra consellera local de joventut a les Nacions Unides de Nova York com a membre (o membra) del Consell Nacional de Dones de Catalunya i en representació del Consell de Dones de les Terres del Ebre, viatge del que encara http://cat.bloctum.com/caminant/2010/03/08/neus-a-les-nacions-unides/ esperem una ressenya de la seves intervencions al bell mig de l’assemblea de les Nacions Unides, si més no, al menys una referència al preu de les pizzes de la cinquena avinguda neoyorquina. Contractes, subvencions, viatges, menjars...
Perquè lo que ens espera és massa serio, penso que si tothom hi posa dos dits de seny, s’hauran acabat les tonteries.

Orgasmat

Tal és el meu nivell d’excitació, no pas produït per l’anunci de les Joventuts Socialistes, que em veig empentat a trencar el propòsit que ja fa unes quantes setmanes vaig fer-me: el de no tornar a escriure en aquest blog fins passades la campanya electoral i les eleccions al Parlament del nostre país.
Però reconec que ells han pogut més que la meva templança, ells i els seus missatges han anat vencent poc a poc, dia a dia, el meu pretès autocontrol fins que, ja els darrers dies de precampanya i d’una manera més incontrolable aquesta primera setmana de campanya electoral, ha anat creixent en el meu interior una excitació que ha acabat per explotar en un orgasme d’indignació.
Deixem a banda els festivals particulars que solen autoorganitzar–se alguns dels nostres representants municipals amb el ja manit tema del Magatzem de Residus Nuclears. Per a la seva tristor, ni els socialistes ni els convergents s’han mogut del seu plantejament inicial i ells, que ja pensaven en tornar-se a veure un altre cop al davant de les manifestacions de les Plataformes (amb els bons resultats que tot allò els hi va donar en temps passats), s’han quedat amb un pas de nas i, per el que constato a nivell de poble i comarca, muts i a la gàbia.
Un altra cosa son els socialistes, aquests si que son uns artistes, s’ha de reconèixer. Perquè digueu-me si un no ha de ser artista per atrevir-se a venir a Flix a fer propaganda tot i proclamant que serà un xollo tenir al Parlament dos fills de Flix. En una cosa sí que els hi he de donar la raó, al futur parlament hi haurà dos fills de Flix, una altra cosa molt diferent és que n’hi hagi algú d’aquests dos que n’exerceixi de fill de Flix, perquè d’aquestes dos persones que se’ns vol vendre el seu patriotisme flixanco, a un, els flixancos i flixanques de menys de 30 anys, no crec que l’hagin vist mai per el poble ( el TOP dels “colmos” és que, dimarts passat, el dia que feien el seu míting a Flix, aquest ni es va presentar a l’acte al·legant problemes d’agenda), i de l’altre, en Xavier Sabaté, cap de llista a la província per els socialistes, molts l’únic coneixement que en tenim d’ell és per les vegades que ha sortit per la tele. Cal recordar que aquest darrer flixenc va arribar a ser Conseller de Presidència amb Pasqual Maragall i per molt que ho intento, no recordo cap actuació seva en referència a Flix.
I si uns, els socialistes, son uns artistes, els altres, els republicans de l’Ebre, son directament els integrants de “La Banda Trapera del Rio”, perquè fan falta molts bemolls per a sortir al carrer amb aquest cap de llista que porten, que sembla haver sortit directament d’un quadre del Greco, dient per els periòdics i fins i tot en el seu pamflet electoral, que la contaminació al riu de Flix és culpa dels 23 anys de Jordi Pujol. Home, en Pujol si que va estar manant uns quants anys però als anys quaranta, cinquanta i seixanta, crec recordar que precisament en Pujol no manava i també crec recordar que d’aquests 23 anys que esmenta el de la trista figura, 8 anys un alcalde dels seus va estar al cap davant del poble; no recordo haver-li sentit dir res de res. Espero que en el míting que la setmana pròxima faran a Flix tingui una mica de decència i es limitin a explicar les seves propostes.
Per cert es curiós això dels pamflets electorals, si et mires els dels socialistes ( molt fi el comentari de Mariá Hierro, Mess i mess i mess..) hi apareix fins una rajola que varen ficar a la plaça del Mercat (es nota en aquest pamflet la ma de l’Antoni Sabaté), això si, encara tenen la delicadesa de parlar de Obra de Govern, perquè quant agafes el pamflet dels republicans tot allò ho han fet ells i solsament ells.
Trobo a faltar tant en el llistat d’uns com en el dels altres que no en parlen ni una lletra d’aquell famós polígon industrial que la Generalitat, (el Govern o Esquerra) havia adquirit a la fabrica de Flix. Ni una sola lletra, ni un trist cartell posat en lloc. Pot esser que ho hagi somiat, o pot ser que realment, la campanya electoral va començar ja fa uns quants anys...

Emmarcat

Emmarcat. Com si estigués al bell mig d’un marc m’he sentit al situar-me al interior del nou perxi del carrer major, sorgit de les obres de remodelació de Ca Don Ventura.
El motiu de remodelació, han explicat els seus responsables, és la de crear la sensació de continuïtat dels perxis del carrer major un mica més enllà del que sempre han estat. Per cert, ja que aquesta era la intenció i ja posats a fer, perquè no s’ha continuat el mateix amb Ca Don Gil, es a dir l’Ajuntament?
Altres preguntes més peremptòries que em sorgeixen son : realment calia fer aquesta remodelació?, els 24.000 euros que diu que val tot això i que provenen dels fons de les obres del Plan Zapatero, no haguessin estat més aprofitables en algun altre indret del nostre poble molt més necessitat de urgents reparacions?, valia la pena transformar una amplia sala polivalent i a peu de carrer en una nova sala on per les noves dimensions quasi tan sols servirà per a fer reunions de juntes? Aquestes preguntes que em faig encara m’adquireixen més validesa quant tinc la certesa i constància de que alguns dels membres del consistori es plantegen en privat les mateixes qüestions.
Tot això et fa arribar a la conclusió de que al nostre ajuntament hi ha compartiments estancs, cadascú va a la seva i que alguns, conscients de la proximitat de un fi de cicle, corrent van a fer realitat les seves dèries personals. Consti que no vull posar en qüestió les dèries personals de ningú, el que si qüestiono és la no presencia d’una acció de govern comuna.
Que alguns tinguin la sensació de que esta pròxim el seu fi de cicle m’ho va confirmar una visita al hospital de Mora d’Ebre. No és que hagin inaugurat en aquest hospital una unitat de diagnosi de cicles politics sinó que simplement, en el decurs d’una d’aquestes llargues estones que es passen en les sales d’espera d’aquest hospital, vaig coincidir amb un conegut de Mora d’Ebre que, després de fer un repàs a totes les nostres malalties, em va obsequiar amb un reguitzell de queixes envers un dels nostres convilatans il·lustres que ostenta càrrec públic. Aquest amic va queixar-se amargament de que, tot i que es va anunciar a bombo i plateret, es a dir en el programa oficial, l’acte i el parlament de la inauguració de la Mora Morisca aniria a càrrec del Delegat de Cultura de les Terres de l’Ebre, en Xavier Vega, el públic en general, alguns de Mora vestits de moros i alguns moros vestits dels de Mora, encara l’estan esperant-lo ara, tot i tenir constància de que, en el mateix moment que hauria de haver fet la inauguració, el Delegat s’estava manifestant pels carrers de Barcelona junt amb milió i mig més de catalans; als de Mora d’Ebre els hi hagués complagut més que al menys algú els hi hagués comunicat que no calia que esperessin més, que el regne d’alguns està ja en una altre mon i ja les prioritats son unes altres.
El fi de cicle s’apropa. Alguns el veuen vindre com si fos una llevantada que se’ls emportarà per el seu davant, i és per això que alguns emmarquen o s’emmarquen com poden.