Constitucionalitzat

Constitucionalitzat. Un filet d’esperança va nàixer en mi l’altre dia al llegir noticies referents a les deliberacions del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut. I no perquè estiguí satisfet amb la previsible clatellada que ens pegaran aquesta casposa representació de l’Espanya mes tancada en si mateixa i que representa el polititzat tribunal. Si aquesta proposta de clatellada-sentencia emanava d’un jutge del sector anomenat progressista, la proposta de clatellada-sentencia que ara han encomanat a un jutge representant del sector conservador serà per agafar-se los “machos” i sortir al carrer cridant allò de “Viva la Constitució”... però la de Fabara.
Segons la noticia, que publicava la edició digital de “El Pais” el passat dia 17, el projecte de sentencia del alt tribunal feia referència, entre d’altres, a la inconstitucionalitat de la redacció del article 90, aquell que fa referència a la creació de les Vegueries, establint que “las veguerias del articulo 90 no pueden suponer la supresión de las provincias en Cataluña ni sus funciones constitucionales. Los consejos de vegueria solo sustituyen a las diputaciones cuando el ambito territorial de las veguerias coincida con el de las provincias”.
M’afanyo a clarificar que no estic d’acord en qualsevol mena de interpretació que el Constitucional vulgui fer del nostre estatut. Els ciutadans catalans ens hem volgut donar aquesta norma i cap tribunal te cap dret a modificar ni una sola lletra de la mateixa.
El filet d’esperança que l’altre dia em va brollar, ve donat perquè espero que aquesta decisió serveixi per a endarrerir o impedir quelcom que tothom dona per fet i que a mi particularment em mortifica: pertanye a la Vegueria de Terres d’Ebre. Ho diré directament, em “repateixe” esser de la Vegueria de les Terres d’Ebre, clar i ras, mai me sentit representat ni he tingut sentit de pertinença a les Terres d’Ebre, ni per suposat a tot allò que suposa Tortosa, trobo que la immensa major part del habitants de la Ribera no tenim rés a veure amb els tortosins o els ampostins. Sento que no hi tinc res a veure, ni sentimentalment ni per caràcter, ni per forma d’esser, ni per suposat amb el tema de les facilitats de comunicacions. Em nego a tenir com referents a “Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries”. Em nego a acceptar com a referents culturals meus a aquells que per allò de poder destacar una mica és fan afegir a qualsevol activitat seva (musica, literatura...) el qualificatiu “d’Ebre” com si representes un signe de qualitat quan en realitat el que allí s’amaga és tot un mon de mediocritat.
Ara que tant de moda està parlar de consultes, d’escoltar la veu dels ciutadans per qualsevol cosa, constato que mai ningú m’ha preguntat si desitjo pertànyer, a qualsevol Vegueria, tot al contrari, per decret em diuen que soc de les Terres d’Ebre.
Tot i sabent que una gran part dels habitants de la Ribera pensem igual, tampoc he sentit mai a cap dels nostres politics, actuals o passats, qüestionar aquest designi. Trobo que d’alguna forma s’hauria de fer sentir aquest sentiment, ja sigui a traves de que algun grup representant polític o a traves d’una associació cívica, plataforma etc, que d’alguna forma reclames la nostra adscripció al territori liderat per Reus o Tarragona, en definitiva a la Vegueria del Camp de Tarragona, on penso que quasi tots els de la Ribera ens hi sentiríem molt més còmodes.

Postdata.- Al anar a penjar aquesta entrada veig a l’edició digital de La Vanguardia una noticia http://buscador.lavanguardia.es/buscador/resultados/20100428/53917179654/CiU-propone-un-referendum-sobre-las-veguerias.xhtml?q=
referent a unes esmenes que el grup de CiU ha presentat a la llei de vegueries que s’està tramitant al Parlament de Catalunya. Segons la noticia una de les esmenes diu:
“Otra de las enmiendas de CiU sugiere que, una vez se apruebe la ley en el Parlament, se vote en referéndum la nueva organización territorial. Para ser "validado", dice la enmienda, el nuevo modelo "deberá obtener el 51% de los votos emitidos en cada una de las veguerías", por lo que si sólo una de ellas rechaza por mayoría la ley, ésta tendrá que volver al Parlament para ser reformulada”.
No puc deixar de pensar “Ara és l’hora, catalans de la Ribera..”

Aplafonat

Aplafonat. Aplafonat m’he quedat quant després d’agafar-me uns dies de vacances haig tornat a navegar per això de l’internet. La veritat es que volia escriure sobre el tema de la vegueria de l’Ebre però la rabiosa actualitat hem fa deixar-ho per a d’aquí tres dies.
Al navegar per els blogs de Flix he vist el de Jaume Masip, regidor del nostre ajuntament, on en la seva entrada més recent parla de unes fitxes de BÉNS CULTURALS D'INTERÈS LOCAL de Flix que darrerament s’han anat publicant. Tot això quedaria molt bé si no anés acompanyat d’un dels ridículs més grans que últimament els nostres responsables polítics estan permetent. Perquè resulta que al mateix temps de la publicació d’aquestes fitxes, s’han anat instal·lant a diferents indrets del nostre poble uns plafons indicadors del patrimoni local de Flix, en diversos idiomes i adreçats a la informació turística, concretament han estat instal·lat al costat del mercat municipal, també al costat del Molí d'Oriol, molí d'Oliflix i a l’ermita del Remei. Totes aquestes iniciatives estan molt bé si estan ben fetes, però si resulta que no es poden llegir, com aquells que varen instal·lar al costat del monument del pont de ferro o al costat de la barca del riu de baix, malaguanyats els quartos que varen costar, però si a sobre tot el que diu esta equivocat, com es el cas d’un d’aquests plafons de recent instal·lació, i no té res a veure amb el monument del que es pretén il·lustrar al visitant, és per a plegar les gàbies i anar-se’n.
Com és possible que ja faci dies que aquest plafó, que el amable lector pot veure a la foto que acompanyo, esta instal·lat al costat d’una paret de la nostra ermita del Remei i els responsables municipals no hagin ordenat la seva retirada? És que no tenim dignitat o tant s’he mon fot?.
Pot ésser que si aquest plafó estes, posem per cas, al costat del refugi antiaeri del carrer de Sant Josep ja hagués estat retirat. La veritat és que hem sembla que alguns, a més de publicar fitxes, també mostren en la seva pròpia fitxa del que son capaços.

Ofegat

Ofegat, ofegat de repent m’he vist en el pitjor dels meus malsons.
Tants anys vivint en la inòpia, oh il·lús de mi, plàcidament transcorrin la meva vida sense adonar-me’n del perill que allí, amagat sense dir res, latent ell estava.
Però la veritat revelada ara per les ments preclares del nostre actual govern ha il·luminat de repent tota aquesta vall de la Ribera d’Ebre, ignorant de la seva dissortada sort des de fa ja més de cinquanta anys.
Les càmeres de Transit de les DGT han pogut constatar caravanes de cotxes plens de gent amb el pànic dibuixat a la seva cara, fileres de camions atapeïts de gent tremolant, fins i tot algú damunt d’un ruc marxant al galop garriga amunt, tot això després de que els fins ara tranquils habitants de la ribera han estat sabedors de la maleïda noticia que els nostres governants ens han anunciat.
Estem, diuen les autoritats, en un territori crític. Riu-te’n tu de la falla de San Francisco o del triangle de les Bermudes.
El perill que comporta la existència de les presses de Mequinensa i Riba-roja no ho sabem prou. Resulta, ara diuen, que aquestes preses es poden rebentar i això podria endur-se el Magatzem Temporal de residus radioactius que l’Ajuntament d’Ascó ha demanat que s’instal·li al seu territori. Per a que no s’estengui l’alarma i en un exercici de responsabilitat, les nostres inquietes autoritats del país, comarcals i locals han obviat dir que si això passes també s’enduria el poble de Riba-roja i el poble de Flix i la fàbrica de Flix amb tots els seus productes i el poble d’Ascó i el poble de Vinebre i .....
El govern, però, ha reaccionat amb rapidesa i tot sembla indicar que el Conseller Saura o el Delegat del Govern a Terres d’Ebre Lluís Salvador, seran els encarregats d’anunciar una sèrie de mesures que es pensen aplicar amb caràcter immediat: trasllat de tots el habitants de la Ribera a uns campaments ubicats prop Torredembarra (aquesta estada als campaments tendra una durada temporal, el temps necessari per tal de poder construir uns nous pobles al Segrià, zona propera al nostre territori i exenta de risc de inundacions), paralització de la producció de la fabrica de Flix per el perill que suposa tots els productes que ella fabrica, tancament de les dos centrals nuclears d’Ascó, denegació de tots els permisos d’obres per a fer albergs i hotels a la vora dels rius.....,Sembla, però, que dintre del govern hi ha una facció mes científica i menys tremendista i advoca per una solució més tècnica: el desmuntatge en fase d’urgència de les dos preses.
Realment pot esser que val més la pena agafar-se aquests moments amb caxondeo perquè, si et dona per agafar-los amb seriositat, la veritat, és bastant depriment.
Que el nivell dels responsables politics a l’hora de fer les al·legacions al MTC arribi a aquests nivells de ignorància i demagògia es per apretar a córrer, no per la por a la possible trencadissa de les preses, si no per la constatació de que el veritable perill son aquets que, encara ara, ens manen.

Petrificat

Petrificat m’he quedat avui durant el meu exercici diari, no pas físic que certament és el que realment em convindria, sinó durant el meu exercici diari de navegar per Internet.
Cada dia, després de fer un tast a l’actualitat general, faig un cop d’ull a l’actualitat local utilitzant com a portal d’entrada el blog de “Cossetes del dia a dia”, de la prolífica Eva_ja’m a la que, dit sigui de pas, admiro per la dedicació que té al seu blog, amb la constant actualització amb diversos temes, quasi be diàriament.
Després de llegir el seu tema del dia, el blog de l’Eva_ja'm té la virtut, al menys així m’he ho sembla a mi, de tenir una llista de blogs interessants, feta sense cap sectarisme ideològic, en la que totes les sensibilitats hi tenen cabuda, i això, almenys particularment per a mi, és molt útil per a poder fer-me una idea de tot el que bull en l’actualitat diària del nostre poble.
Així que després de llegir la seva darrera entrada i fer un cop d’ull als blogs actualitzats vaig veure que dos dels darrers actualitzats feien referència al MTC, un del regidor de l’ajuntament de Flix, Jaume Masip (el cito aquí perquè ell mateix es presenta amb aquet càrrec al seu blog, per tant entenc que com a càrrec públic puc fer-li aquests comentaris) i un altre, el de la plataforma “Volem viure a Flix”.
Al blog de la plataforma “Volem viure a Flix” anunciaven una “Xerrada Informativa sobre el MTC” per aquest proper dilluns dia 22 a les 7 de la tarda, acte al que penso assistir, i al blog del regidor Masip la seva entrada era “Cementiri nuclear, cara i creu”.
Xafarder de mena, en va falta temps per a llegir els comentaris que totes dos entrades ja tenien, i aquí comença el meu “empedregament”, perquè un comentari dels firmats per el regidor Masip i dirigit a membres de la plataforma estava fet, aquesta és la meva impressió, en un to inquisitorial fora de lloc.
Podries respondre a tres preguntes? la primera, quants sou. Home té bastant de gracia que ell, precisament ell, faci aquestes preguntes perquè també algú podria inquirir-lo en, quants son a Flix els contraris al MTC?, com és que l’ajuntament de Flix, tot i sabent que hi ha diferents sensibilitats al nostre poble en referència al MTC s’hi ha oposat? Retrau que l’ajuntament d’Ascó no hagi fet cap consulta al poble per saber el seu parer, ¿és que l’ajuntament de Flix n’ha fet alguna de consulta al nostre poble per a saber que en pensem, abans de tal i com ha fet, sense encomanar-se ni consultar a ningú, oposar-se a la decisió de l’ajuntament d’Ascó?
La segona, perquè us ompliu la boca amb els actes informatius i el del dilluns vinent només és en el sentit del si? continua preguntant el regidor Masip; home i el que me ho pregunta est tu? podrien contestar-li, ja que precisament l’ajuntament de Flix no ha fet ni, per el que sembla, vol fer cap d’aquestos actes informatius(que prengui exemple de l’ajuntament de Vinebre). La plataforma “Volem viure a Flix” ja en va fer-ne un amb les dues parts o parers, on va quedar pales que molta de la gent allí present era contraria a la posició que defensa el regidor Masip. Pot esser és per això que l’ajuntament de Flix no vol fer-ne cap d’aquets actes que ell reclama.
I la tercera, qui paga les despeses dels ponents del dilluns, sobre tot de l’alcalde holandes? I qui paga o ha pagat les despeses de la plataforma anticementeri?, qui ha pagat el rebut del que costa llogar dues vegades el teatre de la Llanterna de Mora d’Ebre?, qui ha pagat o paga totes les despeses que comporta tota la infraestructura que te aquesta plataforma?
Té alguna cosa a veure això amb comarca la diversificació econòmica, amb la que se suposa que hi esteu d'acord o continuarem per sempre amb l'error de caure amb monocultius industrials? continua preguntant el regidor Masip als membres de “Volem viure a Flix”.
Error de caure amb monocultius industrials parla el regidor Masip?, que tots sapiguéssim tenim al poble o comarca dos monocultius industrials, industria química i industria energètica, si el que insinua el regidor Masip és que pretendre continuar amb aquets models és un error que ho digui clarament i així a l’hora de les properes eleccions tots sabrem a que atendre’ns i evitarem que tot el personal és quedi com jo avui m’he quedat després de llegir els seus comentaris: petrificat.

Desolat

Desolat he quedat en la meva solitud.
La meva dona, ui perdó, la meva companya de trajectòria vital (he d’anar en compte a l’hora d’emprar algunes expressions, no sigui cas que els vigilants de lo políticament correcte comencin a lapidar-me), coneix perfectament quines son les meves preferències a l’hora del menjar, sap que un dels meus plats preferits son les mandonguilles amb salsa. Aquest deliciós menjar és el que va fer ahir per a dinar, donant-se la circumstància de que va haver d’absentar-se del poble i a l’hora del dinar estava sol a casa.
A l’arribar al migdia a casa vaig trobar que ja havia sortit el darrer numero de La Veu de Flix i vaig plantejar-me que, donat que dinaria sol com un mussol, aniria fent un cop d’ull a la Veu, al mateix temps que aniria degustant el meu plat preferit. I en això estava, tot anant empassant-me les mandonguilles i el que cada cop més em sembla diari oficial d’Esquerra Republicana, donat la quantitat de noticies d’aquest partit (vull pensar que aquesta impressió és fruit de les circumstancies informatives del moment actual, en que alguns necessiten marcar desesperadament paquet).
Al plat tants sols ja quedava la darrera mandonguilla, d’un volum més petit que les anteriors i que me l’havia deixar expressament per la darrera mossada, com si fos la cirereta que corones aquell magnífic àpat. Havia arribat a llegir una mica més de la meitat de La Veu i començava a mirar una noticia que feia referència al Consell Comarcal quant, al ficar-me lentament la petita mandonguilla a la boca amb la intenció de degustar-la llargament, de sobte, fruit de l’ensurt provocat per la lectura, vaig patir un accés de tos que va provocar que la petita mandonguilla sortís disparada de la meva boca, rebotant a la taula i anant a parar sota el frigorífic de la cuina. De sobte vaig tenir la sensació de buit interior al contemplar que el plaer que anava a comportar-me la darrera petita i deliciosa mandonguilla s’havia esfumat.
Vaig mirar el plat buit i, de retruc, els mes ulls van desplaçar-se a les pagines de La Veu de Flix. Aquella noticia situada al mig de la pagina 39 era la responsable del meva sobtada frustració gastronòmica.
I que venia a dir aquesta inoportuna , per a mi, noticia?, doncs que el Consell Comarcal arran de tot el tema del Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius havia demanat un informe jurídic sobre “la viabilitat de declarar nul l’acord aprovat pel plenari de l’Ajuntament d’Ascó per motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia Associació Nuclear d’Ascó – Vandellos”.
Naturalment l’ensurt no va esser provocat per la rebequeria dels del Consell Comarcal, el motiu de l’atac de tos va esser el pensar en la possibilitat de que algun d’aquestos fer servir els mateixos arguments i ho apliques a Flix, perquè ¿quantes acords o decisions respecte a la fabrica de Flix preses per els diversos regidors de l’Ajuntament de Flix al llarg dels últims 30 anys és podrien impugnar per el simple fet de “motius de incompatibilitat o d’abstenció legal donat que algun del regidors que el van aprovar i/o familiars directes, afins o consanguinis treballen o depenen, o hi ha algun vincle amb la empresa relacionades i/o amb la pròpia fabrica de Flix"?.
Al mateix moment de plantejar-ho, arribes a la conclusió de que és una estupidesa, però si ja és una estupidesa en la seva aplicació a Flix, també ho és que això ho haguessin pensat per poder aplicar-ho per els d’Ascó.
Si tot això és el que arriben a desenvolupar els del Govern del Consell Comarcal, apanyats anem. Una mica més de nivell, una mica més de imaginació seria exigible, tot i quant, segons fa poc he llegit, el seu president, el republicà Bernat Pellisa cobra com a president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre 60.000 euros anuals.
Abans de publicar-ho torno a rellegí tot el que he escrit fins ara i veig que potser m’ha quedat un pel agre, però quant penso en la pobra i solitària mandonguilla a sota el frigorífic, és que... .

Bocabadant

Bocabadant. Bocabadant, i amb la boca ben oberta, m’he quedat desprès de veure la cara dura que ampren alguns personatges que son capaços de llançar mil proclames incendiaries com si fossin un Lerroux mateix i alhora oblidar-se del que ells mateixos han fet i han dit poc temps enrere.
La filla de uns bons amics, estudiant de periodisme a la que l’hi auguro una gran carrera, m’ha proporcionat una interessant publicació del Congres de Diputats on es pot comprovar la catadura moral que gasten alguns personatges que, fent servir les nostres terres com a púlpits, s’han doctorat en autèntics imitadors d’aquell “Emperador del Paralelo”.
Aquell de la bicicleta, el sostenible Joan Herrera, aquest va esser capaç a Mora d’Ebre, davant de tota la cleca dels de la Coordinadora Anticementiri Nuclear, de renegar del ATC i de posar-se com a garant, ell i el seu grup, per aturar el ATC. Amb la mateixa bicicleta, perdó, amb la mateixa caradura, és va presentar a Ascó per agafar la pancarta i encapçalar la manifestació que va passejar per els carrers de la vila la seva oposició a la construcció del ATC.
L’altre, pertanyen al del grup d’aquell que tot el dia va marcant paquet, fa tot just una setmana demanava pel seu grup els vots de les properes eleccions, tot adduint la seva oposició al malèvol ATC i proclamant-se com a els únics vàlids a l’hora de impedir l’assentament del pèrfid magatzem les nostres terres.
Tots dos grups, com es pot comprovar en aquests documents, varen aprovar i varen encoratjar a Enresa – versus Gobierno del Estado- a instal·lar i posar en marxa un ATC a l’estat espanyol, i que ara, aquets aprenents de Chaves ens vulguin fer combregar amb rodes de molins, com si fóssim las masas bolivarianas, em trau de polleguera.
Una mica més de vergonya i dignitat i si no en saben més, dons res, un que vagi engrassant la bici i comenci Collserola cap amunt Collserola cap avall i els altres, els del paquet, que comencin a fer paquetets però en tot el que tenen al seus despatxos i se’n vagin a descansar i a agafar una bona ració de assossegament que bona falta els hi fa a tots dos.

Fer clic per engrandir

Fer clic per engrandir

Observant

Observant. Observant he estat durant uns quants dies tot el que ha succeït al voltant del tema del Magatzem Temporal Centralitzat & Cementeri Nuclear, i tot el que he vist i per desgracia, tot el que encara ens queda per veure, no s’aparta ni s’apartarà un sol mil·límetre del que pensava que acabaria succeint ja fa uns mesos.
Per un costat tots aquells que, des de ja fa anys, estigmatitzen tot allò que porti el qualificatiu de nuclear, i ho fan sense aportar cap raonament tècnic o científic posat al dia, sempre recorrent als mateixos topics de fa 30 anys, en part perquè ells mateixos tampoc han evolucionat, encara es pensen que estan on fa 30 anys estaven, alguns perquè ja els hi esta be, altres perquè senzillament no han sabut evolucionar.
També he observat a companys meus de treball que, això si, justifiquen tot el que hem produït, i estem produint, a la fabrica, com una cosa lògica i normal en l’activitat industrial, però que quant es tracta de parlar de les conseqüències de una activitat industrial a casa del veí, es converteix automàticament en una “agressió al territori” i un “prou de merda a casa nostra”. Fins i tot, a algun d’aquest he pogut veure fotografiat al mig de la manifestació que és va fer al poble d’Ascó, el súmmum de la hipocresia.
I per acabar d’observar, he observat als meus alcaldes. Hem refereixo als alcaldes de Flix, i ho faig en plural perquè hem passa, i crec per el que he pogut escoltar que li passa a mes gent, el poble de Flix te ara mateix dos alcaldes, un l’oficial, Oscar Bosch, i l’altre en Pere Muñoz, ja que dona tota la impressió que és l’ombra d’aquest últim la que determina totes les accions del alcalde oficial.
El intent per part de Muñoz, de polititzar l’acte que va organitzar la Plataforma Volem Viure a Flix, on les aplaudiments del públic a la intervenció de la moderadora el van fer callar, tindria que alliçonar-lo, a ell i a d’altres, de el que realment pensa la gent de Flix.
L’episodi de escoltar-los a tots dos per un programa de Ràdio Flix parlant del malament que els hi semblava el fet de fer una manifestació al poble d’Ascó, dient que a ells això no els hi agradaria que els hi fessin a Flix... i al cap de 48 hores veure’ls portant les pancartes al capdavant de la manifestació, demostra fins on son capaços d’arribar aquest parell.
La intenció era acabar aquí la entrada d’avui, però a punt de publicar-la he pogut llegir un article d’un altre company de viatge dels anteriors, en Xavier Vega, Delegat de Cultura a Terres d’Ebre, i que en un punt del mencionat article diu textualment ” .. Ho repeteixo, per si hi ha algun dubte: si el lector no vol cap cementiri nuclear a Ascó ni a cap altre lloc del nostre país, només ha de votar Esquerra Republicana de Catalunya,...” Al final apareix el veritable motiu de tot aquest “desasosiego”, aquestes preses per encapçalar manifestacions, aquestes tancades al Consell Comarcal durant dos dies, aquell ridícul fet per tot el Consell Comarcal i el Delegat de Govern (algun dia haurem de parlar més extensament ‘aquest “pajaro”) amenaçant amb mesures legals contra els membres del Consistori d’Ascó, per a tot seguit tenir de sortir la pròpia Generalitat a desmentir-lo i a casi be dir-li allò de “¿Porque no te callas?... Tothom veu que aquests d’ERC estan molt malament en qüestió de vots però això de plantejar-lo ja tant descaradament es sinònim de que estan més apurats del que em podia arribar a imaginar.
Deixar la cadira es tant dur, i ara que esta tant calenteta....